Equip mèdic analitzant el comportament psicòtic de Lux Interior durant l'actuació de The Cramps que apareix al documental URGH! A Music War
Els '80s no tenen gaire bona fama, molts identifiquen aquella època amb espantoses jaquetes de coloraines amb hombreres ridícules, pentinats de jutjat de guàrdia, poses arrogants, pop pretensiós amb lletres pretesament ingenioses a base de sintetitzadors baratillos i caixes de ritmes amb sobreproducció ... en fi, una estètica patèticament esnobista i sovint lamentablement hortera que, certament, en molts casos no ha resistit gens bé el pas del temps.
El vídeo del diumenge d'avui mostra, però, que aquesta vilipendiada dècada va començar d'una manera molt diferent ...
La revolució punk va fer saltar pels aires el panorama del rock, especialment a Londres i Nova York, entre 1976 i 1977. Va ser el tret de sortida per a un nou temps i per a una nova fornada de músics que recuperaven el llenguatge i l'esperit del rock original dels 50's: adolescència, simplicitat, rebelió, immediatesa i diversió però ara sumant també, en molts casos, abundants dosis de nihilisme, desengany i mala llet.
L'assimilació massiva del pop com a producte de consum durant els anys 60's i 70's havia anat derivant inexorablement cap a un enorme i fred sistema de showbusiness generant una distant aristocràcia rock molt allunyada de la sensibilitat dels seus tradicionals consumidors i seguidors.
Les noves generacions van acabar per abominar sense contemplacions de tot aquell món remot, encarcarat, pompós i sobretot ... avorrit.
El vídeo que presentem avui és un extraordinari document de l'ambient musical que es respirava tot just després de la consolidació del fenòmen punk en les principals ciutats europees i americanes: una nova onada mental, estètica i sonora que liquidava radicalment una època i en començava una altra.
Es tracta d'una sèrie de filmacions realitzades durant el 1980 enregistrant el directe de grups i solistes, que en molts casos van esdevenir icònics de l'època i una forta influència per a músics posteriors, on crida l'atenció la frescura i la qualitat de la majoria de les cançons però, sobretot, la potent energia que desprenen tant els intèrprets com els assistents als concerts.
URGH! A Music War (UK,1982)
directed by Derek Burbidge
Llista d'actuacions al documental:
The Police – "Driven to Tears"
Wall of Voodoo – "Back in Flesh"
Orchestral Manoeuvres in the Dark – "Enola Gay"
Chelsea – "I’m on Fire"
Oingo Boingo – "Ain’t This the Life"
Echo & the Bunnymen – "The Puppet"
Jools Holland – "Foolish I Know"
XTC – "Respectable Street"
Klaus Nomi – "Total Eclipse"
Athletico Spizz 80 – "Where’s Captain Kirk?"
The Go-Go's – "We Got the Beat"
Dead Kennedys – "Bleed for Me"
Steel Pulse – "Ku Klux Klan"
Gary Numan – "Down in the Park"
Joan Jett and the Blackhearts – "Bad Reputation"
Magazine – "Model Worker"
Surf Punks – "My Beach"
The Members – "Offshore Banking Business"
Au Pairs – "Come Again"
The Cramps – "Tear It Up"
Invisible Sex – "Valium"
Pere Ubu – "Birdies"
Devo – "Uncontrollable Urge"
The Alley Cats – "Nothing Means Nothing Anymore"
John Otway – "Cheryl’s Going Home"
Gang of Four – "He’d Send in the Army"
999 – "Homicide"
The Fleshtones – "Shadowline"
X – "Beyond and Back"
Skafish – "Sign of the Cross"
Splodgenessabounds – "Two Little Boys"
UB40 – "Madame Medusa"
The Police – "Roxanne"
The Police – "So Lonely"
El DVD no és fàcil de trobar al mercat ni tampoc està pujat integrament a Youtube, però si que hi són 31 de les 36 interpretacions, amb les quals hem confeccionat aquesta playlist que presentem en el mateix ordre en que apareixen al documental; algunes d'elles veritablement memorables (The Cramps, Devo, Dead Kennedys, Pere Ubu, Gary Numan, OMD, Magazine ... ) o fins i tot històriques (Klaus Nomi).
Música molt carismàtica que defineix i ens transporta a un moment clau en la història del rock.
Canya per un tube, que ho disfrutis !
http://www.youtube.com/playlist?list=PL24-G36M60cIPfLedcUOAcvp1GkpO9H-c
http://www.youtube.com/playlist?list=PL24-G36M60cIPfLedcUOAcvp1GkpO9H-c
Dedicat als amics d'Aiguafreda (Osona) i de la Facultat de Biblioteconomia de Barcelona
1982-1985
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada