 |
Serge Gainsbourg Evguénie Sokolov
Madrid: Antonio Machado Libros, 2008. 88p.
ISBN: 978-84-774-822-9
Després de veure la caca del
Festival d’Eurovisió, aconteixement que més que aplaudiments es mereix una
sonora petarrellajada, és inevitable recordar i enyorar Serge Gainsbourg. Gainsbourg va composar una cançó, la irònica “Poupée de cire, poupée de son”, interpretada
per Frances Gall, que també va guanyar el tronat festival.
A no ser que algú s’atreveixi
amb una versió, no tornarem a sentir Gainsbourg a Eurovisió. Encara que de primer
la idea pugui espantar una mica, una versió d’Evguénie Sokolov , una simfonia
de pets sobre ritmes reggae, inclosa en l’àlbum Mauvaise nouvelles des
étoiles, no desentonaria en l’ambient pestilent del festival. Mentre esperem
que algun descerebrat s’atreveixi amb Gainsbourg, sempre podem buscar consol en
la seva discografia, i en la única novel·la que va escriure i que té el mateix
títol que la cançó: Evguénie Sokolov. Gainsbourg va escriure aquesta novel·la
després de trencar amb la seva musa, Jane Birkin, i després d’aconseguir
finalment l’éxit amb el seu disc de freggae Aux armes et caetera, que també
va ser un escàndol per la polèmica versió de la Marsellesa que contenia.
Evguénie Sokolov, empesta. No perquè la novel·la sigui una merda, sinó perquè el seu protagonista, Evguénie Sokolov, és un pintor que pateix flatulències. Un dia mentres està pintant es tira un pet tan potent que sacseja amb tal violència el seu braç, que al mirar la tela que estava pintant s’adona que la seva creació és prodigiosa. Gràcies a aquesta nova tècnica, Sokolov comença a pintar “gasogrames”, unes obres que li reportaran éxit, diners i el favor de la crítica, però que també el destruiran.
Evguénie Sokolov, empesta. No perquè la novel·la sigui una merda, sinó perquè el seu protagonista, Evguénie Sokolov, és un pintor que pateix flatulències. Un dia mentres està pintant es tira un pet tan potent que sacseja amb tal violència el seu braç, que al mirar la tela que estava pintant s’adona que la seva creació és prodigiosa. Gràcies a aquesta nova tècnica, Sokolov comença a pintar “gasogrames”, unes obres que li reportaran éxit, diners i el favor de la crítica, però que també el destruiran.
Com a complement de la lectura
d’Evguénie Sokolov, és recomanable llegir Serge Gainsbourg. La biografía (Random House Mondadori, 2007) de la periodista Sylvie Simmons. En aquest
llibre, l’autora dedica un capítol sencer, El arte de tirarse pedos a la
novel·la, sobre la que escriu:" Evguénie Sokolov es un erudito relato tragicómico
de un joven que supera su sufrimiento (debido en su caso a unos fuertes gases
intestinales) canalizándolo por medio del arte, lo que le reporta un gran
éxito. Tratándose de Serge, su narración funciona a diversos niveles: como
exposición de las profundidades a menudo infames desde las que puede surgir un
arte exquisito, como análisis de la dualidad de la condición humana (al estilo Vu de l’extérieur) y como perspicaz
disertación sobre la fama y sobre el
hecho de que los artistas de éxito sean adulados por producir, en ocasiones
literalmente, mierda.”
