dimecres, 24 de febrer del 2010

Embryo: three nights in Barcelona

Aquesta setmana arriba a Catalunya la caravana multicolor dels Embryo, una banda tan històrica com desconeguda.

Embryo, com el seu nom indica, és un quasiorganisme viu conduït pel multiinstrumentista alemany Christian Burchard des de l'estiu de 1969. L'any 1970 publiquen el seu primer disc Opal i des d'aleshores, amb infinits canvis dins i fora de la formació, han seguit la seva trajectòria per les carreteres de mig món, conreant una base de fidels seguidors arreu.

Barcelona és, sens dubte, un dels seus destins predilectes. Tenen dos directes editats de concerts a la ciutat: One night in Barcelona i One night at the Joan Miró.

I aquest cap de setmana tindrem el privilegi de veure'ls en directe a tres escenaris de la ciutat. El divendres 26 seran a l'Heliogàbal de Gràcia a les 21:30 h., el dissabte 27 a l'Espai Jove Boca Nord a les 22:30 h. i el diumenge 28 al Centre Cívic La Sedeta a les 20 h. (ens informen que aquest darrer ha estat traslladat a l'Espai Jove La Fontana, Gran de Gràcia 190-192, metro Fontana, també a les 20 h.).

Si residiu fora de Barcelona també teniu un parell d'oportunitats. Aquesta nit seran a Òpol i Perellós (Rosselló) a les 20:30 h. i demà inicien la part de la gira que correspon ja a terres hispàniques a Cal Cabrit de Sant Antoni de Vilamajor, a les 22 h.



dimarts, 23 de febrer del 2010

Playlist: Pau Riba i Guille Milkyway al Vapor Vell

Benvolguts musictecaris del món,

la Biblioteca Vapor Vell presenta una nova experiència musical, filla del Music Spy Club. Playlist-Live! és el que el seu nom indica: un playlist en directe, un espai de descoberta musical que captura allò que ha influït a l'obra artística dels músics convidats.

La fórmula és senzilla: el músic punxa i comenta 10 peces que han estat claus en la seva estètica musical. Sense límits temporals, sense circumscripcions de gènere, sense manies estilístiques. 10 temes que ajuden a entendre arrels, orígens, influències, nexes... És època de mostrar les tuberies, les bastides.

Aquest divendres, 26 de febrer, la sessió comptarà amb Pau Riba.

Pau Riba és conegut com a cantant i artísta polifacètic. Els fets ho avalen, inapelablement. És autor d’una de les obres més singulars i plurals de la música catalana. Autèntic iconoclasta, inconformista irreductible, ha estat lligat a les avantguardes més fèrtils i lliures. El Grup de Folk i el mític àlbum Dioptria en són diàfanes mostres. La seva discografia és extensa, sensible, i rica en troballes. Actualment continua la seva agitació artística amb Jisàs de Netzerit o capitol zero de la guerra de les galàxies. Un pou d’arrels insospitades que val la pena sondejar.
Serà aquest divendres, 26 de febrer, a les 19 h.


El 12 del mes de març la sessió serà a càrrec de Guille Milkyway.


Milkyway és un compositor, cantant i productor musical. És l'artífex de La Casa Azul, un dels grups més eufòrics i inspirats del panorama pop espanyol, conegut fins i tot al Japó i Corea del Sud. És també un DJ habitual a clubs de Barcelona, així com productor i compositor per altres artistes principalment del segell Elefant Records. Acaba de rebre un Goya a la millor cançó per cinema. La seva predilecció per la música pop oriental fan que les seves influències tinguin arrels poc comunes. Milkyway és un playlist ambulant.



La informació bàsica està aquí.



Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h. Tenen lloc a la Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants). 93 409 72 31 - b.barcelona.vv@diba.cat

------------------
En acabar aquest post, es va sentir la veu del Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc dient: "Davant l'allau, la selecció. Davant el producte, les tuberies." Després va tornar al seu mutisme estàtic.
------------------

dissabte, 20 de febrer del 2010

AMPLIATS 02/10: ZA!




Benvinguts a AMPLIATS. Després de gairebé un any de silenci, aquesta secció d’entrevistes torna per apropar-nos a un seguit de grups i solistes de l’escena musical barcelonina. El retorn ve de la mà dels ZA!, el grup de Papa Dupau i Spazzfrica Ehd, dos instrumentistes que l’any passat publicaren “Macumba o muerte”, segon disc del grup i un dels fenòmens discogràfics de 2009.
Torna AMPLIATS, i ho fa amb tota mena de luxes. Ladies & gentlemen, ZA! Respon per a l’AMPLI

1) Àlbum preferit del passat any:






Rise Above, de DIRTY PROJECTORS.


2) Àlbum preferit del moment:



Un de rareses del CAPTAIN BEEFHEART, Dust sucker.
I n
omés n'he escoltat dues cançons, però la veu d'un tal
Dead Western de Sacramento m'ha impressionat.






3) Tres discos que us portaríeu a un viatge intergalàctic:
Relationship of Command, de AT THE DRIVE-IN.
En la Fusa (Mar del Plata), de VINICIUS, BETHANIA & TOQUINHO.
L'ocell de foc, de STRAVINSKI.



4)Sou els caps de la NASA i heu de transmetre una cançó a l'espai exterior per intentar el contacte extraterrestre. Quina cançó escolliu?:
Depèn de la intenció. Si es vol establir contacte amistós, la primera part del Lift your skinny fists... de GODSPEED YOU BLACK EMPEROR. Si, per contra, volem mantenir a ratlla els extraterrestres, qualsevol cançó de WOLF EYES servirà. I si no volem que s'acostin a la Terra en sa vida, una de KHANATE que es diu Dead.





5) El millor concert que heu vist últimament:
BETUNITZER, fa menys d'un mes. Són de València.



6) El millor concert que heu vist mai.
El que recordo amb més estima, el de REFUSED a la Sala Garatge, any 98. El més divertit, BECK al Pukkelpop.


7) El músic o la banda amb qui us agradaria compartir escenari:
Cecil Taylor (sobretot per les festes que diuen que es munta després dels concerts, encara avui que té 80 anys).






8) El vostre proveïdor musical preferit (botiga de discos / d'instruments, bloc, web, netlabel, biblioteca…):
Compro molt poc, i només vinil. Revolver, Jazz Messengers, CD Drome.




9) Una addicció musical:
Voler tocar-ho tot i alhora!




10) MP3 o vinil? Mp3 per música de consum ràpid, vinil pels discos que t’escoltaràs tota la vida. CD, per res.
Sónar o Primavera Sound? Tanned Tin. I fora d'aquí, No Fun Fest.
Chicago dècada dels 50 o Seattle anys 90? Tots dos! I també sumaria el Brasil dels 70, Addis Abeba dels 60, Nova York en molts moments del segle XX i Tuva fins el segle XVIII.
Pharoah Sanders o Phil Woods? Pharoah Sanders. Quin pájaru.
Marqués de Sade o Conde de Lautréamont? Pedro Jota Ramírez.
Abbas Kiarostami o Clint Eastwood? Depèn de l’hora i el dia de la setmana en què et posis a mirar les seves pel·lícules.

Arròs covat o The Simpsons? The Simpsons, els seus acudits caducaran molt més tard.


11) L'última lectura que us ha entusiasmat:






Fa temps que no enxampo un llibre bo. L'últim interessant,un assaig: "Free jazz black power", de Philippe Carles i Jean-Louis Comolli.




12) L'última pel·lícula que us ha entusiasmat:
Llogada en devedé fa dues setmanes: "Freaks", de Tod Browning (1932). I que encara siguin al cinema, "Moon" o "In the loop".



13) La cançó de ZA! que més us diverteix tocar en directe:
Ara mateix ens diverteix molt una de nova que es diu "Megaflow", però la més completa per nosaltres és "Mobutu", ràpida, lenta, forta i fluixa. Últimament també hem acabat versionant "Freedom" de Rage Against the Machine, i també és molt agraït.




14) La cova on s'amaga ZA! per escoltar el seu botí musical? [algun local, o el que us inspiri la pregunta]:
Qualsevol lloc on punxi Dani Blue, l'únic DJ de protometal i hard-psiquedelia del segle XXI.


15) Alguna recomanació de ZA! per als que escoltin per primer cop la vostra música: Que deixin de fer el que estan fent i que escoltin la música (la nostra o qualsevol!) de principi a final. En una biblioteca, per exemple. L'opció shuffle dels mp3 xoca contra tota música que no contingui un "estribillo" als 20 primers segons.


http://www.myspace.com/putosza


Enviat per Joan

dijous, 18 de febrer del 2010

SIS-Bibliografia selectiva de novetats musicals


La Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la Bibliografia Selectiva de Novetats, número 73 (febrer de 2 010). La Guia inclou també la selecció de Gravacions musicals feta pel Grup de Treball de Música: la Sara, la Núria i la Marta, una servidora.

De totes aquestes novetats discogràfiques en volem destacar tres:



Música Laietana Zeleste / Orquestra Mirasol, Secta Sònica, Gato Pérez.... (Picap, 2009)

“...Qui tingués un misto...” Una frase incendiària que esclata en la veu de l'Oriol Tramvia en un dels talls d'aquest doble imprescindible per copsar un (gran) moment de la música catalana ... Un disc de grans músics, en sessions de gravació que segueixen sonant fresques, vives i apassionants. [Núria]


Angelina i els Moderns (CK Music, 2010)

Reapareix una onada del ieié català al més pur estil retro: el retorn a les ulleres de pasta i a les melodies dolces però rítmiques. Just equilibri entre el record d'una generació i l'energia més actual. [Sara]




Chet Baker: let’s get lost de Bruce Weber (Avalon Productions, 2009)

Ja podem disfrutar de la versió en DVD de la pel·lícula Let's get lost (que arribava l'any passat a les pantalles dels nostres cinemes amb 20 anys de retard). Un retrat magnífic d'un dels grans músics de jazz del segle XX. Imatges d'arxiu i entrevistes al músic acompanyades per la melodia suau de la trompeta i la veu melangiosa de Chet Baker. [Marta]



Enviat per Marta
mediatecabanyoles.blogspot.com

dimarts, 16 de febrer del 2010

Orchestrion de Pat Metheny

Quan molts donàvem per molt apaivagat el talent creatiu del guitarrista de Missouri després d'una brillantíssima però darrerament ja no tan estimulant trajectòria, ens ha sorprès amb un nou projecte que ha dut quasi en el més absolut del secrets durant molts anys.

