Una petita contribució a l'Any Espriu des del nostre bloc a càrrec d'un apassionat de Raimon per fer l'homenatge encara més viu. Li cedim la paraula.
A la dècada dels anys 60 del segle passat, a Europa i a bona part de la resta del món, triomfaven Els Beatles i els Rolling Stones. A Espanya, en plena dictadura franquista, se'ls criticava i menystenia però no en fèiem cas i també els escoltàvem perquè ens adonàvem que eren molt bons músics. Haig de dir, però, que en el meu cas i degut precisament a la dictadura, escoltava més als nostres cantaautors: Raimon, Llach, Pi de la Serra, Paco Ibàñez, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, etc. Escoltar-los feia més suportable la manca de llibertat d'aquella època i et venien ganes de posar el teu gra de sorra per poder conquerir-la algun dia.
En
commemorar enguany l'Any Espriu, crec que és adient parlar de
l'excel·lent treball que un d'aquests cantaautors, en Raimon, fa
fer conjuntament amb ell. Es tracta de “Les Cançons de la Roda del
Temps” basades en els poemes que integren la segona part del llibre
d'Espriu “El Caminant i El Mur”, poemes als quals Raimon hi va
posar música i va cantar. Les cançons són aquestes: Cançó
d'Albada, Cançó de la Mort de l'Alba, Cançó de la Plenitud del
Matí, Cançó del Matí Encalmat, Cançó de la Mort Resplendent,
Cançó de la Vinguda de la Tarda, Cançó del Pas de la Tarda, Cançó
del Capvespre, Cançó de la Mort Callada, Cançó del Triomf de la
Nit, Per a Ser Cantada en la Meva Nit, Just Abans de Laudes. I el
treball es conclou amb L'inici de Càntic (En homenatge a
Salvat-Papasseit).
Raimon, l'any 1997 a Xàtiva, cantant l'Inici de Càntic
Raimon, l'any 1997 a Xàtiva, cantant l'Inici de Càntic
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
El segell discogràfic EDIGSA fou l'encarregat que aquest treball veiés la llum l'any 1967 en un disc de vinil amb portada de Joan Miró, maqueta i fotografies de Jordi Fornas, també una fotografia de Josep Puvill i una altre de F. Marull, la lletra de les cançons, escrits de Joan Fuster, Salvador Espriu i Raimon i una presentació del disc en català, francès i castellà. L'impressió fou de Gràfiques Suriñà de Barcelona.
Pel que fa als escrits, Joan Fuster acabava així la presentació que feia
del disc: “Jo crec que el resultat és excel·lent. No entenc gens
de música, i no vull excedir-me en el judici. Però les cançons
m'agraden. Més: opino que n'hi ha alguna d'antològica. Totes són
“cançons” almenys. “Populars”?. Esperem que sí: que ho
seran. A la curta i a la llarga, els versos de Salvador Espriu i la
veu de Raimon tenen per destinatari el poble. En aquesta confiança
es lliuren al públic, ara”.
Salvador
Espriu deia: “Raimon ha entès aquests poemes amb una imponderable,
delicada, matisada subtilesa..... Ha elaborat totes les cançons amb
un prodigiós equilibri, però sospito que la seva predilecta és “La
Cançó del Matí Encalmat”....... El recull es clou amb una
aparent paradoxa, que no ho és tant com a la primeria sembla.
Perquè, d'una manera ben lògica, Raimon el tanca amb un inici, car
ningú, en voltar una roda, no gosaria precisar-ne el començament i
la fi”.
Raimon
explicava: “Vaig treballar-hi fins al maig de 1966. Avui es
publiquen ja al 1967. Fa més de mig any que el disc va ser gravat,
però crec que no hi canviaria res. Aquesta és la música que jo he
trobat dins els poemes. Una música que només intenta obtenir que la
gent vegi amb menys esforç el sentit últim i precís de cadascuna
d'aquestes cançons, que, a la vegada, formen part d'una unitat
indestructible i d'una visió de l'existència individual clara i
desolada, sense cap concessió a fàcils desigs ni a possibles
necessitats metafísiques”.
Han
passat molts anys però encara avui és un plaer escoltar totes
aquestes cançons. I com més les escoltes, més t'agraden. En el
disc de vinil del 1967, en Raimon les canta acompanyat només de la
guitarra. L'any 1993 en “L'Integral Raimon”, les canta amb
acompanyament d'orquestra. També m'agrada escoltar-les així encara
que tinc debilitat per l'esmentat disc de vinil. Un disc que conservo
com un preuat tresor.
M'agradaria
que aquesta meva petita contribució a l'Any Espriu servís per
fer-vos venir ganes de descobrir i d'assaborir, si no ho heu fet ja,
“Les Cançons de la Roda del Temps”.
Boi Bramon
Banyoles (Pla de
l'Estany)
setembre de 2013
No cal dir res més. Jo només hi afegiria aquesta cançó -la que el mateix Raimon va incloure en la reedició integral del 1993 de les Cançons de la Roda del Temps-, però només perquè el mestre Toti Soler encara la fa més gran, acompanyant la veu de Sílvia Pérez Cruz.
No cal dir res més. Jo només hi afegiria aquesta cançó -la que el mateix Raimon va incloure en la reedició integral del 1993 de les Cançons de la Roda del Temps-, però només perquè el mestre Toti Soler encara la fa més gran, acompanyant la veu de Sílvia Pérez Cruz.
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Pàgina oficial Any Espriu
Raimon: vida i obra (UPV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada