El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 29 de gener, a les 19 h. ens trobarem amb l'inclassificable CARLA.
CARLA és
l'alter ego de la vigatana Carla Serrat, ho ha tornat a fer.
Tres anys després de sorprendre públic i crítica amb el
debut, Night
Thoughts (Sones,
2016), va tornar el 2019 amb un nou disc sota el braç, Kill
a Feeling (Great
Canyon Records), Una joia synth-pop intimista.
Un cop finalitzat l’any, a la Biblioteca Vapor Vell fem un repàs a les figures del món de la música i el cinema que ens han dit adéu durant aquest fatídic 2020. Per a aquesta exposició hem seleccionat només una de les obres més emblemàtiques de cadascun d’ells. Us convidem a buscar al catàleg la resta dels seus treballs i unir-vos a aquest petit homenatge.
Exposició preparada per un dels nostres musictecaris de capçalera, Arnold Layne.
Aquest diumenge 17/01 a les 18.00h visiten el "Sona Amer" l'Ensemble O Vos Omnes, un grup considerat únic en la seva especialitat. Amb una llarga experiència en la música coral i de formació transversal en el camp de la música clàssica, Xavier Pastrana ha aconseguit en poc temps situar Ensemble O Vos Omnes en un dels grups vocals de música antiga amb més projecció de Catalunya. Parlem amb Xavier Pastrana de Josquin des Préz i el concert amb obres del compositor renaixentista que l'Ensemble O Vos Omnes oferirà a Amer, com a preparació del 500 aniversari de la seva mort. (Entrevista: Lídia Noguerol)
Xavier Pastrana (Foto: A. Vallbona)
Ensemble O Vos Omnes (Foto: A. Vallbona)
Quina va ser l’aportació més important de Josquin des Préz a la música polifónica del Renaixement?
La figura de Josquin respecte el període renaixentista és equiparable a la de Bach en el barroc. Josquin va utilitzar amb mestratge pràcticament totes les tècniques polifòniques de l’època i també en va crear algunes que van arrelar fortament. Ell feu, tal com Bach, una sintetització de totes les tendències amb les que tenia contacte, aplicant-les a tot tipus de repertori: motet, chanson, misses… L’obra de Josquin és un gran resum de tota una època. Tot i que conservem relativament poca informació sobre la seva vida, sabem que la seva figura era àmpliament reconeguda a tot Europa com ho demostren algunes cartes referents a ell i la seva manera de treballar (i el seu sou, que era força alt!).
Retrat de Josquin fet per Charles Gustav Housez (1881)
Josquin va escriure tant música sacra (misses, motets) com música laica o profana (chanson frottola). Quines diferències trobem entre aquests estils i que hi va aportar ell de diferent?
La principal característica de la música de Josquin, des del meu punt de vista, és la transparència i l’economia de recursos. A diferència d’altres compositors de l’època, Josquin fugia de les grans elaboracions i presenta sempre una música neta i d’una solidesa absoluta. No hi sobra ni hi falta cap nota. Aquest aspecte sempre és més marcat en la música sacra, sovint més hieràtica i transcendent que les chansons, que sempre tenen una relació més íntima amb el sentiment (tal com l’entenem després de l’era romàntica). Cal remarcar que en aquesta època hi ha gèneres “intermedis”, com les cançons religioses: música que no és escrita per a ser utilitzada en cap ofici religiós però que tenen un fort component o complement religiós; Josquin va utilitzar molt aquest tipus de textos (Nimphes de bois, n’és un magnífic exemple)
Firma "graffitti" de Josquin a la Capella Sixtina
Josquin va ser alabat pel seu do per a la melodia.
La “melodia” és un concepte molt posterior a l’època de Josquin, però sí que és cert que les seves conduccions de veus sempre són molt naturals i sempre interessants i és una característica que el distingeix com a un gran entre els grans. Com ja he dit, Josquin va utilitzar gairebé tots els recursos tècnics de la seva època. A nivell formal, per exemple, trobem obres que són autèntics catàlegs de polifonia, com la Missa Hercules Dux Ferrarie.
