L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran obres representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .
També s’imprimiran 30.000 exemplars dels i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona.
1889 - 1914 Modernisme (1892 : primera festa modernista al Cau Ferrat de Sitges)
1. Johan Cruyff Oei Oei Oei (Dat Was Me Weer Een Loei)
L’any 1899 es la data fundacional del F.C.Barcelona. Una de les figures cabdals de la seva història es l’holandès Johann Cruyff, fitxat com a jugador el 1973. L’idiosincràsia i el carisma del jugador arribaran molt més enllà del que hom es podia esperar. El 1969 canta aquesta cançó sobre una escapada nocturna escrita per Peter Koelewijn, i que es popularitzaria desprès a Barcelona. Jaume Vilarrubí
2. Hypnotic Brass Ensemble War
L'"Hypnotic Brass Ensemble" és una formació al·lucinant de metalls, formada per 8 dels fills del trompetista de jazz Phil Cochran, que també té treballs que deixen sense alè. Hip hop, rock i funk contagiós per commemorar l'esclat de la I Guerra Mundial, el 1914. Una curiositat: Aquesta cançó també forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Els jocs de la fam". Lidia Noguerol
3. Maurice Ravel Jeux d'eau
Ravel, un dels escassíssims representants de l’impressionisme a la música, era un pianista excepcional. Capaç d’incorporar totes les novetats formals, tècniques i sensibles de la seva època, era també un artista capaç d’inventar-ne de noves. La creació està cronològicament en aquest període, però la seva influència el fa plenament contemporani i internacional. Juliàn Figueres
4. Chuck Berry School Days
La coneguda com Setmana Tràgica van ser les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Una violència social extrema va envaïr la ciutat de Barcelona amb gravíssimes conseqüències de tota mena entre les que destaquen la crema de convents, esglésies i escoles, molt majoritàriament controlades per l'Església Catòlica. Un cop sufocada la rebel ió, certs sectors socials, àvids de revenja, van apuntar cap a l'escola laica com a incitadora de l'odi al sistema polític i religiós. Seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigiren els prelats de Barcelona, va ser detingut Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, a qui acusaren de ser l'instigador de la revolta. Malgrat les protestes internacionals, el 13 d'octubre va ser afusellat al castell de Montjuïc juntament amb quatre acusats més. Cap d'ells no havia estat dirigent destacat durant la revolta. Josep Lluís Villanueva
5. Claude Debussy La catedral submergida
Debussy és un dels artistes clàssics més singulars de la història. Dotat d’una sensibilitat extraordinària, sovint incapaç de rematar les seves obres, va saber frenar el virtuosisme romàntic oferint tocs impressionistes, obrint l’harmonia. “La catedral submergida”, per a piano sol, basta per entendre per què la música és important a les nostres vides. Julián Figueres
6. Erik Satie (Aldo Ciccolini, piano) Gnossiennes: No.1
Anem a França i al piano, el so d’una època! Més transportable, més íntima i més universal alhora. Satie, inventor de la forma “gnosienne” (de la mateixa manera que va inventar la forma “gymnopedie”, abocava al piano la seva imaginació més curiosa). Se les considera danses, però si intenteu ballar-les veure que són quelcom més. Al seu estudi no tenia piano: la música estava al seu cap. Julián Figueres
7. Henry Mancini The Party
Ignoro si a les festes modernistes de Sitges, hi anava algú tan maldestre com el personatge que interpreta Peter Sellers a la pel·lícula de Blake Edwards coneguda a les nostres contrades com "El guateque". Dedico el "main theme" d'aquesta pel·li a la primera festa modernista que va tenir lloc al "Cau Ferrat" de Sitges, propietat de Santiago Rusiñol. Henry Mancini és l'autor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula. "The Party" té l'estil "lounge" i lleuger de Mancini, que adorna la composició amb tocs humorístics i un sitar psicodèlic. Lidia Noguerol
8. Erik Satie (Reinbert de Leeuw, piano) Gnossiennes: No. 5
Erik Satie va ser un dels precursors del minimalisme musical i la música repetitiva, i fou considerat un dels pianistes més influents de la història. A finals del segle XIX va crear les Gnossiennes, un seguit d’obres classificades com a danses. El pas del temps ha popularitzat aquestes peces, ja que han estat força presents al cinema, la ràdio i la televisió. La No. 5 de les Gnossiennes es coneix com a Modéré, i fou la primera que Satie va composar, l’any 1989. Joan Puchades
9. Scott Joplin (Marvin Hamlisch, adaptació) The Entertainer
Scott Joplin fou un pianista estadounidenc i un dels més emblemàtics representants del Ragtime. Japlin va composar The Entertainer: a rag-time two step l’any 1902, sense saber que es convertiria en una peça conegudíssima arreu del món. La cançó (adaptada per Marvin Hamlisch) formava part de la banda sonora de El Golpe, pel·lícula de George Roy, guanyadora de 7 premis Òscar l’any 1973. The Entertainer va ser molt popular als EEUU durant els anys 30, època en que la pel·lícula estava ambientada. Joan Puchades
10. Enric Morera i Viura - Cobla La Principal de La Bisbal La Santa Espina
Enric Morera i Viura fou un músic i compositor català molt prolífic. Es va convertir en un exponent del nacionalisme musical català, fins al punt que escrivia en català (en lloc de fer-ho en italià, com era habitual) les anotacions sobre tempos, dinàmica,… Aquest fet suposava una limitació pels intèrprets d’altres llengües. Morera va escriure 50 partitures per a escena, obres simfòniques i poemes corals, però foren les seves Sardanes (56 per a cobla i un nombre més reduït de Sardanes corals) les obres que més el van donar a conèixer. La Santa Espina és una de les peces més populars d’aquest compositor nascut a Barcelona, l’any 1865. Joan Puchades
11. Teverano Musical Express
El detonant dels fets de la Setmana Tràgica va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, a on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla....
Melilla ... paraula normalment associada a la mili o a una tanca metal·lica plena de persones que la volen saltar. Però de sobte, la primera associació mental que he tingut ha estat una frase que vaig escoltar fa molts anys a la tele en la boca del mestre Josep Maria Bardagí. Era la primera emissió d'un nou programa musical, el llegendari Musical Express, dirigit per l'Àngel Casas del 1980 al 1983 que, no sé perquè se'm va quedar gravada a la memòria per sempre més. El director del programa estava entrevistant al compositor de la sintonia del mateix, sintonia que estava interpretada per 'Teverano', un nou supergrup liderat per Bardagí on també tocaven el Kitflus, el Jordi Clúa i el Francesc Rabassa, tots ells veterans músics de l'escena progressiva catalana, amb un paper protagonista pel violí de Pere Bardagí. L'Àngel Casas li preguntava pel significat de l'estrany nom de la nova banda, a la qual cosa el mestre va respondre que es tractava d'un fragment d'una frase d'una carta d'un amic (no recordo qui ni sobre què) que deia : nos veremos en Melilla este verano ... així d'absurd, però així d'impactant en el meu cervell com per no oblidar-ho mai més encara que no tingués absolutament cap sentit ... fins al dia d'avui. Teverano només van enregistrar un àlbum introbable durant dècades que finalment va ser reeditat en CD. Josep Lluís Villanueva
Melilla ... paraula normalment associada a la mili o a una tanca metal·lica plena de persones que la volen saltar. Però de sobte, la primera associació mental que he tingut ha estat una frase que vaig escoltar fa molts anys a la tele en la boca del mestre Josep Maria Bardagí. Era la primera emissió d'un nou programa musical, el llegendari Musical Express, dirigit per l'Àngel Casas del 1980 al 1983 que, no sé perquè se'm va quedar gravada a la memòria per sempre més. El director del programa estava entrevistant al compositor de la sintonia del mateix, sintonia que estava interpretada per 'Teverano', un nou supergrup liderat per Bardagí on també tocaven el Kitflus, el Jordi Clúa i el Francesc Rabassa, tots ells veterans músics de l'escena progressiva catalana, amb un paper protagonista pel violí de Pere Bardagí. L'Àngel Casas li preguntava pel significat de l'estrany nom de la nova banda, a la qual cosa el mestre va respondre que es tractava d'un fragment d'una frase d'una carta d'un amic (no recordo qui ni sobre què) que deia : nos veremos en Melilla este verano ... així d'absurd, però així d'impactant en el meu cervell com per no oblidar-ho mai més encara que no tingués absolutament cap sentit ... fins al dia d'avui. Teverano només van enregistrar un àlbum introbable durant dècades que finalment va ser reeditat en CD. Josep Lluís Villanueva
12. La Trinca In Secula Seculorum
Després de l'assassinat de Ferer i Guàrdia, a més a més, arreu de Catalunya també es van tancar totes les escoles laiques, també les anomenades "neutres", i diverses entitats titllades de lliure-pensadores. L'escola .... caramelet sempre cobejat pel poder ... La Trinca van publicar un àlbum vitriòlic com a resposta al cop d'estat del guardia civil Tejero el febrer del 1981. Va ser una reacció artística immediata i memorable com poques vegades he vist en el món de la música (una altra d'impagable, per exemple, és la del grup sureny Lynyrd Skynyrd publicant el Sweet Home Alabama com a resposta al Souther Man de Neil Young). Tot l'album de La Trinca, amb el genial títol Opus 10 (realment era també el seu desè àlbum), estava farcit de cançons extraordinàries. Música alegrement implacable en contra de tots els valors encarnats pel règim franquista. Un per un, tots els símbols de la España més eternament carcamal quedaven triturats sense compassió. Un d'ells, com no, l'Església Catòlica, tradicionals propietaris naturals de l'escola al nostre país. Poques vegades en la història han cedit part del seu monopoli. Josep Lluís Villanueva
13. The Alan Parsons Project La Sagrada Familia
El 1891 van començar les obres de la façana del naixement del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona. Anteriorment, l’any 1882 es quan van començar de veres amb l’adquisició del terrenys on s’erigirà. El 1987 el grup britànic The Alan Parsons Project van dedicar un àlbum sencer a la figura de Gaudí, el seu primer single va ser aquest que porta per títol: La Sagrada Família. Jaume Vilarrubí
14. Francesco De Gregori Titanic
Durant la matinada del 14 al 15 d’abril de 1912 s’enfonsa el que llavors era el major transatlàntic del mon, tothom coneix la història. L’extraordinari cantautor romà Francesco de Gregori li dedica l’any 1982 aquest LP i un dels primers singles. Jaume Vilarrubí
15. Pérez Prado Perfidia
Sempre hem sabut que "Spain is different". Quan els imperis colonials assolien la seva màxima expressió, "el reino" perdia les seves últimes colònies a ultramar. La desfeta de Cuba al ritme d'un famós mambo de Pérez Prado. En fi, sempre quedaran les obres de la "Generació del 98". Lidia Noguerol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada