Des dels discos de pissarra girant activats per una manovella en fascinants i enormes trompetes gramofòniques, passant per dècades prodigioses de singles, EPs i LPs de vinil amb suggestives cobertes, amb un valor artístic moltes vegades comparable (o millor) al del contingut sonor, protagonitzant la cultura popular, o les inoblidables cintes de Cassette que van possibilitar que la música enregistrada arribés als racons més remots i oblidats del planeta, l'aparició del CD i la definitiva implantació de la música online oferia una nova dimensió als melòmans. Un nou suport que, juntament amb internet, acabaria posant potes en l'aire la manera d'escoltar música per sempre més.
Al 1987, a les llegendàries botigues de discos passava alguna cosa intrigant. Els LPs anaven disminuint acceleradament per deixar pas al CD. Més cars, encara que més petits, les cobertes perdien aquell poder captivador que moltes vegades impulsava a adquirir el disc d'un artista desconegut, però en teoria s'escoltava millor, podia durar el doble que un LP i, a més, no es ratllava. Avantatges i inconvenients a gust del consumidor, molts DJ van agrair no haver de carregar pesades maletes amb kilograms de vinil amunt i avall ; enlloc de l'entranyable però clarament cutre reproductor de cassettes de curta vida, al cotxe ja podíem posar CDs que sonaven molt millor i que també podien ser personalitzats amb seleccions que es podien fer a casa amb els PCs. Aviat, però, les brillants galetes platejades van acabar en molts casos penjades a jardins i horts per espantar als ocells que es menjaven les fruites dels arbres. La digitalització de la música havia obert la Caixa de Pandora per sempre més. L'MP3, la pirateria, els drets d'autor, la música en streaming ... semblava clar que havíem arribat al punt final. Com de la nit al dia, tal com havia passat amb els lectors de cintes cassette, als cotxes ja no hi havia lectors de CDs però podies, això si, endollar-hi el teu telèfon mòbil amb l'Spotify. Molt més pràctic a tots els efectes. De la mateixa manera que molts van llençar a les escombraries els vells vinils i cassettes de tota la vida, també van acabar arraconant o llençant els pobres CD que passaven a ser un objecte tirant a patètic.
Molt ràpid tot. I, sobretot, una sensació de que el món ens passava per damunt atropelladament amb cada vegada menys capacitat d'adaptació. Inesperadament i de sobte, els vinils tornen a les botigues de discos desterrant venjativament als CDs, però ara (oh!) molt més cars. Tot plegat recorda una mica a les portes de les cases de poble. Aquelles robustes portes de fusta que, com afectats per una estranya febre, tothom canviava per ridícules portes d'alumini als anys 70. Ah el meravellós streaming, música enregistrada gairebé gratuïta i sobretot molt pràctica, l'accés a músiques que durant els anys del vinil eren gairebé un luxe, deixa al mateix temps, indirectament, una estranya sensació com de ressaca ... molts pensem que es tracta de la manca de context. La música sense context, la tendència a l'escolta convertida en un pica-pica compulsiu i fragmentat, al meu entendre, contribueix a la banalització de la vida.
Qualsevol suport és bo en si mateix per escoltar música. Alguns millors que altres en algun o altre aspecte, però si el que t'interessa és la música en si mateixa, molts pensem que el CD és el millor de tots. El vinil es preciós, adoro la meva col.lecció de discos que parlen de la meva vida sentimental, però, siguem sincers, se senten molt pitjor que els CDs malgrat la famosa sensació 'orgànica' i vintage del so analògic i, en tot cas, hem comprovat que el fet que a les botigues i als automòbils apareguin i desapareguin uns o altres com per art de màgia no té res a veure amb la qualitat sinó amb altres coses.
Per sort, a les biblioteques públiques del nostre país, se segueix apostant pel CD. Una aposta que es fa bàsicament amb amor, amor per la música i amor per la vida.
Aquest és el resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades pel Departament de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
Músiques del món
Et presentem set propostes que uneixen la música tradicional amb ritmes més contemporanis on predominen els quartets i les veus femenines.
- El mestissatge de la música de Bolívia, Brazil i Puerto Rico ens arriba de la mà del duet Mestizx, que combinen el so del jazz i les músiques tradicionals per denunciar la colonització i reivindicar la contestació.
- La cançó protesta continua, aquest cop pel poble tuareg i el seu idioma, el tamasheq, a Funeral for justice del quartet nigerià Mdou Moctar amb el seu estil més proper al hardcore i al punk que a la música tradicional.
- Un altre quartet, Bab L’Bluz, ens transporta a la música del Maghreb a Swaken amb traces de blues psicodèlic, funk i rock.
- Les balades ancestrals irlandeses i cançons menys conegudes les trobaràs a Landless una proposta melancòlica de quartet femení Lúrieach.
- El polifacètic Arturo Gaya, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, canta el també tortosí Abu BAkr Al-Turtuxí, a Ets tan pobre que només tens diners, poemes, pensaments, filosofia sufí amb ritmes suaus.
- Canviem de registre amb The Zawose Queens, amb Maisha, un àlbum de percussió de la música wagogo i veus (en llengua kigogo) que et faran vibrar i ballar.
- La cantant paquistanesa Arooj Aftab està més propera al jazz minimalista i el folk occidental que a la música tradicional i el seu treball Night reign demostra que regna en l’univers musical.
- Söndörgő, una banda composta per germans i cosins, ens sorprèn amb el seu virtuosisme a Gyezz al combinar la música hongaresa amb improvisacions jazzístiques. Ho fan amb la tambura hongaresa-sèrbia, acompanyada dels tradicionals violins. Aquest cop amb la participació del saxofonista Chris Potter. Tot un luxe.
Jazz, Blues i Soul
Una variada proposta de jazz per a tots els públics i gustos: free jazz, blues... i sense oblidar que aquest any és el centenari del naixement de la inigualable Sara Vaughan.
- El veterà pianista Kenny Barron ens presenta a Beyond this place clàssics del jazz amb i temes del propi músic d’altres discos. Aquest cop ho fa acompanyat talents com Steve Nelson i Immanuel Wilkins.
- La improvisació, del trompetista Wadada Leo Smith i la pianista Amina Claudine Myers, és la gran protagonista del àlbum dedicat a Central Park.
- La veu de Aziza Jaye potencia els ritmes de blues i música de ball el nou treball de Nubiyan twist, Find your flame, que ha comptat amb la col·laboració de Nile Rodgers.
- Lizz Wright estrena segell discogràfic en el seu àlbum Shadow, amb cinc cançons originals i sis clàssics que posen en relleu la solidesa d’una veu extraordinària. La cantant compta amb moltes col·laboracions però cal destacar la inclusió de dos músics del sud de la Índia: Arun Ramamurthy i Trina Basu.
- El directe Old Main Chapel del trio del desaparegut trompetista Ron Miles amb Bill Frisel a la guitarra i Brian Blade a la bateria pertany a la categoria de música que es gaudeix sense preses, des del sofà i amb bona companyia.
- Sweet whispers significa un gir en la trajectòria de Zara McFarlane. Un tribut a Sarah Vaughan en el centenari del seu naixement.
- The Fabulous Thunderbirds també estan de celebració amb Struck Down: cinc dècades dedicades al blues. Després de vuit anys, tornen amb nou noves composicions i artistes convidats, com ara Billy F. Gibbons, líder dels ZZ Top, Mick Fleetwood, Terrance Simien i Elvin Bishop, entre altres.
Pop i Rock
A la tria destaquen dones que posen lletra i música als seus moments vitals i músics que celebren la seva trajectòria musical dalt dels escenaris.
- Beth Gibbons, vocalista i lletristra dels Portishead, torna per parlar-nos de l’envelliment, un tema no gaire present en el rock però que la cantant tracta meravellosament a Lives outgrown.
- Una veu femenina que explora les interioritats de l’ànima és Jessica Pratt, amb el seu estil inconfusible, entre el pop i el folk, ens ofereix unes de les millors cançons de la seva carrera a Here in the pitch.
- La cantautora de folk-rock nordamericana Rosali mossega musicalment la vida a Bite down. La mudança a una altra localitat és el tema central que permet a la cant desgranar allò que és superflu de l’essencial. Cançons intimistes i, alhora, vigoroses.
- Katia Karter combina pensaments personals i polítics a ritme de banjo i kora i influències del Québec i del Carib a Strange medicine.
- Desesperació i devoció en My light, my destroyer, el tercer àlbum de Cassandra Jenkinsque promet ser un dels àlbums estrella d’aquesta temporada.
- L’inquietant àlbum de la brillant violinista belga Catherine Graindorge, inspirat en el poema Songs for the dead d’Allen Ginsberg, és un tribut a la mort i a la Generació Beat.
- El britànic Paul Weller, exlíder de The Jam i The Style Council, celebra els seus 66 anys amb un àlbum on ens mostra el seu costat més soul. A la festa ha convidat a Noel Gallagher, Bobby Gillespie i Erland Cooper.
- La llegenda del folk-rock anglès ens presenta Ship to shore. 12 temes amb influènciesde diferents estils i èpoques però inconfusiblement Richard Thompson.
