La canço de l'estiu # 14 : any 1965, California Girls

L'estiu passat, que astronòmicament està a una distància molt superior a la psicològica, vam iniciar una sèrie anomenada "La cançó de l'estiu". Podeu consultar les seves entrades aquí. Vam incloure grans hits, anticançons de l'estiu, i fenòmens de masses.

La Terra ha tornat a donar una volta completa al seu astre i ja estem de nou en disposició de continuar aquesta sèrie.

Per fer-ho ens situarem a l'estiu del 65 i haurem d'usar la imaginació ja que la majoria de nosaltres no era conscient de si mateix o no tenia la possiblitat de ser-ho. L'any 65 els Beatles ja tenien una fama merescuda. La psicodèlia ja diseminava la seva ensaïmada arreu del món i els seus temes astrals i fraterns. Però els temes clàssics, de platja i vida lleugera i sol i alegria, mantenien l'interès del públic jove.

The Beach Boys, l'any 65

Un grup va generar la sìntesi d'ambdòs moviments: THE BEACH BOYS. Pot ser relativament senzill fer una cançó trista, o una cançó alegre, o una cançó d'amor: hi ha codis verbals i harmònics que sustenten aquests gèneres. Però com es fa una cançó que recordi a la platja? I desenes? The Beach Boys es van inventar aquests codis i els seu propi llenguatge i en van fer centenars. Ho van fer amb una gràcia instrumental, vocal i harmònica sense competència en el seu gènere. Inspirats i arrebatats, la seva inicial lleugeresa evolucionà cap a una barreja excepcional de platja i psicodèlia, de vida exterior i interior, de vida "sana" i vida "drogadicta", de clitxè i d'imaginació com s'ha donat poc en la història de la música.

El 90% de la seva extensa producció podria ser una cançó d'estiu. Però l'any 65 va sonar això:

Es diu California Girls. Està a Spotify, com gairebé tota la seva discografia. Canta la bellesa del temps d'estiu i el generòs efecte que produeix aquest clima en les noies. ''I wish they all could be California girls.'' La van escriure Brian Wilson i Mike Love, i va arribar al #3 del Billboard americà (per si algú desconeix el Billboard, seguiu aquest link). Està a lloc 71 de les 500 millors cançons de la història segons la revista Rolling Stone, on els Beach Boys tenen més peces.


California Girls parteix, segons s'ha fet públic, de la primera experiència de Brian Wilson amb L.S.D. L'experència va ser tan forta que Brian es va amagar sota el coixí del seu llit cridant "Tinc por de ma mare! Tinc por del meu pare!". Quan va baixar la fase de pànic va anar cap al piano i va començar a quadrar l'harmonia i la lletra d'aquesta cançó. L'endemà la va compartir amb Mike Love, que la va rematar. Sembla senzilla, però els Beach Boys eren uns orfebres. Aquests són els músics que la van interpretar en l'immortal versió d'estudi. Per ordre alfabètic:

• Hal Blaine - bateria
• Frank Capp - vibràfon
• Roy Caton - trompeta
• Jerry Cole - guitarra de 12 cordes
  
• Al de Lory - organ
• Steve Douglas - saxo tenor
  
• Al Jardine - veus
• Bruce Johnston - veus
• Carol Kaye - baix
• Mike Love - veu principal
  
• Jay Migliori - saxo baríton
  
• Jack Nimitz - saxo baix
  
• Lyle Ritz - baix
• Howard Roberts - guitarra
• Leon Russell - piano
• Billy Strange - tamborí
• Brian Wilson - veus
  
• Carl Wilson - guitarra de 12 cordes, veus
• Dennis Wilson - veus

La cançó formava part de l'àlbum Summer days (and summer nights), que estava ple de possibles hits. Aquesta era la seva inequívoca portada:


Aquell any els Beach Boys, seguint la seva desbordant creativitat i afavorits per una època en que la indústria discogràfica encara no havia dictat les lleis d'un disc cada dos-tres anys, van publicar tres discos. Entre el 64 i el 65 van publicar-ne sis. Tots ells d'impecable factura i carregats d'energia musical. Després arribarien Pet Sounds i el postergadíssim Smile... Obres que val la pena degustar com si es tractés d'un menú exquisit a un bistrò marítim.

Però donat que els Beach Boys són una de les fonts d'inspiració i alegria més inesgotables d'aquest estil, us deixem un playlist sencer.

Bon estiu!