Als seus 76 increibles anys Yoko Ono és una persona coneguda principalment per la seva relació amb John Lennon, però la seva personalitat i la seva obra artística mereix de bon troç una atenció especial.
El mes passat va publicar el seu darrer i excel·lent àlbum de cançons i música instrumental, Beyond My Head and the Sky, que estarà disponible ben aviat a moltes de les nostres biblioteques públiques i que pot servir per a molts, de porta d'entrada a una obra molt poc coneguda a casa nostra però de gran valor i influència en l'art del nostre temps.
Al seus inicis a Nova York, Yoko va ser una exploradora de l'art conceptual i la performance. Un bon exemple és Cut Piece, una performance realitzada el 1964 al Centre d'Art Sogetsu a Tòquio. Cut Piece contenia un verb destructiu com a instrucció: "Retalla". Ono va executar aquesta acció entrant a l'escenari, caient casualment agenollada a terra, cobert amb una peça.
Es va sol.licitar a sortir a l'escenari als membres de l'audiència i començar a tallar trossos de la seva peça de roba amb unes tissores fins que va quedar nua. Cut Piece és una de moltes oportunitats en que Yoko comunica el seu patiment interior a través del seu art.
A l'Universitat, Ono havia estat exposada a les teories existencialistes de Jean-Paul Sartre i, per tal d'apaivagar als seus propis sofriments humans, Ono implicava als seus espectadors per completar les seves obres d'art per tal de completar així la seva identitat. A més d'un comentari sobre la identitat, Cut Piece va ser un comentari sobre la necessitat de la unitat social i l'amor. També va ser una peça que va tocar en les qüestions de gènere i el sexisme, així com la més gran, l'aflicció universal del patiment humà i la solitud. Ono va tornar a realitzar aquesta performance a Londres i altres llocs, guanyant una atenció dràsticament diferent en funció de l'audiència. Al Japó, el públic era tímid i prudent. A Londres, el comportament dels assistents es va convertir en zel per aconseguir un tros de la seva roba i es va posar violent al punt en què va haver de ser protegida per la seguretat de la sala.
Aquest és el vídeo d'un diumenge de tardor que avui us proposem.
Yoko Ono Cut Piece Carnegie Hall, New York, 1965
Web oficial de la Yoko: http://imaginepeace.com/
Bloc de la Yoko: http://100acorns.blogspot.com/
Yoko a la Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/Yoko_Ono
.
Web oficial de la Yoko: http://imaginepeace.com/
Bloc de la Yoko: http://100acorns.blogspot.com/
Yoko a la Wikipèdia: http://en.wikipedia.org/wiki/Yoko_Ono
.
A mi m'agrada la Yoko!
ResponElimina