dissabte, 13 de juny del 2009

Entrevista a Raúl Alonso de Lafonoteca.net




Triángulo de Amor Bizarro en directe a la sala The Legion de Londres + Entrevista (7:35 min). Concert organitzat per Lafonoteca. Crònica del concert aquí.


El 4 de setembre del 2008 féiem ressò a l'AMPLI de l'aparició d'una base de dades sobre música espanyola que havia vist la llum el 16 de gener del mateix any: lafonoteca.net, un projecte únic a la Península i d'una envergadura considerable. Tal com apuntàvem a l'article de l'AMPLI: "Lafonoteca ofereix informació biogràfica i discogràfica sobre els músics i els grups, abarcant tots els gèneres i èpoques des dels anys 60 fins l'actualitat. La informació discogràfica es complementa amb crítiques d'alguns discos i el títols de les pistes de cada àlbum".

Quasi bé un any després, Lafonoteca ha crescut i gaudeix d'una excel·lent salut. Les millores en la presentació de la informació així com uns continguts més complets i elaborats, la fan un recurs documental imprescindible per a melòmans, musictecaris i tot fill de veí que estigui interessat en el patrimoni musical espanyol. A més de base de dades, Lafonoteca es va estrenar fa un mes com a promotora de concerts a Londres portant, a la capital britànica, als gallecs Triángulo de Amor Bizarro.



Hem entrevistat a Raúl Alonso, cap pensant del projecte. Tant de les seves respostes com de la feina realitzada a Lafonoteca, transcendeix un gran entusiasme, unes ganes enormes de gaudir de la música i de fer-la gaudir.


1- ¿Cómo y de quién surgió la idea de crear una base de datos sobre música española?
La idea surge de mi mismo, pues era un usuario asiduo de allmusic.com, pero sobre música española nunca tenían nada, que era lo que a mi más me interesa. Entonces, lo comenté entre mi círculo de amistades y les pareció una buena idea el hecho de crear un espacio donde se pudiera encontrar información sobre grupos nacionales, y donde se reivindicara en cierto modo el producto nacional. Así es como desde el principio comenzamos un grupito de gente a dar forma a esta aventura.

2- Creo recordar que el equipo de Lafonoteca está disperso en diferentes ciudades. ¿Es difícil coordinarse?
Sí, como te digo, al principio surge entre mi círculo de amigos en Madrid, pero enseguida se suman melómanos de distintas regiones, y yo mismo me traslado a Londres a vivir. La coordinación es prácticamente igual que si fuéramos todos de la misma ciudad, solo que funcionamos con una lista de correo y de vez en cuando llamadas telefónicas con skype.

3- ¿Recibís altún tipo de financiación para el desarrollo del proyecto?
Por el momento no recibimos ningun tipo de financiación, y de hecho aprovecho la pregunta para decir que realmente la necesitamos. No sólo para seguir adelante con el proyecto y apostar por él en serio, sino que nos vendría genial un patrocinador que nos permita continuar realizando eventos y darnos a conocer. Sobre todo eso, darnos a conocer, puesto que tratamos de involucrar a tanta gente como sea posible... queremos transmitir que la página es abierta a los usuarios.


Los Planetas. Biografia i Discografia a Lafonoteca.



4- ¿Cómo realizais la labor de documentación sobre los grupos? ¿Qué fuentes consultais?
La mayoría de las veces acudimos a entrevistas disponibles en la red, así como libros y guías. De la wikipedia no te puedes fiar nunca, y hay veces que es tan difícil encontrar información que acudimos a la experiencia personal. Sobre todo Julián, que es nuestra última incorporación, es una auténtica enciclopedia musical. También, por suerte, muchas bandas y sellos nos facilitan datos de primera mano, y eso es algo digno de agradecer.

5- ¿Habeis contado con la colaboración de los grupos?, ¿os han comentado qué les parece la idea?
Sí, en general los grupos se muestran muy participativos, tanto los ya extintos, como espacio para reivindicarse, como los noveles, que lo consideran una buena plataforma de promoción. Desafortunadamente, no podemos ocuparnos de todos los grupos que empiezan, porque seguimos siendo bastante pequeños.

6- Habeis incorporado música en streaming en la página web. ¿La SGAE se ha pronunciado?
No se han pronunciado al respecto y realmente no es que les temamos, puesto que no estamos haciendo nada ilegal, ya que los archivos se encuentran alojados en listengo, una página web que sí que paga a la SGAE por ello, porque se dedica a ello. La SGAE bien haría en interesarse en nuestro proyecto y apoyarlo, pues lamentablemente se está convirtiendo en el único archivo nacional sonoro disponible, y eso también es memoria histórica. Desde luego, nos sentimos muy orgullosos de aportar nuestro pedacito para contribuir a conservar la cultura musical española.


Kaka de Luxe. Biografia i Discografia a Lafonoteca.


7- El pasado 10 de mayo organizasteis un concierto de Triángulo de Amor Bizarro en Londres y próximamente llevareis a Joe Crepúsculo. ¿Cuál es vuestro objetivo? ¿Teneis pensado organizar más conciertos?
La idea de traer bandas a Londres surge como una ramificación de Lafonoteca, aprovechando que dos de nosotros nos encontramos residiendo aquí, aunque tiene la misma finalidad, que no es otra que reivindicar la musica española. Seguiremos haciendo más conciertos hasta que nos sea posible, pero para ello nos gustaría involucrar al Consulado español o alguna empresa española que quiera asociar su imagen a la difusión de la cultura. Realmente en lo que nos gastamos dinero es en los vuelos, puesto que las bandas se muestran muy participativas y dispuestas a venir a Londres, renunciando a su caché. Para ellos es una oportunidad y algo novedoso y divertido. También alquiler de instrumentos, pero vaya, para una empresa sería algo simbólico, mientras que para nuestros bolsillos es un pico.

8- ¿Cómo veis el panorama de la música española en la actualidad?
Afortunadamente, hay una escena efervescente y muy rica, que esta derribando los cimientos asentados del indie nacional. A diferencia de los 90, muchos grupos apuestan por su trabajo y viven de ello como profesionales. En cuanto al mercado discográfico, tiende al coleccionismo, y por tanto al vinilo, tal y como sucedía de los 60 a los 80. Deja de ser un producto de ocio y consumo, eso es evidente, y se dirige a un consumidor mas exigente.

9- A título personal, Raúl, ¿por qué grupos sientes predilección? ¿Cuál es el artículo que has escrito con más cariño?
Siento predileccion por los 80 españoles, así como muchos grupos que han marcado momentos puntuales de mi vida (es por ello que siento predilección por Los Planetas, Triángulo de Amor Bizarro y Joe Crepúsculo), pero con lo que más disfruté es realizando los perfiles de Kaka de Luxe, Paraíso, La Mode, Pegamoides, Dinarama, Derribos Arias... ya ves que los ochenta me ponen la piel de gallina.




Joe Crepúsculo al bar Heliogàbal (Barcelona, 12/06/2008)




*L'AMPLI vol agrair al Raúl i a tot l'equip de Lafonoteca la seva col·laboració.
¡Muchas gracias, suerte y decibelios de diversión en el próximo concierto de Joe Crepúsculo en Londres!


divendres, 12 de juny del 2009

Idees, arengues i anècdotes musicals en un Speaker's Corner




Durant aquest proper cap de setmana 12, 13 i 14 de juny se celebra a Barcelona Nodes de Gràcia, la Festa de Creació Contemporània: un cap de setmana de portes obertes, espectacles, propostes de participació, exposicions, tallers, concerts, fanzines... i tastos i tastets.

Aquesta festa està organitzada per NODES DE GRÀCIA, un col·lectiu que aplega sis entitats i espais amb seu al Districte de Gràcia que es caracteritzen per la seva estreta vinculació amb el camp de la creació contemporània des dels àmbits de la creació escènica (tragantDansa, La Caldera, l'Obrador/Sala Beckett), la creació i l'educació contemporànies, (Experimentem amb l'art) la música (Gràcia Territori Sonor) o la creació de caràcter híbrid i transdisciplinar (Saladestar).

Concretament dissabte dia 13 a les 13 h, a l'hora del vermut, el col·lectiu INDIGESTIÓ hi participarà fent un speaker corner, o racó de l'orador, dins del pati d'Experimentem amb l'art (Torrijos, 68). Una peanya d’uns 40 centímetres d'alçada servirà de pòdium perquè un nombre indeterminat de persones pugin a declamar alguna idea, arenga o anècdota relacionada amb la música.

Els organitzadors d'aquest speaking corner conviden a tothom a pujar o fer de galliner. Si més no, a prendre un vi. També proposen, dins l'espai que tenen a l'Experimentem, una ocasió per exercir de crític. Un espai en el que podrem escoltar música i escriure la nostra crítica del que sona.

Hi seran el dissabte 13, de 12'00 a 14'00 hores i de 17'00 a 19'00, i el diumenge 14, de 12'00 a 15'00.


Si no teniu plan, tampoc no teniu excusa.


Bon cap de setmana!

dimecres, 10 de juny del 2009

Selecció de novetats discogràfiques, maig '09

Sesame Street Playground



Selecció realitzada al Departament de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.


Es tracta d'una selecció de novetats i algunes reedicions que conformen un dels cinc lots anuals que el Servei envia a les prop de 200 biblioteques públiques que conformen la xarxa de la província de Barcelona. Cada una d'elles rep més o menys quantitat de títols en funció del seu tamany. La llista que presentem és el total i està subjecta a la disponibilitat comercial de cada disc. No sempre és fàcil aconseguir moltes còpies d'un mateix títol.

Entenem que la publicació d'aquestes llistes, així com les seleccions i discografies realitzades per altres biblioteques, poden ser d'utilitat per a la resta de companys de professió.
Aquest bloc, com sabeu, vol ser un punt de trobada per compartir aquests treballs
.


Músiques del món

Abraham Boba La educación Limbo Starr
Alain Bashung Bleu pétrole Barclay Universal
Ballet Exotic Du Robert (Martinica) Caribbean Tropical Music Arc Music
Biel Majoral Cançons republicanes DiscMedi
Céline Rudolph Metamorflores Enja
Dennis Brown The Best of. The Niney Years Karonte
Ferran Savall Mireu el nostre mar Alia Vox
Goran Bregovic Sljivovica & Champagne Universal
Jah Wobble & The Chinese Dub Orchestra Chinese Dub Resistencia
Joan Miquel Oliver Bombón mallorquín DiscMedi
Joe Bataan y Los Fulanos King of Latin Soul Vampisoul
Josep Tero Fronteres Stress
Lisandro Adrover Meets in The Metropole Orchestra Saphrane
Mara Aranda & Solange Dèria Galileo
Mirna Mirna World Village
Mulatu Astakte & The Heliocentrics Inspiration Information Strut
Projectedefak Malapesta DiscMedi
Staff Benda Bilili (Congo) Très très fort Crammed-Nuevos Medios
Tango Crash Bailá querida Acqua Records
VVAA Electric Mali (Mali 70) Karonte
VVAA Acoustic France Putumayo


Jazz, Blues, Soul, Funk

Allen Toussaint The Bright Mississippi Nonesuch
Andy Sheppard Movements in Colour ECM
Anthony Braxton Eugene (1989) Black Saints
Barbara Hendricks Barbara sings the Blues Arte Verum
Barney Kessel & Hampton Waves Quartet & Quintet Essential Jazz
Eric Dolphy The Complete Latin Jazz Sides Gambit
Jarrett, Peacock, DeJohnette Yesterdays ECM
John Scofield Piety Street EmArcy
Joshua Redman Compass Nonesuch
Richard Galliano Love Days Milan
Sean Jones The Search Within Mack Avenue


Pop, Rock

Andrés Calamaro Obras incompletas Warner
Bat for Lashes Two suns EMI
Black Sabbath Paranoid Sanctuary
Brakes Touchdown Fatcat
Burt Bacharach Live at The Sydney Opera House Universal
Camera Obscura My Maudlin Career 4AD Popstock!
David Byrne & Brian Eno Everything that happens… Todomundo
Delên Sa roba estesa Musica Global
Depeche Mode Sounds of the Universe Mute
Felice Brothers Yonder is the clock Team Love
Green Day 21 Century Breakdown Reprise
Hello Cuca Esplendor en la arena Austrohúngaro
India Arie Testimony: vol. 2 Universal Republic
Junior Boys Begone Dull Care Domino Pias
La Excepción La verdad más verdadera Autoeditar
Laurent Garnier Tales of a Kleptomanic Pias
Love of Lesbian 1999 Warner
Macaco Puerto Presente Mundo Zurdo
Mastodon Crack the Skye Reprise
Mazoni Euforia 5 – Esperança 0 Bankrobber
Ojos de Brujo Aocaná Diquela
Pal Error de fábrica Limbo Starr
Peaches I Feel Cream XL Popstock!
Peter Doherty Grace / Wastelands EMI
Peter, Bjorn and John Living Thing Nuevos medios
St. Vincent Actor 4AD
Steve Jansen Slope Samadshisound
Sunn O)) Monoliths & Dimensions Southern Lord
The Bug London Zoo Ninja Tune
The Horrors Primary Colors XL
Thin Lizzy Still Dangerous VH1 Classic
Titus Andronicus The airing of grievances Popstock
Wildbirds & Peacedrums The Snake Leaf
Zu Carboniferous Ipecac


Música clàssica

Arnold Schönberg – J. Sibelius Violin Concerts (Hilary Hann) Deutsche Grammophon
Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Orfeó català Llum nova Columna Música
Isaac Albéniz La guitarra soñada Tritó
J.S. Bach Cantatas (A.S. von Otter) Deutsche Grammophon
Olivier Messiaen Trois petites liturgies de la presence divine Deutsche Grammophon
Schola de Monjos de Montserrat Cant Gregorià Picap
Stile Antico El Cantar de los Cantares Harmonia Mundi
Toilo Tulev Songs Harmonia Mundi
W.A. Mozart Idomeneo Harmonia Mundi
W.A. Mozart Le Nozze di Figaro (V. dels Àngels) Columna Música


Música contemporània, Experimental i Avanguarda

Giacinto Scelsi Chukrum Neos
Kaija Saariaho Notes on Light. Mirage. Orion Ondine
Larry Polansky The theory of impossible melody New World
Lydia Kavina Spellbound: original Works for Theremin Mode
Robert Millis 12 Etude


Bandes sonores i Música funcional

Agustí Cohí Grau El Timbaler del Bruc DiscMedi
Alberto Iglesias Los abrazos rotos EMI
Armando Trovajoli Ilmagnifico cornuto. La mia signora. Le fate. (BSO) GDM
Clint Eastwood Changelling Varese-Sarabande
John Zorn Filmworks XXIII: El general Tzadik
Joseph Sanou Metamorfosi – Boris Godunov Buenritmo
Michael Giacchino Star Trek (BSO) Varese-Sarabande
VVAA Cuba Cugat Discmedi
VVAA Orfeo Negro (ed. Deluxe) Philips-Universal

Enregistraments no musicals

Núria Candela diu Joan Vinyoli Temps Record
VVAA Sampler d’amor Ancora Musical


Enregistraments per a infants

Children of the Agape Choir We are together Rise
Giaccomo Rossini La cenerentola. Ópera para niños D.G.
Giuseppe Verdi Rigoletto. Ópera para niños D.G.
Giuseppe Verdi Simon Bocanegra. Ópera para niños D.G.
Jaime Ibars i els Trastos Band En quin món vius? Rediscus
Mark Thomas Tales of the Riverbank (BSO) MovieScore
VVAA Sesame Street Playground Putumayo



dilluns, 8 de juny del 2009

Top 12 Quinqui


Yo lo quiero es drogarme y pasar de tó.
La Toñi


"Tu eres el Vaquilla, alegre bandolero" cantaban Los Chichos y la gente bailaba y coreaba porque El Vaquilla era un delincuente, sí, pero también una leyenda forjada en películas como Perros callejeros, una de las muchas que en los duros años de la transición reflejaron la convulsa situación económica y social de las barriadas marginales de las grandes ciudades españolas.
El Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB) dedica precisamente una exposición al "cine de quinquis", en el que el Seat 124, la heroína, el sexo y los tirones estaban a la orden del día. Con Quinquis de los 80. Cine, prensa y calle, las comisarias Amanda Cuesta y Mery Cuesta, críticas de arte entre otras actividades, recuperan estas historias a través de montajes audiovisuales de las películas que se contraponen a recortes de prensa, fotografías, cómics, vinilos, casetes, pósters, documentales de la época y planos urbanísticos de los polígonos del franquismo, el escenario de las correrías de personajes como Juan José Moreno Cuenca (El Vaquilla), José Luis Manzano, Ángel Fernández Franco (El Torete), o El Jaro.
Los distintos apartados de la exposición abordan el cine quinqui, que fue muy prolífico entre 1978 y 1985 y obtuvo más de un taquillazo en la época: la realidad de los barrios; el salón recreativo como punto de encuentro de los adolescentes de la época y ejemplo de las nuevas formas de ocio que comenzaban a introducirse en el país; la calle (en 1975, el 25% de los mayores de 14 años estaban fuera del sistema educativo); el impacto mediático de estos jóvenes delincuentes de la mano de una prensa sensacionalista que igual los encunbraba que hundía en la miseria; los reformatorios (en 1981 había 47.8000 niños menores de 14 años en las prisiones); la superpoblación de las cárceles que originó históricos motines; y los mitos que han perdurado hasta hoy en día.
C. Serra. El País, 25/05/09



Selección y textos a cargo de José el Pantanito que conformó el repertorio del concierto inaugural de la exposición. [extret del fulletó de l'exposició]


1- La Cachimba. Los Chichos, 1974 :
Tema del seu primer disc, amb una sublim i sinuosa orquestació arabitzant, metàfora musical de l'ús de la pipa. El tema reflecteix una al·lusió recurrent a la "moreria" i els paradisos orientals d'on se suposa que és oriünd el poble gitano.





2- Soy un perro callejero. Los Chunguitos, 1979:
Cançó central de la BSO de Perros Callejeros II. A dia d'avui seria difícil escriure una lletra tan políticament incorrecta, amb versos com: "En la Protes, maricones. Machos vivos de casualidad". o "Soy un perro callejero y me cago en tos tus muertos". Impagable.






3- Yo soy un yonky. Tony el Gitano, 2005
Atribuïda a una banda anomenada Primos Hermanos, aquesta és una versió del mestre Tony el Gitano, crador de clàssics com Calí, Calí, El fracaso o Dame veneno i incipient creador de la rumba macarra dels 70, incluència clara del "Sonido Caño Roto".



4- La Grifa. El Pelos con Los Marus.
De la 2a divisió de la rumba macarra catalana ens arriba la fera de Lloret: El Pelos, amb els seus fidels acompanyants Los Marus. Una gran estrella de barri i de cassets de gasolinera amb una divertida història de porros i discoteques.



5- Macarra. Tony El Gitano, 1983
Una explícita història de xulos i putes del més pur estil del carrer editada en el seu disc Soy pirata. Regravada el 2005 per al disc recopilatori Rambla, Rumble, Rumba amb acompanyament del Pantanito (acreditats com los Pay@s).









6- Por buscar una salida. Los Chichos, 1964
Una història tan moderna que sembla escrita per a aquests temps de crisi i agitació social. Pertanyent al seu disc Adelante, que en la seva versió original obre el camí per a la futura tecno-rumba que arribaria a principis dels 90.



7- Heroína. Los Calis, 1985
Herois de Ciutat Meridiana i un dels exponents de la rumba yonky penedida, moralista i amb el "demà ho deixo" com a lema vital. Expliquen que Kike Jaleíto (de Jaleo Real) va tocar els bongos amb ells pels parcs del seu barri fins que els va arribar la fama.



8- Los Delincuentes. Veneno, 1977
El disc Veneno és una peça cabdal del rock gitano. La banda, del mateix nom, estava integrada per Kiko Veneno, Raimundo i Rafael Amador, el qual va preparar l'històric La leyenda del tiempo juntament amb Camarón. Els dos discos són considerats avui el millor que s'ha fet dins d'aquest gènere.

Me junto con toda clase de delincuentes
a veces comen en frío y otras en caliente.
Roban todos los días dos coches
uno por la mañana y otro por la noche.
Me es muy familiar su ternura
y la facilidad con que divisan la basura.
Al final me buscan una ruina
y me venden como una lata de sardinas.

Kiko Veneno. Los Delincuentes.



9- El Vaquilla. Los Chichos, 1985
Un dels hits de Los Chichos per a la BSO de Yo, el Vaquilla. Ens presenta un Robin Hood o a un subcomandant Marcos gitano, defensor dels pobres i flagell de la societat. Explica l'espiral vital des de la infància a la presó d'aquells quinquis.



10- Quiero ser libre. Los Chichos, 1974
Típica història carcerària d'assassinat, gelosia i pena. Inclosa en el disc de debut de Los Chichos amb un Jeros a ple rendiment compositiu i uns arranjaments d'orquestra que van definir el so de tota una època.



11- La Mandanga. El Fary, 1979
Trepidant tema disco-funk que descriu l'ambient juvenil de l'Espanya de la transició. Amb la proliferació de la discoteca com a nou centre d'oci i l'ús del cànnabis com a tardà paradís hippy d'una societat que despertava després d'anys de "tutela".



12- En la chabola. Los Chunguitos, 1978
La descarnada història de la vida als barris de barraques. Compta amb els ingredients clàssics del gènere: els nens abandonats, la detenció del pare per la policia, el dia de l'arribada de la Llibertat i la venjança final com a esperança de futur.



I, a continuació, un bonus extra que va marcar la meva infància i joventut. El single estrella de la meva col·lecció particular, una joia imprescindible en qualsevol revival de música quinqui:

dijous, 4 de juny del 2009

Una òpera atòmica


He volgut transmetre el terror existencial innat a la bomba atòmica, un dels temes recurrents de la meva infantesa. Oppenheimer no va fer un pacte faustià, perquè creia que estava salvant la civilització, quan en realitat estava ficat dins d'una torre d'ívori.

John Adams, compositor de l'òpera Doctor Atomic (2005)


Fa uns mesos es va estrenar a l'English National Opera (ENO) de Londres una de les obres mestres de l'òpera contemporània: Doctor Atomic del compositor nord-americà John Adams. Després de Nixon in China (1987), sobre l'històric viatge del president nord-americà Richard Nixon al gegant asiàtic, i The Death of Klinghoffer (1991), al voltant del segrest del creuer Achille Lauro per part de terroristes palestins, John Adams es va prometre no tornar a compondre cap òpera més ja que li resultava una feina massa estressant. Però la proposta que li va formular la directora de l’Òpera de San Francisco, Pamela Rosenberg, de posar música a un fets tan decisius i dramàtics de la història de la humanitat, com són la creació i explosió de la bomba atòmica, va resultar una temptació impossible de rebutjar.


Doctor Atomic trailer courtesy of the Metropolitan Opera, New York (at the London Coliseum 25th Feb - 20th Mar 2009 in co-production with English National Opera)

Doctor Atomic narra el dilema moral de Julius Robert Oppenheimer i l'equip de brillants científics al seu càrrec (Richard Feynman, John Von Neumann , Enrico Fermi i Edward Teller, entre d’altres il·lustres cervells) que van treballar en el Projecte Manhattan amb l'objectiu de desenvolupar l'arma que aturés el feixisme i guanyés la partida als alemanys: la bomba nuclear. Bona part d'aquests investigadors, Oppenheimer entre ells, eren d'origen jueu, pacifistes i amb idees més aviat d'esquerres. Sembla una macabra broma del destí que aquesta elit d’intel·lectuals, alguns dels quals rebrien posteriorment el Premi Nobel per les seves contribucions a l'avenç científic, esdevinguessin els responsables d'una tragèdia humana sense precedents.

Veieu aquí un vídeo que reconstrueix l'impacte de la bomba sobre Hiroshima. Colpidor, terrible...

Tornant a l'obra de John Adams, el títol de Doctor Atomic fa al·lusió a Doctor Faustus, la novel·la de Thomas Mann, versió moderna del vell mite de Faust. Certament, un pacte amb el diable el d’Oppneheimer que, no va calibrar les repercussions de la seva decisió. Després que veiés els efectes devastadors de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, Oppenheimer va viure la resta dels seus dies aclaparat pel pes de la culpa.

Per a la realització del llibret, el seu autor Peter Sellars (que ja havia col·laborat amb John Adams en altres projectes del músic) va utilitzar abundant material de primera mà com biografies o entrevistes als seus protagonistes i, també, va consultar documents militars d’accés públic sobre el Projecte Manhattan. Però no només la història vertebra el text, la poesia també té una important presència en aquesta obra. Robert Oppenheimer era un home erudit i sofisticat, amant de les arts, la filosofia oriental i la poesia, gran admirador de Baudelaire i John Donne. En el llibret de l’òpera trobem fragments de poemes d’aquests dos escriptors, de Muriel Rukeyser i trams del Bhagavad-Gita (part del poema èpic hindú Mahabharata).



L’òpera consta de dos actes:
Primer acte: transcorre durant les setmanes precedents a la primera prova amb la bomba atòmica a Alamogordo, New Mexico, en una operació anomenada Trinity (16 de juliol, de 1945).
Segon acte: transcorre durant les angoixants hores de la nit prèvia a l’assaig, quan científics i militars es pregunten si la tempesta elèctrica que s’està desenvolupant en el cel de New Mexico pot avortar la prova i, en el cas que es portés a terme, quines conseqüències podria tenir l’explosió en unes condicions atmosfèriques tan desfavorables. Al final, Trinity és detonada i neix així una nova Era.



Durant el transcurs de l’obra, l’espectador és testimoni de les tribulacions morals del director del projecte. Oppenheimer, al començament, es mostra segur i confiat en la seva missió però a mesura que avança la història, els dubtes i l’angoixa sobre els efectes que tindria el llançament de la bomba sobre la població civil s’apoderen de la seva ànima. Una ànima que viuria torturada per sempre i que el seu propietari identificaria amb el passatge del Bhagavad-Gita quan el déu hindú Vishnu declara: “Ara, m’he convertit en la Mort, el destructor de mons”.


Intensa i commovedora la interpretació de Gerald Finley (J.R. Opphenheimer) en l'ària final del Primer Acte, recitant un poema de John Donne: Batter My Heart (The Metropolitan Opera, New York - October 2008, conductor: Alan Gilbert). Aquesta ària parla d’un “Déu de les tres persones”, metàfora de la idea que Oppenheimer tenia de la bomba: una força destructora, però creativa, que podria salvar la humanitat, netejant el món antic i obrint pas a un món nou.

I l'Oppenheimer de carn i ossos en un vídeo que podríem titular com "La consciència de Robert Oppenheimer":

Traducció:
Intro: En el mortal silenci de la matinada, a les 5h 29min 45 segons, hora de Mountain War, el dia de la Mort va ser banyat per un intens destell de llum que l'home només havia vist en les estrelles, fins aquell moment.
Robert Oppenheimer: Sabíem que el món mai no tornaria a ser el mateix. Molt poques persones van riure. Molt poques persones van plorar. La major part estaven callades. Recordo aquella línia de l'escriptura hindú, la Bhagavad-Gita. Vishnu està intentant convèncer el Príncep que ha der fer el que li correspon i per a impressionar-lo adopta una forma amb múltiples braços i diu: "Ara m'he convertit en la Mort, el destructor de mons". Suposo que tots vam pensar això d'alguna o altra manera.



El DVD de l'òpera Doctor Atomic, un dels guanyadors del Midem Classical Awards 2009:
Compositor: John Adams
Llibretista / director: Peter Sellars
J. Robert Oppenheimer – Gerald Finley (baríton)
Kitty Oppenheimer – Jessica Rivera (mezzo-soprano)
General Leslie Groves – Eric Owens (baríton)
Edward Teller – Richard Paul Fink (baríton)
Jack Hubbard – James Maddalena (baríton)
Robert Wilson – Thomas Glenn (tenor)
Captain James Nolan – Jay Hunter Morris (baríton)
Pasqualita – Ellen Rabiner (contralt)
Cors de la Nederlandse Opera
Netherlands Philharmonic Orchestra
Registrada el juny del 2007 en el Het Muziektheater d'Amsterdam
CD Number OPUS ARTE OA 0998D (2 DVDs)
Durada: 3 hores i 50 minuts [inclosos els extres i una entrevista amb Peter Sellars]

Extensa informació (en castellà) sobre Doctor Atomic a la web de la Metropolitan Opera, aquí.