Una mica allò que en anglès s'anomena work in progress, i que ara ha pogut materialitzar mercès als avenços tecnològics en general i als avenços en el camp dels solenoides en particular.




Orchestrion és el nom d'un disc i una gira mundial que el durà a Barcelona el proper 21 de febrer. Segons el mateix Metheny ha confessat, la gènesi del projecte es troba en els seus anys d'infantesa: la fascinació que sentia per la pianola que el seu avi matern guardava en el celler de la casa.

En un article publicat a la seva web, Metheny resumeix d'aquesta manera les peculiars característiques del projecte:

"I have realized by now that as much as I can describe this project, even the people closest to me have had no idea what I was talking about until they have actually heard the music and had an encounter with it all in action. So, even having written all of the above, I know for sure that you still have to experience it yourself to really know what it is."




diumenge, 14 de febrer del 2010

El vídeo del diumenge: Prince

Aquesta és una sèrie dominical. Així que et lleves i recordes que ahir va ser carnestoltes, la festa en que (si tot funciona) tothom s'oblida del si mateix.

Hi ha sol rera les finestres, però recordes que estem en plena onada de fred. Un miratge de neu glasé a Montserrat. Restes de maquillatge als llençols. Quí eres? Un personatge de V, o Els Tres Primers Segons de L'Univers, mig Arc de Sant Martí, Mozart, la Bruixa Fosca?. Eres qualsevol i avui només queda la vaga memòria col·lectiva.

I, de cop i volta, quí sap per quina seqüència lògica, arribes a necessitar l'alegria funk i aquest vídeo inoblidable.

Per si encara algú el recorda: és Prince, un dels més grans performers de la història de la música pop. És un enregistrament recent, a un programa de televisió americà. Entre els membres de la banda hi ha Maceo Parker i Sheila E. Absolt de si mateix, de les múltiples màscares que ha adoptat al llarg de la seva carrera, alliberat de disfresses.




Aquest diumenge costa saber si hi ha algú que posi tanta energia al funk, tanta imaginacio als arranjaments, tanta alegria, tanta creativitat, tant estat de gràcia a les improvisacions. Això és energia negra musical, et tout le reste est literature.

Alegria. La imaginació musical també és una celebració. I així els diumenges van marching in.


divendres, 12 de febrer del 2010

Collita 2009 a Vapor Vell.


Si fa un parell de mesos us parlavem del "Tocaran a Barcelona", una exposició de cds mensual, fàcil de preparar fins i tot per aquelles biblioteques que tenim poc temps, feta amb una selecció dels grups que estaran en concert durant el mes a Barcelona i rodalies, o a la vostra ciutat/ comarca/zona, avui us volem parlar (una altra vegada: fa un any ja ho vam fer) d'una altra manera de dinamitzar el fons musical. Es tracta de la Collita 2009.

La Collita consisteix en recopilar i comparar els rànquings dels millors àlbums de l'any passat que publiquen algunes de les revistes especilitzades en música que fem servir a la biblioteca per fer la selecció de compres. En aquest cas: MondoSonoro, RockdeLux i GoMag

Un cop feta la comparativa, fem l'exposició tant dels llistats - que adjuntem a continuació- com dels cds.

L'exposició reflecteix l'opinió de 3 revistes i, evidentment, no coincideix amb la nostra opinió (o si), i probablement tampoc coincidirà amb la vostra (o si!). Ja sabeu que l'Ampli és obert a tota participació: fes els comentaris que vulguis sobre el rànquing. La idea d'aquest post, però, és mostrar una altra bona i fàcil pràctica per a difondre una vegada més la música a la bblioteca.






I ara una mostra dels dos números 1 transversals...

Animal Collective. Merriweather post pavilion.



Extraperlo. Desayuno continental.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Música i Evolució

El passat any 2009 es van complir 200 del naixement de Charles Darwin i 150 de la publicació de L'orígen de les espècies. A l'AMPLI ho vam cel·lebrar amb la difusió d'una interessant conferència del biòleg Armand Marie Leroi. Ara, passat ja l'any Darwin, volem seguir cel·lebrant-ho amb la difusió d'altres treballs que ens acosten a la música des del seu vessant més natural: el seu valor adaptatiu.
Tenim el plaer de presentar als lectors d'aquest bloc la traducció i adaptació de Música y Evolución , un estimulant article del biòleg, compositor i investigador en acústica, José Luis Carles publicat al número 243 de la revista musical Scherzo.


La teoria de l'evolució aporta elements fonamentals per aprofundir en el coneixement de la relació de l'home amb el medi. Ens mostra com l'home, en el procès d'adaptació al medi, ha anat adquirint unes característiques pròpies tant anatòmiques com fisiològiques, com de comportament. En el curs de l'evolució, les reaccions davant els estímuls del medi es van fent més refinades i complexes. En els éssers superiors aquestes pautes evolutives es caracteritzen per ser menys rígides i estereotipades que en els éssers inferiors, adquirint una major flexibilitat. En el cas de l'home, l'adaptació al medi es caracteritza per la seva versatilitat; mentre la conducta de molts animals depén d'unes accions instintives especialitzades marcades per endavant, l'home està poc condicionat per mecanismes innats específics, podent adaptar-se, en virtut de la seva capacitat d'exploració i aprenentatge, a tots els ambients, sent capaç de "crear" i transformar activament el seu propi medi adequant-lo a les seves necessitats i objectius
1.

L'home, que va evolucionar en un món biocèntric (no en un món tecnificat com l'actual), passant més del 99% de la seva història, en l'època de de caçador-recol·lector, total i íntimament envoltat d'altres organismes, ha depès d'un coneixement après i exacte d'aspectes crucials del món natural, entre els quals un de fonamental és el so. En aquest procès d'adaptació al medi s'han moldejat per tant una diversitat d'emocions i sentiments que poden anar de l'atracció a la repulsió, de l'admiració a l'indiferència, de la pau a l'ansietat, etc. lligams de resposta emocional teixits en en sí.mbols que composen gran part de la nostra cultura 2.
Amb l'abandonament del medi natural i el desenvolupament del medi urbanitzat, aquests aprenentatges i aquests sentiments no van seer substituïts per altres de més moderns, sinó que persisteien de generació en generació, deformats, atrofiats o manifestats capritxosament en els nous ambients artificials en els que les tecnologies han submergit la humanitat 3. En efecte, encara que les respostes instintives en l'home estan reduïdes al mínim, coexisteixen estructures i funcions cerebrals de diferents èpoques evolutives, persistint unes predisposicions o inclinacions innates que es manifesten en forma de sentiments, emocions o afectes. Aquests afectes i emocions, positives i negatives, que l'entorn suscita en l'home estan fortament relacionades amb els sentiments que van orientar l'home en les seves relacions amb la natura en el passat, en la seva resposta adaptativa al medi, la qual cosa explicaria la importancia del nostre contacte directe amb la natura 4.


En un treball anterior 5 assenyalàvem com alguns pensadors troben en la música la capacitat per expressar la quinta essència de les coses, de revelar el fons misteriòs de la nostar ànima. Coneixem la capacitat de la música per influir-nos per crear estats d'ànim. Tots hem experimentat com diferents músiques creen diferents atmosferes, estats d'ànim... Una successió peculiar de notes té el poder de commoure'ns, d'exaltar-nos, de fer-nos reflexionar, de relaxar-nos i distreure'ns. La vibració d'una corda polsada, de l'aire en l'interior d'un tub, de la membrana d'un tambor, es transmet en l'atmosfera a través de les mol·lécules de l'aire i arriba fins a nosaltres on el timpà, una membrana especialitzada d'un òrgan enormement especialitzat com és l'oïda, recull aquestes vibracions, les transmet, amplificant les senyals més lleus i esmorteint les més intenses, a través de l'oïda mitja. Les vibracions arriben a la còclea, òrgan epecialitzat amb forma de cargol on se situen unes cél·lules especialitzades, les cél·lules filiars, que vibren en funció de la freqüència del so; les cél·lules més llargues vibren amb les freqüències baixes i les curtes amb els components d'alta freqüència, realitzant-se la descomposició en freqüències del so. Aquestes senyals són transmeses pel nervi auditiu fins el cervell en forma d'impulsos nerviosos elèctrics que seran processats en diferents àrees cerebrals: el tàlam, el còrtex auditiu que processarà en diversos nivells els diferents paràmetres del so (freqüències, intensitats, combinacions d'altures, la relació temporal de les altures, els patrons rítmics...).

En aquest vídeo de 3 minuts s'explica el funcionament de l'oïda i perquè podem escoltar una gamma tan àmplia de sons:


La informació és interpretada i organitzada de manera global per les parts més evolucionades del còrtex cerebral . Descriure el so en termes de les seves característiques físiques medibles és una coosa; entendre els detalls de la nostra sensació auditiva, que té bastant de subjectiu, n'és una altra molt diferent. La percepció, en general, és una col·laboració entre l'òrgan que capta l'estímul i el cervell, que l'interpreta. El so està ple d'informacions sobre el context entenent context en un sentit àmpli (espacial, cultural, social...). Aquesta informació, però, no és interpretada de forma passiva pel nostre sistema perceptiu sinó que és processada de manera complexa de forma que aquests estímuls són processats , com hem assenyalat, en diferents parts del nostre cervell on tenen lloc aquests processos de reconeixement i valoració.
Aquestes combinacions de sons ordenades en el temps resulten necessàries per amilions de persones en el món. Amb l'aparició dels sistemes d'enregistrament (Edison crea el fonògraf el 1877) la música es fa accessible a tothom multiplicant-se el consum de la mateixa. Però, per què aquesta necessitat de música? ; podem entendre algunes necessitats de l'home com el menjar, però pot semblar més complicat explicar aquesta necessitat de música. El que és evident és que en totes les cultures del món existeix una tradició musical i el descobriment d'instruments musicals des de l'època dels Neandertal deixa les coses clares sobre el valor ancestral de la música. Quin sentit, quines funcions té aquest complex sistema de generar informacions, sensacions i emocions? Quin és l'origen de la música? Podria l'espècie humana seguir el seu actual estil de vida sense la música? Per què ens agrada la música? En què rau la capacitat dels sons per emocionar-nos, per transportar-nos, fins i tot per guarir-nos?

Darwin al sofà
Partint d'aquestes preguntes tractarem de reflexionar en les bases sobre les quals s'assenta l'evident capacitat i habilitat humana vers l'art dels sons i, per a això, les teories de Darwin poden ser un punt de partida que ajudi a aquesta reflexió, que ajudi a respondre aquestes preguntes. Per a Charles Darwin aquesta capacitat humana per produïr i gaudir de la música resulta el més misteriós dels seus atributs. El propi Darwin, que no semblava tenir un sentit de l'oïda molt desenvolupat però que demostrava interès i plaer per escoltar música, es refereix a aquesta qüestió en diversos moments i treballs. Sabem que apreciava particularment la música de Haendel, Mozart i Beethoven. Estava habituat a escoltar música, ja que la seva dona Emma, era pianista (i alumna del mateix Chopin) i per les tardes li agradava asseure's al sofà per escoltar-la tocar el piano.

Charles Darwin i Emma Wedgwood a Down House
imatge: brightcecilia.com

Tal vegada Darwin, escoltant la seva dona tocar les seves peces favorites al piano, reflexionés sobre per què aquests sons susciten en nosaltres emocions profundes i diverses; tal vegada es preguntés per la complexa mescla de sensacions i d'idees que la música suscita, de vegades de caràcter abstracte, en altres generadores d'imatges, records i nostàlgies. Tal vegada divagués, acomodat en el seu sofà, sobre la inutilitat de la música en el que respecta a les causes i els efectes biològics. No sembla que estigui dissenyada per assolir un objectiu biològic concret com seria la longevitat, o a proporcionar una percepció precisa del món. La música sembla ser quelcom adreçat al pur plaer per mitjà de l'oïda.
Reflexionant mentre escoltava música tal vegada es preguntés quelcom que ja va tractar d'expressar el 1871, en el seu tractat sobre l'orígen de l'home 7: "Ja que ni la capacitat de gaudir ni la de produïr notes musicals tenen la menor utilitat per a l'home en els seus hàbits quotidians, cal classificar-les entre les facultats més misteerioses de les que està dotat". Darwin tracta de trobar una explicació a aquest enigma en les seves teories de l'evolució; parteix per a això dels suposats avantatges que podrien suposar les facultats musicals en el joc de la supervivència. Podem imaginar alguns dels seus raonaments: quins avantatges pot tenir el fet de posseir facultats musicals: per defensar-nos de les feres? per caçar? per entrar en calor? per trobar aigua? per millorar els cultius... ? No sé, tal vegada cal buscar l'explicació en algunes funcios més complexes: com generador de determinats ritus, com experiència espiritual, com estratègia per atraure la famella... Des del punt de vista evolutiu l'orígen de la música és un misteri. En aquesta recerca d'una explicació al valor de la música, Darwin va començar a considerar que la música tenia un valor adaptatiu com un medi de trobar parella. Tal vegada, escriu Darwin, abans fins i tot de parlar, els humans tractaven de seduir-se amb melodies i ritmes. Per als nostres avantpassats, la música podia servir com a tècnica de festeig, la qual cosa fins i tot podria estar relacionada amb el desenvolupamemt del llenguatge parlat.
Des de Darwin són molts els investigadors que busquen una explicació a l'orígen de les habilitats musicals. Hi ha algunes evidències que es poden observar en aquest sentit i unes quantes suposicions. Per un costat, tenim l'evidència de que en totes les cultures i societats conegudes fins avui existeix la música. Una altra evidència és que les habilitats musicals les podem trobar en els infants des de fases primerenques en el seu desenvolupament. Un nadó d'amb prou feines dos mesos és capaç de reconéixer , recordar i apreciar o rebutjar determinats sons. Podem, per tant, considerar la música com quelcom innat que apreciem de manera natural i instintiva.

Flautes i xiulets prehistòrics trobats a Califòrnia

Música i adaptació

En aquest punt podem recórrer a algunes de les idees relacionades amb les teories de Darwin sobre l'adaptació al medi 8, i suposar que que aquestes qualitats musicals innates podrien estar aportant avantatges adaptatius als individus que les poseeixin en major grau; és a dir, aquestes qualitats musicals proporcionarien unes majors probabilitats per procrear i amb el pas de les generacions aquestes capacitats es van sel·lecionant i establint en les poblacions. Segons Darwin aquests avantatges estarien rel·lacionats amb l'aparellament, és a dir, la música tindria utilitat en el festeig, quelcom similar a la funció del cant de les aus. Però com passa amb el propi cant de les aus, encara que en molta major mesura en el cas de la música, podriem preguntar-nos perquè aquest malbaratament d'energia?; per què la música té tantes aplicacions, funcions i formes de presentar-se en l'home?
Darwin reflexiona, al fil d'aquesta recerca dels possibles avantatges adaptatius de la música, sobre la importància del que ell anomena caràcters sexuals secundaris. En aquest sentit, les seves teories sobre la sel·lecció sexual suggereixen que petites variacions en determinades característiques poden tenir un valor adaptatiu, lleugers graus de variabilitat poseeixen un avantatge, per lleu que sigui, en el procés de sel·lecció sexual. El mateix procés pel qual l'home aconsegueix millorar aspectes estètics dels seus animals domèstics pot ser el que es dóna en la naturalesa quan les famelles de determinades espècies (per exemple, les aus) trien sempre els mascles més atractius sel·leccionant-se així la bellesa i altres qualitats com el cant d'aquests darrers 9. Sabem que l'home pot millorar les races dels seus animals domèstics i des del toro de lluita al gall de baralla ha sel·leccionat aquells que poseeixen unes característiques determinades (força, vigor, aparença...). Per aquesta mateixa raó podriem pensar que els individus amb certes qualitats han predominat en la naturalesa, el que comporta una millora de l'espècie. La teoria de Darwin estableix com la sel·lecció sexual se superposa a la sel·lecció natural en el sentit de la millora de l'espècie mitjançant la transmissió del que Darwin anomena caràcters sexuals secundaris avantatjosos del mascle, segons la qual els mascles millor dotats s'emparellen amb les famelles més sanes que escolliran precisament els mascles més atractius, la qual cosa comportaria aquesta millora de les característiques físiques de la descendència. Darwin assenyala enels seus treballs que una preponderància numèrica dels mascles sobre les famelles constitueix una condició favorable per a la rivalitat entre mascles i per tant al desenvolupament en aquests de caràcters sexuals secundaris més o menys marcats segons els individus, caràcters que podrien ser determinants en la competició reproductiva.
De manera general podem assenyalar que en gairebé tots el animals amb separació de sexes es dóna una competició periòdica i constant entre els mascles per la posessió de les famelles, competició en el si de la qual juga un paper fonamental tant la força i la bellesa física dels mascles, com la capacitat d'elecció exercida per les famelles.

Podem deduir de tot això que el sentit de la música hagi evolucionat per un motiu concret? Hi ha altres factors que podem considerar ja que pot dependre de diversos factors a la vegada o fins i tot resultar un subproducte d'una altra cosa. Així, les investigacions en neurociència sobre les respostes cerebrals que produeix la música indiquen l'existència d'efectes, a més de al còrtex auditiu, en l'àrea del llenguatge , així com del sistema motor. L'orígen de la música podria estar en per tant relacionat amb altres factors com el propi desenvolupament del llenguatge (que té molts punts en comú amb la música), amb els aspectes emocionals de la conciència social de l'home, amb els aspectes psicomotors... . Un exemple d'això seria la capacitat de la música per relaxar, per eliminar tensions, per coordinar activitats i accions motores etc... . Si tenim en compte que el llenguatge és també un factor comú universal en l'home, podriem suposar que l'activitat musical podria estar relacionada per tant amb la comunicació entre humans. La música, igual que altres formes d'activitat humana integrades dins la denominació d'art són totes antigues i universals, no variant en les seves manifestacions fonamentals de manera similar al que passa amb el llenguatge. El fet a més de que l'adaptació al medi i la supervivència de l'espècie humana en la naturalesa està determinada pel seu desenvolupament cognitiu de l'entorn podriem pensar que la música i l'art en general signifiquen uns avantatges cognitius afegits. La música pot ser per tant a més d'un factor funcional important lligat a la reproducció, tal com assenyala Darwin, un element d'importància en el desenvolupament cognitiu i en les funcions de cohesió social i cultural en l'home.

This Song Dynasty (960–1279) painting, entitled the "Night Revels of Han Xizai", shows Chinese musicians entertaining guests at a party in a 10th century household. (Wikipedia)


Assenyalàvem en l'inici com la percepció dels sons no és un acte passiu i automàtic del nostre sistema perceptiu sinó que es dóna una constitució organitzada i complexa del fenòmen sonor en el que conflueixen aspectes emocionals , abstractes, espacials, mímics i motors, aspectes relacionats amb la memòria ... la qual cosa demostra la seva importància en el conjunt de tot el nostre sistema nerviós.
Per a l'home, la necessitat d'una experiència diversa i estructurada és eviden tant en l'adult com com en l'infant i això durant tota la vida... Una experiència sensorial variada és per tant indispensable. Els elements de l'experiència sensorial , és a dir, les diverses sensacions visuals, auditives, tàctils i sinestèsies són transmeses al cervell pel sistema nerviós a partir d'òrgans receptots. D'aquesta manera una gran part del flux variat dels esdeveniments externs és transmès al cervell en forma de sensacions. S'ha comprovat el poder de la música per organitzar coses.
La Teoria de la Gestalt assenyala: "La percepció humana no és la suma de les dades sensorials sinó que passa per un procés de reestructuració que a partir d'aquesta informació configura una forma, una gestalt, que es destrueix quan s'intenta analitzar, i aquesta experiència és el problema central de la psicologia".
La percepció dels sons és quelcom complex. Tant els sons naturals: aigua (mar, cascades, pluja...) vent, ocells universalment preferits i associats amb sentiments de tranquilitat i bellesa, com alguns sons lligats al passat (el so de les campanes, el de les sirenes del port, els sons de la caça...) adquireixen per a qualsevol subjecte, independentment de la seva cultura, un valor simbòlic que va més enllà de les propietats físiques, significant tranquilitat, bellesa, seguretat, benestar...
A diferència dels sons "arquetípics" la major part dels sons no tenen per als subjectes una única connotació, un únic significat i, per tant, una mateixa valoració. Un mateix so pot adquirir judicis de valor diferents en funció de la relació emocional i afectiva establerta pel subjecte amb la font productora del so.
Un mateix so pot produir àmplies i variades classes de reaccions, en funció de les característiques personals del subjecte que el percep: antecedents culturals, experiències prèvies en relació al mateix, context en el que és percebut , etc.
El debat de l'orígen evolutiu de la música mereix noves investigacions i reflexions que permetin conèixer millor els possibles avantatges adaptatius de la música. És necessari continuar per aquest camí que permeti discernir amb major claredat si la música, a més de constituir una de les principals fonts de plaer per a l'home, va tenir realment un significat adaptatiu important per als nostres avantpassats o si es tracta d'un efecte secundari. Un millor coneixement d'aquests temes serà, de qualsevol manera, una oportunitat per conèixer-nos millor, per conèixer el propi funcionament del nostre cervell i de les nostres maneres de percebre.

