Heràclit l’Obscur deia que no podem banyar-nos dos cops
en el mateix riu, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a
banyar-nos-hi. Tot i que les aigües per les que navega la biblioteca pública
continuen sent turbulentes i que des d’aquest bloc ja s’han ofert eines
musictecàries que serveixen de pont entre el suport físic i el món digital; els
corrents han canviat i per evitar que ens arrosseguin què millor que agafar-nos
a una bona xarxa. Les xarxes socials –i aquí no estic dient res de nou- són una molt bona eina per fer difusió musical
en tots els formats, per lligar música i territori i per introduir l’streaming i les descàrregues a la
biblioteca pública d’una manera senzilla, legal i gratuïta.
Ja sé que l’Spotify fa anys que funciona i que moltes
biblioteques ja enllacen les seves novetats musicals amb l’escolta directa en
aquesta plataforma i que tot el que estic dient pot semblar superflu. Però si
ens fixen en la indústria musical, veurem que utilitza altres canals i
diferents estratègies per difondre i vendre la seva música, que la biblioteca
pública hauria de conèixer i aprofitar.
Moltes discogràfiques i artistes ofereixen els seus disc
en streaming i de vegades també ofereixen
la descàrrega gratuïta a través de bandcamps, soundclouds, mixclouds i primeres
escoltes (previews) en revistes que
no volen convertir-se en paper mullat –Rockdelux,
Go Mag, Enderrock, Playground Mag (que de fet és en
format digital)- i ràdios digitals –podeu fer un cop d’ull a la secció de first listens de npr radio-. Les
biblioteques podrien aprofitar aquestes “ofertes” fent un post al facebook, un
tuit , retuit o una recomanació a la
seva web d’aquests enllaços publicats en
un altre lloc. També podem generar nosaltres mateixos la informació recomanant,
per exemple, el bandcamp d’un grup local o difonen propostes de crowfunding d’artistes del territori. La
difusió de la música en streaming, també
ens permetrà donar a conèixer el fons musical en suport físic, esmentant els
discs en cd que tenim del mateix músic. I
és que compte amb el suport físic, perquè molts el donen per mort i de moment
sembla que pateix catalèpsia.
La proposta és modesta, però permet a les biblioteques no
perdre el flow del que passa a la
xarxa i a la indústria musical i editorial i establir-hi lligams, i de passada,
permet donar serveis basats en l’accés entès com a subministrament, que sembla
que serà el que s’acabarà imposant. De totes maneres, ja sigui en estat sòlid,
líquid o gasós, la música hauria de continuar present a les biblioteques. Al
capdavall el silenci també forma part de la música.
