dimecres, 4 de gener del 2012

La Discoteca d'AMPLI, LXVI: Space is the Place

Aquesta entrada continua una sèrie que ja té 66 entregues, es tracta de discos que tenen alguna rellevància estètica, cultural i que considerem carn de col·lecció musictecària. Aliment per l'atenció musical i per la difusió professional. Podeu consultar totes les entregues aquí.

Avui presentem un disc al·lucinat: Space is the Place, enregistrat entre el 19 i el 20 d'octubre de 1972 a Chicago per Sun Ra and His Intergalactic Solar Arkestra.


Creadors originals d'una època en que bona part de la música negra trobava noves formes per la música popular (del funk al soul, del jazz a l'avantgarde), Sun Ra va generar un cocktail de símbols completament al·lucinants on es barrejava la ciència ficció, el zen, la vida a l'espai, la càbala, el freakisme, les èpoques ampuloses dels faraons, la numerologia, el nacionalisme racial, els rosacreus i colorisme lisèrgic tenien un sentit. 35 anys de carrera musical, i més de 40 discos, això ho mostren. D'aquí que una breu passejada per les seves portades de la seva discografia aporti una informació extraordinària a l'imaginari d'aquest artista únic. Agua va!












El disc que ens ocupa són tres. Res és el que sembla amb Sun Ra. La idea principal la va apuntar amb un disc, la va desenvolupar amb una pel·lícula i la va acompanyar amb una banda sonora. El primer és aquest:

File:Space Is The Place album cover.jpg


El va gravar, segons la seva costum, tota una comunitat de músics sense paracaigudes:
Amb un tema principal ple de mantres i tantres i polirritmies i una orquestració fora de qualsevol manual, escola i consell estàndard, el disc es va obrint pas dintre la nostra ment com un visitant estrany que al final es va reproduïnt per bipartició ràpidament i acaba en una invasió total de la nostra sensibilitat. Aquí teniu el disc complet en una playlist, via Grooveshark:




Influint a bona part de la música arriscada i trance del nostre present, com ara Steve Coleman, George Clinton, MC5...

Donat que res és clar, ni recte, ni sona igual (sembla que el disc canvïi en cada reproducció), Sun Ra va multiplicar el material anomenat Space is the place. El segon document amb el mateix nom és una pel·lícula (filmada el 1972 i publicada el 1974), amb guió i protagonisme del propi Sun Ra.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/4/4c/Space_Is_the_Place_video_cover.jpg


La pel·lícula és un deliri magnífic on el poder racial, les naus interestelars, els combats a la Terra, els mass media, i la fraternitat còsmica arribant a un nivell de representació bèstia que ocupa 82 minuts. Nostradamus no podria haver-ho predit. Attenti:



El tercer Space is the place és la banda sonora del film, enregistrada el 1972 a San Francisco, amb temes completament diferents del primer disc, però amb un resultat extraodinari, igualment imprescindible.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/f/f1/Sunra_sitp_sdtrk_250px.jpg

Són, com sempre, un col·lectiu enorme. Aquest, con Sun Ra, toca més de 7 instruments i lidera amb el seu casc transhistòric aquesta comunitat d'inventors.

En aquesta banda sonora podeu sentir una de les peces més enigmàtiques, complexes i representatives d'aquest artista sempre en fuga. Es diu "Mysterious Crystal" i l'haureu de sentir comprant el disc. També hi ha altres peces més obertes, gospelianes, que ells mateixos van interpretar en directe, com ara:




Però també el trobareu a Spotify, aquí.
I també està ben representat a les biblioteques públiques, aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada