dijous, 25 d’octubre de 2012

Libraries in the stream


Heràclit l’Obscur deia que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. Tot i que les aigües per les que navega la biblioteca pública continuen sent turbulentes i que des d’aquest bloc ja s’han ofert eines musictecàries que serveixen de pont entre el suport físic i el món digital; els corrents han canviat i per evitar que ens arrosseguin què millor que agafar-nos a una bona xarxa. Les xarxes socials –i aquí no estic dient res de nou-  són una molt bona eina per fer difusió musical en tots els formats, per lligar música i territori i per  introduir l’streaming i les descàrregues a la biblioteca pública d’una manera senzilla, legal i gratuïta.

Ja sé que l’Spotify fa anys que funciona i que moltes biblioteques ja enllacen les seves novetats musicals amb l’escolta directa en aquesta plataforma i que tot el que estic dient pot semblar superflu. Però si ens fixen en la indústria musical, veurem que utilitza altres canals i diferents estratègies per difondre i vendre la seva música, que la biblioteca pública hauria de conèixer i aprofitar.

Moltes discogràfiques i artistes ofereixen els seus disc en streaming  i de vegades també ofereixen la descàrrega gratuïta a través de bandcamps, soundclouds, mixclouds i primeres escoltes (previews) en revistes que no volen convertir-se en paper mullat –Rockdelux, Go Mag, Enderrock, Playground Mag (que de fet és en format digital)- i ràdios digitals –podeu fer un cop d’ull a la secció de first listens de npr radio-. Les biblioteques podrien aprofitar aquestes “ofertes” fent un post al facebook, un tuit , retuit o una recomanació  a la seva  web d’aquests enllaços publicats en un altre lloc. També podem generar nosaltres mateixos la informació recomanant, per exemple, el bandcamp d’un grup local o difonen propostes de crowfunding d’artistes del territori. La difusió de la música en streaming, també ens permetrà donar a conèixer el fons musical en suport físic, esmentant els discs en cd que tenim del mateix músic.  I és que compte amb el suport físic, perquè molts el donen per mort i de moment sembla que pateix catalèpsia.

La proposta és modesta, però permet a les biblioteques no perdre el flow del que passa a la xarxa i a la indústria musical i editorial i establir-hi lligams, i de passada, permet donar serveis basats en l’accés entès com a subministrament, que sembla que serà el que s’acabarà imposant. De totes maneres, ja sigui en estat sòlid, líquid o gasós, la música hauria de continuar present a les biblioteques. Al capdavall el silenci també forma part de la música.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...