La Discoteca d'AMPLI, XLIV: Marvin Gaye

Qui ho diria... a l'AMPLI sí que vam parlar unes quantes Discoteques enrere de la blaxploitation però encara no havíem dit ni piu sobre Marvin Gaye!

És un honor i un plaer tenir l'ocasió de presentar en aquesta 44a edició de la Discoteca un dels discos més brillants d'un dels artistes clau de la Motown.

Trouble Man (1972) és una incursió en el terreny de la blaxploitation. Marvin acabava de publicar el llegendari i exitós What's Goin On i es trobava en un moment creatiu espectacular. Fascinat pel glamour de Hollywood, es va instal·lar a Los Angeles, on va protagonitzar un parell de papers cinematogràfics i -tal com van fer els altres dos components de la Santíssima Trinitat del Soul Isaac Hayes i Curtis Mayfield i també l'altre gran mestre James Brown- acceptà l'encàrrec de compondre i enregistrar la banda sonora d'una pel·lícula de gènere blaxploitation.

Com en els casos de Superfly i Shaft per a Mayfield i Hayes, el disc de Marvin Gaye és un dels seus treballs més destacats a nivell compositiu i interpretatiu, tot i que a diferència dels altres dos, Trouble Man és una perla "oculta" que ha quedat parcialment eclipsada pels fulgurants What's Going On, Let's Get It On i, fins i tot, pel també fonamental I Want You.

Novetats musicals a la Biblioteca Josep Janés

Us saludem de nou des de la Biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat amb les novetats musicals d'aquesta tardor sota el braç.

Hem preparat una selecció de les novetats més destacades amb petites ressenyes de Love of Lesbian, Jordi Savall i Nina Simone.

Altres novetats rebudes són els darrers discos de Depeche Mode, Dinosaur Jr, David Byrne & Brian Eno, Bebe, Keith Jarrett, Ojos de Brujo, Macaco, Mazoni, M. Ward, Sole Giménez o Joan Miquel Oliver.

http://www.l-h.cat/biblioteques/jjanes/jjanes.shtml

El vídeo del diumenge: Yoko Ono

Als seus 76 increibles anys Yoko Ono és una persona coneguda principalment per la seva relació amb John Lennon, però la seva personalitat i la seva obra artística mereix de bon troç una atenció especial.

El mes passat va publicar el seu darrer i excel·lent àlbum de cançons i música instrumental, Beyond My Head and the Sky, que estarà disponible ben aviat a moltes de les nostres biblioteques públiques i que pot servir per a molts, de porta d'entrada a una obra molt poc coneguda a casa nostra però de gran valor i influència en l'art del nostre temps.

Al seus inicis a Nova York, Yoko va ser una exploradora de l'art conceptual i la performance. Un bon exemple és Cut Piece, una performance realitzada el 1964 al Centre d'Art Sogetsu a Tòquio. Cut Piece contenia un verb destructiu com a instrucció: "Retalla". Ono va executar aquesta acció entrant a l'escenari, caient casualment agenollada a terra, cobert amb una peça.
Es va sol.licitar a sortir a l'escenari als membres de l'audiència i començar a tallar trossos de la seva peça de roba amb unes tissores fins que va quedar nua. Cut Piece és una de moltes oportunitats en que Yoko comunica el seu patiment interior a través del seu art.

A l'Universitat, Ono havia estat exposada a les teories existencialistes de Jean-Paul Sartre i, per tal d'apaivagar als seus propis sofriments humans, Ono implicava als seus espectadors per completar les seves obres d'art per tal de completar així la seva identitat. A més d'un comentari sobre la identitat, Cut Piece va ser un comentari sobre la necessitat de la unitat social i l'amor. També va ser una peça que va tocar en les qüestions de gènere i el sexisme, així com la més gran, l'aflicció universal del patiment humà i la solitud. Ono va tornar a realitzar aquesta performance a Londres i altres llocs, guanyant una atenció dràsticament diferent en funció de l'audiència. Al Japó, el públic era tímid i prudent. A Londres, el comportament dels assistents es va convertir en zel per aconseguir un tros de la seva roba i es va posar violent al punt en què va haver de ser protegida per la seguretat de la sala.

Aquest és el vídeo d'un diumenge de tardor que avui us proposem.

Yoko Ono Cut Piece Carnegie Hall, New York, 1965

Web oficial de la Yoko: http://imaginepeace.com/
Bloc de la Yoko: http://100acorns.blogspot.com/
Yoko a la Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/Yoko_Ono

.

Fem música al bibliobús

Hola!

Els companys dels bibliobusos que roden per la provincia ens envien una informació molt valuosa sobre una nova activitat. La música comença a moure's també als bibliobusos:

Fem música al bibliobús

campanya de foment de la lectura als bibliobusos El Castellot i Montau

Dilluns dia 19 d’octubre començà la campanya Fem música al bibliobús als bibliobusos El Castellot i Montau. Des de l’any 1996, en què el bibliobús El Castellot va iniciar el programa en aquesta zona, cada any s’ha triat un espectacle que va per tots els pobles on els dos bibliobusos donen servei. Els espectacles giren al voltant d’un tema determinat que motivi els infants a llegir i buscar informació. El tema d’aquest any és la música i la construcció d’instruments.

L’espectacle d’enguany és Construint músiques, a càrrec d’Adrià Heredia i Sara Sanfeliu, de Bat audicions. Es tracta d’una audició musical en què instruments musicals convencionals es barregen amb d’altres de força insòlits que sorgeixen de la transformació d’objectes de rebuig escampats per l’escenari. Pretén que els infants passin una bona estona amb un espectacle en què podran participar activament i al mateix temps els vol incentivar l’enginy i la curiositat cap a la construcció d’instruments sonors.

Aquí teniu més informació.

A continuació us presentem una selecció de documents en línia que acompanyen l'activitat:

Per a la campanya hem fet un quadern per a les escoles amb idees d’activitats que es poden dur a terme amb els infants. A continuació us mostrem aquest document de treball amb les escoles.

Gràcies als companys dels bibliobusos per compartir aquests bons recursos, i per animar la carreteres i els pobles. Un bon exemple musictecari.

Novetats musicals a la Biblioteca Francesc Candel

El febrer d’aquest any, la biblioteca Francesc Candel va incloure un seguit de pel·lícules al seu butlletí de novetats musicals. Es tractava d’obres cinematogràfiques relacionades amb el món de la música que la biblioteca havia adquirit recentment.

L’última guia de novetats musicals de la Candel, publicada aquest mes d’octubre, esdevé el segon especial de cinema editat per la biblioteca. S’hi inclouen, a banda de 55 novetats en CD, 30 DVDs amb concerts, vídeos musicals i pel·lícules de directors de reconegut prestigi, com ara, Bertrand Tavernier, Martín Scorsese o Grant Gee.

Cuando el carro echa a andar, los melones se acomodan solos - i 2

Aquest post és la segona i última part d’una bateria de propostes per a biblioteques públiques, en relació a la seva àrea musical. Al primer post (que trobareu aquí) ja s’apuntava una coincidència oportuna: és època de redactar els objectius que conformaran el Pla d’Acció de les biblioteques pel 2010.

Giant watermelon in cart, Florida. Imatge extreta de: http://www.art.com/

A Barcelona, aquesta conjuntura coincideix amb la de la imminent finalització del seu Pla de Biblioteques, tal com es va plantejar l’any 1998. Llavors, Internet encara s’estava desenvolupant socialment, diaris i enciclopèdies només s’oferien en paper, les descàrregues eren lentes o impossibles (no es descarregava amb facilitat ni una cançó), i tampoc s’havien desenvolupat i universalitzat les plataformes d’intercanvi de fitxers digitals que centren el tràfic d’informació cultural actual.

