La biblioteca Clarà us convida, el dimecres 2 de febrer a les 18:30 a una nova edició de l'Òpera Club Clarà. sobre Anna Bolena. L'Òpera Club Clarà ens proposa, a càrrec d'Edgar Villanueva, un cicle de conferències, xerrades i audicions al voltant d'obres que s'estrenen al Gran Teatre del Liceu
Anna Bolena (1830), tragèdia lírica en dos actes, primer èxit indiscutible en la vasta producció lírica de Gaetano Donizetti, és una òpera de gran complexitat dramàtica i molt melòdica, típica de l’anomenat bel canto romàntic italià. Juntament amb Maria Stuarda i Roberto Devereux, obres posteriors del mateix compositor, integra la «Trilogia Tudor», que té com a personatges centrals les reines britàniques d’aquesta dinastia.
La sessió de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà estarà dedicada a les reines fatals i es completarà amb un homenatge a la gran cantant nord-americana Shirley Verrett, magnífica intèrpret d’aquestes òperes. El suport documental de la xerrada es farà amb l’audició de versions històriques en CD i imatges en DVD.
Estrenada el 20 de desembre de 1830 al Teatro Carcano de Milà i al Gran Teatre del Liceu el 17 d’abril de 1847, és especialment famosa l’escena final, premonitòria de l’escena de la follia de Lucia, en què la reina, ja a punt de morir, alterna moments de lucidesa i deliri («Al dolce guidami»).
Aquesta força de la natura anomenada Stepanida Borisova va néixer el 1950 a Siberia. És una coneguda actriu i cantant a Rússia i la seva generosa perifèria. A les músiques folklòriques que freqüentem malauradament no acostuma a sonar el seu nom, no és música per balls exòtics. Però és capaç de moure muntanyes humanes.
La seva especialitat és l'anomant cant xamànic. una música que pretén, a través del trance, fer arribar als oïents estranyes forces tel·lúriques i fer-los partíceps de la funció ritual de la música. Res esotèric, sinó tot el contrari: terra, biologia, química, forces, un col·lectiu humà reunit... i el seu filtre emocional. A la música, com a qualsevol altre art, tot artista pot ser vist (i gaudit) com un xaman, com un catalitzador.
És important, per tant, distingir la música xamànica de l'estil new age. Res més allunyat: el cant xamànica no opera a través de mantres, ni d'una sensibilitat controlada, no busca la relaxació. Cal invertir els termes per acostar-se a la virulència vocal, la capacitat imaginativa i fora de control d'una intercessora com Stepanida Borivsova.
Cantant poderosíssima, amb un ús agosarat de l'harmonia, amb una quantitat de recursos vocals que resulten esfereïdors i una presència escènica impossible d'obviar, les seves performances desafien per la seva intensitat a qualsevol audiència (i a qualsevol intèrpret).
Us oferim, finalment, aquesta mostra del seu art. Ella, Stepanida Borisova, amb els percussionistes Mohamed Badawi i Roman Bunka al Bustan Festival de Beirut, el març del 2008. La grabació no és professional, però és significativa. Val la pena sentir-la amb atenció, acompanyar-la al seu viatge.
Aquesta és una discografia bàsica de música xamànica, amb la participació fonamental d'Stepanida Borisova.
Mongolie Chamanes et Lamas, Ocora (1994)
Shamanic and Narrative Songs from the Siberian Arctic, Sibérie 1, Musique du Monde.
Musiche e sciamani, Musica del Mondo, Textus 001 (2000). Es ven amb un llibre en italià Musiche e sciamani, ed Antonello Colimberti, Textus 2000.
Kim Suk Chul / Kim Seok Chul Ensemble. Shamanistic Ceremonies of the Eastern Seaboard, JVC (1993)
Trommeln der Schamanen, Tondokumente der Ausstellung, Völkerkundemuseum der Universität Zürich (2007)
Tuva, Among the Spirits, Smithsonian Folkways (1999 )
Stepanida Borisova, Vocal Evocations of Sakha-Yakutia (2008)
Hulu Project & Stepanida Borisova, Trancesiberia (2000)
Chyskyyrai, Vocal Evocations of Sakha-Yakutia, SOASIS (2008)
Gendos Chamzyrzn, Kamlaniye, Long Arms (2004)
Tabuk, Contemporary Sakha Folk Music, Feelee (1991)
El catàleg de les biblioteques no ofereix resultats dins aquest estil. La seva equívoca assimilació al new age passa factura a aquesta música visceral. Aquesta música, no obstant, està concebuda per ser interpretada com un ritual col·lectiu així que recomanem la seva experiència directa, en viu.
El seu disc TranceSiberiaés una experiència que barreja electrònica, bases modals i progressions d'intenció estètica ben fonda. Està enregistrat amb el col·lectiu alemany Hulu Project, una banda completa amb batería, percussions, baix, vents (didgeridoos, saxos), cors, cordes (harpes, cítares...). Una música que trenca fronteres d'estil: la música xamànica a cavall del rock progressiu, el trance, la world music. L'emoció inclassificable.
És una alegria rebre comunicats com aquest dels companys del Vallès. I sempre és un estímul per a tots anar comprovant que, malgrat viure immersos en un moment de canvi d'hàbits en el consum de música, aquesta segueix sent igual d'important que sempre per a les persones i, justament per aquest motiu, segueix ben viva a la biblioteca.
Depén de nosaltres, els bibliotecaris, veure com les col·leccions es moren de pena dins els prestatges o fer-les visibles i acostar-les als usuaris, dignificant a l'hora la professió aportant la nostra creativitat i el nostre toc professional i, perquè no?, també personal. El temps de mirar de reull la cua del taulell de préstec i fer sonar els codis de barres no sembla que hagi de durar molt més ... Tenim, doncs, l'oportunitat de passar-nos-ho molt millor treballant i donant un servei de qualitat a la creixent població que acudeix a les biblios;-)
Us deixem amb els companys de Granollers, al Vallès Oriental. Felicitats!
La difusió musical de la biblioteca Roca Umbert
La Biblioteca Roca Umbert de Granollers vol afegir-se a les diferents iniciatives que estan duent a terme les biblioteques públiques a fi d’impulsar la secció musical.
Ens hem animat a editar una guia de lectura que reculli les novetats que arriben a la biblioteca agrupades per països. Difonem la guia pel canal issuu i facebook de Biblioteques de Granollers i l’enviem per correu a les persones i entitats que els puguin interessar.
Davant la gran diversitat de l’oferta musical, la biblioteca no pot perdre el seu sentit pedagògic perquè juga un paper important a l’hora de seleccionar, recomanar i establir criteris per ajudar a fer melòmans.
A banda de la guia, hem millorat la presentació de les novetats situant-les al costat del taulell de préstec. Finalment, la propera acció de millora que voldríem aconseguir és la creació d’un espai agradable que fomenti el plaer d’escoltar música a la biblioteca.
Com cada mes dins aquesta guia, els companys de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda , de Barcelona, també recomanen, en forma de ressenya, tres treballs destacables d’entre tota la llista.
Buf ... m'avorriré. És el primer que vaig pensar, fa alguns anys, davant la proposta d'anar al cinema a veure l'adaptació de les novel·les de Patrick O'Brian, sota el pompós títol de Master and Commander: the far side of the world. Només em va acabar de convèncer el repàs a la filmografia del director: Peter Weir (Gallipoli, El Club dels Poetes Morts, El Show de Truman, ...).
Però ... oh! surprise, surprise ... és un musical! D'acord, mentida: és només una pel·lícula on la música hi té un paper fonamental. I en algunes escenes, n'és l'absoluta protagonista.
Memorable, la relació musical entre el capità del vaixell i el científic naturalista. El duet de cordes surcant l'oceà esdevé una de les imatges cinèfiles més boniques que m'han quedat gravades a la retina. I sé que no sóc l'única a qui li ha passat això. Voleu contemplar, des del taulell bibliotequero, ulls masculins de totes les edats emocionats amb Master & Commander? El DVD i el CD a TOTES les biblioteques ja!
Boccherini: La Musica Notturna Delle Strade Di Madrid No. 6, Op. 30
Tota la informació sobre l'edició de la banda sonora a la base de dades IMDB.
Les sagues marineres de Patrick O'Brian als catàlegs de les biblioteques públiques: Argus i Aladí
Master and Commander -la PEL·LÍCULA- als catàlegs de les biblioteques públiques: Argus i Aladí
Luigi Boccherini a les biblioteques: Argus i Aladí.
Anton Webern (3 de desembre de 1883 - 15 de setembre de 1945) és un dels més grans compositors austriacs. Va pertànyer a la 2a Escola de Viena, [Sobre aquesta fèrtil "escola" val la pena detenir-se, per exemple aquí.]
Schoenberg, Klemperer, Scherchen, Webern i Stein al 1924
Al 1928 ja era un compositor de prestigi dins l'àmbit del dodecafonisme(mètode de composició basat en l'aparició de les 12 notes abans de repetir-ne cap i sense remissió a una nota principal) i havia desenvolupat treballs que havien fet evolucionar definitivament el serialisme (mètode de composició basat en l'estructuració de séries de notes, un dodecafonisme que també considerava la durada de les mateixes).
El seu professor havia estat Schoenberg, protagonista d'un escàndol citat aquí. Però al 1828, l'any de composició de la Simfonia Op. 21, ja es trasvassaven admiració com dos artistes de la mateixa talla.
Aquesta simfonia (la seva obra número 21, de les 31 que va publicar en vida) està dedicada a la seva filla Christine. És una obra per una orquestra de cambra de 9 instruments. La peça té uns ingredients especials tractant-se d'una obra dodecafònica: máxima síntesi sonora, economia harmónica de idees i una gran contenció dinàmica. És puntillista i surreal; romàntica i estructurada alhora.
L'obra consta de dos moviments, que duren en total... 8 minuts! 8 minuts de música composen aquesta sinfonia, l'única que va escriure Anton Webern. 8 minuts permeten escoltar-la a qualsevol trajecte de metro, de taxi, embellint el món exterior. dotant-lo d'una extranya significació. 8 minuts que són un viatge.
La Simfonia Opus 21 té una escriptura molt pensada. Malgrat la densa emoció que genera, tot el que s'ha escrit ha estat pensat al mil·limetre. L'obra és plena de simetries, autèntiques palíndromes musicales. Un espectacle arquitectònic auditiu. El gràfic següent és una mostra gràfica d'aquesta simetria.
I aquí una breu i senzilla introducció per l'escolta:
I, finalment, un vídeo amb la partitura original que es va visualitzant mentre passa la música. Un exercici esplèndid per comprendre la música: un art que exigeix un ingent treball basat en el gust, les proporcions, la imaginació. Aquí veureu l'escriptura per: clarinet, clarinet baix, dos trompetes, harpa, 1er i 2on violí, viola i cello. [Podeu veure la partitura completa aquí]
És una meravella seguir els signes que composen aquests són (com veure els àtoms que ens composen):
Aquesta música no va ser gens coneguda en la vida del compositor (un altre artista sol entre la multitud contemporània). És música que guarda una emotiva càpsula amb aire de finals dels anys 20 del segle XX.
Les notícies no poden ser més clares i contundents:
MySpace, la primera gran xarxa social, molt apreciada i adoptada pels músics i els seus seguidors, s'enfonsa sense remei coincidint amb l'imparable (de moment) i progressiu ascens de la xarxa Facebook. Agradi o no agradi, qui vulgui donar-se a conèixer massivament sap que, ara per ara, ha de tenir un perfil al FB, simplement perquè és la xarxa social més gran, amb diferència: prop de 600 milions d'usuaris a tot el món.
Davant aquest fet, una tendència musical sembla clara: cal adaptar les prestacions que dóna MySpace per aprofitar i participar de la multitud que viu a Facebook. Una de les que ara té més bona pinta és aquesta: RootMusic.
