El video del diumenge: Teardrop

Reprenem aquesta sana costum de començar el diumenge amb un vídeo. Per si voleu fer una sessió retrospectiva, les sessions anteriors estan aquí:

Vídeo del diumenge: Hurt, el testament de Johnny Cash
Vídeo del diumenge: The Specials
Vídeo del diumenge: James Taylor i Carole King
Vídeo del diumenge: Misty, d'Errol Garner, interpretat per Ella Fitzgerald
Vídeo del diumenge: Surfin' Monster Guitars
Vídeo del diumenge: Sabotage de Beastie Boys
Vídeo del diumenge: Richard Wright's Paint Box
Vídeo del diumenge: David Bowie
Vídeo del diumenge: John McLaughlin
Vídeo del diumenge: Telephone call from Istanbul
Vídeo del diumenge: Víctor Jara
Vídeo del diumenge: PLAY FROM YOUR FUCKING HEART
Vídeo del diumenge: Yoko Ono
Vídeo del diumenge: Nova cançó de l'amor perdut
Vídeo del diumenge : Susanna and the Magical Orchestra plays Joy Division
Vídeo del diumenge : John Zorn's Masada Sextet
Vídeo del diumenge: T-Bone Walker
Vídeo del diumenge: Prince
Vídeo del diumenge: Antonio Vega
Vídeo del diumenge: L'art de la fuga
Vídeo del diumenge: Kill the guy with the ball
Vídeo del diumenge: Boys Town Gang - Can't take my eyes off you
Vídeo del diumenge: els descreguts
Vídeo del diumenge: Velha Chica
Vídeo del diumenge: Tango to Evora / To Tango tis Nefelis
Vídeo del diumenge: Listen to me
Vídeo del diumenge: Roy Orbison, A black & white night
Vídeo del diumenge: Òpera al bar !
Vídeo del diumenge: Diana Krall, Temptation (Tom Waits)
Vídeo del diumenge: La dansa de la primavera
Vídeo del diumenge: Lluís LLach a València cantant damunt un camió
Vídeo del diumenge: Atzucac
Vídeo del diumenge: Domingo astromántico
Vídeo del diumenge: l'amitié
Vídeo del diumenge: talkin' about a revolution
Vídeo el diumenge: Round Midnight
Vídeo del diumenge: Iceman o el foc d'una sola nota

Però per aquest diumenge hivernal tenim un vídeo de partida i un d'arribada. El de partida és una cançó senzilla, inspirada, Teardrop, d'una de les bandes més conegudes dels últims 20 anys: Massive Attack.Una tema pop, sensible, melangiós, amb un vídeo entre esfereïdor i evocatiu.

Un vídeo que ens posa l'alè a tó per arribar a l'elevació. El punt d'arribada és fruit del vol del nostre Intercessor, un dels pianistes de jazz i improvisació contemporània més dotats del nostre temps (i no direm lloc, perquè no n'hi ha en aquest àmbit): BRAD MEHLDAU. Un home de formació clàssica i jazzística, sense por a cap partitura, ni a la partitura en blanc. Mehldau, d'impecable discografia, sempre sensible, agafa el tema Teardrop i tanca els ulls, durant quasi nou minuts. No hi ha ja públic, ni escenari. Cap al minut 4 no hi ha ni piano. Cap al minut 6 no hi ha músic ni art musical, sinó una altra cosa, sense nom.

Mehldau, amb la cura d'un subaltern musical que vigila que cada constelació armonitzi amb la veïna, sense que cap astrònom ho pugui predir. Orifici d'entrada i de sortida. Res pel No-Res. Un músic fora de la música, com un ocell aliè a la ornitologia. 

El diumenge ja és carn de Silencio Loco.