.
Hüsnü Şenlendirici & Trio Chios
La mar Egea, o el mar Egeu (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia). Està connectada amb la mar de Màrmara i amb la mar Negra a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor. La part més septentrional, la que banya les costes de Tràcia i Macedònia i el nord-oest de Turquia, es coneix com la mar de Tràcia; la situada entre les Cíclades i el Peloponès s'anomena mar de Mirtos, i la part més meridional, situada entre les Cíclades, el Dodecanès i la costa nord de Creta, és l'anomenada mar de Creta.
La mar Egea va ser el bressol de dues antigues civilitzacions: la minoica a Creta i la micènica al Peloponès. Més endavant veuria créixer les ciutats estat d'Atenes i Esparta, entre d'altres, que constituirien la civilització hel·lènica. Més tard fou habitada pels perses, romans, l'imperi Bizantí, els venecians, els turcs seljúcides i l'imperi Otomà. L'Egea fou el lloc de naixement de les primitives democràcies i va permetre el contacte entre les diferents civilitzacions de la Mediterrània oriental.
(Font: Viquipèdia)
Un racó ben especial del planeta ... si més no per als que vivim en aquesta part de món conegut com civilització occidental . I, com no, la música que hi neix també ho és. Una música que té la mateixa olor que els seus milers de petits i grans ports, oliveres i xiprers, la salabror a l'aire, la llum intensa d'un blau etern ...
No és la primera vegada que portem al bloc l'aire musical de la mediterrània, ni serà la darrera. D'alguna manera és com visitar als avis, l'origen del que som, el tronc comú que ens uneix a la gent d'altres parts de la mar i de la terra, l'idioma de la música és el mateix a tot arreu.
Hüsnü Şenlendirici és un virtuós clarinetista gitano, nascut a Pèrgam, a prop de la ciutat d'Izmir, a la costa egea oriental, amb una fèrtil carrera musical que l'ha apropat a diversos gèneres musicals com el jazz o la fusió amb una gran diversitat d'artistes europeus, asiàtics i americans. Especialment interessant és el seu treball en el Taksim Trio on es troben la música tradicional i clàssica turca o aràbica amb el jazz.
L'any 2010, Hüsnü es troba amb el Trio Chios : Markellos Poupalos (guitarra, oud i veu), Manolis Stathis (buzuki) i Stamatis Poupalos (violí), músics de la costa egea occidental, i el resultat va ser aquest deliciós enregistrament:
(Doublemoon, 2010)
Músics de la mateixa mar, la mar com a lloc comú, no com a barrera. Artistes que recullen el repertori tradicional d'ambdós costats i aporten també composicions pròpies. Escoltant aquests temes, interpretats amb naturalitat, força i alegria, resulta estrany pensar que moltes vegades en la història, la cultura popular ha quedat soterrada per la divisió entre societats que, en realitat, ho comparteixen gairebé tot des de fa milers d'anys.
Així, on el tòpic ens parla d'un etern conflicte entre 'nacions', la turca i la grega, aquest àlbum mostra el contrari. El matx entre "ells" (els dolents) i "nosaltres" (els bons) apareix com absurd.
La identitat cultural de la mar Egea no en sap res de divisions i si molt de diversitat, varietat i riquesa de matisos. A una banda de la mar una manera de fer trinar les cordes, a l'altra, una forma d'entonar melodies antigues provinents de viatgers de l'orient amb el clarinet i, en ambdós costats, gents que van i venen d'una banda a l'altra, amb els seus instruments i els seus records. Sí, aquí, en aquest territori musical, al mig de la mar Egea, realment es fa difícil veure on comença occident i acaba l'orient ... en aquest territori musical és on entenem que aquestes divisions són, si més no, artificials i amb poc sentit.
El disc s'obre amb "Mini Mini Nihavend Peşrev", peça tradicional del compositor turc del segle XX, Hüseyin Saadettin Arel que enllaça el clarinet de Senlendirici i les cordes gregues. En la mateixa línia, trobem més endavant un altre clàssic de la cançó popular turca del segle XX "Bekledim de Gelmedin", de Yesârî Asim Arsoy.
De l'altra banda de l'Egeu, s'evoquen grans compositors grecs del segle XX amb peces com "Pare Ta Hinaria Mou" (Theodoros Derveniotis), "Ta Ziliarika Sou Matia" (Markos Vamvakaris), "Iroini ke Mavraki "(Sotiris Gavalas) i" I Lahanades "(Vangelis Papazoglou), aquestes tres últimes cantades per Markellos Poupalos.
Del folklore anònim turc, trobem joies com "Gel Gel Kayikci", "Seftalisi Ala Benziyor" i "Kadifeden Kesesi", amb la participació de la cantant Merve Özbey. I també peces instrumentals com "Ada Sahilleri" i "Bergama Zeybegi", a més de "İzmir'in Kavaklari", un clàssic en el repertori de Hüsnü Senlendirici.Ege'nin iki yanı és un d'aquells àlbums extraordinaris que s'escolten de punta a punta amb enorme plaer, amb tota naturalitat, 50 minuts de llum mediterrània, com un platet d'olives i un got de vi, sota una parra, mirant abstrets aquell blau inexplicable de la mar ... ;-)
Hüsnü Şenlendirici & Trio Chios
al vell port de pescadors d'Ortaköy, Istanbul, amb el pont del Bòsfor al fons
Trobareu aquest enregistrament en aquestes biblioteques de les comarques barcelonines.
Oh! Ah! Uh! Música per la boda de la humanitat sencera amb els animals! Música per la boda de l'astronomia i la cuàntica!
ResponEliminaMolt bon article, molt bon disc i molt bo el comentari: "en aquest territori musical és on entenem que aquestes divisions són, si més no, artificials i amb poc sentit", que m'ha agradat especialment.
ResponElimina