Aquest post és la meva cursa de Sant Silvestre particular. Si em despisto no arribo! També volia penjar les sessions que aquest any he punxat però no he tingut temps de pujar-les al mixcloud i queda com a propòsit per l'any que ve. Si us ve de gust podeu escoltar la primera sessió que vaig fer, que va ser a la biblio Vapor Vell i donar un cop d'ull als discos que han sonat a la meva consulta. També us recomano les llistes de blisstopic, totes de calité. Ens veiem el 2016! Bon Any!
La recta final del 2015 arriba carregada de xifres significatives, de números que ens poden canviar la vida: a la grossa de Nadal, enguany s'hi sumen les eleccions generals. Els resultats han deixat clar que la primera protagonista de l'any nou serà l'aritmètica, ja que els partits polítics hauran de fer moltes sumes per aconseguir formar govern. Moltes més de les que hauríem de fer nosaltres si ens toqués la grossa. Però si els nens de Sant Ildefonso no canten el nostre número el dia vint-i-dos, sempre podeu cantar -ja sabeu que qui canta els mals espanta- les cançons que s'amaguen darrera el número de l'estrip, els dos aneguets o el xulo de la Quina musical que han preparat les biblioteques de Girona, que des de l'Ampli us desitgen SORTi BONES FESTES! Trobareu el cartró per jugar al final d'aquest post.
Reportatge del Bib & Play realitzat per Nicolas Blondeau per a la website de l'ACIM on trobareu una crònica detallada de la jornada així com els documents de totes les presentacions que es van oferir.
Aprofitem per manifestar el nostre afectuós agraïment al propi Nicolas, així com a la Sophie Cornière i al Robert Kaye per la seva generositat. A la Carme Fenoll i la Marta Cano, amb els seus respectius equips, per la seva implicació determinant i a tots els assistents a una inoblidable jornada pel seu interès per la difusió de la música des de la biblioteca.
El proper 18 de desembre, a les 19 h., torna el Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Alegria!
Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre espia de desembre serà el gran MIQUI PUIG.
Cantant i compositor de Los sencillos, el mític grup de pop amb qui va editar 6 discos, la seva carrera s’ha prodigat en molts fronts artístics. En solitari, ha publicat ja 5 treballs. És DJ habitual a Barcelona, amb actuacions a festivals com el Sonar o el Primavera Sound. És actor ocasional i col·laborador cultural a programes de ràdio i televisió. El seu bagatge el converteix en un spy musical imprevisible.
Aquí el trobeu en la seva salsa:
----------------------
Les properes dates:
EDUARDO
IZQUIERDO (RUTA 66) – 29 de gener
Col·leccionista compulsiu de discos, és redactor
habitual de les revistes Ruta 66, Mondosonoro i Efe Eme. Ha publicat llibres
biogràfics sobre Bob Dylan, Johnny Cash o Quique Gonzàlez, un parell de volums
infantils sobre la història del rock i una novel·la amb transfons musical.
També ha dirigit diferents programes radiofònics musicals i combina la seva
activitat periodística amb el manteniment del blog los Hijos Bastardos de Henry
Chinaski.
XARIM ARESTÉ –
19 de febrer
Els vessaments químics d’Ercros al
pantà de Flix havien de tenir la seva part positiva. Potser sense aquests
adulterants no haurien sorgit personatges com Xarim Aresté, que de petit va
beure d’aquelles aigües i ara, com caigut a la marmita de la poció màgica,
escampa arreu el seu do en forma de cançons. Després d’una llarga trajectòria
amb Very Pomelo i també com a escuder de Maika Makovski, Sopa de Cabra o
Sanjosex, ara presenta el segon disc en solitari, “La rosada”.
NANDO CRUZ –
18 de març
Es va iniciar com a periodista musical a principis dels
anys 90 a
revistes (‘Popular 1’, ‘Factory’…), emissores
de barri (Ràdio Ciutat Vella) i diaris (‘El
Observador’). Ha estat guionista del programa televisiu ‘Sputnik’ del Canal 33. Des de 1994 és
crític de música a El Periódico de
Catalunya, compaginant aquesta feina amb col·laboracions a l’emissora iCat
i la revista ‘Rockdelux’. És el
detonant dels programes musicals de BTV. Recentment ha publicat: Una semana en el
motor de un autobús, sobre el disc homònim de Los Planetas, y Pequeño circo, una monumental història
oral de l’indie espanyol.
Els companys musictecaris s'han animat a compartir les seves descobertes d'enguany. Això és part de l'ofici i de la passió, feliçment combinades. Aquí trobareu una mostra, i aquí. Jo, a més, afegeixo l'amor que tinc per aquest bloc, que és una obra col·lectiva on tots som, en certa manera, qualsevol.
Tots sentim molta música, tanta que ens resulta difícil dir quin disc hem sentit més de 10 vegades, ni si hem estat atents a cap lletra. És difícil, amb el pas astronòmic del temps, que alguna nova referència entri al nostre cor. Si revisem les paraules clau de la nostra vida (com a qualsevol biografia) als últims anys en trobem ben poques. Aquesta sort depara el gaudi de les variacions a canvi de disminuir les novetats. El món és pietós així: ens deixa profunditzar, si és que ens ho permet l'ànim.
Tot això ve a que després de 12 mesos en que he sentit de tot crec que estic en condicions d'obrir una tenda de discos on només es vengui un sol disc. Aquest:
Seria preciós callar aquí i ja. Imaginar que no han passat aquests 12 mesos on aquest disc, en un loop interminable, acompanyava les passejades per la ciutat, els plors sota la dutxa, el dia després dels excesos. Que no importava que la nostra mare ens hagués deixat abandonats a un videoclub amb tres anys. Una veritat clara traspuava aquí: tots morirem. Fins i tot aquest disc morirà, però sense ell ja no em puc imaginar el 2015, ni a Sufjan, ni a la història de la música.
I, no obstant, ha valgut la pena aquesta aventura sensorial per arribar a discos on ja no importa l'art, ni l'artista, ni el segle XXI.
Escoltades de manera conscient i intencionada, m'han acompanyat poques músiques aquest 2015, però les que ho han fet són absolutament exquisides i les he repetit fins a l'infinit. La meva llista:
1. Gisela JoâoGisela Joâo (Valentim de Carvalho, 2013)
Des d'Amália Rodrigues que ningú no interpretava tan bé el fado Maldiçâo.
Malauradament no es pot trobar en cap biblioteca pública de Catalunya ... de moment.
2. CarminhoCanto (Warner Music Portugal, 2014)
El nou disc d'estudi d'una de les meves fadistes contemporànies preferides. Quan em canso de la Joâo, torno a la Carminho ...
Un disc molt especial de la cantaora de Huelva més internacional. Pertany a l'última fornada d'artistes flamencs hereus d'una tradició cada vegada més ben documentada.
De la cantautora argelino-francesa, Souad Massi, l'últim enregistrament. Cançó protesta barrejada amb poesia àrab clàssica actual i també de fa uns quants segles. Un àlbum-llibre magníficament editat.