Hercules I d'Este. Duc de Ferrara. Dossi Dosso (Probablement)
Durant el segle XX la seva música i la seva figura s’ha tornat a reivindicar amb força. Per què? Josquin Des Prez ha viscut molt de temps a l’ombra de G. P. da Palestrina, el compositor a qui oficialment se li va donar el títol de millor compositor del Renaixement. Però és cert que amb l’adveniment del nou interès per la música antiga són molts els compositors que estan sent redescoberts o revalorats. Josquin és d’aquelles figures que han seguit sent presents al llarg dels segles però en corrents subterranis (estudiosos, especialistes…) i que, tal i com va passar amb la música de Bach fins que Mendelsshon la va il·luminar de nou, ara viuen una nova època daurada perquè, senzillament, són compositors d’una qualitat indiscutible.
Partitura del motet "La deplorátion sur la mort OKeghem"
Quin programa presentereu a Amer: Josquin 100%, Josquin in memoriam, Josquin & Sax?
Hi presentem Josquin&Sax, una proposta que combina la música de Josquin amb les improvisacions del saxofonista Gerard Marsal. És una proposta poc comuna però que té els seus precedents (Jan Garbarek i els Hilliard Ensemble, per exemple) i que només es pot fer amb música excepcional i intèrprets amb una sensibilitat especial. Aquest estiu vam estrenar-la al Camp de Tarragona i va tenir una gran acollida perquè és una idea que respecta la música de Josquin i que pretén, senzillament, mirar-la des d’un altre angle.
Gerard Marsal
De la vida de Josquin des Prez se’n sap poca cosa. Ens podries recomanar algun llibre per saber-ne més coses?
Jo no he sabut trobar cap llibre en la nostra llengua que parli exclusivament d’aquest autor. En anglès i francès existeixen molts llibres sobre el compositor, com per exemple “Josquin des Prez and his musical legacy - An introductory guide” de Willem Elders.
Portada del llibre
Quines obres d’ell ens recomanaries per introduir-nos en la seva música?
Jo recomanaria començar per obres petites (Mille Regretz, Nimphes de bois) i després passar a altres de mitjana i llarga durada (motets com el seu Miserere, una obra incommensurable)
El primer treball discogràfic de L'Ensemble O Vos Omnes
Portada del CD
Heinrich Schütz (o Sagittarius, el seu pseudònim) és, sens dubte, una de les figures principals del barroc anterior a J. S. Bach. Però també és un referent absolut de la música coral. L’Ensemble O Vos Omnes ha tingut, des dels seus inicis, una preferència per a aquest compositor, al qual, fa uns anys, va dedicar un monogràfic que va portar diverses obres seves arreu de Catalunya. D’aquesta última experiència en va néixer un desig: fer un nou programa que combini música d’aquest compositor amb la d’un compositor viu establint, d’alguna manera, un diàleg impossible però apassionant entre
H. Schütz i la música dels nostres temps.
Heinrich Schütz per Cristoph Spätner (1660)
A aquesta idea s’hi ha sumat Joan Magrané, una de les figures més importants de la composició catalana, que suma ja múltiples premis i reconeixements, i gran amant i coneixedor de la música dels mestres antics. Magrané ha escrit per a l’ocasió “Oració”, amb text de J. Roís de Corella i escrita après Schütz. El text de Corella descriu amb unes imatges tan corprenedores com extasiants, el dolor de la Mare de Déu als peus de la creu, on contempla la mort del seu fill.
Joan Magrané
La música de Schütz escollida per l’ocasió seran tres grups (3, 13 i 14) de les Cantione Sacrae, abraçant,així la majoria de textos inspirats en l’obra de St. Agustí d’aquest cicle. Aquests motets, escrits per Schütz durant els primers anys de la Guerra dels Trenta Anys, representen la part més italianitzant de la col·lecció. En ells el compositor posa tota la seva paleta d’efectes harmònics i contrapuntístics al servei del text, que gira al voltant del patiment de Crist. L’expressivitat (gairebé expressionisme!) d’aquesta música revela una concepció teològica que transcendeix les barreres confessionals i que ha fet de H. Schütz un compositor imprescindible per entendre la història de la música sacra europea.
Partitures
La intenció d’aquest primer enregistrament de l'Ensemble O Vos Omnes és crear una comunicació entre dues èpoques i estètiques allunyades en el temps, entre les quals, però, podem trobar punts de connexió. Així doncs, Magrané escolta Schütz i li respon, com qui envia una carta a un desconegut admirat.
L'Ensemble O Vos Omnes a l'auditori Josep Carreras (Vila-Seca)
Schütz en nom del Fill, Magrané en nom de la Mare. Ambdós en nom de la música. (Text extret del lloc web de l'Ensemble O Vos Omnes).
A la biblioteca d'Amer m'hi he trobat llibres que estan descatalogats, però que encara són d'interès, ja sigui per la vigència del seu contingut o per ser relativament desconeguts. Per a l'actuació de l'Ensemble O Vos Omnes a Amer, rescato el "Vocabulari Català de Música" del compositorJosep Mestres Quadreny i Núria Arimon. Millà. Barcelona, 1983. Al següent recull d'imatges podreu trobar les definicions de termes que s'esmenten a l'entrevista, com ara: polifonia, contrapunt, chanson, motet i frottola.
Com cada any (i van...) el musictecari Arnold Layne (AKA JC Badlands) ens prepara la collita comparada de millors discos de l'any, en base a les llistes les següents revistes:
Efe Eme
Mondo Sonoro,
Rockdelux,
Inrockuptibles, Ruta 66, Popular 1, Mojo, Uncut, Wire
El resultat és una collita de consens, ordenada en base als discos que han sortit a més llistes. Aquests dos gràfics que funcionen com un haikú de l'any que ja comencem a oblidar. Una llista portàtil perquè el passat no pesi.
Com cada any, des de fa vuit, el musictecari Arnold Layne ens envia la seva selecció musical personal. Es tracta d'un document exhaustiu, el capítol d'una biografia apassionada per l'expressió artística. Més de 750 referències, entre discos, versions, còmics. pel·lícules... Més de dues referències diàries... Però és així com volem viure! Insaciables, permanentment sensibles, curiosos. És, en definivita, una nova mostra de qui que s'ha passat la vida vinculat a la música, des dels bars a les nits com a DJ, de les recomanacions periodístiques al Butxaca a la vida musictecària a la Biblioteca Vapor Vell. Aquesta és la seva collita musical del 2020. És la seva, però la curiositat la farà nostra.
Sense cap mena de dubte el 2020 serà un any que estarà a la llista negra de molts de nosaltres. El 2021, de moment, pinta que també serà un any de merda. I com que sembla que per ara no ens podem lliurar de l'escatologia, si hem de parlar de merda, que sigui de la bona: Ricard Rubert (Ricky lights / Atzavara Club), David Capo i Agus Segura (Navratilova, Ask The Dusk, The Dirty Reelers, Flying Burrito, Atzavara Club), comparteixem amb nosaltres els seus discos i cançons del 2020. (Cord: Lídia Noguerol)
Crate Diggin'
RICKY LIGHTS
Cada disc de la col·lecció d'en Ricard té una història personal al darrere. Només cal que li pregunteu per un disc i ell us explicarà coses sobre el disc i les seves impressions i vivències amb aquell disc. I si vas a l'Atzavara i és el teu aniversari, es celebra amb una ronda de "xupitos". I si és el teu aniversari i no ho dius: "Perquè no ho deies, que haguèssim fet uns "xupitos". Potser molts heu sentit cantar sobre ell o heu corejat una cançó seva però no ho sabeu. En Ricard va escriure "Lights (Richard's Mind)" per al segon àlbum de No More Lies "][" (Bcore 2001). A la seva llista hi ha tres discos internacionals i tres de nacionals, que ens proposen un viatge sonor pel metal, el postpunk i la psicodèlia progressiva. El "Bellavista" de Viva Belgrado va ser enregistrat per Santi Garcia (No More Lies) i Borja Pérez (Ultimate Freesbee, Jamie For President) als Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols.
El seu any de merda va ser el 2017. I sobre el 2020, musicalment parlant ens diu que: "La veritat és que no he estat gaire a l'aguait de les novetats del 2020, però així en general m'ha semblat "l'any dels discos no tan bons com els anteriors". No sé, teníem més temps que mai per crear i dir el que pensem, però potser pocs mitjans per plasmar-ho!Els discos que més he escoltat aquest any són del 2019, com els de Black Pumas, JS Ondara, Ordinary Elephant o Josienne Clarke, i segurament l'any que ve escoltaré discos d'aquest 2020!
Agus Segura com a Navratilova
També és l'any que he aprofundit (vull dir, molt!), en les discografies de Pentangle, John Lee Hooker, Van Der Graaf Generator, Shirley Collins i Bobbie Gentry. Però bé, es tractava de fer un top 5, no?"