Avui la circulació cultural disposa de canals radicalment diferents, hi ha altres sistemes de consum i consulta, un altre tipus de mercat, unes altres expectatives i possibilitats, i la biblioteca pública ha d'encarar el repte de ser contemporània o, com es diria a un curs, adaptar-se al seu temps per satisfer les noves necessitats dels usuaris. El desfasament d’algunes peces del model bibliotecari actual ja es nota en relació a la música, i no hi ha gaire serveis que hi responguin ni indicadors que recullin els nous usos (les consultes i gravacions a sala, o el préstec que ara ja no passa pel préstec).

Aquesta adaptació als nous usos i serveis és, doncs, prioritària a l’Àrea Musical. Considerant les tendències i aportacions teòriques i pràctiques de Gerd Leonhard, i altres col·legues musictecaris, ens atrevim novament a oferir -amb un xic d'agossarement- propostes per a la treballar la música a la biblioteca. Recordem que moltes d’aquestes idees estan inspirades, també, en el bagul d’il·lusions de la Biblioteca Vapor Vell que, pel fet d'estar especialitzada en música moderna, observa aquest context actual amb especial interés.

Si interessa -i esperem que sí- el copy/paste d'aquestes propostes és entusiàsticament autoritzat.

Presentació dels objectius

Recordem que al post anterior ja es va apuntar un objectiu general -quasi una missió en aquests moments- que respon a una problemàtica real: la necessitat de modernitzar l’àrea musical de les biblioteques. I que per fer-ho apuntàvem dos possibles vessants abordables a curt termini:

Objectiu 1: Ampliar i difondre la oferta documental especialitzada
Objectiu 2: Generar nous usos i serveis on-line de la música a la biblioteca

El primer ja es desenvolupar aquí. Aquest segon objectiu, més innovador i organitzatiu, exigeix sens dubte un desplegament d’operacions i gestions més original i complex.

Imatge de la biblioteca del Converse College

Objectiu 2. Generar nous usos i serveis de la música a la biblioteca.

Apuntarem temptatives innovadores que volen incorporar una nova interacció dels usuaris amb l’art musical a la biblioteca. El camp és quasi verge pero val la pena fer intents. Aquí proposem 8 temptatives, 8 objectius operacionals.

Obj. 2.1. Permetre la consulta a sala en altres suports que no siguin el CD.
Obj. 2.2. Crear una àrea d’emissió de vídeos musicals.
Obj. 2.3. Crear unes emissores internes de la biblioteca.
Obj. 2.4. Crear un espai de consulta de documents “lliures” i assoliment de llicències.
Obj. 2.5. Crear un espai d’assessorament sobre el món musical.
Obj. 2.6. Crear un àrea d’escolta informal de música.
Obj. 2.7. Permetre el seguiment d’activitats més enllà de la “presencialitat”.
Obj. 2.8. Afavorir la participació virtual: crear un fòrum especialitzat.


Tasques

A continuació desglossarem cada objectiu operacional en tasques concretes, i tractarem d’explicar en què consistirà cada tasca. Les numerem per facilitar el seu seguiment.


Obj. 2.1. Permetre la consulta a sala en altres suports que no siguin el CD

Tasca 8. Es podria crear una xarxa digital interna. Cal adquirir els dispositius tècnics adequats, per disposar d’un servidor intern on dipositar música digital. A aquest link teniu una mostra. Això ens permet crear una xarxa interna amb la música que triem, si es consulta dins la biblioteca és legal. Un cop instal·lat cal carregar-lo de música. Aquest dispositiu ens permetrà buidar les dades estadístiques de consultes a sala. També permetria obtenir dades com: les cançons més escoltades, les peces més descarregades.
Cost: 3.500 €

Tasca 9. Oferir estacions terminals que permetin consultar la xarxa digital interna. Per tal que els usuaris puguin consultar la xarxa musical interna cal adquirir unes estacions terminals (sabem que la casa Samsung les fabrica). Posem que inicialment en compraríem 30. Els usuaris podrien circular per la biblioteca amb aquests dispositius i descarregar-se allò que legalment sigui factible.
Cost: 4.500 € (cada terminal val 150 €).

Obj. 2.2. Crear una àrea d’emissió de vídeos musicals.

Tasca 10. Adquirir una pantalla gegant de vídeo. No té perquè ser una frivolitat. La música també es veu i una pantalla gegant pot generar una nova àrea. Una gran pantalla la poden veure molts usuaris amb facilitat, i permet oferir una programació de vídeo i activitats. Per sentir-la s’aprofitarà el sistema que ja poseeix la biblioteca.
Cost: 3.000 €

Tasca 11. Adquirir 30 auriculars prestables per poder sentir el vídeo.
Cost: 900 € (30 € l’auricular)

Obj. 2.3. Crear unes emissores internes de la biblioteca.

Tasca 12. Instal·lar una emissora interna wifi. Adquirir el dispositiu d’emissió intern i instal·lar-lo. Es pot vincular als reproductors de CD’s que tenim a la biblioteca, o a un ordinador servidor. Aquest dispositiu ens permetria emetre a tres freqüències, una de pop, una de rock, i una de música electrònica, per exemple. També ens permetria emetre els podcast que generès la pròpia biblioteca
Cost: 500 €

Obj. 2.4. Crear un espai de consulta de documents “lliures” i assoliment de d’aquestes llicències.

Tasca 13. Recopilar documents de llicències lliures. Caldria iniciar una feina de recopilació, emmagatzematge i catalogació d’obres musicals amb llicència lliure. Això implicaria invertir un trimestre -mínim- rastrejant la xarxa i portal anàlegs, i un altre trimestre organitzant els recursos.
Cost: 0 € (inversió de personal interna)

Tasca 14. Crear una web associada a Creative Commons que permeti assolir llicències lliures. Cal crear un apartat a la web que permeti que els usuaris puguin registrar les seves obres utilitzant les llicències Creative Commons. Legalment ja hem comprovat que és factible. D’aquesta manera el servei seria de descàrrega, però també de càrrega. El personal de la biblioteca seria el servidor, que controlaria el contingut del fons.
Cost: 0 €

Tasca 15. Instal·lar i retolar un terminal per a la descàrrega d’aquests documents. Aquí teniu un exemple de biblioteca que ja ha fet realitat aquesta idea. Caldria reforçar aquest servei no només virtualment sinó també a la biblioteca. Es podria fer destinant un dels terminals a la consulta exclusiva d’aquest material. Seria la primera estació física de música lliure de
Catalunya.
Cost: 0 €

El dispositiu de música lliure de la Biblioteca de Gradignan

Obj. 2.5. Crear un espai d’assessorament sobre el món musical.

Tasca 16. Organitzar la rotació de la biblioteca perquè sempre hi hagi una persona especialitzada atenent el taulell de música. Això és més propi d'una biblioteca especialitzada. Ho consignem aquí perquè és un dels desenvolupaments professionals que reivindiquem des d'aquest bloc de musictecaris. Cost: 0 €

Tasca 17. Crear espais d’informació especialitzada. Destinar 2 plafons a la informació relacionada amb la música: festivals, novetats. Decorar-los amb la nova imatge de la especialització i presentar espais nous (compra/venda, comentaris, recomanacions).
Cost: 0 €

Tasca 18. Crear una àrea d’exposicions musicals. Adquirir un moble adequat i polivalent per a l’exposició de fons. Caldria organitzar una exposició temàtica mensual, aprofitant els materials ja editats i preparats al mateix AMPLI (sí, aquí: http://www.musictecaris.net/).
Cost: 1.200 €

Altaveus direccionals a la Biblioteca Pública de Nova York

Obj. 2.6. Crear una àrea d’escolta informal de música.

