El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 10 de maig, a les 19 h. ens trobarem amb... ANKI TONER!!!!
ANKI TONER –
10 de maig, 19 h.
Músic, col·leccionaista, estudiós de tot allò relacionat amb el
fet sonor, Anki és una d’aquelles figures inclassificables, però ineludibles de
la música. Va ser la cara visible de Superelvis, grup amb el que
mitja dotzena de discos. En 1996 el seu CD “Happiness Is Stupid” va ser
escollit “millor disc espanyol de l’any”a Rockdelux. Ha estat la meitat de Ankitoner Metamars i
de The Ignotoner.
Podria començar amb les caixes de la bateria com feien a la factoria Motown, però començo amb un bombo a negres perquè necessito fer-me publicitat. El dia 25/04 després de l'entrega dels premis del 42è Concurs literari a la biblioteca de Sant Hilari Sacalm, servidora Lídia Noguerol (alias Dra. Goldfoot, Pubilla Hilton i Princess Alcatel) estaré punxant música negra (soul, rare groove i derivats) i posant-la sobre blanc amb una tria de llibres que ens ajudaran a contextualitzar la música (19.30h aprox). Hi haurà un parell de novetats editorials i piscolabis. Tot això sense deixar de ballar, com si fòssim al Club Villaret (encara existeix?)
Del "Soul Train" a la biblioteca
Servidora
Us passo una sessió perquè aneu escalfant (warm up)
“Paxòfon” és el sobrenom artístic d’Ernest Parro, que presenta un repertori a cavall entre el pop/rock, el folk i la cançó d’autor, acompanyat del mestre Xicu Rovira, fent un duo de guitarres i veus. La selecció, majoritàriament de creació pròpia, intenta ordenar l’eclecticisme d'unes composicions que han restat anònimes durant més de una dècada. Un material sensible, intimista, amb lletres en català, castellà i anglès, indicat per gaudir d'emocions a curta distància.
AMPLIATS
És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l'entrevista amb Ernest Parro (Paxòfon) i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. (Text i selecció: Lídia Noguerol) La primera pregunta va sobre el teu nom artístic. D'on el vas treure? Utilitzes la primera síl·laba del teu cognom? És una història llarga. El primer instrument de corda que vaig tenir va ser una espècie de contrabaix elèctric de reciclatge, que em vaig fer jo mateix unes tardes d'estiu, i que un amic va batejar com a Ernestofon.
Logo A partir de 2004 vaig començar a gravar temes on m'ho feia tot: bateries programades o percussió, baix, guitarres, veus, mandolina, harmònica, etc. A mi em deien Pax, en referència a meu cognom, Parro, i quan vaig decidir posar nom a aquestes produccions multi-instrumentals casolanes per publicar sense pretensions i de forma anònima, vaig pensar en Paxòfon, en el sentit de "jo instrument" o home oquestra. I també recorrent a l'anterior idea de l’Ernestofon. Finalment aquest nom s'ha mantingut en el projecte oficial. Com vas fer la tria de les cançons que finalment formen part del teu repertori? Et va ser difícil descartar algunes cançons? No és fàcil, perquè hi ha molt de material pendent de revisió que està aparcat, però no descartat, i espero que trobarem el seu moment més endavant. La tria actual consisteix a filtrar alguns temes que funcionen en format solo o duet acústic. Ha quedat una selecció melòdica, amb sonoritat folk, però amb alguna pinzellada de rock. Potser a curt/mig termini, podem canviar el format, i introduir temes més rítmics. Una de les cançons enregistrades amb la col·laboració d'EUMES
Necessitaves sortir estilísticament del que fas amb "Olvido"? No. Eren projectes paral·lels complementaris. Casualment, Olvido s'ha dissolt fa poc i ara puc dedicar-me plenament a Paxòfon.
Olvido amb Ernest Parro al centre Ets conegut com a baixista i vas començar "Paxòfon" en solitari, tocant la guitarra. Què t'agrada de cadascun d'aquests instruments? El baix és divertit, per gaudir tocant en directe, i per acompanyar una banda. La guitarra és un instrument més complet i el primer que vaig tocar. L' utilitzo per compondre, i acompanyar-me cantant. Tot i que, està previst que amb un altre format de directes jo estigui fent temes al baix i la veu i així deixar més guitarres a mans d'en Xicu.
Ara t'acompanyen Xicu Rovira i Rubén Berengena. De què us coneixeu? En Rubén va col·laborar gravant dos temes amb videoclip, pero de moment la banda s'està presentant en format duo amb en Xicu. Amb en Xicu ens coneixem de la Jam Xefla, que es feia primer al bar El Cercle i que actualment es fa al Yeah Indie Club. Amb en Rubén coincidim sovint al Sunset Jazz Club i a la cerveseria El Primer Glop. A part, el seu germà, l'Alfred Berengena, ara bateria de Soziedad Alkoholika, va ser bateria d'Olvido, durant els primers dos àlbums. Girona és petita...
Rubén Berengena Com va sorgir la col·laboració amb l'Escola EUMES? No es dediquen més a l'electrònica? Jo també ho pensava, però baixant de l'escenari d'una Jam Xefla, un alumne d'EUMES em va demanar si coneixia alguna banda que volgués gravar un parell de temes, per al projecte de final de curs. L'endemà l’hi vaig confirmar i ho vam fer amb 4 o 5 dies. Una de les dues cançons gravades en col·laboració amb EUMES
Tens pensat debutar properament en format de llarga durada? Sí. A finals d'any entrarem a estudi. Per acabar ens podries recomanar algun disc i un llibre, aprofitant que és Sant Jordi? El disc, "Exits" de Steve Smythi com a llibre musical, el "Real Book"
Portada del disc
The Real Book és una recopilació d'standarts de jazz feta pels estudiants del Beerklee College of Music durant la dècada de 1970. Actualment està considerat com un dels principals vehicles de transmissió del jazz. (Font: Wipedia)
LA TRIA DE LA BIBLIOTECA
Com que Paxòfon tocaran per Sant Jordi he escollit dues novetats editorials:
Reacciones psicóticas y mierda de carburador. Lester Bangs. Libros del Kultrum, 2018.
Felicitats a l'editorial Kultrum per traduir finalment al castellà un clàssic de la literatura pop i la crítica musical. Això sí què és merda de la bona i no l'infame retrat que va fer de Lester Bangs els cel·luloide reciclable "Casi famosos".
Portada
Germà. David Chariandy. L'Altra Editorial. Barcelona, 2019.
Una història d'amor fraternal amb música de fons als suburbis de Toronto.
Ja que l'Ernesto ens ha recomanat el "Real Book", rescato aquesta antologia que vol ser un recorregut històric pel gènere i assenyalar els seus punts de trencament i evolució.
A Jamaica les músiques folclòriques ( Kumina, Nyabingui, Mento...) varen col·lisionar amb el Rhythm & Blues per crear l’Ska , el so de la seva independència . A partir d’aquest moment una evolució constant : Rocksteady, Reggae, Dub, Dancehall…
L’eco d’aquestes músiques arriba fins al Hip-hop, Disco, Drum & Bass, Reggaeton gèneres que parteixen de les invencions creades pels jamaicans. La música popular d’aquesta petita illa del Carib acabarà colonitzant tots els racons del planeta terra i n’escoltarem l’eco dels tambors africans en tres audicions!
La independència de Jamaica i el naixement del Ska 2/05/19
El Reggae i el rastafarisme 9/05/19
El Dub i la invenció de la remescla. 23 /05/19
A càrrec de Francesc Xavier Riembau i Rosich
Historiador de l'Art , Diego Armando DJ, Wunderkammer,
El Fascinant Món de la Música
