Encara no ens ho creiem, però sembla cert que aquests són els primers dies en que no compartim la rotació de la Terra amb Luis Alberto Spinetta, que va morir el passat 8 de febrer.
Spinetta, conegut com "El flaco", va ser un music hipersensible, dotat d'una capacitat singular per la composició musical original dintre de la música pop rock. Totes les seves peces, inclús les més senzilles, tenen algun gir, algun acord, algun arranjament, que les fa especials.
A aquesta facilitat creativa cal afegir el seu gust particular per les lletres, mai obvies, sovint críptiques, però dotades d'una capacitat d'evocació poètica fora del normal. A Espanya, potser, només hi ha hagut un igual o comparable, o dos, però trencats molt aviat.
La seva discografia és enorme i abasta 4 dècades completes, convertint-lo en un dels pares més inspiradors de la música argentina, un referent intergeneracional i immortal. Oscil·la entre la música melòdica, el pop, la cançó i el rock, però sempre té la seva emprempta fràgil i bella. Aquesta és la discografia completa, d'Almendra als seus treballs en solitari passant pels grans Invisible:
Rescatar algun detall de la mateixa és sempre difícil, però qualsevol de les seves peces inclou tot un univers sensible que explica la resta. Són baules d'una cadena estètica fràgil, estranya, preciosa. Aquí, ara, preferim aquesta joia aparentment senzilla que es diu "Ella también", un tema ben antic, del disc enregistrat a l'any 82 anomenat Kamikaze, que ell va interpretar el 2009 a duo:
A aquesta facilitat creativa cal afegir el seu gust particular per les lletres, mai obvies, sovint críptiques, però dotades d'una capacitat d'evocació poètica fora del normal. A Espanya, potser, només hi ha hagut un igual o comparable, o dos, però trencats molt aviat.
La seva discografia és enorme i abasta 4 dècades completes, convertint-lo en un dels pares més inspiradors de la música argentina, un referent intergeneracional i immortal. Oscil·la entre la música melòdica, el pop, la cançó i el rock, però sempre té la seva emprempta fràgil i bella. Aquesta és la discografia completa, d'Almendra als seus treballs en solitari passant pels grans Invisible:
Almendra
- Almendra (1969)
- Almendra II (1970)
- El Valle Interior (1980)
- Almendra en Obras I/II (1980, live)
Pescado Rabioso
- Desatormentándonos (1972)
- Pescado II (1973)
- Artaud (1973)
Invisible
- Estado de coma (1974, SP)
- Invisible (1974)
- La llave de Mandala (1974, SP)
- Viejos ratones del tiempo (1974, SP)
- Durazno Sangrando (1975)
- El Jardín de los Presentes (1976)
Spinetta Jade
- Alma de Diamante (1980)
- Los Niños Que Escriben En El Cielo (1981)
- Bajo Belgrano (1983)
- Madre en Años Luz (1984)
Spinetta Y Los Socios Del Desierto
- Socios del Desierto (1996)
- San Cristóforo (1998, live)
- Los Ojos (1999)
Solo
- Spinettalandia y Sus Amigos - La Búsqueda de la Estrella (1971)
- Artaud (1973, released as an album of Pescado Rabioso)
- A 18´ del Sol (1977)
- Only Love Can Sustain (1979)
- Kamikaze (1982)
- Mondo Di Cromo (1982)
- Privé (1986)
- La La La (1986, with Fito Páez)
- Téster de Violencia (1988)
- Don Lucero (1989)
- Exactas (1990, live)
- Pelusón Of Milk (1991)
- Fuego Gris (1993, soundtrack)
- Estrelicia (1997, MTV Unplugged)
- San Cristóforo: Un Sauna de Lava Eléctrico (1998, Live)
- Elija y Gane (1999, greatest hits)
- Silver Sorgo (2001)
- Argentina Sorgo Films Presenta: Spinetta Obras (2002)
- Para los Árboles (2003)
- Camalotus (2004)
- Pan (2006)
- Un Mañana (2008)
- Spinetta y las Bandas Eternas (2010, Live)
Rescatar algun detall de la mateixa és sempre difícil, però qualsevol de les seves peces inclou tot un univers sensible que explica la resta. Són baules d'una cadena estètica fràgil, estranya, preciosa. Aquí, ara, preferim aquesta joia aparentment senzilla que es diu "Ella también", un tema ben antic, del disc enregistrat a l'any 82 anomenat Kamikaze, que ell va interpretar el 2009 a duo:
I també el vídeo de "Rezo por vos", de l'any 85, amb l'altre hipersensible argentí, l'inefable Charly Garcia. La bellesa del tema i la singularitat dels intèrprets és quasi insostenible:
Llarga vida artística després de la vida psicofísica del gran Flaco. Ens esgotarien en va donant les gràcies per tants versos i tantes melodies per la banda sonora d'una vida finalment al marge del temps.
Hostia que bo que és aquest tio ! ... no el coneixia de res (!) ... m'ha cridat l'atenció la presentació que en fas del personatge i la seva música, així que estic escoltant la playlist i tinc la sensació d'haver fet el descobriment de la temporada.
ResponEliminaPop intel·ligent, fresc, intim, preciós, m'agrada de veritat.
Merci!