"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre

PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious. 

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.

Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST

Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 

Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.

ÀLBUMS 

Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 

BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.

IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.

Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 

Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood

Les 24 hores de Marc Egea a la Biblioteca de Caldes de Malavella (Entrevista)

Marc Egea: "Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda" 

Marc Egea  (Foto: Juan Miguel Morales)

En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot. 

Cartell de les 24 hores de Caldes (Lali Pantone) 

      

           

                                                                  Anunci del disc d' Alenky


 Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc: 

"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes  per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.

Portada del disc

Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres.  A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort"  que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.  

 Marc Egea a la viola de roda (Foto: Lluís Serrat)

Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."

Marc Egea entre plantes (Foto: Juan Miguel Morales)

Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?

Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.

Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?

Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.

                                                    Marc Egea multinstrumentista


Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?

La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.

                                                       Biblioteca de Caldes

T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?


Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.

Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?


Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.

                                                                    Mà de Guido barroca


Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?

M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.

                                                        

 Un pou o un cau de llibres

                                                                       
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer  va fer d’Alícia al país de les meravelles.  Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?

El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.

Edicions 62. Trad. Salvador Oliva

Per presentar les músiques inspirades en "A través del mirall", vaig fundar Alenky, i voldria que no s’acabés en aquest projecte sinó fer-ne d’altres en un futur.

Aquests dos llibres són un bon canal per endinsar-te en altres realitats, com podrien ser, per exemple, la que ens ofereix la física quàntica, la poesia, les matemàtiques, la filosofia, etc. I moltes altres coses. Són una font inesgotable!

Edicions 62. Trad. Salvador Oliva

                                                  
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?

Volia fundar un quartet amb músics provinents d’àmbits musicals diferents, ja que la meva música no s’encasella en un estil concret sinó que es nodreix de molts de diferents. I també volia que els músics fossin bons improvisadors, ja que la improvisació és una part important d’aquestes músiques. Amb algun d’ells, sí, ja hi havia col·laborat abans.

                                                        Alenky (Foto: Alba Sauleda)                                          

La idea era construir un espectacle que no fos un concert convencional sinó que hi hagués quelcom més. I l’Oriol era la persona perfecta per dur a terme aquesta idea: ell podia fer de Lewis Carroll tot ajudant el públic a entendre la història i el perquè de les músiques (cada un dels temes representa un episodi del llibre). L'Oriol és un gran comunicador. Sap moure’s per l’espai escènic amb tota llibertat. Pot improvisar, tot i que els textos estan preparats. És un perfecte Lewis Carroll: juganer però seriós. És l’acompanyant ideal pel món de l'Alícia.

                               

Caricatura de Lewis Carroll

Recordo que a “African Tales” tu mateix feies la introducció de dues peces. T’agrada combinar elements de diferents disciplines artístiques?

Sí, sempre. Crec que les diferents disciplines artístiques han de dialogar entre elles. De vegades ens encasellem massa: música, teatre, dansa...o en estils: jazz, rock, pop...Crec que les línies es travessen amb la intenció d'intentar explicar alguna cosa i fer que l'audiència entri en altres realitats, més enllà de la quotidiana.

Cartell del concert

                                         

També repeteixes col·laboració amb la il·lustradora Lali Pantone que ha fet la portada del disc. Les catorze il·lustracions restants inspirades en la música van incloses en el disc? 

Amb la Lali Pantone hem col·laborat plegats en uns quants discs, fent ella les cobertes. I, a més, vam publicar un llibre junts que es diu "Gineceu": ella va fer un seguit d’il·lustracions i jo vaig escriure un haiku per a cada una. L'imaginari de la Lali Pantone és perfecte per il·lustrar el món de l'Alícia. Dins de l'àlbum "Through The Looking-Glass", d’Alenky, estan incloses les seves 14 meravelloses il·lustracions, que representen 14 episodis del llibre.

                                                Il·lustració de Lali Pantone pel disc d'Alenky

El fragments de "Trough the looking glass" que es poden escoltar al teaser del disc són diferents entre ells. Alguns sonen força mediterranis. Buscàveu aquest so?

Com ja t’he dit, la meva música es nodreix de molts estils diferents: folk, jazz, rock, clàssica, antiga, contemporània... Però, és clar, un no pot escapar de l’imaginari cultural en què viu. Si aquesta música sona “mediterrània” o inclús catalana, és perquè evidentment som d’aquí.

Has tocat molts gèneres musicals diferents. Actualment molts festivals inclouen en la seva programació grups que uns anys abans només haurien tingut lloc al circuït de la “world music”. Creus que la teva música tindria cabuda al Primavera Sound o al Sònar? 

Tot i que jo no definiria Alenky com a “world music”, crec que sí tindria cabuda en algun d’aquests festivals que menciones. Suposo que per actuar-hi has de tenir uns contactes i un renom que encara no tenim. Tampoc som anglesos o dels EUA. Ni hem col·laborat amb la Björk. Perquè de vegades, saps, planeja un esnobisme i uns prejudicis tals en el món de la cultura que tot es fa una mica difícil. Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda... en fi, ja canviaran les coses.

                                              

Marc Egea a través del mirall

 

Llargs i curts a la bilioteca Pere Caner de Calonge. Centre d'Interès dedicat a la sardana.

A "Una màquina d'espavilar ocells de nit", Jordi Lara ens va apropar el món de la sardana, tan proper però també tan desconegut. Per la seva banda, Guillamino va fusionar "la dansa més bella de les que es fan i es desfan" amb la música electrònica. El músic empordanès explicava a El Periódico que quan havia volgut fusionar música i sardana no havia intentat "fer un Frankenstein". El seu avi era músic de cobla i Guillamino tenia un interès especial en la sardana. Es va preguntar què l'interesava d'ella. I va descobrir que l'atreia quan era tràgica i depressiva, que li agradaven els seus passatges més obscurs, no la sardana diürna i alegre. I reblava dient que hi havia sardanes que eren música contemporània pura i dura.

Joaquim Serra

Com a exemples de sardanes més fosques i contemporànies citava "Rocacorba" de Joaquim Serra i "Mimosa" de Vicenç Bou,  que té compassos llargs i tràgics, i, després curts de festa major. La biblioteca Pere Caner de Calonge comparteix l'interès de la sardana amb Guillamino i Jordi Lara i es va adonar que a Catalunya no hi havia cap biblioteca que tingués com a Centre d'Interès la sardana. Així que n'hi ha dedicat un que funciona des del mes de març d'enguany. Ha col·laborat en la seva creació el periodista vinculat al món de la sardana Francesc Sánchez Carcassés.

                                              Cartell de la inaguració del centre d'interès


Tant si balles selvatà com empordanès, o si t'agrada escoltar sardanes o les vols conèixer millor, la biblioteca posa a la teva disposició gairebé 800 documents, entre els quals s'hi troben una quarentena de partitures d'autors calongins, més de 60 volums de llibres relacionats amb formacions musicals, biografies, metodologia i tractats d'orquestració, entre d'altres i una vuitantena de CD de clàssics de la cobla. La sardana i la música de cobla estan molt arrelades a Calonge, d'on han sorgit músics i compositors tan importants com Ricard Viladesau, el príncep de la tenora i un dels protagonistes del llibre de Lara, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.

                                                                     Ricard Viladesau

El centre d'interès també recull gairebé tots els exemplars de la Revista SOM, dedicada a la cultura popular i de la qual es farà un buidat dels articles vinculats a la sardana i la cobla, i també un buidat d'articles de publicacions com la Revista de Girona, Revista del Baix Empordà, Estudis del Baix Empordà, Quaderns de la Selva, Revista Aplec ( La Bisbal), Papers del Mongrí (Torroella) i el llibre de l'Aplec de Palamós. Visca!