Tasca 19. Instal·lació d’una zona chill-out per sentir música amb campanes de so. La imatge anterior us dóna una idea d'aquest suggeriment. Cladria adquirir mobles adequats i instal·lar -per exemple- dos campanes sobre aquests mobles per tal de seguir les emissores de la biblioteca (mencionades a l’objectiu 2.3).
Cost: 8.000 €

Obj. 2.7. Permetre el seguiment d’activitats més enllà de la “presencialitat”.

Tasca 20. Instal·lar una càmera per enregistrar les activitats. Suposem que la "presencialitat" jo no és un únic camí de les biblioteques, i que això afecta també a les activitats.
Cost: 1.000 €

Tasca 21. Crear un espai a la web, per a la consulta en diferit de les activitats. Caldria tenir un apartat al home musical de la web on es poguessin seguir –en stream- les activitats musicals que s’han fet a la biblioteca. Les estadístiques de consulta s’afegirien a les clàssiques de seguiment de les activitats.
Cost: 0 €

Tasca 22. Fer una programació d’emissió en diferit de les activitats a la pròpia biblioteca a través de la pantalla gegant. Caldria programar les emissions de la pantalla gegant mencionada a l’objectiu operacional 2.2. Aquesta programació, al marge d’incloure l’emissió de vídeos musicals que formen part de la col·lecció del centre, podria incloure l’emissió d’activitats musicals. Tindríem, així, nous indicadors d'ús relacionats amb les activitats.
Cost: 0 €

Obj. 2.8. Afavorir la participació virtual: crear un fòrum especialitzat.

Tasca 23. Crear un espai al web per a un fòrum. Caldria complementar l’espai musical del web amb un fòrum perquè els usuaris poguessin participar i contribuir a la feina del centre. Els temes principals podrien ser “Novetats”, “Vídeos”, “Activitats”, “Recomanacions”... Impulsaríem des del fòrum tota mena de temes i debats en relació a la col·lecció i les activitats del centre.
Cost: 0 €

Fins aquí aquesta petita sèrie d’idees per a possibles treballs a fer a l’àrea musical d’una biblioteca pública. No cal dir que esperem les vostres contribucions i comentaris, igual que s'esperen benignes signes astronòmics. Hi ha tantes coses a fer, petites, grans, simbòliques, pràctiques... Val la pena treballar sobre un nou model en marxa. Els musictecaris poden començar a tirar del carro. Així, la música s’acabarà acomodant a les biblioteques i a la ineludible contemporaneïtat.

Cuando el carro echa a andar, los melones se acomodan solos - 1

Amb aquest post volem donar algunes idees sobre possibles objectius per treballar la música a les biblioteques públiques. Ho fem perquè en aquesta època de l'any les biblioteques comencen a redactar els seus plans d’acció per l’any següent. Serà bon moment per recordar les àrees musicals? Serà oportú pensar en alguns objectius per a aquesta àrea, per a difondre aquest art?

A l'AMPLI s’han mostrat i estudiat alguns models teòrics, pràctics (fins i tot tècnics) entorn de la música. Amb aquest impuls i comptant amb una conjuntura propicia -complicitat institucional, recursos materials, motivació del personal...- podríem atrevir-nos a proposar algunes idees per treballar la música a les biblioteques, d’igual forma que es fa amb la literatura.

Us oferirem, doncs, alguns objectius a tall d'exemple. Molts d'ells basats en la il·lusió d'una biblioteca especialitzada en música moderna, la Vapor Vell. Amb ells no busquem establir un canvi total del model de l’àrea de música, sinó que volem suggerir algunes passes per modernitzar l’àrea i impulsar aquest canvi. Com deia la meva àvia, dona d’horta i mercat: cuando el carro echa a andar, los melones se acomodan solos.

Presentació dels objectius

De forma latent hi ha un objectiu genèric: modernitzar les actuals àrees musicals, actualitzar el model de l’àrea perquè respongui als usos i costums actuals de la música. Fa molts anys que es va idear el tipus d'àrea que ara oferim, i és evident que el context la fet envellir. Aquest objectiu ens sembla ja crític per a totes les biblioteques públiques.

Ho podríem intentar a partir dos objectius:

Objectiu 1: Ampliar i difondre la oferta documental especialitzada
Objectiu 2: Generar nous usos i serveis de la música a la biblioteca

Aquests objectius estan íntimament relacionats. Dels dos, el primer és més material. Implica una aposta econòmica i una reestructuració física del centre per permetre el seu creixement. El segon, en canvi, és més innovador i organitzatiu, i sens dubte requerirà un desplegament d’operacions i gestions més original i complex.

En aquest post només desenvoluparem el primer objectiu. La setmana vinent us presentarem i detallarem el segon.

Imatge virtual d' Ulrich Kölle, per a Vapor Vell

Objectiu 1. Ampliar i difondre la oferta documental

Desglossarem els dos objectius exposats anteriorment mitjançant objectius operacionals. Aquestes operacions serien objectius més concrets que servirien per arribar a l’objectiu general.

Les col·leccions musicals actuals de les biblioteques públiques tenen un gran valor: han crescut equilibradament, ponderant els estils i seguint uns criteris de selecció artístics. Val la pena ampliar-les i difondre-les.

Per materialitzar aquest primer objectiu, suggerirem quatre objectius operacionals concrets. Estan plantejats en 1 any, però pensant en el creixement i l’aspecte de la col·lecció pels pròxims 5 anys. Pensar en períodes més llargs, donada la dinàmica canviant del consum de música, no sembla prudent. Aquests són els 4 objectius operacionals que se'n podrien derivar:

Obj. 1.1. Crear una àrea especialitzada diferenciada.
Obj. 1.2. Ampliar i modernitzar el mobiliari per arribar a -per exemple- 20.000 documents.
Obj. 1.3. Crear una àrea de vídeos musicals, per allotjar -és un exemple- 5.000 referències.
Obj. 1.4. Crear una àrea per la maquetoteca i la música local de la ciutat.

A continuació desglossarem cada objectiu operacional en tasques concretes, i tractarem d’explicar en què consistirà cada tasca.

Tasques

Obj. 1.1. Crear una àrea especialitzada diferenciada.

Tasca 1. Crear motius musicals que identifiquin l'espai i el tema. Cal que l’usuari, quan entri, vegi clarament que la biblioteca té una àrea ambientada en música. La música, com la lectura, demana un ambient, un context adequat. Parlem de decoració, mobiliari...
Cost possible: dependrà del mobiliari i la decoració que calgui al centre.

Tasca 2. Unificar la imatge institucional entre l’Àrea Musical, el seu portal web i la sala d’actes. Un cop ambientada l’àrea musical caldria que la nova imatge caracteritzés també el conjunt de projeccions virtuals del centre, que esdevingués la imatge institucional de la música a la biblioteca. Això afectaria principalment a la sala d’actes (quan es fessin activitats musicals), i a la web.
Cost: 0 €, els recursos podrien ser principalment interns

Obj. 1.2. Ampliar i modernitzar el mobiliari per arribar a 20.000 documents.

Tasca 3. Compra de mobles d’emmagatzematge de CD’s. Es tractaria d’ampliar el mobiliari, segurament col·lapsat, per permetre el creixement de la col·lecció els pròxims 5 anys. Apostem, encara, pel desenvolupament de la col·lecció física. Caldria demanar un pressupost, encarregar els mobles i instal·lar-los.
Cost: 2.400 € (cada moble costa 800 € i suposem que en calen 3)

Tasca 4. Retolació actualitzada dels mobles. Cada nou moble s’haurà de retolar seguint la nova imatge i la nova distribució. Caldria repensar la classificació i usar una que detallés més els generes (música nacional, grunge, música electrònica...).

Obj. 1.3. Crear una àrea de vídeos musicals, per allotjar 5.000 referències.

Tasca 5. Compra de mobles per al seu emmagatzematge. Per ampliar l’àrea de vídeos musicals (que seria una forta aposta documental) caldrà comprar mobles de prestatgeries frontals. Es tracta de permetre el creixement de la col·lecció els pròxims 5 anys. Tota aquesta tasca es podria fer en paral·lel a la tasca 3.
Cost: 1.600 € (cada moble costa 800 € i suposem que en calen 2)

Tasca 6. Retolació actualitzada dels mobles. Cada nou moble s’haurà de retolar seguint la nova imatge i la nova distribució. Pensem en la possibilitat de la seva exposició i exhibició programada.
Cost: 0 € (estaria inclòs en la tasca 1).

Obj. 1.4. Crear una àrea per la música local de la ciutat.

Tasca 7. Instal·lar la col·lecció local musical i les maquetes (en cas de tenir-ne). en prestatgeries visibles pels usuaris. Documents com les maquetes o aquelles gravacions dels músics més locals no solen tenir espai a la xarxaa virtual, i és un dels possibles camins d'aquestes àrees. S’hauria d’organitzar tota la col·lecció a prestatgeries lliures. Això permetria crear una àrea singular per aquesta col·lecció.
Cost: el del mobiliari.

La setmana vinent suggerirem noves idees per a la redacció dels plans d'acció de les biblioteques públiques en relació a l'àrea musical. Creiem que el pròxim post, vinculat a nous usos i serveis, pot ser ben estimulant. Com sempre, esperem rebre les vostres idees i suggeriments. El bloc és un espai cooperatiu i els professionals de les àrees musicals de les biblioteques públiques catalanes compartim un mateix model que cal fer evolucionar entre tots.

Novetats i recomanats d’octubre, Biblioteca Fort Pienc

Des del 14 d’octubre us presentem les noves adquisicions de música de la biblioteca Fort Pienc: més de 80 cd d’estils ben diversos.

D’aquest lot us recomanem, a nivell estatal, el debut de la madrilenya La Bien Querida, Romancero, el darrer treball del grup Élena, que després de 3 discos cantant en anglès presenten, en català, Un cafè, setanta matins, així com els nous àlbums de Javier Corcobado, A nadie, o dels eclèctics sevillans Pony Bravo, Si bajo de espalda no me da miedo y otras historias. Destaquem també Cante y orquestra, l’enregistrament en directe de l’espectacle que reuní a Miguel Poveda, Joan Albert Amargós i Chicuelo al XXI Festival Castell de Peralada.

En l’àmbit internacional recomanem els nous treballs de Bob Dylan, Together through life, Morrissey, Years of refusal, i els personals Antony and the Johnsons, The crying light. També els interessants recopilatoris Take me to the river: a Southern soul story (1961-1977), que reuneix grans clàssics de la música soul, i Les précurseurs de la Bossa Nova: Roots of Bossa Nova (1948-1957), que recopila aquells que van ser els precursors de l’estil brasiler. Sense oblidar, però, els clàssics: Ozzy Osbourne, Annie Ross, Syd Barrett, Joy Division, Led Zeppelin, Billie Holiday, entre d’altres.

Open publication - Free publishing - More recomanats

La discoteca d'Ampli, XLIII: Kitty, Daisy & Lewis.

KITTY, DAISY & LEWIS. Kitty, Daisy & Lewis. Sunday Best, 2008.

Kitty, Daisy & Lewis són 3 germans de 16, 19 i 21 anys (no sé si els edats estan actualitzades... però si fa no fa...) de Londres, fills de Graeme Durham (guitarrista i enginyer de The Exchange Recordins de Londres) i de Ingrid Weiss, bateria de The RainCoats (substituta de PalmOlive). Amb uns pares així, es normal que es dediquin a la música. Però en lloc de calçar-se unes Vans i els texans ajustats i els barrets de pota de gall blanc i negres com fan la tots d’adolescents amb inquietuds musicals al Regne Unit i tirar-se de cap a l’indie... van saquejar botigues vintage i van sortir rockabillis! Visca!!

La seva música sona a rockabilly, a rock’n’roll, a country vintage i a blues antic. Al seu Myspace podeu veure les seves influències, que són les que li va inculcar el seu pares des de que van nèixer: gairebé tots els que es van dedicar a aquest tipus de música, des de Muddy Waters i John Lee Hooker a Johny Cash i Elvis Presley fins a Ray Charles...

Al Myspace també podeu llegir la història de com, sent encara pre-adolescents, van decidir formar el grup després d’un parell de bolos espontanis en algun club de la ciutat... bé... suposo que res surt espontàniament: ningú agafa una guitarra i una bateria i pot començar a tocar Folsom Prison Blues d’en Cash. Suposo que a aquests nens ja els hi venia de lluny.

Un cop decidits a formar un grup, es van repartir els instruments (que aniran rotant en cada cançó): guitarra, piano, banjo, harmònica, bateria, baix, ukelele, xilofon, trombó, acordió... La mare i el pare es van afegir al grup (guitarra rítmica i contrabaix) i van començar a donar-se a conèixer.
Es van muntar un estudi vintage a casa: equipat amb tots els trastos analògics que van poder recuperar i van enregistrar un primer single: Honolulu Rock, quan tenien 12 (Kitty), 16 (Daisy) i 14 (Lewis), més tard va sortir Mean son of a gun i al juliol de l’any passar van treure el tercer single: Going up the country. Poc després sortiria el disc del que us parlo avui, editat per Sunday Best en cd i vinil.
Tant el so, analògic 100%, com tota l’estètica, no només seva, sinó la imatge física del cd, són la que hauria pogut tenir qualsevol músic editat per Sun Records fa 50 anys.


De les 10 cançons que té l’àlbum, totes són versions, excepte Buggin’ blues, escrita per Lewis i la darrera Swinging in Hawaii (instrumental) que va signada pels tres germans. A l’edició americana de l’àlbum s’hi inclouen 3 temes nous signats per ells, que podeu escoltar al seu Myspace.

Fabulós el tema Going up the country que obre el disc (original dels Canned Heat) versionada a un rock’n roll canyero, cantada per la Daisy, amb solos d’harmònica i un ritme que s’encomana (és una llàstima no saber ballar r’n’r de veritat per poder-ho disfrutar del tot); Daisy canta també el blues original I got my mojo working o versiona a rocabilly Mean son of a gun original de Johnny Horton, transformades amb una força poc pròpia d’una noia de la seva edat!

Un parell de cançons amb reminiscències hawaianes (ja sabeu que a mi m’agraden!) Honolulu Rock-a Roll-a i Swinging Hawaii i el divertit Hillbilly Music acaben de donar a l’àlbum un punt diferent: els tres germans són tot terrenys dins de la la música rock clàssica.
El que fan no és res de nou... però està molt bé!!

El segon àlbum de Kitty, Daisy & Lewis està previst que surti al 2010.

Aquí podeu escoltar els singles...

Honolulu Rock-a Roll-a


Going up the country


Mean son of a gun

Lucy in the Sky with Diamonds.

Ahir vaig llegir la noticia de la mort de Lucy O'Donnell, la nena que va inspirar a John Lennon la cançó de Lucy in the Sky with Diamonds. Va morir dimarts passat, 29 de setembre, als 46 anys...

La història de la lletra de la cançó editada pels Beatles a l’àlbum Stg. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, el 1967, és coneguda: Julian Lennon, el seu fill va tornar de l’escola, quan tenia 3 anys, amb el dibuix d’una companya de classe, la Lucy, amb els ulls de diamants i envoltada d’estrelles.
Amb molta imaginació, ho podeu veure al dibuix original que acompanya el post...

El títol vindria d’aquí... i la lletra deu venir d’una flipada lisèrgica... com sempre s’ha dit. Cal que recordem que les inicials del títol formen les sigles LSD?

Us adjunto el vídeo amb subtítols en castellà.




I aquí teniu l’enllaç amb la noticia sencera de la mort de Lucy, per a més detalls.