Trash musical #4: futurisme amb rosses

Encarem la 4a entrega de la sèrie de trash musical amb l'agosarada intenció d'aportar exemples per una exposició que desafia el bon gust, però que difon l'humor o l'excentricitat: allò inexplicable des del punt de vista estètic. Podeu veure les entrades anteriors aquí.


- Els indis: Raphael i Cliff Richards
- Sangre con tomate: Chiquito i Bollywood.
- Minant el poder: Luixy Toledo y Florence Forster Jenkins

Per aquesta entrega seguim una de les pistes que ens va oferir Raul Minchinela en la seva sessió del Music Spy Club. Va ser una sessió tan fèrtil que les seves branques es podrien extendre amb facilitat a través de 20 posts.

El futurisme folklòric és el seu tema central. Música que, malgrat estar protagonitzada per belleses arxiconegudes, es col·loca als marges del gust, a terrenys artístics poc recomenables.

1) Brigitte Bardot. Contact (1968)

D'aquesta entrada és responsable un dels grans outsiders de la música: Serge Gainsbourg. Ens n'hem ocupat en dos entregues aquí. Brigitte i Serge van ser parella durant una època que no podem calificar de fèrtil, estèticament parlant. Gainsbourg no es va estar de composar i enregistrar un disc per la seva companya. La portada estava ben plantejada.

Perquè més enllà no hi havia gaire veu. Sinó un intent descontrolat de fer cançons fora d'ordre. Més propera a Florence Forster Jenkins que a una altra artista o cosa, l'existència d'aquest disc no s'explica amb arguments que la indústria pugui defensar sòlidament. Era inevitable, era desitjable, era així.

2) Marisol. Porompompero (1972)

El futur per Brigitte Bardot semblava posseïr una qualitat trash insuperable, però no. Aquí, quatre anys després, un cocktail de futurisme, folklorisme, localitzacions inaudites, poliglotisme i alegria superaria en escreix els intents de la bella francesa.

Era, això sí, una cantant. La seva abundant discografia té una entrada ben completa a la wikipedia. No us la perdeu, aquí. Estava lligada a la seva vida cinematogràfica, de escassa volada artística, però de gran carisma. No es va poder abstenir, igual que BB, de mostrar els seus encants, en la famosa portada d'Interviu o en diverses pel·lícules de la seva última època com a actriu.

El vídeo que veureu a continuació exigeix una forta dosi d'humor. Els afotunats posseïdors d'aquesta admirable virtud gaudiran enormement. Es va enregistrar dins un programa que dirigia el mític Valerio Lazarov, impregnant amb la seva visió l'estètica de qualsevol artista. Es deia 360º en torno a... Senyores i senyors, Marisol, reina del trash amb Porompompero:

Continuarà.