Però no només a l'òpera tenen un lloc la figura d'Oppenheimer i la bomba nuclear. El grup PAL no dubta en qualificar al científic de Déu en una cançó d'un àlbum excel·lent, un dels millors discos de rock fets a la Península en els darrers anys:

PAL. Dios Oppenheimer de l'àlbum Canciones hacia el fin de una especie (Limbo Starr, 2005).












La bomba nuclear també ha inspirat altres cançons, sobretot a la dècada dels 80, quan el terror atòmic estava més arrelat que mai en l'inconscient col·lectiu. Recordeu el post aparegut a l'AMPLI fa un any? Nuclear sí, per suposat.

dimarts, 2 de juny del 2009

La Discoteca d'AMPLI XXXIX: Maika Makovski



L'estiu passat Maika Makovski actuava a Banyoles en el marc dels Dijous frescos organitzats pel Centre Cívic. Acabo de veure-la en el cartell del Primavera Sound. No falla, en el meu poble sempre ens avancem als èxits ;-)

Maika Makovski va néixer el 1983 a Palma de Mallorca, en el si d'una família amb arrels macedònies i andaluses. De les arrels macedònies paternes provenen els sons curiosos dels noms que donen títol als seus dos treballs publicats: Kradiaw (PAE, 2005) i Kraj So Koferot (Wild Punk Records, 2007).


La música l'acompanya des de ben petita: als 14 anys va començar a actuar juntament amb el seu pare, el compositor i músic Vangel Makovski. Toca el piano i la guitarra, a més de cantar. Ben aviat va començar a presentar els seus propis temes, aprofitant aquests concerts, amb una guitarra acústica i una veu a l'estil de les cantautores nordamericanes més folk. De Mallorca a Barcelona i de Barcelona a Nova York, ha estat ben rebuda pels crítics i pels programadors musicals de festivals arreu de Catalunya i part de l'estranger, en part gràcies a guanyar el concurs de l'Altaveu Frontera l'any 2003.

La veu de Maika Makovski planeja ben còmodament entre el folk, el rock, el punk i el blues ... i segurament en tots els gèneres musicals que vulgui provar. Sovint se l'ha comparat amb P.J. Harvey, Joni Mitchell, Neil Young o Ani DiFranco. No obstant, Maika té el seu nom propi. I la seva pròpia banda: David Martinez a la bateria i Juan Carlos Luque al baix.


Vídeo de Maika Makovski: When the wind blows (Kraj So Koferot 2007)

Actualment, Maika i la seva banda estan gravant el darrer treball a Bristol, sota el comandament del productor John Parish (productor de PJ Harvey, Dominique A i Tracy Chapman, entre d'altres).

Maika Makovski al programa de rtve2 Continuarà (26.05.09): http://www.rtve.es/television/20090520/maika-makovski-continuara/277178.shtml

Myspace de Maika Makovski: http://www.myspace.com/maikamakovski

.

dilluns, 1 de juny del 2009

3a Guia de Música de l'Alt Empordà


La nostra col·lega de la Biblioteca de Figueres, Núria Bassagañas, responsable del bloc musictecari Sonabé, ens dona notícia de la recent publicació de la Guia de la Música de l’Alt Empordà n. 3, que recull més d’una vintena de cd’s d’autors d'aquesta comarca que recentment han quedat incorporats al catàleg de la Biblioteca.

A la Biblioteca de Figueres trobareu l’edició en paper de la guia així com tots els cd’s que s'hi proposen.

Una vegada més, aprofitem l'ocasió per animar als companys bibliotecaris i lectors d'aquest bloc, a donar a conèixer el patrimoni musical que s'amaga dins els prestatges de les col·leccions de CDs de les nostres biblioteques públiques. Iniciatives com la dels companys de Figueres són un molt bon model a seguir.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...