Des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us presentem la tercera de les Guies per llegir i escoltar. El contingut d'aquestes guies relaciona els llibres amb els CD's de l'artista que es troben a la biblioteca.També es detallen els estils musicals associats al músic, tot apropant la seva obra al públic no expert que vulgui orientar la seva escolta.
Els protagonistes de la nostra guia són Charlie Parker, també conegut com a Bird, i l'estil que va revolucionar el jazz a principis dels anys 40: el Bebop.
Charlie Parker és un dels més músics més determinants en l'evolució de la música durant el segle XX. Format en els ambients musicals de la seva Kansas City natal, va transformar el jazz del seu temps i el va impulsar a velocitat meteòrica amb la seva singular forma de tocar el saxo.
Màxim exponent d’una generació revolucionària, juntament amb Dizzy Gillespie, Thelonious Monk o Kenny Clarke, va assentar les bases del futur del jazz amb un llenguatge musical innovador. El seu estil, clarament hereu del blues i del so de Kansas City, partia d'una visió personal de les harmonies que provenien del jazz més tradicional.
Bird es lliurava a la improvisació frenètica d'excels virtuosisme, donant a la interpretació d'un tema el mateix grau d'importància que al lliure desenvolupament dels solistes o a les parts rítmiques que sovint adquirien un marcat protagonisme.
Amant dels excessos, l'alcoholisme i l'addició a l'heroïna van provocar ràpidament el seu deteriorament físic. Durant, els últims anys de la seva carrera, Parker ja no era capaç de tocar de forma tan inspirada. No obstant, dos anys abans de la seva mort l'any 1955, va realitzar juntament amb Dizzy Gillespie, Bud Powell, Max Roach i Charles Mingus, un dels millors concerts de la història del jazz: Jazz at Massey Hall (1953).
Si voleu descobrir el millor Bird i els músics que el van acompanyar durant aquells musicalment revolucionaris anys 40, escolteu la playlist que hem realitzat. Una oportunitat per assaborir els plaers del seu art i del jazz d'una època que obria el pas al futur d'aquest gènere amb determinació i una força inaudita.
Lo primero que le llegaba al público de su música era la velocidad a la que tocaba. Pongan esos discos a dieciséis revoluciones por minuto y escucharán unas estructuras mínimas perfectas. Nadie ha superado su autoridad, la decisión con la que atacaba el instrumento o la fuerza que desprende su lirismo.
Robert George Reisner. Nostalgia de Charlie Parker. Global Rhythm, 2009
Guies per llegir i escoltar # 1. Miles Davis
Guies per llegir i escoltar # 2. Soul: els orígens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada