Una entrada urgent i quasi telegràfica per fer-vos arribar la informació del company musictecari Sergi Rodriguez de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona.
Han preparat unes fantàstiques guia i exposició sobre el festival Primavera Sound, que va començar ahir en aquesta ciutat i es tancarà el proper diumenge 3 de juny.
Una mostra més de bones pràctiques amb la música a les nostres biblioteques. L'esperit musictecari ni s'esvaeix ni es rendeix.
I aquí, la guia:
Marxem amb una citació del mestre Marshall McLuhan:
El Servei de Biblioteques de la Generalitat està realitzant una sèrie de guies commemoratives de grans compositors catalans. Va començar amb Xavier Montsalvatge, tal com us vam explicar aquí, en col·laboració amb l'AMPLI.
Ara han fet una guia preciosa sobre EDUARD TOLDRÀ. Toldrà (1895-1962) és un compositor suau, rítmic, clàssic. Passejar per la seva obra és un plaer introspectiu que no us heu de perdre.
La guia, que inclou partitures, obres, llibres, links i cites, és una introducció perfecta (i excel·lentment dissenyada!) per la seva música. La podeu consultar aquí:
I també teniu un extens playlist amb les seves obres, via Spotify. Aquí.
Diuen que mai no és massa tard per començar... però anar als 45 anys al primer concert de la teva vida és tota una experiència!
I quan dic concert no estan inclosos els envelats de festa major, sardanes a la plaça, concentracions de motos, la coral del poble, festivals d’escoles de música o la feina d’acomodadora als cicles Isaac Albéniz de Camprodon (mil pessetes de sou i entrada gratis).
Vull dir fer un viatge expressament, pagar una entrada, esperar amb emoció que comenci l’espectacle, i sobretot IGNORAR completament què passarà allà dintre, amb la curiositat que comporta la novetat.
Recordeu aquesta sensació? Doncs això, “a la vejez, viruelas”.
El 25 de març, el Barnasants va portar Francesco De Gregori amb l’Orchestra Italiana d’Ambrogio Sparagna. I jo hi era!
De Gregori va néixer a Roma el 1951. Aquí no és gaire conegut, però al seu país és un dels cantautors vius més estimats.
Cada cop que a Itàlia es reuneixen quatre amics i una guitarra (cosa que passa molt sovint), probablement sonarà algun dels seus temes. Té lletres d’aquelles que et guardes al rebost per als moments de necessitat. A vegades són difícils d’entendre, però és igual, són així, fa part del seu encant, com la vida mateixa.
A “La ragazza e la miniera” descriu les penes d’un miner que pensa que “meno male che c’è sempre qualcuno che canta e la tristezza ce la fa passare, senno la nostra vita sarebbe come una barchetta in mezzo al mare”. No cal traducció. És la versió llatina i obrera d’aquella frase de Nietzsche “la vida sense música seria un error”.
I és que jo, la música, en general, l’havia conegut sempre gravada. L’acústica del teatre Joventut de l’Hospitalet no era espectacular, i les butaques ballaven com un flam al ritme d’uns mil italians entusiastes de totes les edats residents a Catalunya. Però us asseguro que vaig descobrir sensacions desconegudes. He tardat més de mitja vida per entendre que hi ha un bé de Déu que es diu directe i no té res a veure amb discos i videoclips.
Inclús els silencies són diferents, i duren una eternitat! El món es paralitza quan el senyor que surt a la portada dels CDs agafa l’aire que a tu et falta.
De Gregori no va saludar el públic en cap moment (com es deu dir “Bona nit, malparits!” en italià?) Però em va fascinar el seu llenguatge corporal, la manera com movia les mans mentre cantava, la complicitat amb l’orquestra, tot !
Sortint vam coincidir amb l’únic professor que ha aconseguit enamorar la meva filla en tota l’educació secundària, en aquests temps tan difícils. El de música, és clar. Li agraeixo que, gràcies als seus ensenyaments, la meva filla no s’assembli –musicalment- a mi.
El festival San Miguel Primavera Sound farà sonar Barcelona del dijous 31 de maig al dissabte 2 de juny.
Els dies previs començaran els concerts a 1001 bars, locals i localitzacions de la ciutat.
Podeu consultar el cartell a la web del festival...
a) us busqueu la vida per intentar desxifrar què és imperdible i què és prescindible i mireu de quadrar horaris i escenaris, o
b) veniu a la sessió del Music Spy Club - especial Primavera Sound, el divendres 18 de maig a les 19:00 a la biblioteca Vapor Vell.
Us aconsello la segona opció per dues raons:
a) JOAN S. LUNA
Fa més de 15 anys que es dedica ala crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Vaescriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por elpop independiente. Ha col·laborat amb Rockdelux, Time Out, Riff Raff, Play, l’Avui,El Mundo,
entre altres. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes.Escriu
també sobre còmic, manga i animació japonesa. Ha publicat el llibre Loscolores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.
b) XAVI SÁNCHEZ PONS
Xavi
SánchezPons és una de les firmes destacades per entendre la crítica
musicalindependent. La seva trajectòria s’inicià anys enrera dins el món
dels fanzinesi de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista
MondoSonoro. Al llard dels
anys, ha exercit també com a jurat anombrosos concursos musicals com
l’Altaveu Frontera, l’Ampli, el FEA Festival ol’Emergenza.
Aquest parell de raons ens ajudaran a destriar i a que no se'ns passi per alt artistes i concerts ocults que qualsevol festivalero no hauria de perdre's.
En motiu de la celebració del Dia Internacional de l’ôpera, el 8 de maig, el districte de Sarrià-Sant Gervasi es proposa promocionar i difondre l'òpera entre tots els públics i especialment entre els més joves, organitzant Òpera en ruta 2012, amb 15 dies d’activitats diàries a diferents equipaments culturals...
Curs d’introducció a la història de l’òpera I: de Monteverdi a Mozart.
Introducció a l’òpera, el Barroc, la Camerata Fiorentina, l’Orfeo de Monteverdi, els castrati, l’òpera napolitana de Scarlatti i Giulio Cesare de Haendel.
A càrrec de Teresa Torres.
Dimarts 8 de maig a les 19:00h.
Biblioteca Clarà.
Estrena per primera vegada a Barcelona d’Il Pgmalione, òpera en un acte de Gaetano Donizetti.
Homenatge a l’escultor Clarà.
Amb Raül Poblet, tenor, Núria Dardinyà, soprano. Direcció musical i piano: Efrem Garcia i Salinas. Direcció artística: Edgar Villanueva.
Pigmalió, rei de Xipre i escultor, busca en l’escultura l’amor ideal i s’enamora perdudament de l’estàtua de Galatea, creació seva. Per no arruïnar la seva obra, ni tant sols gosa retocar-la amb el cisell. Els Déus es compadeixen de l’artista i l’estàtua cbra vida: Pigmalió abraça la seva amant Galatea i tots dos canten celebrant el seu amor.
Dimecres, 9 de maig de 2012 a les 19h. Biblioteca de Collserola - Josep Miracle. "L’òpera al cine i a la literatura". Conferència sobre l'òpera, anècdotes, característiques i el seu procés creatiu a partir de seqüències cinematogràfiques conegudes per tots nosaltres que ens ajudaran a entrar en aquest meravellós món de l'òpera i els seus secrets. A càrrec d’Eloy Garcia i Gloria Cruz
Dijous 10 de maig a les 18:00h.
Biblioteca Clarà.
"Òpera vintage: Artistes llegendaris i grans moments de l’òpera II".
Projecció de DVD, amb Edgar Villanueva.
Divendres 11 de maig a les 18:00h.
Biblioteca Clarà.
Una tarda a l’òpera.
Núria Clemares explicarà les històries que s’amaguen darrera de la música de Manuel de Falla, a El retablo de maese Pedro, i de la música de Maurice Ravel a El nen i els sortilegis.
Curs d’introducció a la història de l’òpera II: el Classicisme, la reforma de GluckOrfeo ed Eurídice i Mozart: Don Giovanni i La Flauta màgica.
A càrrec de Teresa Torres
Us adjunto un vídeo amb una de les activitats de la Setmana de l'Òpera 2011: Desvariejament líric en tres àries amb música de Donizetti, Puccini iPurcell: 'Don Pasquale' (Donizetti), 'La Rondine' (Puccini), 'Dido iEnees' (Purcell). Intèrprets: Elvira Sánchez (Soprano), Efrem Garcia(Piano). Direcció artística: Edgar Villanueva
Segurament coneixeu aquella grata sensació d’escoltar una cançó que sempre us ha encantat, incrustada inesperadament en una pel·lícula que esteu veient. El plaer es multiplica quan trobeu que, encara que la cançó tingui vint o trenta anys, s’acobla tan bé a les imatges que hi sembla escrita expressament. Si esteu al cinema, potser us heu de reprimir les ganes de posar-vos a saltar sobre les butaques.
Em va passar fa uns mesos veient Carlos, l’excel·lent cinta del versàtil director francès Olivier Assayas sobre el famós terrorista Ilich Ramírez, àlies “Chacal”. La cançó en qüestió era Loveless Love…
…pertanyent al disc del qual us vull parlar, Crazy Rhythms, i s’adapta de forma tan impecable al ritme de la pel·lícula que el melòman Assayas hi va voler fer servir més cançons de The Feelies, però els de la discogràfica, molt timorats, s’hi van negar adduint que no volien que s’associés el grup amb el terrorisme. Potser van perdre una bona ocasió per ampliar el culte a aquesta singular banda de New Jersey. I és que qualsevol que senti debilitat pel sons de The Velvet Underground, Television o Talking Heads s’enamora de The Feelies a la primera escolta.
Quan l’expert musical Juan Vitoria va escriure l’interessantíssim Discos ocultos. 350 obras maestras de la música contemporánea por descubrir, que era una mena de “cara B” del seu llibre anterior Los 100 mejores discos del rock, no va dubtar en incloure-hi el debut de The Feelies. Sobre Crazy Rhythms diu: “es lujurioso con guitarras aceleradas, frenesí y pop alterado por la rapidez. Las composiciones de Bill Million y Glenn Mercer golpean sin tregua en una secuencia de nervio implacable que tiene inolvidables crescendos [...], canciones que no se escucharán hasta diez años más tarde, cuando infinidad de bandas se muestren admiradoras de estos genios”.
És cert, quan el disc va sortir al 1980, no va vendre moltes còpies, però va resultar influència determinant per una pila de músics, com Peter Buck (R.E.M.), Dean Wareham (Luna) o Ira Kaplan (Yo La Tengo).
The Feelies van tardar sis anys en publicar la continuació, The Good Earth, on feien lloc a les guitarres acústiques, i al 1992, després de quatre discos magnífics, ho van deixar córrer.
Recentment es van reunir, van fer alguns concerts (a Europa no, perquè es veu que tenen por dels avions) i l’any passat ens van obsequiar amb un nou elapé, Here Before, que és una altra meravella.
Us deixo amb un parell de vídeos de The Feelies en directe. El primer pertany a la primera època del grup. Té poca qualitat d’imatge i so, però serveix per fer-se una idea de la intensitat dels seus concerts.
El segon és actual i demostra que es troben en plena forma.
