Anton Webern (3 de desembre de 1883 - 15 de setembre de 1945) és un dels més grans compositors austriacs. Va pertànyer a la 2a Escola de Viena, [Sobre aquesta fèrtil "escola" val la pena detenir-se, per exemple aquí.]
Schoenberg, Klemperer, Scherchen, Webern i Stein al 1924
Al 1928 ja era un compositor de prestigi dins l'àmbit del dodecafonisme (mètode de composició basat en l'aparició de les 12 notes abans de repetir-ne cap i sense remissió a una nota principal) i havia desenvolupat treballs que havien fet evolucionar definitivament el serialisme (mètode de composició basat en l'estructuració de séries de notes, un dodecafonisme que també considerava la durada de les mateixes).
El seu professor havia estat Schoenberg, protagonista d'un escàndol citat aquí. Però al 1828, l'any de composició de la Simfonia Op. 21, ja es trasvassaven admiració com dos artistes de la mateixa talla.
Aquesta simfonia (la seva obra número 21, de les 31 que va publicar en vida) està dedicada a la seva filla Christine. És una obra per una orquestra de cambra de 9 instruments. La peça té uns ingredients especials tractant-se d'una obra dodecafònica: máxima síntesi sonora, economia harmónica de idees i una gran contenció dinàmica. És puntillista i surreal; romàntica i estructurada alhora.
L'obra consta de dos moviments, que duren en total... 8 minuts! 8 minuts de música composen aquesta sinfonia, l'única que va escriure Anton Webern. 8 minuts permeten escoltar-la a qualsevol trajecte de metro, de taxi, embellint el món exterior. dotant-lo d'una extranya significació. 8 minuts que són un viatge.
Schoenberg, Klemperer, Scherchen, Webern i Stein al 1924Al 1928 ja era un compositor de prestigi dins l'àmbit del dodecafonisme (mètode de composició basat en l'aparició de les 12 notes abans de repetir-ne cap i sense remissió a una nota principal) i havia desenvolupat treballs que havien fet evolucionar definitivament el serialisme (mètode de composició basat en l'estructuració de séries de notes, un dodecafonisme que també considerava la durada de les mateixes).
El seu professor havia estat Schoenberg, protagonista d'un escàndol citat aquí. Però al 1828, l'any de composició de la Simfonia Op. 21, ja es trasvassaven admiració com dos artistes de la mateixa talla.
Aquesta simfonia (la seva obra número 21, de les 31 que va publicar en vida) està dedicada a la seva filla Christine. És una obra per una orquestra de cambra de 9 instruments. La peça té uns ingredients especials tractant-se d'una obra dodecafònica: máxima síntesi sonora, economia harmónica de idees i una gran contenció dinàmica. És puntillista i surreal; romàntica i estructurada alhora.
L'obra consta de dos moviments, que duren en total... 8 minuts! 8 minuts de música composen aquesta sinfonia, l'única que va escriure Anton Webern. 8 minuts permeten escoltar-la a qualsevol trajecte de metro, de taxi, embellint el món exterior. dotant-lo d'una extranya significació. 8 minuts que són un viatge.
1er moviment (5:28):
Spotify: Ulster Orchestra – Symphony, Op. 21: Ruhig, Schreitend
2on moviment (2:31):
Spofity: Ulster Orchestra – Symphony, Op. 21: Variationen
La Simfonia Opus 21 té una escriptura molt pensada. Malgrat la densa emoció que genera, tot el que s'ha escrit ha estat pensat al mil·limetre. L'obra és plena de simetries, autèntiques palíndromes musicales. Un espectacle arquitectònic auditiu. El gràfic següent és una mostra gràfica d'aquesta simetria.
Us recomanem la web següent, on es troba una anàlisi detallada d'aquesta obra: http://fundamentos5.blogspot.com/2010/05/la-sinfonia-op21-de-webern.html
I aquí una breu i senzilla introducció per l'escolta:
I, finalment, un vídeo amb la partitura original que es va visualitzant mentre passa la música. Un exercici esplèndid per comprendre la música: un art que exigeix un ingent treball basat en el gust, les proporcions, la imaginació. Aquí veureu l'escriptura per: clarinet, clarinet baix, dos trompetes, harpa, 1er i 2on violí, viola i cello. [Podeu veure la partitura completa aquí]
És una meravella seguir els signes que composen aquests són (com veure els àtoms que ens composen):
Aquesta música no va ser gens coneguda en la vida del compositor (un altre artista sol entre la multitud contemporània). És música que guarda una emotiva càpsula amb aire de finals dels anys 20 del segle XX.
Una delícia per deixar-se anar, deixar-se captivar, atrevir-se a fer un tast de músiques amagades
ResponEliminaThanx! :-)