Amb una ullada general a aquesta aplicació dissenyada per integrar-la dins un perfil FB veiem que aporta bona part de les prestacions que ja oferia MySpace, amb una interfície elegant i amigable i una estètica acurada i atractiva. Pot fer pensar en una adaptació de les websites dels artistes al bullici de la xarxa social: aparentment hi ha força capacitat per pujar molta música, vídeos i imatges sumada a la immersió en la comunitat de fans, actuacions, moviments socials de l'artista...
Aquesta, però, no és l'única opció; segur que en sorgiran cada vegada més i algunes d'elles fent interessants passos endavant, com per exemple Moontoast, una plataforma comercial per a xarxes socials que acaba de presentar Impulse una aplicació que permet escoltar,comprarivendremúsicadirectamentdes de lapàginadeFacebookd'unmúsicoartista.
AmbImpulse, elsfanstambé podenescoltarlescançonsde l'artistadirectamenta la seva pàginade Facebooka travésd'unreproductordemúsicaintegrat,peròa méspodencompartirmúsicagràciesa les possibilitats queofereixenFacebookiTwitter, comprardiscosocançonsdirectamenta l'artistasensehaver d'abandonaraquestaxarxasocial, i senseintermediaris (!), aspecte interessant ... Elsartistespodencomprovarel que els seusfansestancompranticompartint, cosa que elspermetràestudiarmillorles sevesdecisions enelfutur.EstàprevistqueImpulses'utilitzitambé,properament,per alavendadebénsfísics,incloentarticlesautografiats,paquetsfísics/digitalsimés.Fins i tots'especulaambquelaplataformapodriaincloure unprogramadevendadirectad'entrades, cosaqueMoontoastno haconfirmatencara.
En aquest món trepidant que ha desfermat Internet, els esdeveniments són demolidors i moltes vegades imprevisibles del tot, però a mi no m'estranyaria gens que un nou model d'indústria musical anés evolucionant per aquí. Veurem. .
.
Fa unes setmanes ens vam acostar amb aquest article a la música tradicional de la península d'Anatòlia a través del gran Arif Sağ. En ell comentàvem que la riquesa de la música turca mereix una atenció especial i tenim el propòsit d'anar presentant alguns dels músics i dels gèneres musicals més interessants provinents de l'altra banda de la nostra mar. La civilització otomana va ser culturalment llarga i fecunda. El seu llegat és ben viu també en ple segle XXI.
Avui ens aproparem a un estil tan fascinant com desconegut a casa nostra: el rock psicodèlic turc, també conegut com ...
Anadolu Rock
La influènciadel rocken lamúsicaturcava donarpas ràpidament aun estil totalment nou que combinava aquest amb importants elementsfolklòricsd'Anatòlia, coneguda específicament amb elnomd'Anadolu Rock, el rock d'Anatòlia.Des de 1966finsal voltantde1975,elrockpsicodèlicesva fermoltpopularaTurquia. Val destacar en particularel treballdelguitarristaErkinKoray.Algunes bandes amb un estil més proper al rock progressiu com CemKaracaoMoğollar també van obtenir un important reconeixement. Endècades més recents,lapopularitatde lamúsicarockva donarpasa unadiversificació d'estilsmolt més ampla, ambnomsclàssicscom Barış Manço o Baba Zula.
La llista de músics sota el paraigües d'aquest nom, però, és enorme i en podeu trobar molta informació en websites com aquesta. Des d'aquí us presentem simplement una aproximació a cinc dels més representatius.
Erkin Koray
Reconegut com el pare del rock turc, Erkin Koray és tota una llegenda. Posseïdor d'una gran veu, és també un guitarrista únic i talentós, inventor, líder, un veritable intel•lectual i un rebel a tota costa. Ha combinat les tonades clàssiques de la Turquia oriental així com temes ètnics d'Orient Mitjà amb el seu rock de caire psicodèlic, resistint el pas del temps i les crisis polítiques així com els cops militars. Encara que els seus primers discos són gairebé impossibles de trobar i que es venen a preus impressionants a eBay (fins € 1,000 per a un LP), Koray és un dels músics de rock més influents de Turquia, fins i tot en el segle XXI. Elektronik Türkuler, del 1974, és el seu segon àlbum i un dels exemples més reconeguts del rock d'Anatòlia: rock progressiu i psicodèlic amb elements tradicionals turcs.
En directe a la TV, Cemalim, un dels temes d'aquest disc pioner.
Muhtar Cem Karaca (1945 - 2004) va serun destacatmúsicderockturc-armeni-àzerii unadelesfiguresmésimportantsdelmovimentrock d'Anatòlia. Durant els turbulents anys '70, no només va ser la pop star turca més gran sinó també una icona de la contracultura. Perseguit per diferents governs autoritaris del seu país va haver d'exiliar-se a Alemanya fins el 1987.
Aquest és un fragment del temaResimdeki Gözyaşları a la TV
Un dels grups pionersi fundadors del folk rock turc per on van desfilar grans músics com Murat Ses,Barış Manço o Cem Karaca. Van buscar la fusió i els punts de trobada entre les melodies del folk d'Anatòlia amb aspectes tècnics de la música pop, aconseguint una veu personal i lliure dels patrons musicals occidentals. Una banda que va crear escola i va significar l'aparició de molts altres grups en aquest estil. Actualment són una combinació de dues altres bandes: Siluetler i la Selcuk Alagöz Orchestra. Tot seguit, la interpretació del tema Keşişleme en una aparició televisiva recent.
Cantant, compositor i productor televisiu, Barış Manco (1944-1999) segueix sent una de les figures públiques més populars de Turquia. Va composar més de 200 cançons, moltes de les quals han estat traduïdes a gran quantitat de llengües, entre les que hi són l'anglès, japonès, grec, italià, búlgar, romanès, persa, hebreu i àrab. El seu tema Daglar Daglar, del 1970, va vendre 700.000 còpies i és probablement la seva obra més coneguda. Barış ha estat un dels músics més influents de la música turca de tots els temps i va col·laborar amb una gran quantitat de músics. La seva experimentació amb instruments electrònics a finals dels '80 va contribuir al so de la música popular turca dels anys '90.
Grup fundat a Istanbul el 1996. Combinant instruments orientals com la darbuka o el saz elèctric amb instruments electrònics i sonoritat moderna els Baba Zula creen un so molt personal anomenat "Oriental Dub". Malgrat els sons que inicialment podrien venir a la ment quan un sent la frase "Oriental Dub", la seva música és, de fet, un rock molt proper a la psicodèlia de finals dels '60. Comparteixen el seu llegat amb nosaltres a través de la seva música, una música nascuda d'Istanbul i influenciada pels records d'Istanbul que ells han rebut transmesos de generació en generació.Baba Zula fan tot el possible per proporcionar als seus fans una experiència única amb el seu directe. Les seves actuacions són una barreja de diverses disciplines de l'art, sovint amb bellydancers, vestits elaborats, poesia, teatre i animació en viu.
A la biblioteca Francesc Candel encetem l’any com acabàrem l'anterior, apostant fort per la millor música. En breu posarem a disposició de tots els nostres usuaris i usuàries les novetats de música clàssica però, mentrestant, aquí us presentem el butlletí amb les adquisicions recents de la resta de gèneres. Desitgem que us agradi.
Sobre el principi dels 'vasos comunicants', Mediamus i Ampli es conviden mútuament el primer divendres de mes, cadascú publicant al blog de l'altre. Aquest és el segon lliurament. Cedim la paraula als nostres amics del Jura.
Gràcies a Trinity, la nostra col·lega bibliotecària musical hongaresa del bloc Hangtárnok per la qual hem descobert la sèrie History for Music Lovers. Els autors, Mrs. B and Mr. H. residents a Honolulu (Hawaï) han enregistrat ja gairebé 50 parodies musicals de cançons pop prenent com a temes els grans fets i els personatges celebres de la historia. Com aquesta presentació de la Révolution Française utilitzant el hit Bad Romance de Lady Gaga.
Inequality, / the relics of feudalism, Revolution in France / Oh, the Three Estates ensured nobles favoritism /Revolution in France/ La la Liberté / É-égalité/ Fra-fraternité/ A revolution
Entrada a la biblioteca musical Bródy Sándor, a Eger
Els nostres col·legues musictecaris d'Eger, a Hongria proposen un dels models més interessants i agradables del que entenem com àrea musical d'una biblioteca pública o simplement biblioteca musical. Els vam descobrir ara fa un any gràcies a un enllaç al seu blog Hangtárnok que vam trobar dins el blog dels nostres amics de la Médiathèque de Dole.
La vila d'Eger, a Hongria, en plena Europa Central
D'entrada l'hongarès (o magiar) ens pot resultar una llengua força difícil, donat que la seva arrel no és ni llatina ni germànica sinó uraliana (dels Urals), grup lingüístic que inclou llengües com el finès i l'estonià. Un cop superat aquest shock cultural gràcies al traductor automàtic multilingüe que va incorporat al blog, veiem de seguida que estem davant d'una autèntica biblioteca musical en el sentit més rotund i total de la paraula. Un fons espectacular per a una vila més aviat petita, tan variat en gèneres musicals com en suports documentals, presentat i activat constantment per tota mena d'actes, presentacions, concerts, tallers ... i sempre de forma molt propera i amb senzillesa de medis. En les abundants fotografies que hi trobem de les seves activitats a la biblioteca, hi veiem persones de totes les edats, sempre envoltades en un ambient molt càlid i autèntic. Mozart, Zappa i Metallica convivint sense problemes entre llibres, vinils, CDs, el facebook de la biblioteca i el propi blog Hangtárnok, partitures, DVDs i revistes musicals de tot el món.
Algunes de les nostres biblioteques comparteixen bastant d'aquest enfoc del servei públic musical que ens mostren aquests col·legues hongaresos. Sense ansietat pel futur, els musictecaris d'Eger el van inventant dia a dia, amb el seu amor per la música i la passió per donar-la a conèixer, ensenyant també a estimar-la.
Aquest matí, gràcies als companys de l'ACIM hem vist que han pujat al Youtube una presentació
de 3 minuts d'aquest senzill i encantador equipament cultural europeu on podreu comprovar en imatges el que us hem intentat transmetre en paraules.
El primer post de l'any porta notícies dels companys de Matadepera, al Vallès Occidental.
Biblioteca Àngel Guimerà
Fa dos anys, els nostres col·legues de la biblioteca Àngel Guimeravan encetar una campanya mensual per donar a conèixer part del seu fons. El 2009 van destacar les seves pel.lícules, dedicant cada mes a un actor o actriu destacats ( Cary Grant, Bette Davis etc.). L'any passat van prendre el relleu les novel.les (romàntiques, de terror, Chik-lit etc.).
I aquest any 2011 el dedicaran a la música. El plantejament és senzill, esquemàtic i elaborat per la pròpia biblioteca amb els seus mitjans. La metodologia és sempre la mateixa: impressió de tríptics informatius, escampada del material sobre el tema i informació bàsicament gràfica en un plafó/expositor.
Aquestes que segueixen són imatges de l'exposició del primer mes: Gener => Els Instruments
Altres vegades hem comentat que sentim absoluta simpatia i afinitat també per aquest tipus d'iniciatives bàsiques i amb total fonament bibliotecari. Anys d'acumulació d'experiència i ofici que es tradueixen en un servei públic cultural de qualitat, proper, càlid... i molt necessari sempre.
"tan abans com després d'internet, el valor de la biblioteca pública sempre ha estat un valor molt senzill i poderós, i no és altre que el valor afegit que aporta un bibliotecari a qualsevol documentsigui sobre una col·lecció física (prèviament seleccionada i tractada) o bé dins el món digital(documents buscats, escollits i presentats de forma professional dins i a través d'internet)"Música digital, llibre digital i biblioteca pública
Felicitats per la idea i el treball, companys de Matadepera que tingueu el millor any musical ! :-)