- Des de Sheffield ens arriba el darrer treball del gegant de la cançó Richard Hawley: In this city they call you love, un àlbum continuista que, després de gairebé 25 anys als escenaris, referma Hawley com un dels músics més complets, emotius i sòlids del panorama actual.
- El gal·lès John Cale, fundador de The Velvet Underground, reflexiona sobre la vida amb la perspectiva dels seus 83 anys a POPtical illusion amb sintetitzadors, ritmes synth-popi sons de caire estrident.
- The Decemberists consoliden la seva solida trajectòria musical amb el seu novè treball As It Ever Was, So It Will Be Again on combinen el folk amb el so dels setanta del Laurel Canyon.
- Songwriter és e nou disc de l’icònic Johnny Cash, que inclou les 11 gravacions inèdites que el seu fill, John Carter Cash, ha rescatat de l’oblit. Per a fans del country i de Cash.
- Si el que t’agrada és relaxar-te amb la música els texans Khruangbin et posen la música adequada per deixar-te portar a paradisos perduts A la sala, amb ritmes suaus, funkies, multiculturals i amb tocs de música lounge.
- Des de Boston arriben els Buffalo Tom que ens conviden a saltar a la corda amb Jump rope. Fidels a la combinació de rock alternatiu i la influència de la música americana que, amb els 30 anys de trajectòria, s’ha tornat més melòdica i relaxada.
- A casa nostra Guillem Gisbert publica en solitari el seu àlbum Balla la masurca!. Cançons pop nostàlgiques per escoltar sense pressa, amb tota l’essència dels Manel.
Deixem pas ara a una música més subversiva i elèctrica que, principalment, ve del Regne Unit.
- Classificats com a post hardcore, el trio Shellac defineix el seu estil com a “rock minimalista”. To all trains, és el darrer àlbum que Steve Albini, guitarrista i vocalista, no ha pogut veure editat.
- L’esperat debut dels Been Stellar amb Scream from New York, NY és una barreja entre shoegaze i el post-punk amb lletres dedicades a la ciutat de Nova York. Un disc impecable.
- English teacher és un dels grups que també s’estrena de manera notable amb This could be Texas amb un marcat so indie. La banda de Leeds ha rebut recentment el premi Mercury Prize.
- Bellow the waste és un treball complex i fascinant de les Goat Girl. El trio femení londinenc es manté fidel a l’estil post-punk lúgubre amb incorporacions de música guitarrera amb sintetitzadors.
- Des del sud de Londres ens arriben els White Fat Family amb un to existencialista i la voluntat d’explorar no només els racons de la condició humana sinó noves formes musicals que van des del spoken word poètic, fins al jazz passant per la psicodèlia i el neo-Prince. Ho fan amb la convicció que la música ha de sacsejar consciències: Forgiveness is yours.
- El veterà grup de Birmingham, Judas Priest, és una bona prova que els vells rockers mai moren. Amb el seu Invisible shield demostren que estan a l’alçada del mite i que resisteixen el pas del temps amb dignitat musical.
- Després d’arrasar el panorama musical amb 4 Grammys i un Òscar (pel tema No time to die de la pel·lícula de James Bond), Billy Eilish torna. Ho fa amb amb contundència i suavitat alhora, com el títol del seu àlbum: Hit me hard and soft i amb el seu inseparable germà Finneas a la producció.
- Charlie XCX publica el seu sisè àlbum Brat, on evoca l’escena rave il·legal de Londres dels seus inicis. La It-girl ofereix hiperpop per posar-te en moviment.
- Le Carnaval du Parnasse és una rara peça barroca del compositor francès Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville dedicada a la Marquesa de Pompadour amb melodies alegres i vívides.
La resta de música clàssica la trobem al següent apartat.
Música experimental
- Joe Hisaishi és conegut principalment per posar música a les animacions dels estudis Ghibli. A Joe Hisiashi in Vienna torna per gravar la Simfonia núm. 2 i la Viola Sagaamb la Wiener Symphoniker, acompanyat del violinista Antoine Tasmestit.
- Un triple CD amb les obres completes de música de cambra del compositor txec Miloslav Kabeláč, músic comparat sovint amb l’estil de d'Antonín Dvořák i Bohuslav Martinů.
Bandes sonores
- A Música per a Ventura Pons, Carles Cases recull els vint anys que va col·laborar amb el cineasta en onze de les seves pel·lícules. Setze temes que volen ser un sentit homenatge al desaparegut director.
Música per a infants
El sisè treball de Reggae per xics, El cuc quàntic, inclou 10 temes propis i tres del cançoner català, tot amanit amb ritmes jamaicans. Tothom a ballar!
