Plàstica musical -6: Roger Dean, paisatges al·lucinats

Continuem una sèrie d'articles sobre grans creadors de portades de discos, amb la idea de generar un material per una exposició polièdrica sobre aquesta aspecte fonamental en la presentació d'una obra. Trobareu les inoblidables entrades anteriors aquí.

Una a una, són aquestes:

1. Mark Ryden album covers
2. Alex Grey, the man with the x-ray eyes
3. Peter Savlle, dissenyant la new wave
4. Giger, de de l'abisme
5. Storm Thorgerson, fascinació i enigma

La sèries continua amb un il·lustrador, dissenyador i arquitecte britànic nascut al 1944. Es tracta de ROGER DEAN, un home que combinant totes les seves facetes va saber construir uns paisatges i uns edificis somniats que conformen una realitat entre futurista i costumbrista, entre al·lucinada i desitjada.

El seu treball, sempre lligat a la il·lustració, va arrencar l'any 68, amb la portada d'un disc guitarrero que gairebé ningú ha sentit i val la pena. La segona filera d'un món explosiu que ja és història. És Gun, de The Gun. La portada és aquesta:

Aquesta portada és la sortida a una carrera amb més de 40 anys de portades. Les que li van donar fama mundial són les lligades a la banda de rock progressiu YES, amb qui va col·laborar tan estretament que la seva imaginació està lligada inexorablement a la imatge d'aquesta banda i la seva música. Us oferim, en primera instància, un recull del seu treball per Yes.

1971. Fragile

1972. Close to the edge (interior)

1973. Yessongs (interior)

1973. Tales from topographic oceans

1974. Relayer

1975. Yesterdays

1980. Drama

1981. Classic Yes

1991. Union

1991. Yesyears

1996. Keys to ascension

Aquestes no són totes les portades que va fer per Yes. Cal comptar un munt de recopilatoris i caixes, a més de -com no!- tots els llibres, interiors de discos, contraportades, on les seves il·lustracions s'allargaven i complementaven.

Cal tenir en compte que el seu treball com a il·lustrador ha estat tan influïdor que fins i tot es va usar per la creació del món natural de la pel·lícula Avatar. Aquesta és una línia estètica curiosa: el món imaginat esdevé el món desitjable per un futur on el progrés arracona allò natural.

Acabem amb un recull de portades, per altres bandes. Un món per no aclucar els ulls:

2008. Steve Howe, Elements

2003. Birdsongs of the Mesozoic, The Iridium controversy

2001. Asia, Aura.

2001. Uriah Hepp. Acoustically driven

1985. Asia, Astra

1973. Snafu, Snafu

1972. Greenslade, Greenslade

1972. Gentle Giant, Octopus

1971. Billy Cox, Nitro Function

1970. Nucleus, Elastic rock