Els millors àlbums del 2012 : media, crítics, lectors i musictecaris diuen la seva

Entre els mesos de gener i febrer apareixen a revistes i diaris les clàssiques llistes del millor de l'any passat.
Volem oferir als lectors de l'AMPLI un recull d'enllaços a aquestes llistes, moltes d'elles amb possibilitat d'escolta en línia. La selecció d'aquestes seleccions pretén ser el més oberta possible, de manera que aquest post s'anirà construint progressivament a mida que anem rebent suggeriments: si trobes a faltar alguna llista o simplement vols dir la teva només has de fer-ho arribar al nostre mail o al nostre FB i ho publicarem aqui.

Al mateix temps, mostrarem també algunes de les músiques més escoltades o preferides dels membres de l'Ampli team durant aquest passat 2012.

De vegades, els responsables de les biblioteques públiques troben a faltar recursos, ajudes per a la selecció de música per a la seva biblioteca ... Per sort, entre publicacions impreses i continguts a internet  podem tenir accés a moltíssima informació pertinent. Als musictecaris ens encanta buscar, trobar i compartir tota aquesta informació que ens ajuda a explorar i experimentar tots els territoris musicals.

La utilitat d'aquestes llistes pot ser simplement testimonial, o documental, però també pot ser d'utilitat musictecària a l'hora de completar o millorar la col·lecció de CDs de la biblio, o fer alguna playlist interessant, via Youtube o Spotify, i publicar-la al blog, al twitter o al facebook de la biblioteca. O les dues coses a l'hora. Les possibilitats de posar-li música a la biblioteca i els seus habitants són indefinides ...

Ruta 66 

(rock, blues ...)

http://bit.ly/UsUwun

El País de las Tentaciones

(pop nacional)

http://bit.ly/VSIka2

The Guardian 

(jazz)

http://bit.ly/UI8aqm

All Music 

(rock, pop)

http://bit.ly/U9MZzn

Chicago Tribune 

(jazz)

http://trib.in/Ur7xq4

Mondomix

(músiques du  monde)

http://bit.ly/XMgwVK

Onda66
(música lliure)

http://bit.ly/12AK0ol

Director Wilkins

1. Murcof. La sangre iluminada

2. Antònia Font. Vostè és aquí

3. Lovecraft’s Aunts. The Case of Charles M. Ward

4. Kimbra. Vow

5. Charles Mingus. Let my children hear music

6. La Casa Azul. La polinesia meridional

7. The XX. Coexist

8. Grupo de Expertos Solynieve. El eje de la tierra

9. Drogueria Esperança. Odissea Trenta Mil

10. Olivier Messiaen. Vingt regards sur l’Enfant Jesus

11. Steve Vai. The Story of light

12. Liba Villavecchia. Spirits

BBC Music 

(pop, rock)

http://bbc.in/QKjuWV

Radio Flaixbac

(pop)

http://bit.ly/UK1Mpi

The Wire

(rock, jazz, electrònica, avant-guarda) 

http://bit.ly/SPlCuT

Fonti

(enllaços a spotify)

David Sylvian A victim of stars

Xavier Cugat  Babalú

Zeki Müren The very best 

Marika Papagika Recordings 1918-1929

Christian Scott Christian aTunde Adjuah

Lee Ranaldo Between the times and the tides

Jordi Savall The Sublime Gate 

Fairport Convention Fairport Convention

Rembetika: the ottoman legacy 1925-1937 

Hüsnü Şenlendirici ve Trio Chios Ege'nin iki yanı

Gent normal

(pop, rock)

votacions populars : http://bit.ly/UJqOkX

redacció : http://bit.ly/WsYcuc

Les inRocks

(rock, pop)

http://bit.ly/ZzWu20

Mojo

(rock)

http://bit.ly/SjW1xV

National Geographic Music

(músiques del món)

http://bit.ly/yarMYe

npr music

(jazz)

http://n.pr/TJlVpR

Los 40 Principales 

(pop)

http://bit.ly/ZK6vK0

Pitchfork

(rock)

http://bit.ly/hP94I

elPeriódico.cat

(pop)

nacional: http://bit.ly/ZHrsVL

internacional: http://bit.ly/XMuuXM

Enderrock

(rock)

http://spoti.fi/TKqthw

Shakespeare's Sister 

Pau Vallvé – De bosc
Joan Colomo – Producte interior bruto Vol 2
Damien Jurado – Maraqopa
Beach House- Bloom
Lasentina – Falconades
Albert Palomar - No estem sols
Cançons de la veritat oculta  Els contes de Pere Calders es tranformen en cançons!
Josh Rouse and the long vacations

Boomkat

(electrònica)

http://bit.ly/Udc7XX

El séptimo vicio

(bandes sonores)

http://bit.ly/UAe6De

Rate Your Music 

(hip hop)

http://bit.ly/XMxxPz

Le Monde

(música llatina)

http://bit.ly/TPdbR2

Play Ground

(rock, pop) 

http://bit.ly/TcpDtQ

World Music Charts

(músiques del món) 

http://bit.ly/XJ8xYR

Lórien de Loth 

1. ROGER MAS I LA COBLA SANT JORDI

2. ALMA. Carminho

3. RETAULE D'AVARS. Brossa Quartet de corda+Falsalarma+Jordi Domènech 

4. ARTESANO. Miguel Poveda 

5. SOMIATRUITES. Albert Pla+Pascal Comelade 

6. ECHOES OF INDIANA AVENUE. Wes Montgomery (reedició) 

7. SOL-IT. Ignasi Terraza 

8. THE SECRET CANON VOL. 1. Dayna Kurtz 

9. PIENSA EN MI. Chavela Vargas (reedició) 

10. THE DESCENDANTS. Diversos (BSO)

Mondo Sonoro

(rock)

http://bit.ly/X3A4nB

iCAT .cat 

(pop, rock)

http://www.icat.cat/vota/

Dra. Goldfoot

1. Betunizer. Boogalizer (Bcore). Bogeria amb molt de groove.

2.Macho. Macho. (Bankrobber). Black'n' roll incendiari i crema-vinils. 

3.Dulce Pájara de Juventud. Dulce Pájara de juventud (Bcore). Kraut, pop i sintes vuitanteros

4.Syberia. Drawing a future. Autoeditat. Properament a "La Castanya"). Post-rock i metal, d'intens directe 

5.Tim Maia.World psychedelic classics 4. The existencial soul of Tim Maia. (Luaka Bop). El padrí brasiler del soul i el funk (recopilatori) 

6.Television Sound and Image. British television, film and library composers 1956-80. (Soul Jazz Records). De Get Carter als Avengers. (Recopilatori) 

7.Ondatrópica. (Soundway). Música colombiana clàssica i moderna. Recopilatori. 

8. G.O.A.T World Music (Rocket Recordings) - Poliritmia tribal, psicodèlia kraut i post-punk. 

9.To Rococo Rot (Drag City/Coop). Rocket Road 1997-2001. (Caixa recopilatoria). Pop, Krautrock, electrònica i contemporània. 

10.Tensión. Spanish Experimental Underground. 1980-1985. (Munster Records). Recopilatori 

11. Jukebox Mambo. (Jukebox Jam). 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9...MAAAAMMMBOOO! 

12. R&B Hipshakers vol. 3. (Vampisoul) 

13-Flying Lotus (Warp) Until the quiet comes. 

Rockzone

(metal)

http://bit.ly/Wyw20s

Go Mag 

(pop, rock)

http://bit.ly/xECJz7

Joan Rosebud

Bill fay “ Life is people”

Michael Kiwanuka “Home again”

Two gallants “ The bloom and the blight”

Grupo de Expertos Solynieve “El eje de la tierra”

Band of horses “Mirage rock”

La Habitación Roja “Fue eléctrico”

Beach House “Bloom”

M. Ward “A wasterland companion”

Tórtel “Entusiasmo”

John Hiatt “ Mystic pinball”

Q 

(pop, rock)

http://bit.ly/VbviUB

Rolling Stone

(pop, rock)

http://bit.ly/KMgNMm

Lojaume

1.Somiatruites; Pla/ Comelade

2. Swing swing swing; Cor Vivaldi & Ignasi Terraza Trio

3. Jens Lekman; I Know What love isn't

4.Cocktail Martino; Papik

5.Les ratlles del banyador; La iaia

6.Xapomelón; La pegatina

7.Pocket full of soul; The Floorettes

8.The descendants BSO; Varis

9.Jazz Manouche Vol.7 (selected by Biréli Lagrène); Varis.

10.Rangarang - Pre-revolutionary Iranian pop; Varis.Vampi soul

Cine sonoro

(bandes sonores)

http://bit.ly/U52ppX

The New York Times

(música clàssica)

http://nyti.ms/YtnFKm

San Francisco Classical Voice

(música clàssica)

http://bit.ly/WqzpZS

El concertino

(música clàssica)

http://bit.ly/UNbXVt

New Musical Express

(rock, pop)

http://bit.ly/Stk7SP

Billboard

(pop, rock)

http://bit.ly/T4GYEI

...  en construcció , esperem la teva  ;-) 

Música i cinema: Badlands: romántica i nihilista.

El gran Arnold Layne ens envia una nova recomanació cinéfila i musical que ha servit al Bibarnabloc.

Aprofito la nova temporada del cicle de Road Movies programat a la biblioteca Francesc Candel, per parlar-vos d’un clàssic del gènere pel qual sempre he sentit debilitat. Es tracta del primer llargmetratge que va filmar uns dels més grans directors de cinema contemporanis, Terrence Malick, autor de La delgada línea roja o El árbol de la vida.

Badlands (estrenada aquí com a Malas Tierras) es promocionava amb una frase de les que no deixa indiferent (“En 1959, molta gent matava el temps. Kit i Holly mataven gent“) i, tot i que s’inspirava en l’assassí en sèrie Charles Starkweather, sempre m’he preguntat com dimonis s’ho va fer Malick per convertir uns successos reals sòrdids i estúpids en una història de dimensions èpiques. Si algun cop romanticisme i nihilisme s’han donat la mà és en aquesta mítica pel·lícula, guanyadora de la “Concha de Oro” al festival de Sant Sebastià al 1974, amb els aleshores desconeguts Martin Sheen i Sissy Spacek  interpretant la parella d’enamorats que intenten fugir d’una societat que no els accepta deixant una reguera de sang al seu pas. 

La meva admiració cap a aquesta cinta es remunta a la meva adolescència, quan la veig veure per primer cop, atret en part pel títol, ja que “Badlands” es deia també una de les meves cançons favorites de Bruce Springsteen (aprofito per rescatar-la):

Comparteixen aquesta devoció directors de cinema actuals, com Jeff Nichols (Take Shelter) o Andrew Dominik (Mátalos suavemente), que col·loquen Badlands entre les seves 10 pel·lícules preferides. Jo, després de veure-la per enèsima vegada abans d’escriure aquesta entrada, us asseguro que la història i les imatges segueixen colpint-me… i és que són moltes les escenes d’aquesta obra mestra que deixen empremta, com aquella en què els protagonistes aturen el cotxe en plena nit en una carretera perduda, per ballar a les llums dels fars amb la cançó de Nat King Cole que sona a la ràdio.

En una de les escassíssimes i ja llunyanes ocasions en què Malick va accedir a parlar amb la premsa, explicava: “Kit no es veu a sí mateix com un subjecte patètic o digne de llàstima, sinó com algú increïblement interessant, per a ell mateix i per a les generacions futures. Com Holly, com la criatura que és, només pot creure en el que passa al seu interior. La mort, els sentiments dels altres, les conseqüències de les seves accions, són una cosa abstracta per a ell. S’imagina el successor del James Dean de Rebelde sin causa, quan en realitat és més un conservador a l’estil d’Einsenhower“.

 Malick interpretant un petit paper a "Badlands", en substituir un actor que no va aparèixer el dia del rodatge

Un excel·lent apropament a l’obra de Terrence Malick el podeu trobar al reportatge que se li va dedicar al número 229 de la revista Ruta 66 amb motiu de l’estrena de El Nuevo Mundo, on el periodista Ignacio Julià, amb la seva habitual lucidesa, escrivia: “Malick ha desarrollado un estilo audiovisual propio, a la vez naturalista y metafísico, que mezcla de modo casi hipnótico reportaje y ficción, realidad y representación, al documentalista Flaherty y al expresionista Murnau, figuras capitales del cine mudo. Los personajes no explicitan la razón de su comportamiento, las historias no siguen las normas clásicas de la narración, su cine vuelve a los orígenes para reinventarse como medio ajeno a la dramaturgia y la significación“.

 Tornem a Bruce Springsteen: la història de la pel·lícula li va servir d’inspiració per a la cançó “Nebraska” del seu extraordinari elapé homònim del 1982. Aquí teniu la lletra traduïda  i la versió que va gravar Chrissie Hynde (sí, la dels Pretenders) per a un disc tribut, publicat al 2000, que (ves per on) es va titular Badlands.

 

La vaig veure a la gespa davant de casa seva fent girar el seu bastó de majorette
Vam anar a fer un volt i deu persones innocents van morir
Des de la ciutat de Lincoln, Nebraska, amb una retallada del 410 a la falda
A través de les ermes terres de Wyoming vaig matar tot el que es posava al meu camí
No puc dir que em penedeixi per les coses que vam fer
Com a mínim durant una estoneta, senyor, ella i jo ens vam divertir
El jurat va emetre un veredicte de culpabilitat i el jutge em va sentenciar a mort
A mitjanit a la cel·la de la presó amb corretges de pell al voltant del meu pit
Sheriff, quan l’home empenyi la palanca i cruixeixi el meu pobre clatell
Asseguri’s, senyor, que la meva bonica noia estarà asseguda a la meva falda
Em van declarar indigne de viure,
Van dir que s’havia de llençar al gran buit la meva ànima
Volien saber per què vaig fer el que vaig fer
Bé, senyor, suposo que hi ha una mica de maldat en aquest món

Us deixo amb les belles imatges del final de la pel·lícula:

Boil the frog, o l'art subtil de la transició musical

Vasos comunicants. Temporada 2, episodi 1


Estem contents d'encetar amb aquest post una nova temporada dels Vasos Comunicants una sèrie mensual d'intercanvis entre el Franc-Comtat i Catalunya, entre Mediamus i Ampli on, cada primer divendres de mes, l'un publica al blog de l'altre en el mateix moment. 

El plaer de tornar a treballar compartint la mútua experiència musictecària i la passió per la música amb els nostres amics i col·legues de la Médiathèque du Grand Dole, Nicolas i Marc.

Salut i bon any! 

*******

Advertència : Fer bollir la granota només és una expressió, una imatge. Una mica com l'expressió francesa Donner sa langue au chat  que vindria a significar 'em rendeixo' quan no aconseguim endevinar la solució d'un joc. No s'ha d'entendre literalment ! 

La website Boil the frog, (en català Fer bollir la granota) prové d'una expressió anglo-saxona molt coneguda:  Si provem de possar una granota dins una olla d'aigua bollint, reaccionarà de seguida i saltarà per escapar-se, però si la submergim dins l'aigua freda i augmentem la temperatura progressivament fins l'ebullició, la granota no se'n adonarà del perill, i acabarà cuita al brou. Aquesta història s'utilitza com la metàfora de la incapacitat de les persones per reaccionar als canvis greus i importants quan aquests canvis es produeixen progressivament.

Per utilitzar Boil the frog, només cal escriure el nom de dos artistes, llavors l'aplicació genera una playlist enllaçant les dues referències. El resultat és un cadàver exquisit musical.

Desenvolupada per Echonest, Boil the frog es troba a la website Rdio. Els abonats a aquest servei de streaming poden escoltar  les cançons senceres, en cas contrari només es poden escoltar 30 segons.

La playlist de Robert Johnson à Shakira, vigileu si la poseu a casa !

