Vasos comunicants #3: L'Europa de les musiques gitanes, França

Sobre el principi dels 'vasos comunicants', Mediamus i Ampli es conviden mútuament el primer divendres de mes, cadascú publicant al blog de l'altre. Aquest és el tercer lliurament. Cedim la paraula als nostres amics del Jura.

França (L'Europa de les músiques gitanes ; 4)

Presentació de les col·leccions discogràfiques de la mediateca de Dole
L'escena francesa com quarta etapa d'aquest viatge a través de l'Europa de les musiques gitanes després de Rumania, Hongria, Els Balcans i abans de Catalunya.

On es recorda també la influència de les músiques gitanes en nombrosos grups de rock des de fa més de 15 anys. Un afer a seguir ja que el jazz manouche serà l'objecte de la propera sel·lecció.

Erika & Emigrante
Erika Serre és una cantant gitana d'origen hongarès. Porta amb gràcia i energia la seva troupe d’Emigrante on hi ha músics romanesos, francesos, un intèrpret de Tabla del Rajhastan, un jazzman, un baixista camerunès et alguns músics insòlits comme el bateria Buj ou le guitarrista siri-sicilià Serge Leonardiroms. (Mondomix)
Tzigane from Mars, Iris Music : Harmonia Mundi, 2009

Titi Robin
Thierry Robin (dit Titi Robin), nascut a finals dels '50 a l'Oest de França, és un músic francès influenciat per les cultures i les músiques gitanes, cíngaresi orientals i músics com Camaron de la Isla, Munir Bachir… Toca la guitarra, l'oud i el bouzouki. Ha donat nombrosos concerts a l'Àfrica austral, a l'Orient Mitjà i a França. (Wikipédia)
Gitans, Silex, 1993
Un ciel de cuivre, Naïve, 2000
Alezane, Naïve, 2004.
Kali Sultana, L'ombre du Ghazal, Naïve, 2008

Bratsch

Grup de música d'influències a la vegada jazz, cíngar, rus i armeni fondat el 1972 per Dan Gharibian, un francès d'origen armeni i Bruno Girard. El grup pren el seu nom del "bratsch" rumanès, violí que utilitzen per marcar els contratemps.

Transports en commun, Socadisc, 1992
Rien dans les poches, Network, 1998
La vie, la mort, tout ça... (en public) , Niglo, 2001
Plein du monde, EMI Music, 2007

Les Yeux Noirs
Grup creat per Eric i Olivier Slabiak. Des del 1991, i amb més de mil concerts per tot el món, Les Yeux Noirs continuen el seu periple zíngaro-rock i yiddish-pop.

Izvoara, Odéon/EMI, 1997
Live, Odéon/EMI, 2002
Opre Scena, Zig-Zag Territoires : Harmonia Mundi, 2009

L'Attirail
Creat el 1994 per Xavier Demerliac, la formació te com a influències les músiques tradicionals de l'Europa Central, la música gitana i el rock…
Cinéma ambulant, Naïve, 1999
La bolchevita, Les chantiers sonores, 2001

La Caravane Passe
Un equip alegrement multicolor que toca la chanson française, la música zíngara, el rap-world, el balkan ska i l'électro rock !
Ahora in da future, Black Eye : Makasound, 2010

Spakr
Grup d'inspiració gitana i yiddish.
Sveta, Atoll Music France, 2004

Debout sur le Zinc
Grup de la nova escena francesa. Melodies rock, gitanes, yiddish orientals en une musique original gràcies als seus textes i arranjaments.
Des singes et des moutons, Wagram, 2004
L'homme à tue-tête, Wagram, 2008

La Rue Kétanou
Grup de música de carrer, mesclant la música gitana, folk, reggae i pop.
En attendant les caravanes, Yelen Musiques, 2000 :
Y'a des cigales dans la fourmilière, Yelen Musiques, 2002
Ouvert à double tour, Yelen Musiques, 2004
À Contresens, L'Autre Distribution, 2009

Les Hurlements d'Léo
Grup de rock francès interpretant un gènere definit per ells mateixos com java-chanson-punk-caravaning
Le café des jours heureux, Pias 1998
La belle affaire, Pias 2000
Ouest terne, Pias 2003
Temps suspendu, Pias 2006

Paris Combo
Grup de Paris amb influències jazzy, latino i zíngar
Living-room, Polydor 1999
Attraction, Polydor 2001
Motifs, Polydor 2004

Les Blérots de R.A.V.E.L
La seva música està influida per la de l'Europa de l'Est, incloent generosament musiques eslaves i yiddish, amb un toc modern de rock-jazz. (wikipédia)
Timbré, discograph, 2009

Rageous Gratoons
Inicialment els Gratons Rageurs, aquest grup de Burdeaux creat el 1995 ha desenvolupat un estil molt diversificat: folk, ska, punk, rock, cadien, dub, música gitana, Sirtaki, Tango.
Mali coveginia, High Groove, 1999
Risipit totul, Slalom Music, 2005

FNASAT - Fédération nationale des associations solidaires d'action avec les Tsiganes et les Gens du voyage proposa un repertori de músics i una llista d'espectacles.


I a Mediamus: Morente ... maestro : Vases communicants #3

.

El llegat de la música otomana #3 : Les cançons perdudes d'Anatòlia

.

'Anatòlia, llar d'antigues civilitzacions i mitologies, és un patrimoni únic de la cultura per a tot el món. A més, probablement és l'últim que no ha estat descobert per la cultura popular, malgrat que la importància dels valors autèntics estan augmentant cada dia.

Aquest projecte vol presentar aquests valors en un format original perquè sigui apreciable per la resta del món.'

Nezih Ünen

director/productor

Poques vegades he tingut la forta sensació de descobrir un tresor. Un tresor cultural en el seu sentit més pur, o com la vida quotidiana de les persones és capaç de generar bellesa, a qualsevol part del món, en qualsevol època de la història. Aquesta sèrie dedicada al llegat de la civilització otomana és el resultat d'aquest impacte. A diferència dels tresors amagats dins les coves de pirates i bandolers, els tresors culturals són com una veta, com un fil d'or que es troba aïlladament. Un fil que només cal anar seguint per descobrir que en realitat es tracta d'un cabdell que es va fent cada cop més gran a mida que el vas collint. Així em va passar amb la gent i la bellesa de Nàpols, pares de la fascinant canzone napoletana, i així m'està passant amb la gent i la bellesa d'Anatòlia, pares i fills de la tan llunyana com propera música otomana, la música de les múltiples i diverses cultures i pobles del llarg (més de 600 anys) i enorme (va arribar a abastar una gran part del sud-est europeu, l'Orient Pròxim i el nord d'Àfrica) imperi dels sultans.

La veta inicial que ara vaig seguint, el fil que em va cridar l'atenció va ser un senyor gran, amb una presència impactant i un mostatxo blanc en una caleta amagada de la costa lícia, al Mediterrani oriental.

Kapı Koyu, Muğla 26 de Maig, 2010

Aquest inoblidable senyor (el raki va ajudar a caldejar l'ambient, però també a que no recordi el nom d'aquest aşık) cantava unes cançons que simplement em van hipnotitzar malgrat no saber de que parlaven; s'acompanyava d'un instrument de corda que mai havia vist i que molt amablement em va deixar tocar: era el Saz, un dels instruments -després ho vaig comprovar- emblemàtics de la música d'Anatòlia i del qual vam parlar fa poc en aquest article dedicat a Arif Sağ, un dels seus mestres. Després vaig descobrir que aquest instrument també te una versió elèctrica que, seguint el fil, portava de forma natural a un nou gènere, l'Anadolu Rock.

L'abast d'aquest tresor, la veritat, encara no el sé albirar perquè a cada nou pas s'obre un nou món de músiques sorprenents i de gran qualitat artística; el document que us presentem avui n'és una prova excepcional.

Les cançons perdudes d'Anatòlia

Monestir de Sümela, Trabzon

Crec que aquest és el documental més bonic i més impactant que mai he vist. Des del primer fotograma t'adones que estàs davant un veritable tresor cultural. Les imatges i la música captiven instantàniament per la seva força i la seva bellesa. Estem a punt de fer un viatge musical on descobrirem l'enorme riquesa, la varietat i la complexitat de les diferents cultures i gents que viuen dins la gran península d'Anatòlia, seu d'antigues civilitzacions, imperis, i també la mitologia de 10 mil lennis. Paga la pena tenir els ulls i el cor ben oberts.

Com a fruit de 350 hores de metratge i 8 anys d'intensa investigació i treball creatiu, Anadolu'nun Kayıp Şarkıları segurament és el primer exemple d'aquest tipus de filmació experimental, musical i documental. En aquesta pel·lícula es presenta la riquesa cultural d'Anatòlia en interpretacions autèntiques, enregistrades en viu, en el seu lloc, de forma espontània. A aquests enregistraments genuins, s'afegeixen progressivament uns arranjaments moderns amb els que es genera una música fascinant, incomparable.

Al mateix temps que es mostra com la música i la cultura es deriva de la vida, la geografia i la feina, aquest viatge suposa una exploració de les versàtils cultures d'Anatòlia sobre la base de la música, la dansa i els rituals. El sorprenent entorn que envolta a aquestes persones i que influeix en els seus estils de vida contribueix també en bona part al dramatisme i la lírica del film.

És un enorme i brillant treball de camp, en la millor tradició dels folkloristes més importants del segle XX. Com explica el propi director, el projecte va començar el 2002 i encara està en marxa. Es va explorar Anatòlia a fons dues vegades en un esforç apassionant. Però, al meu entendre, aquest documental va més enllà de la compilació (molt valuosa ja en si mateixa) ja que, a l'impagable rescat cultural, s'aporta amb naturalitat aquest element d'integració en la modernitat que el fa contemporani: una vegada enregistrats in situ, els temes musicals originals constitueixen la base damunt la qual els músics-folkloristes autors de la investigació aporten la seva sensibilitat urbana i contemporània amb uns arranjaments en perfecta harmonia amb la dels seus antecessors. Un exercici experimental el resultat del qual és, des de tots els punts de vista, admirable.

Casualitats de la vida, ara veig que aquell dia vaig tenir sort, sempre estaré agraït amb el senyor de la botiga de discos que em va recomanar que m'emportés aquest DVD , ja que després he comprovat que no és fàcil obtenir-lo fora del seu país.

Aquestes són les diferents cultures que apareixen a la pel·lícula:

* Dances circassianes a Düzce

Bostanköy Çerkes Topluluğu. Düzce
* Dansa ritual (semah) Alevi i cançons folklòriques a Tokat

Durudere Köy Halkı. Durudere, Tokat


Behzat Yurt i Ali Kara. Tokat

* Dansa Horon a Trabzon

* Cançons Hemsin i improvisacions a Rize

Ulfuk Altay i Firdevs Altay. Rize


* Cançons polifòniques georgianes a Artvin

Macahela Polifonik Şarkılar Topluluğu. Artvin, Macahel


* Competició de trobadors (aşık) i cançó del pastor (cançó kurda) a Kars

Els pastors de Kars


* Dansa de l'àguila a Bingol

Bingöl Halk Oyunları

* Cançó Bektasi a Tunceli
* Dengbej a Muş
* Cançó de treball de les recolectores de cotó a Diyarbakir

* Rituals siríacs a Mardin

Latif Elen i Ömer Elen. Mardin

* Cançons folklòriques a Midyat i escenes a Harran
* Gazel a Urfa
* Cançó de Barak a Gaziantep
* Cançó de treball dels productors de seda a Hatay
* Cançons folklòriques i dansa ritual (semah) Kirtil a Silifle
* Cançons folklòriques Bozlak a Kirsehir i a Kirikkale

* Dansa Zeybek i una cançó del poeta Karacaoglan a Denizli

Ibrahim Kaan Dalkiran. Denizli

* Música dels nòmades interpretada amb kemane i sipsi. Dansa de l'amant i l'amat. Burdur
* Tambor i clarí dels gitans a Mugla
* Joc d'espasa i escut a Bursa
* Cançons armenies i gregues
* Dervixos giròvags

Cada un d'aquests episodis és una autèntica delícia i alguns d'ells són especialment emocionants. Impressiona molt veure com n'es d'important l'expressió a travès de la música i la dansa, com està tan i tan lligada a la vida, com és capaç de transmetre uns sentiments tan vius i com aquests ens arriben amb força malgrat no entendre la seva llengua.
En aquest article us presentem un tast, una selecció de quatre moments, sabent que ens en deixem molts més igualment fascinants.

Ahmet (Dede) Yurt - Eşrefoğlu Al Haberi

Ahmet Dede Yurt, cantant Bektashi de la regió de Tunceli , ens canta un poema sufi escrit al segle XVI, un tipus de cançó anomenada "nefes", que podriem traduïr com alè. La seva interpretació, juntament amb els extraordinaris arranjaments moderns és un dels moments musicals més impactants i sorprenents del film.

Sevim Seyhan, Meryem Seyhan, Zekiye Bakir, Reyhane Alkan - Köprü Ortasında

Aquestes quatre dones em van robar el cor amb la seva senzillesa i la seva puresa artística que ens porta directament al més profond i originari de la nostra civilització. Elles són Lazis, un grup ètnic caucàsic del Mar Negre. Ens canten un tipus de cançó anomenat "destan", en un fort dialecte del turc de la regió de Rize. Els arranjaments en ritme reggae encaixen com anell al dit. Increible i fascinant.

Fahrettin Guctekin, Selahattin Guctekin - Dengbejler

Dos germans kurds, de la regió de Muş canten en kurd (un diria que més aviat exclamen) un Dengbej que posa la pell de gallina. L'expressió dels seus rostres curtits reflexa un dolor que augmenta quan sentim la seva veu impressionant. Una vegada més, els arranjaments moderns accentuen el dramatisme de la música i l'autenticitat de la interpretació.

Orhan Karadagoglu, Mahmut Karatas, Sabri Yokus - Aşık Atışması

Escena d'una genuina competició (Atışması) entre trobadors (Aşık) sufis, de confesió Alevi Bektasi a la regió de Kars. Com vam comentar ja en l'article dedicat a Arif Sağ, un aşık (paraula d'origen àrab que en turc significa literalment «amant» ) és l'equivalent de l'Anatòlia del nostre bard o del trobador: poeta popular (en turc ozan), cantant, compositor i intèrpret de saz. El seu repertori es compon tant de türkü (cançons tradicionals anònimes) com d' arkı (cançons que tenen un autor i un compositor). Tanmateix tot bon aşık ha de ser igualment capaç d'improvisar a la vegada paraules i música, cosa que dóna lloc a trobades on dos o més artistes es responen comentant un tema intemporal (l'amor, la inconstància de les dones, l'amor, la família, l'amor) o actualitat (la política turca, els productors de llegums deshonestos que utilitzen hormones de creixement...).

Trailer del documental

Per acabar aquest passeig per la cultura anatòlia us deixem amb un reportatge del concert que van oferir els músics responsables dels arranjaments musicals, juntament amb el director Nezih Ünen, també músic, al club Babylon d'Istanbul interpretant els seus arranjaments en directe damunt la projecció del film.

Website oficial del film : http://www.anadolununkayipsarkilari.com/

Aquesta sèrie està dedicada a la Zeliha Özdencanlı , qui m'està orientant pel complex mosaic cultural d'Anatòlia

.

Anna Bolena: les reines fatals de Donizzeti

La biblioteca Clarà us convida, el dimecres 2 de febrer a les 18:30 a una nova edició de l'Òpera Club Clarà. sobre Anna Bolena. L'Òpera Club Clarà ens proposa, a càrrec d'Edgar Villanueva, un cicle de conferències, xerrades i audicions al voltant d'obres que s'estrenen al Gran Teatre del Liceu

Anna Bolena (1830), tragèdia lírica en dos actes, primer èxit indiscutible en la vasta producció lírica de Gaetano Donizetti, és una òpera de gran complexitat dramàtica i molt melòdica, típica de l’anomenat bel canto romàntic italià. Juntament amb Maria Stuarda i Roberto Devereux, obres posteriors del mateix compositor, integra la «Trilogia Tudor», que té com a personatges centrals les reines britàniques d’aquesta dinastia.

La sessió de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà estarà dedicada a les reines fatals i es completarà amb un homenatge a la gran cantant nord-americana Shirley Verrett, magnífica intèrpret d’aquestes òperes. El suport documental de la xerrada es farà amb l’audició de versions històriques en CD i imatges en DVD.

Estrenada el 20 de desembre de 1830 al Teatro Carcano de Milà i al Gran Teatre del Liceu el 17 d’abril de 1847, és especialment famosa l’escena final, premonitòria de l’escena de la follia de Lucia, en què la reina, ja a punt de morir, alterna moments de lucidesa i deliri («Al dolce guidami»).

Consulteu aquí l'argument

Esteu convidats!

Biblioteca Clarà
c/Doctor Carulla, 22-24
08017 Barcelona

Dimecres dia 2 de febrer, 18:30 h

Una força de la natura: Stepanida Borisova

Aquesta força de la natura anomenada Stepanida Borisova va néixer el 1950 a Siberia. És una coneguda actriu i cantant a Rússia i la seva generosa perifèria. A les músiques folklòriques que freqüentem malauradament no acostuma a sonar el seu nom, no és música per balls exòtics. Però és capaç de moure muntanyes humanes.

La seva especialitat és l'anomant cant xamànic. una música que pretén, a través del trance, fer arribar als oïents estranyes forces tel·lúriques i fer-los partíceps de la funció ritual de la música. Res esotèric, sinó tot el contrari: terra, biologia, química, forces, un col·lectiu humà reunit... i el seu filtre emocional. A la música, com a qualsevol altre art, tot artista pot ser vist (i gaudit) com un xaman, com un catalitzador.

És important, per tant, distingir la música xamànica de l'estil new age. Res més allunyat: el cant xamànica no opera a través de mantres, ni d'una sensibilitat controlada, no busca la relaxació. Cal invertir els termes per acostar-se a la virulència vocal, la capacitat imaginativa i fora de control d'una intercessora com Stepanida Borivsova.

Cantant poderosíssima, amb un ús agosarat de l'harmonia, amb una quantitat de recursos vocals que resulten esfereïdors i una presència escènica impossible d'obviar, les seves performances desafien per la seva intensitat a qualsevol audiència (i a qualsevol intèrpret).

Us oferim, finalment, aquesta mostra del seu art. Ella, Stepanida Borisova, amb els percussionistes Mohamed Badawi i Roman Bunka al Bustan Festival de Beirut, el març del 2008. La grabació no és professional, però és significativa. Val la pena sentir-la amb atenció, acompanyar-la al seu viatge.

Qui vulgui abundar ho pot fer en el completíssim article de la versió anglesa de la wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/Shamanic_music, o més senzillament amb aquesta web: "Canto, música y ritual".

Aquesta és una discografia bàsica de música xamànica, amb la participació fonamental d'Stepanida Borisova.

• Mongolie Chamanes et Lamas, Ocora (1994)
• Shamanic and Narrative Songs from the Siberian Arctic, Sibérie 1, Musique du Monde.
  
• Musiche e sciamani, Musica del Mondo, Textus 001 (2000). Es ven amb un llibre en italià Musiche e sciamani, ed Antonello Colimberti, Textus 2000.
• Kim Suk Chul / Kim Seok Chul Ensemble. Shamanistic Ceremonies of the Eastern Seaboard, JVC (1993)
• Trommeln der Schamanen, Tondokumente der Ausstellung, Völkerkundemuseum der Universität Zürich (2007)
• Tuva, Among the Spirits, Smithsonian Folkways (1999 )
• Stepanida Borisova, Vocal Evocations of Sakha-Yakutia (2008)
• Hulu Project & Stepanida Borisova, Trancesiberia (2000)
  
• Chyskyyrai, Vocal Evocations of Sakha-Yakutia, SOASIS (2008)
• Gendos Chamzyrzn, Kamlaniye, Long Arms (2004)
• Tabuk, Contemporary Sakha Folk Music, Feelee (1991)

El catàleg de les biblioteques no ofereix resultats dins aquest estil. La seva equívoca assimilació al new age passa factura a aquesta música visceral. Aquesta música, no obstant, està concebuda per ser interpretada com un ritual col·lectiu així que recomanem la seva experiència directa, en viu.

El seu disc TranceSiberia és una experiència que barreja electrònica, bases modals i progressions d'intenció estètica ben fonda. Està enregistrat amb el col·lectiu alemany Hulu Project, una banda completa amb batería, percussions, baix, vents (didgeridoos, saxos), cors, cordes (harpes, cítares...). Una música que trenca fronteres d'estil: la música xamànica a cavall del rock progressiu, el trance, la world music. L'emoció inclassificable.