L'Anna ja fa bastants anys que portava fent molt bona feina amb Cálido Home, però al final feia la sensació que el projecte s'havia esgotat i faltava el més important: les cançons. Cap problema, perquè d'això en va sobrat "Els mals costums". Grans cançons amb grans històries al darrere. Per primer cop crec que l'Anna ha trobat la seva parcel·la, única i personal. Contenta amb el format duo, però amb més tensió elèctrica moderada (no espereu trobar heavy metal!) i percussions, crec que volgudament, senzilles, però efectives, que amplien la paleta de colors del quadre final.
Vaja discassu que s'han marcat els d'Oklahoma!! Que sí, que no han inventat res, que se'ls hi veuen les influències (Nick Cave, Bowie, Radiohead, etc.), però és que el contingut del disc és brutal!!! Molta instrumentació, un llit de violins per aquí, pianets i tecladets, percussions de tota mena molt ben posades, i un gran treball coral. Però per sobre de tot, grans cançons, de les que pots cantar mentre condueixes seguint la riba del Ter! No sé si m'enteneu?
La vida a la frontera i l'amor per la música pot fer que dos nois blanquets de classe mitjana dels afores de Los Angeles mirin més cap al sud, a Mèxic, que cap al nord. Mapache no deixa de ser dues guitarres i dues veus, i sí, segueixen la tradició del pop californià amb tints psicodèlics (aquí una mica amagats pels instruments acústics... però hi són!)... i veus maques... molt maques!!! Ja saps: agafa la taula de surf i un pack de birres, que la vida són 2 dies!!
La pedrera de Athens, Georgia, sembla que no s'esgota mai! En Theo Hilton i els seus Nana Grizol ja fa uns anyets que es dediquen a això de fer disquets, i sembla que en comptes d'evolucionar van cap a enrere!!! Són bastant desastre i els discos sonen fatal, a part de desafinats! Però que voleu que us digui: m'encanten!! Tot és com la mateixa cançó atropellada, la veu entre desganada i furiosa, trompetetes (de la mort!) i cants juvenils (o ja no tant!) a la relació amor/odi amb el lloc on viuen, amb el sud reaccionari, on no sempre és fàcil ser músic underground i homosexual!. I la sensació que envaeix el disc és que la festa s'ha acabat, i no precisament bé!
Llibertat! Això amb què tot músic somia, i pocs saben o poden trobar! És la primera paraula que em ve al cap a l'escoltar a Tilde. Si, fa la sensació que Tilde fan bastant el que els dona la gana! Si que es poden veure influències per aquí i per allà, que si el post-rock yankee, una mica de free jazz o be-bop, i, encara que algú es posi les mans al cap, una mica de prog-rock del bo (Captain Beefheart, Genesis...). Però per sobre de tot una personalitat pròpia i ganes d'experimentar i de dir coses. Unes lletres poètiques i combatives (que no està contraindicat!), i una veu i palmes aflamencades, cosa poc comú al gènere, però que queda molt natural i gens forçat. Podríem dir que Tilde, batedora en mà, han trobat un nou camí inexplorat, i això només pot ser bo!
Cinder Well també és imprescindible! Va tocar a l'Atzavara amb Blackbird Raum. Ha fet un discassu, ben fosc!
Agus Segura amb "Ask The Dusk"
Amb "The Dirty Reelers"
La promotora (?) i el segell (?) de l'Agus
Aquestes bandes o solistes també han tret disc aquest 2020 i els he disfrutat molt: Delta Spirit, Tanya Donelly & the Parkington Sisters, Cordovas, Lucinda Williams, Saskia Griffiths Moore, Lori McKenna, Mary Chapin Carpenter, Courtney Marie Andrews, Mean Mary, Phoebe Bridgers, Fiona Apple(se li ha anat la castanya?? quina meravella!!!), i d'aquí Pigmy, Flamaradas, Alberto Montero o Marta Pérez...
L'amic David Capo ja ens havia fet un altre llista i havíem parlat d'ell en un altre post. Després d'una temporada lluny dels plats i la pista de ball ha tornat amb el projecte que l'allunya de l'indie i s'endinsa en l'electrònica més conceptual. Fa poc ha publicat un EP amb els remix del grup mallorquí Lava Fizz i actualment està preparant el seu primer EP. La seva música també es pot escoltar al documental "Sempre Dijous" (Joan Porcel) sobre la cantant mallorquina Júlia Colom, que va rebre el premi al millor documental nacional IN-EDIT 2020.
David Capo punxant aquest estiu a la guingueta del Yeah
La seva llista és "un top 10 de temes preferits d'aquest any. És tot bastant electrònic, meitat nacional i meitat internacional".