Notes
1 Konrad Lorentz La acción de la naturaleza y el destino del hombre Alianza, 1988
2 José Luis Carles La dimensión sonora del medio ambiente UAM, 1995
3 Edward O. Wilson "Biophilia and the Conservation Ethic" dins The Biophilia Hypothesis Island Press, 1993
4 Fernando González Bernáldez Invitación a la ecología humana. Adaptación afectiva al entorno Tecnos, 1985
5 JL Carles y Antonio Alcázar Música:Emoción y percepción, Scherzo XXI núm. 207, 2006
6 Ch. Darwin Autobiografia Alianza, 1993
7 Ch. Darwin La filiation de l'homme et la sélection liée au sexe Syllepse, 1999
8 Ch. Darwin El orígen de las especies Akal, 1995
9 Ch. Darwin El orígen del hombre y la selección en relación al sexo Bergua, 1933


Traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella


Els Podcasts de La casa del sonido, el programa de José Luis Carles a Radio Clásica RNE:
http://www.rtve.es/podcast/radio-clasica/la-casa-del-sonido/

Website de la revista Scherzo: http://www.scherzo.es/principal.htm

Més sobre l'anatomia i la fisiologia de l'oïda a MEDIAMUS: http://mediamus.blogspot.com/2010/03/laurent-vergnon-complexite-du-son.html

.
.

diumenge, 7 de febrer del 2010

El vídeo del diumenge: T-Bone Walker


Aaron Thibeault Walker, T-Bone Walker, va néixer a Texas el 1910 i va viure fins el 1975 deixant un llegat musical admirable, de tal manera que no s'enten la música rock sense la seva aportació determinant. Pioner en l'electrificació de la guitarra (i de l'evolució del Blues al Rhythm & Blues) a mitjans dels anys '30, la seva influència és fonamental en els inicis artístics del mateix B.B. King o, posteriorment, en gegants de les 6 cordes com Buddy Guy, Albert King, Chuck Berry, Jimi Hendrix, Eric Clapton o Stevie Ray Vaughan.

En aquesta filmació del 1962 per a la SWF, una televisió local alemanya, l'acompanyen ni més ni menys que Memphis Slim al piano, Willie Dixon al contrabaix i Jump Jackson a la bateria.


T-Bone Walker

Don't throw your love on me so strong




dimecres, 3 de febrer del 2010

El dia que la música va morir.

El dia que la música va morir va ser el 3 de febrer de 1959.

Aquell dia s’ha vingut a dir així perquè Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper van morir en un accident aeri, anant cap a un dels concerts de la seva gira conjunta pel midwest americà.

Buddy Holly (Lubbock, Texas, 7 de setembre de 1936 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959), de teloner d’Elvis Presley, Carl Perkins, Johnny Cash i Bill Haley and His Comets a fundador de The Crickets, autor d’èxits com ara Peggy Sue, Not fade away, Maybe baby, That’ll be the day o Oh boy! A finals de 1958 deixa The Crickets per fer carrers en solitari… Per problemes legals i econòmics i acabat de casar, s’embarca a la seva darrera gira amb d’altres intèrprets a principis de 1959…

Buddy Holly - PeggySue



Jiles Perry Richardson, més conegut com a The Big Bopper (Sabine Pass, Texas, 24 d’octubre de 1930 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959). Era un dj de ràdio, amb record mundial al 1957 per estar punxant 1821 cançons seguides Durant 6 dies!) que es va fer popular quan va començar a interpreter algunes de les seves cançons, la més coneguda va ser Chantilly Lane. Areel d'aquest èxit li proposen partiocipar a la gira...

The Big Bopper – Chantilly Lance


Ritchie Valens (Los Angeles, 13 de maig de 1941 – Mason City, Iowa, 3 de febrer de 1959). Amb 17 anys i una carrera fugaç va popularitzar un dels exits del chicano-rock més coneguts: La Bamba.

