Spotify i les biblioteques

La Biblioteca Vapor Vell ha encetat una suscripció a Spotify per tal d'explotar i compartir les seves seleccions mitjançant aquesta potent eina. A continuació us mostrarem la reflexió que ens va conduir a aquesta decisió. Està recolçada en bona part en les idees dels amics francesos, que trobareu aquí (sobre Facebook i Twitter) i aquí (sobre l'streaming a les biblioteques). Creiem que és aplicable a qualsevol altra biblioteca pública, en relació a la seva col·lecció musical.

Estat de la qüestió

Els intermediaris tradicionals per l’adquisició de documentació musical (botigues de discos i biblioteques) ja no són únics. Les plataformes de venda i intercanvi de fitxers, així com les webs dels propis subministradors (artistes o segells discogràfics) tenen ja un ús massiu i preferent. Queden alguns sectors i alguns formats, que mantenen el seu costum i el seu encant; parlem, per exemple, dels discs de vinil, sobre els quals val la pena treballar tan aviat ens com sigui possible. La professió bibliotecària és també intermediària, entre la informació i els usuaris. I ara?

Aquestes són les principals plataformes disponibles actualment:

- Streaming sonor: SPOTIFY. És el portal més complet. La qualitat sonora és excel·lent. El catàleg, vast. I, a més, trenca amb una de les dinàmiques més curioses dels últims temps: la descàrrega compulsiva. Ja no cal. Està allà. I és legal.
- Streaming visual: YOUTUBE. És el portal de vídeos per excel·lència. Irregular, però exitòs (la imatge sempre té una curiosa preferència davant del so).
- Bases de dades musicals: la Wikipèdia, sense anar més lluny, però millor encara ALLMUSIC. Informació completa, linkada, i disc a disc, de cada artista.
- Promoció amateur: MYSPACE. Omple l’espai que abans tenien les maquetes. Els músics ja poden penjar les seves composicions sense haver-se de dissenyar una web o dependre d’una discogràfica.
- Adquisició legal: AMAZON

La suma d’aquestes 5 plataformes ha esdevingut el sistema d’emmagatzematge i recuperació de la informació més gran i efectiu de la història. A més, és domèstic. No requereix intermediaris.

Els problemes d’aquestes plataformes, però, no són insignificants:

- Inestabilitat empresarial: qualsevol dia, YOUTUBE pot desaparèixer, i amb ell tot el pou d’informació que conté. Això és aplicable a totes les altres plataformes. L’experiència dels últims 5 anys ens diu que és així.

- Inexistència de criteris de filtre: s’hi aboca tot. Són grans calaixos desastre, en qualitat sonora (això exclou Spotify) i en qualitat artística. Es tracta de marabuntes documentals: el contrari d’una biblioteca.

- Inexistència de criteris d’indexació i classificació. Només cal buscar Tchaikovski a Spotify. O el títol d’alguna de les seves peces. Res està uniformitzat i la informació conforma una base de dades que sovint resulta ben caòtica.

- Arbitrarietat empresarial: hi ha empreses que dominen el mercat i que imposen o eliminen els seus continguts. Exemple: Warner a Youtube.

[petit descans audiovisual meditatiu]



[ara la ment ja està preparada per continuar]


El paper de la biblioteca a l'entorn virtual

els playlists

La biblioteca Vapor Vell pot explotar la seva col·lecció, les seves activitats i el seu material de difusió participant a diverses plataformes com les presentades anteriorment. Les possibilitats legals són múltiples; algunes estan resumides aquí: http://musictecaris.blogspot.com/2009/09/la-llei-i-la-musica-les-biblioteques_16.html.

Una opció és subscriure la biblioteca a Spotify.El cost és 9’99 € al mes, però hi ha una opció de 4'99 € que també permet consultar el fons sense anuncis. Això permet accedir al dipòsit més gran de música del món sense interrupcions publicitàries i amb una gran qualitat de só. Permet també difondre i consultar les llistes internacionalment, compartir-les via Facebook, i des de l’IPhone (i l’IPad).La biblioteca ha formalitzat la seva suscripció.

El seu perfil és aquest: vaporvell

Aquesta subscripció permetrà explotar diferents playlists:

- Playlists de novetats
- Playlists vinculats a les activitats que fem amb músics i crítics musicals
- Playlists del més sentit a la biblioteca
- Playlists del propis musictecaris
- Playlists temàtics i efemèrides
- Playlists generats per la comunitat d’usuaris de la biblioteca

música als núvols, imatge trobada a hogargeek.com

Tot això potser ens permetrà donar més rellevància i més difusió al nostre treball, que passa per destacar i donar valor afegit al maremàgnum d’informació musical del món actual, que amenaça amb ensordir-nos.

També ens permetrà tenir més estadístiques d’ús, de consulta. Creiem que una de les nostres feines passa per la consecució de nous indicadors d’ús. Aquesta podria ser una bona proposta.

Aquests playlists i recomanacions, via Spotify, es reprodueixen (linkats) a:

- el web de la biblioteca

- el facebook de la biblioteca

- el mailing especialitzat (més de mil adreces, ja)

-el bloc dels musictecaris catalans, AMPLI (www.musictecaris.org)

Ja ho podeu consultar!

El primer playlist està aquí:

http://open.spotify.com/user/vaporvell/playlist/0VJQLdCGr34CfVYScxpWZE

Es tracta d'un repertori que aglutina tots els artistes que participen en la vessant musical del GREC 2010 Un bon tast per saber quines nits poden ser més agraïdes i sorprenents per a les nostres sensibilitats.

Tot són intents. Ens movem en la incertesa, però ens movem. Continuarà!

Director Wilkins

BiblioGuia de Jazz Biblioteca de Banyoles

A la Biblioteca de Banyoles, coincidint amb el Festival de Jazz de Banyoles, editem cada any una guia sobre jazz amb una selecció de les novetats sonores d'aquest gènere musical que hem adquirit recentment. També hi afegim una recomanació de llibres, documentals, pel·lícules i altres recursos d'interès.

L'editem en paper i també en format digital al bloc de la Mediateca de Banyoles.

Aquest any, com a novetat, hi hem afegit una playlist mitjançant l'Spotify de la Biblioteca.

Voilà:

Biblio Guia de Jazz Maig 2010

La guitarra i l'alegria country

De totes les músiques populars provinents -pressumptament- d'àmbits rurals, el country és la més lligada a la terra. Només cal fixar-se en el seu nom. Des dels anys vint del segle passat, data aproximada del seu origen, aquesta música trotona i extrovertida es manté relacionada amb les muntanyes, les feines i la vida americana cowboy que la va fer nàixer. Hi ha un bon resum aquí.

Una altra particularitat d'aquest gènere és que generalment es dedica a cantar l'alegria de viure en aquests àmbits. El laments, els desamors, les desgràcies, els rigors laborals hi són però de manera més anecdòtica. La columna vertebral del country exalta la vida exterior, la joia de trobar-se entre animals i carros i camps oberts. El country busca i acompanya la festa. Gràcies a les ulleres internacionals avuí el podem sentim més proper a Kusturica que al blues.

Com a tota música popular, els cantants són la referència col·lectiva d'aquest gènere. Pete Seeger, Johnny Cash i Emmiloy Harris, per exemple. L'AMPLI se n'ha ocupat joiosament en més d'una ocasió. Però aquesta vegada volem incidir en aquelles figures del country que són famoses per la seva gràcia instrumental. Precisament el country va nàixer en part impulsat per les característiques idiomàtiques del banjo i la guitarra.

Us oferim a continuació una petita mostra de tres dels seus grans intèrprets.

MERLE TRAVIS (Kentucky, 1917-1983)

És el creador de l'immortal Sixteen Tons. I també el pare de la guitarra country amb l'estil fingerpicking. Portava el seu nom escrit al màstil de la guitarra, duia una vida escandalosa però sempre en la part il·luminada de la lluna. Des d'un temps que sembla mentida que hagi pogut ser filmat, Merle Travis se seu a una caixa qualsevol i posa els seus dos dits al servei d'aquesta meravella:




CHET ATKINS (Tennessee, 1924-2001)

Si Merle Travis va fundar la guitarra country, Atkins li va donar una consistència instrumental. sovint lligada al repertori clàssic (va interpretar Chopin) o als estàndards de jazz.

Algú s'en recorda de la melodia del show de Benny Hill? Era una cançó popular country, anomenada Yakety Axe. Allà estan resumides les característiques musicals del country. La seva lletra és admirable: un noi que accepta que és un desastre, però que és feliç tocant la guitarra. Un paràgraf:

Poverty Stricken But Still I'm A-Stickin' To The Things I Know To Be Facts
One Day It's Feathers And The Next Day Chicken While I'm Pickin' My Yakety Axe
Ev'rybody Says That I Never Will Get Far, Keepin' Out Of Work By Pickin' This Guitar
Livin' On A Shoe-String, Puttin' Off Things Like A Shave And A Hair Cut

Aquest panorama és resolt al següent paràgraf, síntesi de l'esperit country:

Money Don't Matter As Long As I Scatter A Little Bit Of Happiness Around
If People Keep A Grinnin' I Figure I'm A Winnin' My Good Old Yakety Sound
City Folks Go Around Turnin' Up Their Noses And Countin' Their Greenbacks And Smellin' Their Roses
But I Wouldn't Trade My Yakety Axe, Even For A T-Bone

I aquí la interpretació gens fàcil d'aquesta cançó, on cap nota deixa d'estar al servei de la gràcia melòdica:



Atkins va saber el que era ser reconegut en vida. El van acompanyar els guitarristes més sensibles del pop-rock, com ara Mark Knopfler, amb qui va gravar un disc a duo. Està sencer a Spotify. No s'ha vist mai a Knopfler tocar tan alegrement. La seva discografia és extensa i invariablement recomanable.


ALBERT LEE (Anglaterra, 1943 - )

Albert Lee és un mite viu de la guitarra country. Ell va redefinir la guitarra country per la generació contemporània, per la guitarra elèctrica tal com la coneixem. Virtuós i precoç, va començar a fer gires quan encara era menor d'edat. Donat que també és un excel·lent vocalista, us oferim el seu "Country Boy", el tema més famós del seu repertori. Es tracta d'una cançó frenètica on Albert Lee canta que, faci el que faci, al fons del seu cor ell sempre serà un country boy. És una festa, la gent balla, els avis cauen, altres famosos guitarristes estan gauidint (0:45) i l'alegria country esclata en estat pur:



Fins aquí aquesta primera mirada a la guitarra country. Hi ha molta informació a l'àmbit espanyol aquí.

Confiem que les biblioteques públiques s'animin a mostrar els treballs d'aquests orfebres de la guitarra i de l'alegria. El catàleg punxa quasi totalment amb ells. Aquest post vol intentar superar aquest buit.

Però ells estan allà, al costat d'un click de youtube. A qualsevol festa, encara que ja ningú sàpiga qui van ser, les seves melodies saltimbanquis i despreocupades continuaran incitant anònimament a l'alegria de viure.

L'espot d'(a)phònica a la Biblioteca de Banyoles

Avui s'ha presentat la programació d' (a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles. I aquest és l'espot gravat a la biblioteca!!!!

Com cada any, la Biblioteca de Banyoles col·labora amb el Festival (a)phònica exposant el material gràfic i sonor dels artistes convidats.

(a) 2010

Llegir les lletres de les cançons de Mercedes Peón, tenir entre les mans alguns dels treballs discogràfics més significatius de Martirio, veure imatges de tots els intèrprets o fullejar el dossier dels grups que participen en el Festival ... És una petita mostra del que es pot fer a l'exposició (a) 2010 que acull, com cada any, la Biblioteca Pública de Banyoles. D'aquesta manera, el material gràfic, sonor i visual dels artistes i les formacions que actuen al Festival queda recopilat i exposat perquè tothom que ho vulgui pugui conèixer de primera mà la seva obra.

Aixó sí: en silenci ...

Ampliats 05 / 10 : Entrevista a Kitsch

AMPLIATS és el títol d'una sèrie d'entrevistes iniciades per Miss Danger, protagonitzades per músics de Barcelona, que ens revelaven les seves fílies, principalment musicals.

Recuperem el fil i ampliem la sèrie a músics de més enllà de la gran ciutat, amb la col·laboració d'un veterà grup banyolí:

Kitsch és un grup de rock: rock dur amb inevitables tocs punk. Tot i que de vegades ens han sorprès també amb un aire més pop. Un dels puntals de les seves composicions sempre han estat les lletres (en català): fosques, poètiques, delirants, inconfusibles.

Lluís Costabella i Joan Pairó formen el duet originari del grup, que ells mateixos van fundar l'any 1985. Des de llavors, ja sigui en format duet, trio o quartet, han editat 12 discos, han aparegut a diferents recopilatoris i han tocat arreu dels Païsoso Catalans i part de l'estranger.

Actualment Kistch són: Lluís Costabella, veu i guitarra; Joan Pairó, baix; David Zamora, guitarra i veus; i Jordi Farreras, bateria.
Les influències musicals més clares del grup són el punk; l'ona més sinistra de Bauhaus o de The Sound; la new wave britànica i la música nordamericana dels anys 70, a l'estil de The Stooges o The Velvet Underground.

1. El vostre disc, cançó o músic de capçalera en aquests moments:

LLUÍS
Lungs
Florence and the Machine

JOAN

Las noches de insomnio
Niños Mutantes

JOAN

Battle for the sun
Placebo

JORDI

el músic Steven Wilson

de Porcupine Tree

2. Tres discos que us emportaríeu en un viatge intergalàctic:

LLUÍS

Exodus

Bob Marley

Marquee Moon
Television
Diesel and Dust
Midnight Oil

JOAN

Au coeur de la nuit
Téléphone

All fall down
The Sound

Rápidos
Los Rápidos

DAVID
American thighs
Veruca Salt
Surfer Rosa
Pixies
Galores
The Cure

JORDI
The Equatorial Stars
Fripp & Eno
Wish you where here

Pink Floyd

Red

King Crimson

3. Sou els caps de la NASA i heu de transmetre una cançó a l'espai exterior per intentar el contacte extraterrestre. Quina cançó escolliu?

Devo – Mongoloid
Ramoncin – Marica De Terciopelo
Jimi Hendrix Experience – Little Wing

4. El concert que més us ha impactat últimament:

LLUÍS

• Tom Waits a Barcelona (2009)

JOAN

• Foo Fighters al Wembley Stadium (2008)
  

DAVID

• Pixies a Londres (1988)

DAVID

• Sonic Youth al Razzmatazz (2010)
  

5. El millor concert (que no sigui el vostre) que recordeu:

LLUÍS

• El primer concert a Barcelona de Mano Negra

JOAN

• Un dels Rammstein, però no recordo el lloc ni l'any
  

DAVID

• Jesus and Mary Chain a Benicàssim (2009)
  

DAVID

• Porcupine Tree a Barcelona (2009)

6. El músic o banda amb qui us agradaria compartir escenari:

Per fi tenim un cert quòrum (ja avanço que serà l'únic), diuen: amb bandes humils, il·lusionades i a qui els vingui de gust compartir escenari. En Joan hi afegeix Louis Bertignac, ex-component de Téléphone; i en David els Jesus and Mary Chain.

7. El vostre proveïdor de música preferit (botiga de discos, lloc web, netlabel, biblioteca ...)

LLUÍS

• Amazon i també segona mà.

JOAN

• Spotify
  

DAVID

• MySpace, Youtube, FNAC, ...
  

DAVID

• Internet i qualsevol botiga del carrer Tallers de Barcelona.

8. L'última lectura que us ha enganxat:

LLUÍS

• El placer de odiar de William Hazlitt (Barcelona: Nortesur, 2009)
  

JOAN

• Lennox de Craig Russell (Barcelona: Roca, 2010) Sinera
  

DAVID

• Invasió subtil de Pere Calders (1978) Sinera / Argus
  

DAVID

• Austerlitz de Winfried Georg Sebald (2001) Sinera / Argus

9. L'última pel·lícula que us ha entusiasmat:

LLUÍS

• Séraphine de Martin Provost (França, 2008) Sinera / Argus

JOAN

• Prefereixo parlar de sèries de televisió com Fringe de J. J. Abrams, Alex Kurtzman i Roberto Orc (EEUU, 2009)

DAVID

• The Ring de Hideo Nakata ( (Japó, 1998) Sinera

JORDI

• Vampyr de Carl Theodor Dreyer (EEUU, 1932) Sinera

10. La cançó que més us diverteix tocar en directe o, vistos els resultats, cada loco con su tema:

LLUÍS - Autoviolació / JOAN - Desbarrant / DAVID - Perversió / JORDI - Confessió

I per últim: alguna recomanació per a qui escolta per primera vegada la vostra música.

Sense por ni compromís. Si hi ha alguna possibilitat d'entrar al nostre món, cadascú l'ha de trobar. Qui l'ha trobada, no se n'ha penedit, que jo sàpiga. LLUÍS

Que no tinguin manies, que es deixin portar pel ritme i per la força de les paraules. És només rock'n roll, però ens agrada. JOAN

Apugeu el volum (mai no n'hi prou, de volum). I, si és en directe, apropeu-vos tant com sigui possible a l'escenari, fins que arribeu a sentir la música a l'estòmac. Per mi, aquesta és la millor manera d'entendre Kitsch. DAVID

No pensar i deixar-se portar JORDI

Moltíssimes gràcies al tots quatre i fins al proper concert!

Clip d'Imitació (Octavi Espuga, 2009)

Trobareu tota la informació sobre el grup a la web www.kitschmusic.com: biografia, discografia, descàrregues lliures i agenda de concerts. També els trobareu al Myspace, al Youtube i us podeu unir al seu grup de fans del Facebook.

Kitsch al catàleg de les biblioteques: Argus / Sinera