                                                          Presentació del centre d'interés





  

La Biblioteca Mercè Rodoreda en Estereofònics. Cicle de xerrades i concerts

Maddox, Tiffany's, Paladium, Kamel o Carroll's són noms que s'associen de seguida a Platja d'Aro i a les seves nits de música, diversió i concerts. El periodista Xavier Castillón va explicar la història d'aquestes discoteques al seu llibre "Nit d'Aro", que es va presentar a la biblioteca Mercè Rodoreda, equipament que enguany es suma amb xerrades i concerts al cicle "Estereofònics", que és la marca conjunta sota la qual es presenten tots els festivals musicals de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Aquesta activitat comença el divendres 2 de juny a les 19h.

Biblioteca Mercè Rodoreda

El cicle de conferències i concerts que tindrà lloc a la biblioteca porta per títol "La salut musical a casa nostra"  i es farà durant quatre divendres de juny. Hi intervindran diversos especialistas en un gènere musical -jazz, pop-rock, rock'n'roll i clàssica- i es clourà amb un concert de proximitat i de petit format amb una formació representativa del mateix estil. El cicle pretén reflexionar sobre els nous hàbits de consum musical -l’escolta en streaming, o la segona joventut del vinil-, analitzar si hi ha un excés de festivals d’estiu o una repetició de formacions i gèneres en els mateixos, si els concursos musicals televisius d’èxit són o no un fet positiu o si les formacions emergents tenen espais dins la radiofórmula  i si els joves intèrprets tenen possibilitats professionals de futur.

                                   

El cicle s’inicia, el divendres 2 de juny (19 h) amb la xerrada dedicada al jazz de la mà de Joan Chamorro, fundador i director de la Sant Andreu Jazz Band, d’on han sorgit alguns dels nous talents jazzístic del país -Andrea Motis, Eva Fernández o Magali Datzira-. Tot seguit, el mateix conferenciant actuarà al capdavant de la formació  Joan Chamorro Quartet, amb tres joves promeses del gènere.

                                                                        Joan Chamorro

Divendres 9 de juny (19 h), es fixarà en el pop-rock amb Xavier Castillón, cap de Cultura de El Punt/Avui i autor del llibre "Nit d’Aro.60 Anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro" i que es clourà amb l’actuació de Lakaste, grup guanyador del Concurs Sona9 2016 amb la seva proposta de pop d'autor amb connexions amb el rock, el folk, les havaneres o la chanson francesa.

                                                     Portada del llibre de Xavier Castillón

Divendres 16 de juny (19 h) tractarà sobre el rock’n’roll amb Toni Castarnado, col·laborador de Ruta 66, Mondo Sonoro, Blisstopic o la Cadena Ser, prèviament al concert de Watusi Four (garatge dels 60 i rock’n’roll) amb membres de Bad Mongos, 13th Magic Skull i La Familia Manson. Toni Castanardo també és autor del llibre "Mujer y Música".

                                                                       Els Watusi Four

La darrera conferència, dedicada a la música clàssica, serà el divendres 30 de juny (19 h). La conduïrà  Joan Vives, intèrpret, professor de la història de la música, divulgador i locutor i redactor de Catalunya Música. Tot seguit, a l’exterior de la Masia Bas -al costat
de la Biblioteca- s’hi celebrarà el concert inaugural de la 20a edició de les Nits de Jazz amb Nova Quartet (20.30 h), amb un repertori de temes que transiten pel jazz, el blues i la bossa nova.

Joan Vives

Estereofònics, esdevé festival de festivals amb 78 concerts del 27 de maig al 14 d’octubre, majoritàriament gratuïts, a l’aire lliure i de múltiples gèneres: del jazz a la música de cambra, tot passant pel surf o el rock’n’roll. Configuren el programa d’enguany:  Xalaro-Mostra d’Espectacles Familiars (17 i 18 de juny), Nits de Jazz (30 juny-1 de setembre), Cicle de Sardanes i Havaneres (8 de juliol-26 d’agost), Festival de S’Agaró(15 juliol-14 d’octubre), Desemboca Rock’n’Roll Festival (21-23 de juliol), Festival de Guitarra de Girona-Costa Brava (dijous 3 i dilluns 14 d’agost), Festa Major de Platja d’Aro (11-15 d’agost), Festa Major de Castell d’Aro (8-11 de setembre) i FestiSurf Costa Brava (23 de setembre).