Una arma de destrucció timpànica

Alguns tests per fer bollir el cargol (o la còclea de l'orella) :

• de Miles Davis a David Guetta : en 19 cançons
• de Sarah Vaughan a Céline Dion : en 12 cançons
• de Manolo Escobar a Leonard Cohen : en 19 cançons
• de Iron Maiden a El Fary en 16 cançons

Usos (més) pacífics
També són possibles moltes altres vies amb aquest motor de mutació musical : es pot invertir el procés i utilitzar  Boil the Frog partint de la música pop per culminar en la música clàssica contemporània: de Lady Gaga à Pierre Boulez, o de  Justin Bieber à Karlheinz Stockhausen.
Es pot seguir utilitzant aquesta cadena contínua d'artistes similars per navegar per la llarga cua (long tail) teoritzada per Chris Anderson, i partir de Britney Spears per arribar al grup de ska The Selecter, passant per Pink i No Doubt.

font del gràfic : amazon.com

http://static.echonest.com/frog/

font : Music Machinery

Article original a Mediamus: http://mediamus.blogspot.com.es/2013/01/boil-frog-ou-lart-subtil-de-la.html

* * * * * * *

i a Mediamus:  Les playlists 2012 du Music Spy Club de la Bibliothèque Vapor Vell de Barcelone. Vases communicants. Saison 3, épisode 1

.

Ràdio Web MACBA - RWM

“Transmission”, la cançó de Joy Division que comença amb “Radio, live transmission”, més endavant té un fragment que diu: “No language, just sound, that’s all we need know” (Cap llenguatge nómes so, és tot el que necessitem saber).

La Ràdio Web MACBA (RWM) no retransmet en directe sinó que funciona amb   podcasts que es poden descarregar o rebre per subscripció; i a més de l’àudio també utilitza altres mitjans com l’escrit. Els arxius d’àudio van acompanyats de PDF’s que amplien la informació que hem escoltat. És una ràdio expandida, que no té estudi propi i que ofereix informació molt especialitzada i allunyada de la que podem trobar en altres mitjans més convencionals, els continguts dels quals estan més condicionats per l’actualitat.  

RWM és un híbrid entre arxiu i ràdio on-line que té les seves particularitats, que genera els seus propis continguts i que fa visibles els seus processos de producció. RWM va nèixer el 2006, com a eina per difondre les activitats del museu, però aviat es va convertir en un projecte independent.  Més que ser la ràdio del MACBA, busca establir sinergies amb el museu i construir ponts entre la producció radiofònica i altres línies de treball de la institució, des de la generació de material documental fins a la programació d’activitats o  monogràfics sobre escenes musicals diverses.

Dins la RWM trobem diferents projectes:

Son[i]a: Són càpsules d’àudio de curta durada que donen veu als diferents personatges (artistes, agents culturals, etc) que passen pel MACBA.

Especials: Acull propostes d’artistes i comissaris relacionats d’una manera o d’altra amb la programació del museu i la col·lecció MACBA. La sèrie "fons d’àudio" contextualitza obres de la col·lecció a partir de converses amb els artistes. Raül Pratginestós (DJ Zero), mostra el cantó més experimental del tropicalisme a “Objeto semi-identificado no pais do futuro: Tropicalia ipost-tropicalisme al Brasil.

Curatorial: Secció dedicada a l’art sonor, amb encàrrecs específics a artistes. No us perdeu la secció de Metadiscos d’Anki Toner!

Recerca: Línia de programació per investigar moments i personatges clau en el camp de l’art sonor contemporani. Dins d’aquesta secció trobem la sèrie “Component amb processos”, “Exclusives”, que presenta peces inèdites d’artistes sonors clau, i “Memorabilia. Col·leccionant sons amb...”, dedicada a les col·leccions privades. Jonny Trunk, propietari del segell discogràfic Trunk, especialitzat en library music –música d’arxiu per documentals i programes de televisió- participa en aquesta secció. Jonny Trunk. Part 1

Quaderns d’àudio: És una línia de publicacions de textos relacionats amb la programació de RWM.

Extra: Recopila diversos materials de recerca procedents de l’activitat de RWM, com ara transcripcions de programes o converses.

 Tornant al principi d’aquest post, a la cançó “Transmission”, quan sentim : “No language, just sound, that’s all we need know to synchronise love to the beat of the show”, continuarem ballant, però segurament, després d'haver conegut la proposta de RWM, també voldrem saber més coses, expandir els nostres coneixements amb altres formats que acompanyin l’àudio.