dijous, 30 de juny del 2016

Nits de Clàssica. Les recomanacions de l'Orquestra de Girona


Cartell del Festival 

Bé, de fet, són les recomanacions de la Irene Llongarriu, la secretària i coordinadora de l'Orquestra de Girona i professora de cant i piano. Els comentaris de sota les fotos són d'ella. 



L' OdG en acció 

Dijous 7 de juliol. 21h.
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Únic concert a l'Estat. 


Staier la versió canònica del cim bachià. 

"Per a la gent que no conegui un instrument com el clavicèmbal -a mi m'agradaria viure a dins d'un- serà un luxe descobri-lo amb un intèrpret llegendari com Staier. Pels que ja el coneguin però no hagin anat mai a un concert seu, sentir les Variacions Golberg tocades per aquest senyor els farà entendre perquè Bach va cobrar aquesta obra amb un greal d'or ple de lluïsos del mateix metall preciós". 

Dissabte 16 de juliol. 21h
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Programa encàrrec del festival.


El so especial de la Real Cámara 

"Són grans professionals de la música antiga. L'Emilio Moreno, el seu director, va venir a fer un taller a l'Orquestra de Girona quan aquesta començava. Tenen un so molt especial, sobretot els  Zapico. "

WILLIAM CHRISTIE
Dimarts 19 de juliol. 21h.
Auditori de Girona. Sala de Cambra. 
Únic concert a l'Estat. 


Un historicista modern

"Aquest és un concert on la qualitat està garantida. Les produccions de William Christie tenen un format molt modern, encara que sigui cambrísitic. És una altra manera de tocar i sentir el barroc i especialment, Bach." 

BISOS 
(a càrrec de l'Ampli)

  La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Eliot Gardiner. Acantilado. Barcelona, 2015.

Hereafter. DVD. Dir. Bruno Monsaingeon. Documental sobre l'intèrpret més conegut de les "Variacions Golberg" de Bach, Glenn Gould.

Com que el programa del festival cita dues mirades antagòniques, la de Pierre Boulez, que critica "la societat perquè només s'interessa per conservar el seu patrimoni" i la de Nikolaus Harnoncourt, que diu que cal tornar a la "música històrica" perquè l'actual no satisfà ningú, nosaltres proposem una tercera opinió que podria ser el punt mig de les opinions anteriors. La que expressa Javier Blánquez, professor de l'Eumes i periodista musical, al llibre "Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica".  


Seleció de CD de "Nits de Clàssica" a la biblioteca Ernest Lluch. 


La gramola de la Lluch 

dimarts, 28 de juny del 2016

Orgull Trans per acabar amb els rols de gènere

Enguany el col·lectiu transsexual ha sigut notícia a casa nostra, desgraciadament, pel suïcidi de l'Alan un menor trans que patia bullying per la seva identitat sexual. Aquest trist succés ha servit per donar visibilitat a entitats com Crysallis, l'associació de famílies de menors transsexuals i veu a activistes trans que defensen la despatologització de la transsexualitat des de fa temps, com Miquel Missé. En els últims anys, la societat ha començat a acceptar els trans quan s'han fet una reassignació de sexe, però una persona transsexual no té perquè voler canviar el seu cos o patir disforia de gènere, però en canvi perquè se'ls reconegui la seva identitat han de passar per un diagnòstic psiquiàtric que ho certifiqui. No tothom dins el col·lectiu transsexual comparteix l'opinió de Missé, però tot i això i sigui quina sigui la nostra identitat i orientació sexual, la lluita del col·lectiu LGTB  ha contribuït a donar flexiblitat a la rígida organització binària de la nostra societat i a fer-nos més lliures i poder viure amb més dignitat. I axò s'ha de celebrar i reivindicar. Gràcies! 


Hedwig and the Angry Inch a punt de liar-la

Des de l'Ampli us oferim una petita tria de llibres, pel·lis i música per commemorar el Dia de l'orgull. 


LLIBRES 


Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos. 
Pol Galofre/Miquel Missé (Editores). Egales. Barcelona/Madrid 2015. 


Portada del llibre

El talento de Miss Highsmith
Joan Schenkar. Circe. Barcelona, 2010. 

L'adaptació al cinema de la novel·la "Carol" és una ocasió per acostar-nos a la figura de la seva autora, Patricia Highsmith, que al llarg de la seva vida va tenir relacions complicades amb diferents dones. 

 Miss Highsmith somriu des de la coberta de la seva biografia

PEL·LÍCULES 

Aquí trobareu una selecció de pel·lis recents de temàtica LGTB que s'han estrenat en sales grans i de fàcil accès per al gran públic. Si voleu films més trencadors sempre podeu fer una ullada al festival FIRE!, que es celebra del 30 de juny al 10 de juliol a Barcelona. 

Todd Haynes. 2016 
Una pel·li de mirades i de fotografia espectacular, que no es limita a transcriure al cel·luloide la primera novel·la pulp de temàtica lèsbica amb final feliç. 

Cartell

Tom Hooper. 2015 
Aquest film explica la vida de Lili Elbe, la primera persona coneguda que es va sotmetre a un canvi quirúrgic de sexe. Està basada en la novel·la homònima de David Hebershoff, publicada per Anagrama. Ha estat prohibida en diferents països. 

Pòster

Un amor incondicional 
Peter Sollett. 2015

Basada també en una història real, aquest film explica la història de la sergent de policia Laurel Hester, malalta terminal de càncer,  i la seva lluita perquè la seva companya Stacie Andre tingués dret a rebre la pensió que li corresponia com a parella seva. També hi ha un documental

Julianne Moore i Ellen Page protagonitzen aquesta pel·lícula 

Zaida Carmona/ Maite Eraso 

Curt protagonitzat per Nausicaa Boninn, l'actriu catalana que millor sap plasmar la masculinitat femenina i que no té res a envejar a la Léa Seydoux de "Blue is the warmest colour". A "Cites" clava els gestos fent de Sofia. 

Bonnin en distància curta 

MÚSICA 

Anonhi no va voler acudir a la cerimònia dels Òscar perquè no la van convidar a cantar la cançó per la qual havia estat nominada. L'artista va considerar que la seva condició de transgènere va influir en la decisió de l'Acadèmia. Com a banda sonora per avui hem escollit una sessió de Black Madonna, artista vinculada al moviment Queer i que fa quatre dies va punxar al Sònar. Hem escollit una sessió de club com a homenatge a les víctimes del tiroteig de la discoteca Pulse d'Orlando. 

Amén. 


dimarts, 21 de juny del 2016

#Viu 21 Música. El Dia de la Música a les Biblioteques de Girona

A les biblioteques de Girona, imagino que com a les restes de biblios del país, posen música cada dia a l'hora de tancar. Per celebrar el Dia de La Música i per fer proselitisme pel seu compte d'Spotify han fet un punt de llibre. La biblioteca Ernest Lluch també ha fet una llista de discos recomanats, perquè encara que el préstec de CD hagi baixat tampoc s'ha de deixar agonitzar una col·lecció que encara pot donar sorpreses i algun ensurt, com els zombies. Per la seva banda la biblioteca Salvador Allende ha organitzat un club de lectura juvenil amb llibres que tenen com a protagonista la música. 


Punt de llibre (davant) 




 Punt de llibre (darrere) 



LA TRIA DE LA #BIBLIOLLUCH 

D'AQUÍ 

Xebi Sf – Tibidabo (2016). Pop Rock.
Copa Lotus – Moixó Foguer (2015). Pop/Country-Folk.
Nueva Vulcano – Novelería (2015). Post Hardcore.
Univers – L’Estat Natural (2014). Shoegaze.
No More Lies – In the Shade of Expectation (2013). Post Hardcore.

D’ALLÀ

McEnroe – Rugen las Flores (2015). Pop/Rock/Slowcore.
Pony Bravo – De Palmas y Cacería (2014). Rock eqüestre.

DE MÉS ENLLÀ

Sufjan Stevens – Carrie & Lowell (2015). Folk.
Jim O’Rourke – Simple Songs (2015). Pop.
Courtney Barnett – Sometimes I sit and think, and Sometimes I just sit (2015).
Indie Rock.
Dominique A – Éléor (2015). Nouvelle Chanson.
Father John Misty – I love you, Honeybear (2015). Indie Folk/Soft Rock.
Matthew E. White – Fresh Blood (2015). Folk Rock.
Robert Glasper – Covered (2015). Jazz.
Swans – To be Kind (2014) . Rock Visceral.
D’Angelo and the Vanguard – Black Messiah (2014). R&B.
Electric Wizard – Time to Die (2014). Doom Metal.
Pond – Man it feels like space again (2014). Nova psicodèlia.
Los Míticos del Ritmo – Los Míticos del Ritmo (2014). Cúmbia.
The Evens – The Odds (2012). Rock.
The Golden Classics of Bobbie Gentry (Recopilatori,1997). Country/Pop/Soul.


Foto del Cartell 




La paradeta (#bibliolluch) 



La tria (#bibliolluch) 


Club de lectura de l'Allende 

Dia de la música 2016. Les recomanacions dels col·legues.

De les moltes maneres que existeixen per descobrir música, la que més mola es preguntar als col·legues que han escoltat últimament. Des de l'Ampli hem volgut saber quins discos ens reomanarien els nostres coneguts pel Dia de la Música. Alguns ens han dit perles de l'any en curs i d'altres han optat per una selecció més atemporal. 




Galetes de discos de segells clàssics americans 


MANU GONZÁLEZ 



Manu González 


Manu González és periodista musical, cap de redacció del portal cultural Blisstopic i presentador del concurs de la sala Apolo de Barcelona "Bala Perduda". Acaba de publicar el llibre "Dance Electronic Music" (Ma Non Troppo, 2016) i fa quatre dies va esbudellar el Sònar a la biblioteca Vapor Vell. Com no podia ser d'una altra manera ens fa una selecció cinc estrelles comentada de música electrònica. 


Plaid 
The Digging Remedy
(Warp)

Uno de los mejores trabajos de Plaid que recoge todos sus sonidos habituales, de la IDM al jazz más experimental.

Rebolledo
Mondo Alterado
(Hippie Dance)

Un viaje en Delorean por una autopista cósmica ochentera. Uno de los discos del año.

Death in Vegas
Transmission
(Drone)

El trance puede ser sucio y sexy. Como una película bondage en una fábrica industrial vieja y oxidada. 

James Blake
The Colour of Anything
(Polydor)

Al triste de James Blake nadie es capaz de ganarle en su juego del desamor. Lleva tres discos seguidos notables. 

Andy Stott
Too Many Voices
(Modern Love)

Stott abandona los ambientes sórdidos y oscuros e ilumina su música para alegría de nuevos oyentes. 


Portada del llibre de Manu González 

MARTA PALLARÈS


Cartell del PS 


Periodista musical, escriu per a Rockdelux i Panamérika (la Red Bull Music Academy a Mèxic) i havia treballat a la secció de Cultura del Diari de Girona. Actualment és la coordinadora del projecte del live stream del festival barceloní Primavera Sound

«Blackstar», David Bowie

«A Moon Shaped Pool», Radiohead

«Teens of Denial», Car Seat Headrest

«Adore», Savages

«Emily’s D+Evolution», Esperanza Spalding

ALFRED ALEGRE 


Logotip de l'associació 

És l'ànima de l'Associació Soroll de Vidreres porta anys alegrant-nos l'existència als de comarques amb els concerts que programa i amb el Festival Actitud. Sobre la seva selecció comenta que "et passo els 5 discos del que va del 2016...m'ha costat, no hi havia gaire per triar perquè només hi han 6 mesos però aquí els tens" :






Bonus Track: 


I acaba la seva tria dient que ha deixat fora la Joana Serrat, Triángulo de Amor Bizarro, Daria i Not Scientists.



ALBERT MESTRES


La mítica maleta de Fressa Enterprise

El franctirador de Girona i el marxant d'orquestres de Darnius ens porta una selecció del subsòl, una de les més underground d'aquest post. Molt més conegut per ser promotor d'artistes i grups independents a Girona, arriscar-se musicalment a tot, rescatant i promovent gires que seria impossible poder tenir al nostre territori si no fos per la seva insistència i empenta. Va començar representant a bandes com The Lazy Sundays o 12twelve i ha seguit programant i treballant en els darrers anys amb un munt de bandes internacionals. 







Probablement es parla més de la seva feina a Brooklyn, Nova York, que no pas a Girona ciutat però viu i treballa des d’aquí des de fa més de vint anys. Es va passar disset anys a Ràdio Salt donant suport a l’escena independent i ha punxat com a mE dj a La Placeta, al Cercle, al Macondo de Barcelona i en esdeveniments puntuals. Va començar tocant la batería amb un parell de bandes indies catalanes.


SR. CRUSTACI (JORDI COMAS) 


Flyer del programa del dimecres 22/06

En Crusty ja ha passat per l'Ampli i sempre hi és benvingut. Fa 20 anys que escampa per l'aire el millor del subsòl des del Frenopàtic RàdioShow, que enguany es troba en la seva última temporada. Merci per la selecció, per la música i per acollir-nos al teu frenopàtic tots aquests anys!

- Night Birds "Mutiny At Muscle Beach" - Lp (2015)

- Tørsö "Sono Pronta A Morire" - Lp (2015)

- Juggling Jugulars "Forward" - MLp - 12" (2015)

- Pure Hell "Noise Addiction" - Lp Repress (2016)


- Wild Animals "Basements: Music To Fight Hypocrisy - Lp (2016)

AGUS SEGURA 


Logo de l'Atzavara Club de Sant Feliu 

L'Agus Segura és una de les persones que conec que més en sap de música. Home orquestra i home per a tot a l'Atzavara, tant se'l pot trobar darrere una taula de so, una guitarra, un baix, un banjo, una cabina de ràdio o una barra. Promotor, dj, music lover i bona persona igual que l'Alfred Alegre, actualment organitza concerts a la Cas Romagué i fa cançó d'autor amb Navratilova. Ens comenta la seva selecció: 

JULIEN BAKER - Sprained Ankle

Aquesta noieta menuda de Memphis, Tennessee, amb només 21 anyets ha debutat amb un disc madur, fosc, inquietant, misteriós, excitant i arriscat... Sap dosificar les emocions, i cançons que comencen molt maques acaben amb ferotges tempestes, forçant la veu fins a trencar-la. Emociona amb les seves lletres sobre la mort i els desencisos de la joventut del sud dels Estats Units... Discasso com la copa d'un pi!!!


DORI FREEMAN - Dori Freeman

Sembla que qui salvarà el country del segle XXI de les terribles produccions acartronades i comercials de Nashville seran noies joves que reinventin la tradició posant-la al dia, com la Sarah Jarosz, la Kelsey Waldon, o la que ens ocupa, la Dori Freeman, de Virgínia i amb només 24 anyets. No inventa la sopa d'all, ni falta que fa, però et fa pensar rapidament amb els duets de l'Emmylou Harris i en Gram Parsons, i això, senyors, són paraules majors!!! El disc és una autèntica meravella de principi a fi!

BASIA BULAT - Good Advice

No esperava gran cosa jo d'aquest disc, la veritat. Vaig quedar prendat d'aquesta canadenca menuda i riallera, amb el seu segon disc, "Heart of my own", allà pel 2010, però el seu anterior em va avorrir bastant. Que Jim James de My Mourning Jacket (grup que m'encanta) el produïs no m'apassionava, perquè m'esperava que fos un disc recarregat i barroc. Però la veritat és que no, quan treus totes les capes que ha posat el bo d'en Jim, queda un disc molt senzillet, fet i pensat per agradar, i, per a mi, el gran què del disc: "estribillus, estribillus, estribillus"!!!

WOODS - City sun eater in the river of light

Quina tropa els Woods!!! Des de Brooklyn i ja amb 8 discs d'estudi editats, aconsegueixen que la psicodèlia l'any 2016 encara sigui excitant, vigorosa i gens monòtona. Potser és perquè el seu rerefons no deixa de ser el pop clàssic dels 60's, digueu-li Beatles, Beach Boys o Love. A la fórmula ja coneguda als seus disc anteriors, en aquest se sumen matisos de reggae i d'afrobeat, que els acosta als Calexico o als My Mourning Jacket.

THE GOON SAX - Up To Anything

"Microdrames adolescents expressats amb sofisticació pop" o "terroríficament joves" són frases que s'han dit respecte al debut d'aquest trio de Brisbane, Austràlia. I sí, que el cantant és el fill d'en Robert Foster de Go-Betweens! Però la veritat és que al disc no li sobra res de res, i sota la seva aparença simplicitat es mostra un compositor i cantant brillant, amb veu pròpia i amb coses a dir, i això, avui en dia, costa de trobar! Segurament serà el disc pop de l'any, juntament amb el The Leisure Society!

Accèssit:

THE DONKEYS - Midnight Palms EP

Tot esperant el seu nou disc, em ve de gust posar als Burrus, perquè senzillament són el millor grup de pop del moment!!! Des de San Diego i amb clara vocació sixties pot ser aquest EP una bona carta de presentació per si no els coneixeu.



MUMU TRES TRES CUATRO (RISE UP!) 



Logo de l'associació gironina



At last but not least, Mumu Tres Tres Cuatro, que és igual de bo rere els plats que amb el photoshop, de l'Associació Rise Up de Girona, ens ofereix una petita mostra del que sonorà avui al seu soundsystem. Aquesta associació es crea la primavera del 2013 de la mà d'un grup de joves de Girona i rodalies amb inquietuds socials i musicals en el camp del reggae.  Units per la passió cap a aquesta música aquest grup va decidir constituir-se com a associació per tal de tenir la possibilitat d'organitzar tallers, events, concerts, etc. de forma legal i sense ànim de lucre. 


Activitats de Rise Up! pel Dia de la Música 

La idea principal que fa caminar aquesta associació és la de promoure la música reggae i donar-li un espai i un valor que consideren que no té a Girona. La música reggae no és una música buida o superficial, és un gènere que neix de les mans dels africans esclavitzats i deportats a l'illa de Jamaica durant l'era colonialista, i és una música combativa i reivindicativa, a més d'unificadora. Aquestes qualitats han fet que el Reggae sigui una música global on tothom i pot trobar l'esperit de lluita sigui d'on sigui. Rise Up! seguint l'esperit del Roots Reggae original no només es mou per un interès musical o festiu, sinó que ens interessa promoure una cultura de sostenibilitat, de respecte cap a la natura, de consciència de l'entorn i d'unitat. 

The copa com -  Michael Prophet
 Un 7" del segell techniques (jamaica). És de 1983.

Un més actual pot ser el nou 7" (single) del segell Cubículo Records amb el cantant Tonto Irie anomenat "No friend fi dem" ha sortit aquest mes de maig. 

Un altre que sempre sona a les meves seleccions i que segur que posaré aquest dia sera el 7" de Ras michael + sons of negus amb el tema que es diu "None jah jah children"

 Midnight riders un dels meus grups favorits amb el 7" del tema anomenat "Youthman Invasion". 

I per destacar algun actual també et diria el maxi nou de B-no & peter youthman amb el tema anomenat "Sad Feeling"


L'Arise Soundsystem ja peta al Parc del Migdia de Girona



divendres, 17 de juny del 2016

La cançó de l'estiu # 22 : any 2016, La salchipapa



 "la tipa es lista, para ganar dinero necesitas reproducciones y eso solo lo consigues haciendo una genialidad o una putísima mierda como esta"
 "este vídeo es una mina por inmundo y zafio, pero una mina al fin y al cabo" 


Ah! la cançó de l'estiu! 

... aquests de dalt són dos entre els inacabables comentaris que pengen del vídeo que, només en tres dies, ha superat els 2 milions de visites i que ha captivat als redactors de pràcticament tots els medis espanyols de comunicació; tan sols cal escriure la paraula 'salchipapa' al google i apareixen desenes d'enllaços a les websites de diaris, ràdios, etc. avisant de la seva publicació a youtube destacant com una de les notícies més importants de la setmana...

Alguns mantenim la teoria de que la 'canción del verano' pròpiament dita, comença amb la dècada dels 60 i l'etern Cuando calienta el sol (1961) dels fantàstics Hermanos Rigual, i continua durant la dècada dels Beatles, Muhammad Ali i el Summer of Love , amb delicioses cançons específicament dedicades a l'estiu com Sapore di sale , The Endless Summer , California Girls o  Azzurro , cançons que transmeten sensacions i sentiments uiniversals associats a aquesta època de l'any. Cançons carregades d'una sinceritat i una innocència que resulta senzillament inimaginable a dia d'avui.

Als anys 70, però, el simpàtic fenomen socio-melòdic pateix una petita mutació que resultarà ser el detonant que activava la generació d'un monstre que, any a any, va prenent una forma cada vegada més inquietant.

La mutació, a Espanya, òbviament, te un nom : Georgie Dann ...

Georgie va orientar molt aviat la seva carrera cap a la música de l'estiu amb un constant lliurament de cançonetes extremadament enganxoses i sobretot, ballables, que, estiu a estiu, incorporaven un creixent i cada vegada més desacomplexat component hortera que resultava un divertit potenciador de la sensació de cachondeo, desinhibició, relaxació i festa que esdevindria l'objectiu final de tota cançó de l'estiu a partir de llavors. El seu primer gran èxit va succeir l'any 1969 amb el 'Casatschok' i va continuar durant els 70 i 80 amb inoblidables ritmes com el Bimbó, Una Paloma Blanca, Mi cafetal o Carnaval Carnaval. Però l'any 1985, Georgie, com un nou i inconscient aprenent de bruixot, va prèmer el diabòlic botó vermell amb El Africano

De vegades els cataclismes comencen així, a partir d'una petita mutació sense cap rellevància aparent. Georgie 'només' havia introduït un nou condiment a la infal·lible i tradicional fórmula que cada any el convertia en Rei indiscutible de les cançons de l'estiu: el pebre picant, verd. Si, Georgie només havia introduït una mica d'erotisme, un element molt habitual en la cançó lleugera de tots els temps i llocs.
Però la causa de la tòxica mutació no era l'element en si, sinó la seva combinació amb la fórmula prèvia. Naturalment, com l'aprenent de bruixot, l'èxit del parisenc establert a Madrid, va augmentar de forma proporcional amb el també progressiu increment de la dosi d'aquest nou ingredient que, al mateix temps, convertia la fórmula en un magma sonor i estètic més letal a cada estiu.

I, de la mateixa manera que l'ingredient picant no era en si mateix la causa, el bo d'en Georgie tampoc era en si mateix la causa de l'apocalipsi pop que s'havia desencadenat i desenvolupat sota unes cançonetes aparentment inofensives sense cap pretensió més que la simple diversió per a xiringuitos de platja i festes de poble sota la lluna d'agost. El monstre, una vegada més, va prendre forma i consciència de si mateix dins les ments més perverses de la indústria de l'entreteniment. Havia nascut un nou concepte de hit que, encara que partint dels mateixos orígens, ja no tenia res a veure amb la música ni amb l'estiu.

King África, el Chiquilicuatre ... no cal citar més exemples d'una aberrant i lucrativa concepció de l'entreteniment ben estudiada dins els mortífers laboratoris de productores habitualment televisives, que explota una irresistible i humana atracció per l'abisme i l'holocaust mental . Dos exemples de pasos intermedis que ens porten avui a Leticia Sabater i el seu darrer vídeo-clip, un nou salt devolutiu cap al ja més que imminent Harmagedon de la un dia anomenada cultura popular. 

De fet, la pobre Leticia (Barcelona, 1966) no és més que una simple víctima-mèdium, un instrument de la versió cañí d'aquest mortífer verí que ha infectat el pop més massiu. A finals dels 80 i principis dels 90, Leticia va presentar diferents programes infantils que no tenien especial interès fins que un dia la seva notable minifaldilla va permetre mostrar -inadvertidament?- una forma blanca triangular en la zona púbica de la xica. Si, se li havien vist les calces, 'just allà'...

Ningú es va fer el longuis, ni ella, ni els infames cervells de Tele5 ni, per descomptat, els televidents. Aquella fugissera visió es va convertir en el centre de gravetat del programa. La franja d'edat de possibles seguidors del programa va passar dels 5 a 12 anys dels programes pre-calces, a la franja dels 5 als 95 anys dels programes post-calces. Una ridícula expectació esperant el possible moment de veure les calces a l'esbojarrada presentadora en ple programa infantil. Un truc tan simple com grotesc, negoci rodó.

El Diable, però, passa sempre una factura implacable. La trajectòria de la Leti va enfilar irremissiblement un camí de degradació professional, paral·lelament a la seva degradació física i mental. Amb l'arribada del nou segle i mil·leni, la un dia guapota, simpàtica i fresca Letícia es va anar convertint progressivament en un  patètic personatge que acumulava més i més elements tremendistes (megachoni, lletja, grassa, basta, vulgar, hortera, envellida, desequilibrada ... una síntesi ultrabrutal, en fi, del clàssic putón verbenero ibèric) fins arribar a l'Olimp del Trash que de ben segur marcarà un abans i un després en la història de la decadència de la -civilització?- occidental i el capitalisme total.

... penitenciagite ! ...  





dimecres, 8 de juny del 2016

In-Somni 2016. Xebi SF fa una maneta d'Adrià Puntí

Amb un disc titulat "Duermevela" era inevitable que Xebi SF toqués a l'In-Somni. Enguany, però, el músic gironí presentarà al festival el seu últim disc "Tibidabo". Més pop que el seu anterior treball i ple de cançons amb ganxo que fan díficil que ens resistim a tot el que ens ofereix Xebi SF, que amb aquest segon treball consolida el seu projecte personal. Ironia i crítica social conviuen amb moments més  intimistes i romàntics a "Tibidabo", on les guitarres, el banjo, el violí i el piano són els protagonistes. 


Xebi SF toca el 10/06 a les 22.00h la sala Platea


Portada del disc 

De la creació de "Duermevela" Xebi Sf en va fer un documental, "Submergit o volant". I per "Tibidabo" ha fet un videoclip d'un dels senzills dels disc "Ahí estás tu", dirigit per Josep Puntí i amb la col·laboració d'Adrià Puntí. L'altre senzill de "Tibidabo" és "La vida moderna". 



Ja que l'Adrià Puntí col·labora al videoclip i a més també toca a l'In-Somni, des de l'Ampli hem demanat a en Xebi SF quines són les seves cinc cançons favorites de l'Adrià Puntí (ens n'ha dit sis):



Adrià Puntí toca l'11/06 a les 22.00h a La Mirona