.
Frank Zappa & Captain Beefheart Bongo Fury (DiscReet Records, 1975)
Avui, dimarts 21 de Desembre del 2010, Francis Vincent Zappa hauria fet 70 anys.
Divendres passat, 17 de Desembre del 2010, va morir Don Van Vliet, més conegut com Captain Beefheart, quan només li faltava un mes per arribar també als 70 anys de vida.
Aquest post només vol ser un petit homenatge a dos dels artistes més admirats pels redactors d'aquest bloc, mentre prenem temps per dedicar-los un article amb la densitat que bé mereixen.
La proximitat entre les dates ens fa recordar la seva relació.
Una amistat que neix al final de l'adolescència (concretament, durant el 1955), enmig del no res del desert californià. Dos prodigis creatius en potència, estranys entre els seus, fanàtics del Rhythm&Blues i de l'avantguarda, trobant una sorprenent complicitat creativa, produïnt un llegat artístic complex i fascinant.
Frank & Don
El 1970 (ambdós ja amb 30 anyets ...) els dos vells amics van tenir un incident: Don va presentar la seva futura esposa (Jan) a Frank. La resposta de Zappa sembla que va tocar els ous a Van Vliet de tal manera que va estar 5 anys sense dirigir-li la paraula i retirat de la música.
Frank Zappa & Captain Beefheart Bongo Fury (DiscReet Records, 1975)Avui, dimarts 21 de Desembre del 2010, Francis Vincent Zappa hauria fet 70 anys.
Divendres passat, 17 de Desembre del 2010, va morir Don Van Vliet, més conegut com Captain Beefheart, quan només li faltava un mes per arribar també als 70 anys de vida.
Aquest post només vol ser un petit homenatge a dos dels artistes més admirats pels redactors d'aquest bloc, mentre prenem temps per dedicar-los un article amb la densitat que bé mereixen.
La proximitat entre les dates ens fa recordar la seva relació.
Una amistat que neix al final de l'adolescència (concretament, durant el 1955), enmig del no res del desert californià. Dos prodigis creatius en potència, estranys entre els seus, fanàtics del Rhythm&Blues i de l'avantguarda, trobant una sorprenent complicitat creativa, produïnt un llegat artístic complex i fascinant.
Frank & Don
Van Vliet va ser el col·lega de Zappa, el seu protegit i, de vegades, el seu rival més amarg.
Dos 'mascles alfa' dins un perpetu conflicte sense resolució, tan creatiu com contrari a la música que ells van crear. Dos genis en colisió que l'any 1969 van parir conjuntament el que està considerat com un dels millors àlbums de la història de la música popular del segle XX, l'infinit i extraordinari Trout Mask Replica. Una obra mestra del Captain Beefheart i la seva Magic Band composat i treballat per la banda durant un any, i produit per un implicat i talentós Frank Zappa.
Dos 'mascles alfa' dins un perpetu conflicte sense resolució, tan creatiu com contrari a la música que ells van crear. Dos genis en colisió que l'any 1969 van parir conjuntament el que està considerat com un dels millors àlbums de la història de la música popular del segle XX, l'infinit i extraordinari Trout Mask Replica. Una obra mestra del Captain Beefheart i la seva Magic Band composat i treballat per la banda durant un any, i produit per un implicat i talentós Frank Zappa.
Trout Mask Replica
L'àlbum que us presentem avui és, però, l'únic treball signat en comú per tots dos...
El 1970 (ambdós ja amb 30 anyets ...) els dos vells amics van tenir un incident: Don va presentar la seva futura esposa (Jan) a Frank. La resposta de Zappa sembla que va tocar els ous a Van Vliet de tal manera que va estar 5 anys sense dirigir-li la paraula i retirat de la música.
Situació que va acabar quan Zappa va proposar a Beefhart cantar amb la seva banda, els llegendaris Mothers, durant la seva gira de 1975 [sembla oportú comentar aquí que el 4 d'0ctubre de l'any anterior, el mític promotor barceloní Gay Mercarder (Gay & Co) va aconseguir portar a Frank Zappa & Mothers al Pabelló del Joventut de Badalona, un esdeveniment importantíssim en una època marcada per la grisor cultural al nostre país] una gira a la que van Vliet va accedir .
Bongo Fury és el testimoni d'aquest moment, 7 temes en directe enregistrats en dos shows a l'Armadillo World Headquarters de la ciutat d'Austin, a l'estat de Texas, USA, la primavera del 1975, complementat amb 2 temes enregistrats en estudi uns mesos abans. Com podreu comprovar, ens trobem davant uns músics de gran talent, amb una creativitat desbordant i valenta, presentada amb un virtuosisme tècnic aclaparador. Només cal fer un cop d'ull als membres de la banda en el moment més alt del llenguatge de fusió entre el jazz, el rock i l'avant-guarda.
Us oferim una selecció de tres dels temes d'aquest àlbum, un disc que va resultar ser la darrera col·laboració entre dos dels més interessants artistes del nostre temps.
Terry Bozzio – bateria
Napoleon Murphy Brock – saxo, veu
Captain Beefheart – veu, harmònica
George Duke – teclats, veu
Bruce Fowler – trombó
Tom Fowler – baix
Chester Thompson – bateria
Denny Walley – veu, guitarra slide
John Williams – fotografia, foto portada
Frank Zappa – veu, guitarra
Napoleon Murphy Brock – saxo, veu
Captain Beefheart – veu, harmònica
George Duke – teclats, veu
Bruce Fowler – trombó
Tom Fowler – baix
Chester Thompson – bateria
Denny Walley – veu, guitarra slide
John Williams – fotografia, foto portada
Frank Zappa – veu, guitarra
1 comentari:
Gràcies per aquesta entrada, Fonti.
Els dos representen una força d'energètica alegria inaudita.
Centrifugadors, exploradors, fora de joc. Cada disc és una aventura de la sensibilitat i de la intel·ligència.
Abracadabra!
Publica un comentari a l'entrada