diumenge, 21 de juny del 2020

Dia Internacional de la Música 2020 : Black Lives Matter

Si la cançó de Van Morrison "Glòria" va marcar els primers compassos del distòpic 2020 en forma de temporal, "Is It because I'm Black" de Syl Johnson esdevenia la banda sonora de la segona meitat d'un any imprevisible que ens tornava a deixar sense alè. Altra vegada un afroamericà, George Floyd, moria a mans de policies blancs i esclataven aldarulls arreu dels Estats Units, com va passar a Chicago el 1919, a Watts el 1965, a Detroit el 1967, Los Angeles 1992, Baltimore 2015 i Minneapolis 2020. La protesta contra el racisme ha passat a ser global i Europa s'ha hagut d'enfrontar una vegada més al seu passat colonial, que de moment ha acabat al fons d'algun riu en forma d'estàtua. El present -i el futur - del vell continent sembla ofegar-se amb els migrants que han perdut la vida al Mediterrani o que malviuen en uns camps d'internament díficils de justificar mentre el feixisme treu pit. (Text i selecció: Lídia Noguerol / Jaume Vilarrubí)

La imatge és del còmic "Como si nunca hubiera sido"  de Javier i Juan Gallego (Reservoir Books, 2018) i resumeix el paràgraf anterior. Des de l'Ampli ens sumem, humilment, a les protestes contra el racisme i el feixisme amb un recomanació de cançons, CD i llibres que vol ser un petit homenatge a la música afroamericana i afegir context a les protestes del moviment "Black Lives Matters". 
NOVETAT 



PLAYLIST BLACK LIVES MATTERS 









Sheila Rickards - Jamaican Fruit of African Roots

 +
Florian Keller Protest mix

 Amb paraules del mateix Keller (un habitual de la cabina del Marula Café (Bcn): "As #blacklivesmatter happen to be on the streets worldwide these days, I wanted to contribute a soundtrack to march on. Keep on disclosing the inequity, keep on showing the ingnorants their ingorance!"  


CD (Lo Jaume)

El 1997 la discogràfica britànica Harmless (Watford) va llençar el primer recopilatori de la saga Pulp Fusion, una selecció de jazz-funk-soul que explora entre el més eclèctic del so blaxploitation. Una brutal col·lecció de rare-grooves. Una delícia.



Les seves caràtules estan inspirades en aquest imaginari i un cuidat disseny acompanya a cadascun d'aquest 12 volums (més un altre de recopilatori i un altre dedicat a Àfrica).




Actualment descatalogat. N'hi ha un a la biblioteca Joan Rigau de Vidreres. Del mateix autor i reeditat per Caja Negra: 





De la mateixa editorial: 


Hot L.A. Horacio Altuna 

(La vida al gueto durant les revoltes racials del 1992 a Los Angeles)








TRILOGIA ESPECTACULAR. PER PLORAR. MERAVELLOSA


(Motown, Vietnam, drama Supremes i aldarulls racials) 





(Stax, Otis Redding, Martir Luther King, JJOO Mexico 68)



(Black Panthers, Ghetto, Jazz Funk, Disco i Hip Hop)


 ---------------------------------------------------------------






Del mateix autor: 

---------------------------------
BONUS TRACKS

 Cuando somos el enemigo.  (2019)

 (Recomanat per dues noies retratades a la manifestació "Black Live Matters" de Salt)


Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (s.XVI - XIX). VV.AA (2017)


Traficants d'ànimes. Gustau Nerín.  (2015)
Els negrers espanyols a l'Àfrica 


Blanc bo busca negre pobre. Gustau Nerín 


Black and British 







(La localitat de Palenque (Colòmbia) va ser el primer poble d'esclaus lliures d'Amèrica. La seva música i la seva llengua encara conserva una forta influència de la seva herència africana)


 LECTURES COL·LATERALS

 Ofendiditos. Lucía Litjmaer (2019)


Ironía On. Santiago Gerchunoff (2019)

 (Contra el triomf de la literalitat absoluta. M'ha fet pensar en "La Broma" de Kundera) 



NO PASSARAN !




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 15 de juny del 2020

La biblioteca d'AMPLI: Documentación musical, un llibre de Cristina Martí

Sempre és difícil encarar les especialitzacions documentals. Aquest és l'ofici que tracta de compartir aquest bloc. Amb els dotze anys que portem en dança diríem que no ens havíem trobat mai amb un llibre que parlés específicament sobre Documentació musical. Estem d'enhorabona: Finalment ha arribat. Així ens el presenta la seva autora, Cristina Martí:

"Estoy muy feliz y orgullosa de contaros hoy que la Universitat Oberta de Catalunya y El Profesional de la Información acaban de publicar mi libro Documentación musical, en la colección EPI Scholar dirigida por Javier Guallar. Ya está disponible en la Editorial UOC (y muy pronto en su red de distribuidores y a través de Amazon para su distribución mundial), y próximamente en versión digital en diferentes plataformas y librerías on-line.


Documentación musical, la inquietud
Desde mis tiempos de estudiante, allá cuando la carrera todavía se denominaba “Biblioteconomía y documentación”, siempre andaba acribillando con consultas a catálogos, bases de datos, Internet (e incluso personas) que me hicieran aprender sobre la aplicación de la disciplina al mundo de la música, con el que he estado en contacto desde los 8 años. De aquella necesidad de disponer de un lugar de referencia centrado en este tema y con la creencia de que toda la información que iba recopilando podría interesar a otras personas nació el propio Papeles de Música, que el mes pasado cumplió ya !10 años de existencia!, con ciertos  altibajos en su dedicación, es cierto, pero con las mismas satisfacciones e ilusiones del primer día.
Aquellos tiempos me llevaron también a conocer a la Asociación Española de Documentación Musical, en donde he conocido a los mejores profesionales de bibliotecas, archivos y centros de documentación de nuestro país, de quienes sigo aprendiendo todos los días, y a otros muchos del extranjero. Por medio de otras asociaciones profesionales conocí también a Javier Guallar, quien (buscando consejo para elaborar el material docente para una universidad en la que trabajé) me sugirió que la Documentación Musical sería un muy interesante tema para un libro de la colección El Profesional de la Información. Tras un cambio de planes (por mi incapacidad de recortar texto y decidir qué secciones dejar fuera) decidimos publicarlo en la colección Epi Scholar, de mayor extensión y diferente enfoque, que hoy os presento con mucha ilusión y ganas de darlo a conocer entre todos vosotros.
Documentación musical, el libro
Hasta el momento, diversas publicaciones han tratado el mundo de los archivos, bibliotecas o centros de documentación de música de forma aislada, exponiendo o presentando casos concretos en lo concerniente a ellos: colecciones y fondos, figuras relevantes, centros documentales, repertorios o bases de datos, tecnologías concretas aplicadas a la Documentación Musical… Este libro nace del interés en ofrecer en una única monografía, la primera en español, aquellos aspectos esenciales relacionados con la gestión de la Documentación Musical desde un enfoque académico y profesional, acotando su campo, definiendo los perfiles laborales y ofreciendo una amplia selección de recursos útiles para el desempeño de esta actividad profesional."
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns, 27 d’abril del 2020

Discos inconfinables - i 10


El nostre company musictecari Arnold Layne va recomanar discos durant uns quants any a l'enyorada Butxaca. Ara està recopilant les seves ressenyes per compartir-les amb tots, aprofitant que la nostra atenció necessita concentrar-se de tant en tant en la bellesa.




Neal Casal

Roots & Wings  (Fargo, 2009)

Comença a sonar el nou disc del nord-americà i el sol entra radiant en cada racó de casa vostra. Els esperits de Gram Parsons, Roy Orbison (escolteu, per exemple, “Hereby the Sea”) i el Neil Young de “Harvest” treuen el cap en unes composicions brillants, d’arranjaments precisos i preciosos, conduïdes per una veu cada dia més dolça. Ho prediu el títol, Roots and Wings: alimenteu-vos d’arrels i voleu cap al cel.







Tony Allen

Secret Agent  (World Circuit, 2009)

Tancada l’aventura amb The Good, the Bad & the Queen, el bateria més famós d’Àfrica (mà dreta de Fela Kuti durant els anys d’eclosió de l’afrobeat) torna eufòric, amb una frescor i una empenta dignes d’algú que comença i no d’un sexagenari com ell. Tota l’energia i els ritmes trepidants que vam gaudir en la magnífica recopilació de Tony Allen que Vampisoul va editar fa dos anys, estan aquí de nou.



The Low Anthem

Oh My God, Charlie Darwin  (Bella Union, 2009)

Excel·lent disc amb què deixaran de ser el secret millor guardat de Providence, Rhode Island. Un viatge pel gospel, el folk confessional, el blues d’harmòniques feridores, amb ressons de Tom Waits o Nick Cave, dels Low d’Alan Sparkhawk, del rock de Bruce Springsteen (“Champion Angel”). Tot sentiment, en veu baixa i en veu alta, gràcies a la privilegiada gola de Ben Knox Miller. Poseu-hi les antenes.





Magnolia Electric Co.

Josephine  (Secretly Canadian, 2009)

Gravat a Chicago a l’estudi de l’infal·lible Steve Albini, amb tota la banda tocant en directe, Josephine ens mostra el prolífic Jason Molina en plena forma (la seva veu sona millor que mai), amb les allargades ombres dels mestres Neil Young i Will Oldham planejant com sempre per les seves cançons, malenconioses i punyents. Un nou apassionat capítol en la trajectòria d’aquest petit gran músic.



Health

Get Color  (City Slang, 2009)

Es diuen Health, “salut”, però fan música malaltissa. Les veus etèries aixafades per capes de soroll ens remeten a les bandes de shoegazing, però les seves recerques sonores estan més a prop d’inquiets transgressors com Liars o Xiu Xiu. El segon assalt de la banda de Los Angeles (el seu debut data del 2007) és tota una invitació al plaer a través del dolor. Experiència saludable? L’oient decideix.





Willard Grant Conspiracy

Papers Covers Stone  (Glitterhouse, 2009)

A Robert Fisher li ha desaparegut la poblada barba d’ermità però no la profunda veu ni la capacitat per crear magnífiques cançons de to ombrívol i arranjaments rics i subtils alhora. A més, aquí s’atreveix a fer una espectral versió de Tom Waits i a reclutar el gran Steve Wynn com a membre de la banda (escolteu com la guitarra d’aquest pren foc a temes memorables com “Preparing for the Fall”).



Elvis Costello

National Ransom  (Hear Music, 2010)

El britànic torna a coronar-se rei d’Amèrica amb una obra espectacular. Des d’un ric ventall d’estils (country, power pop, jazz…), signa sensibles balades que posen la pell de gallina i rabiosos cops de puny contra la mesquinesa del món actual. Hi col·laboren músics de la talla de Marc Ribot o T Bone Burnett (novament com a productor) i vells camarades de The Attractions. Un disc de 10 pel 2010.





Triple Hex

Triple Hex  (Thigh High Records, 2010)

Oblideu-vos d’una vegada dels putos Strokes… Els autèntics portadors del llegat de Velvet, Stooges i la Nova York de finals dels setanta els trobareu en bandes com aquest trio de Brooklyn. Al primer elapé de Triple Hex, produït per l’infal·lible Matt Verta-Ray (Speedball Baby, Heavy Trash), hi trobareu cançons fresques i intenses, de so simple però contundent. Electricitat amb tensió real, ja!



Varis Autors

Be Yourself: A Tribute to Graham Nash’s Songs for Beginners  (Grass Roots, 2010)

Bonic homenatge. Una reinterpretació del primer disc en solitari de l’home de The Hollies i Crosby, Stills, Nash & Young, Songs for Beginners (1971), a càrrec d’importants noms de l’escena folk actual com Bonnie ‘Prince’ Billy (cantant en castellà!), Vetiver o Alela Diane, que aporten nous matisos a les belles cançons que Nash va compondre després de trencar sentimentalment amb Joni Mitchell.




Johnny Cash

American VI: Ain’t No Grave  (American Recordings, 2010)

Nova entrega de les ja mítiques gravacions de Cash amb Rick Rubin. L’alè de la mort (que s’acabava d’emportar June Carter i no tardaria en visitar l’home de negre) planeja des de la inicial declaració (“no hi ha tomba que pugui mantenir-me sota terra”) fins el comiat amb una tonada hawaiana, passant per la versió del magnífic tema del seu amic Kris Kristofferson, “For the good times”. Escruixidor.


Joe Henry - Reverie (2011, CD) | Discogs

Joe Henry

Reverie  (Anti, 2011)

Nova mostra del talent d’un artista únic. Partint del jazz, el folk, el soul i el blues, Joe Henry ha creat un gènere propi, una música elegant i lliure que sembla suspesa en el temps i en l’espai. Reverie, un d’aquells discos que creix i creix a cada escolta, ens depara sublims peces com “Odetta”, “Sticks & Stones” o “Deathbed Version”, que ja podem considerar futurs clàssics. Màgia en la pols.




The Black Keys - El Camino | Lanzamientos | Discogs

The Black Keys

El Camino  (Nonesuch, 2011)

L’adaptació del blues-rock al segle XXI que fa el duo d’Ohio arriba a la cota més alta amb aquest calidoscòpic El Camino: “Little Black Submarines” és el seu “Starway to Heaven”, “Sister” recorda els ZZ Top en clau pop, hi ha moments Motown, pedrades omplepistes... Sí, sonen més rics i més concisos que mai, en gran part gràcies a Danger Mouse, que dirigeix de nou amb audaç mà mestra la gravació.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 23 d’abril del 2020

Sant Jordi 2020: Klaatu Barada Nikto

El 2020 serà recordat com l'any de la pandèmia, de la incertesa i de la sopresa continua. La última (de moment) un Sant Jordi celebrat en dues parts. Des d'aquí recordar-vos que els llibres es compren a les llibreries i que hi ha diferents plataformes en línia on podeu fer "gastu" : Libelista i Llibreries Obertes. Si el COVID-19 també us ha afectat o afectarà la butxaca o si voleu llibres que ja no es venen, les biblioteques virtuals i l'e-biblio us esperen. Des d'aquestes quatre ratlles, volem donar molts ànims també a les botigues de discos. El passat 20 d'abril s'havia de celebrar el "Record Store Day" , però es va posposar fins el 20 de juny. Per sort, tot i el confinament, la música i la cultura continuen fluïnt per l'streaming i fins i tot vam poder sentir la Terra. No s'entenia què deia, però podria ser que ens enviés un ultimàtum: Klatuu Barada Nikto.

Però deixem el cel·luloide i tornem al paper que avui els protagonistes són els llibres. Com a novetats recomanem: 

 La venganza de las punks. Una historia feminista de la música de Poly Styrene a Pussy Riot . Vivien Goldman. Editorial Contra. Barcelona, 2020.  

Fa res el segell Staubgold ha reeditat el mític single de 1981 que Goldman va gravar amb Adrian Sherwood, John Lydon i Keith Levene. Un imperdible! El 2016, el mateix segell va publicar "Resolutionary (Songs 1979 - 1989)". Mondo Sonoro entrevistava fa poc a l'autora i recomanava 10 discos per escoltar mentres llegim el seu llibre. 



Víctor Nubla tenia temps i orelles per a tothom que volgués parlar amb ell. Ja fossin músics, periodistes locals o la gent que es trobava al bar. T'enyorem! Un habitual de l'Ampli, Martí Farré, recorda Nubla a "Núvol". Per cert, us heu fixat que la biblioteca de Lesseps té forma de drac?



FET A LES BIBLIOTEQUES

 La companya Marta Creus de la biblioteca Vapor Vell ha anat recollint a la sèrie "Llibres Inconfinables" una tria de llibres sobre música de tots els gèneres. Aquí teniu el recopilatori. 



















Genuflexió pel segon número de "Eh La Bas" , el butlletí de jazz, blues i soul de la Biblioteca Antonieta Cots. Hats Off pel seu artífex, Tito Torres. 




A L'E -BIBLIO 

 Petita selecció de llibres musicals que podeu trobar a la immunitzada plataforma bibliotecària. 


Trapologia. Max Basora. Ara Llibres. Barcelona, 2019. 


Lonely Boy. Història de un Sex Pistol. Steve Jones. Libros Cúpula. Madrid, 2017





Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...