Impuls musical a la biblioteca Roca Umbert de Granollers

Biblioteca Roca Umbert, Granollers

És una alegria rebre comunicats com aquest dels companys del Vallès.
I sempre és un estímul per a tots anar comprovant que, malgrat viure immersos en un moment de canvi d'hàbits en el consum de música, aquesta segueix sent igual d'important que sempre per a les persones i, justament per aquest motiu, segueix ben viva a la biblioteca.

Depén de nosaltres, els bibliotecaris, veure com les col·leccions es moren de pena dins els prestatges o fer-les visibles i acostar-les als usuaris, dignificant a l'hora la professió aportant la nostra creativitat i el nostre toc professional i, perquè no?, també personal. El temps de mirar de reull la cua del taulell de préstec i fer sonar els codis de barres no sembla que hagi de durar molt més ...
Tenim, doncs, l'oportunitat de passar-nos-ho molt millor treballant i donant un servei de qualitat a la creixent població que acudeix a les biblios ;-)

Us deixem amb els companys de Granollers, al Vallès Oriental.
Felicitats!

La difusió musical de la biblioteca Roca Umbert

La Biblioteca Roca Umbert de Granollers vol afegir-se a les diferents iniciatives que estan duent a terme les biblioteques públiques a fi d’impulsar la secció musical.

Ens hem animat a editar una guia de lectura que reculli les novetats que arriben a la biblioteca agrupades per països. Difonem la guia pel canal issuu i facebook de Biblioteques de Granollers i l’enviem per correu a les persones i entitats que els puguin interessar.

Davant la gran diversitat de l’oferta musical, la biblioteca no pot perdre el seu sentit pedagògic perquè juga un paper important a l’hora de seleccionar, recomanar i establir criteris per ajudar a fer melòmans.

A banda de la guia, hem millorat la presentació de les novetats situant-les al costat del taulell de préstec. Finalment, la propera acció de millora que voldríem aconseguir és la creació d’un espai agradable que fomenti el plaer d’escoltar música a la biblioteca.

.

Novetats musicals a la biblioteca Mercè Rodoreda. Gener '11

Biblioteca Mercè Rodoreda

Guia de novetats musicals per aquest gener.

Com cada mes dins aquesta guia, els companys de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda , de Barcelona, també recomanen, en forma de ressenya, tres treballs destacables d’entre tota la llista.

Música i cinema: Master & Commander i els duets de corda

Buf ... m'avorriré. És el primer que vaig pensar, fa alguns anys, davant la proposta d'anar al cinema a veure l'adaptació de les novel·les de Patrick O'Brian, sota el pompós títol de Master and Commander: the far side of the world. Només em va acabar de convèncer el repàs a la filmografia del director: Peter Weir (Gallipoli, El Club dels Poetes Morts, El Show de Truman, ...).

Però ... oh! surprise, surprise ... és un musical! D'acord, mentida: és només una pel·lícula on la música hi té un paper fonamental. I en algunes escenes, n'és l'absoluta protagonista.

Memorable, la relació musical entre el capità del vaixell i el científic naturalista. El duet de cordes surcant l'oceà esdevé una de les imatges cinèfiles més boniques que m'han quedat gravades a la retina. I sé que no sóc l'única a qui li ha passat això. Voleu contemplar, des del taulell bibliotequero, ulls masculins de totes les edats emocionats amb Master & Commander? El DVD i el CD a TOTES les biblioteques ja!

Boccherini: La Musica Notturna Delle Strade Di Madrid No. 6, Op. 30

TÍTOL: Master and Commander
ADAPTACIÓ DE LES NOVEL·LES DE: Patrick O'Brian (Regne Unit, 1914- Irlanda, 2000)
DIRECTOR: Peter Weir (Austràlia, 1944)
INTÈRPRETS: Russell Crowe, Paul Bettany.
PRODUCCIÓ: EEUU, 2003.
MÚSICA ORIGINAL: Christopher Gordon i Iva Davies.

• Tota la informació sobre l'edició de la banda sonora a la base de dades IMDB.
  

• Les sagues marineres de Patrick O'Brian als catàlegs de les biblioteques públiques: Argus i Aladí

• Master and Commander -la PEL·LÍCULA- als catàlegs de les biblioteques públiques: Argus i Aladí

• Luigi Boccherini a les biblioteques: Argus i Aladí.

.