Ritchie Valens – La Bamba



La gira es deia Winter Dance Party i tenia previst actuar a 24 ciutats en 3 setmanes. El transport entre bolo i bolo es feia en autocar. Al final, extenuats per l’anar amunt i avall, Buddy Holly va llogat una avioneta per ell i els seus músics. Un seguit de casualitats fatals (veure Wikipedia per saber detalls) van fer que els músics de Buddy Holly es quedessin a terra i que Ritchie Valens i The Big Bopper ocupessin el seu lloc. El pilot era jove, inexpert i el temporal de neu extremadament fort… I ja sabeu com va acabar el viatge.

Després d’un fracassat primer disc, Don MacLean va editar al 1971 American Pie, el hit del disc es titulava també American Pie: una cançó en memòria dels tres rockers morts el 3 de febrer d’uns quants anys abans.
Aquí teniu el vídeo...



Per cada un de nosaltres la música es va morir un dia diferent: el 4 d’octubre de 1970, el 16 d’agost de 1977, el 8 de desembre de 1980, el 24 de novembre de 1991, el 6 d’abril de 1994, el 14 de maig de 1998, el 25 de juny de 2009...

Ja veieu que la biblioteca està plena d'efemèrides a recordar... demà, quan tanqueu, feu sonar algun dels cds de Buddy Holly.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Bibliotecaris musicals a França: les Bones Pràctiques. Capítol 2: Haut-Rhin

Continuant amb la sèrie d'aproximacions a algunes de les noves pràctiques musictecàries que estan portant a terme en aquests moments els nostres col·legues francesos, avui farem una visita a una de les millors opcions, al meu entendre, per oferir música digital des del món de la biblioteca pública. Aquesta afirmació es basa en el seguiment, durant aproximadament quatre anys, de les iniciatives que s'han anat desenvolupant en aquest sentit.

Tal vegada sigui el moment de recordar que la primera opció seriosa i consistent de la que vaig tenir notícia va ser la ja clàssica subscripció a l'escolta en streaming del respectable catàleg de la discogràfica Naxos, un segell especialitzat en música clàssica (amb referències de jazz i músiques del món) amb interprets no estelars però si de prestigi. Una possibilitat sempre interessant per oferir des dels portal d'una biblioteca donada la quantitat i qualitat de la seva base de dades. Possibilitat, però, que sempre he cregut més adequada dins l'àmbit de l'escola, com a recurs excel·lent per a la formació musical de nens i adolescents.

D'altra banda, des de fa uns anys, algunes biblioteques franceses proposen serveis similars d'altres bases de dades i plataformes privades (franceses) de distribució de música digital, tals com Bibliomedias, iThèque o Euclydia, amb les diferents ofertes d'aquestes empreses; uns continguts musicals d'interès irregular i variable en els que la biblioteca no participa, simplement els propaga.

Altres biblioteques, també franceses, han optat per digitalitzar una part o la totalitat del seu fons en CD i oferir-lo en streaming dins les parets de la biblioteca, servei perfectament legal, en diverses opcions com les proposades per les empreses (també franceses) Cristal Zik, Kersonic Sonolis o Polyphonie.
Una possibilitat, relativament senzilla (no barata) que sempre ha existit. La qüestió és valorar si és interessant implementar un servei d'aquest tipus, amb un ús notablement limitat i un cost notablement alt que, en tot cas, tindria sentit si és fes de forma massiva i cooperativa dins (és un exemple) la xarxa de biblioteques catalanes.

Finalment estem arribant ja a l'opció motiu d'aquest post, justament amb una de les primeres idees per oferir "alguna cosa" en quant a música digital des de la biblioteca: els famosos fragments de 30 segons de música, disponibles a la botiga online Amazon (o altres llocs) enllaçats als registres bibliogràfics del catàleg de la biblioteca. Una idea que, probablement per la novetat que suposava en el seu moment, ha tingut certa fortuna i que han portat a la pràctica diferents biblioteques públiques de tot arreu; una idea, però, ja superable, tal com veurem a continuació:

un catàleg enriquit

calice68
catalogues en lignes centralisés des médiathèques du Haut-Rhin
http://www.calice68.fr/calice68.fr/


L'Haut-Rhin, al sud de l'Alsàcia



En el portal d'accés al catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques d'aquest départament que forma part de la regió d'Alsàcia hem trobat elements innovadors i enriquidors que considerem molt interessants i en molts casos modèlics. Des del mapa interactiu del départament on s'informa de les biblioteques existents a cada zona i la seva actualitat


... o el seguiment immediat de l'actualitat a través de la sindicació RSS als continguts d'una selecció de publicacions periòdiques


recomanacions i ressenyes dels bibliotecaris sobre les darreres novetats

... fins el calendari d'animacions a les diferents biblioteques o les darreres websites descobertes i recomanades pels bibliotecaris. Tot un mostrari d'elements que esperem veure ben aviat en els portals dels nostres sistemes de biblioteques públiques.

Però en el propi catàleg també trobem coses molt interessants. Els resultats intermedis de la cerca obren ja, de fet, altres camins oferint un ample núvol d'artistes i gèneres relacionats


escollim un registre i ... oh! ... diverses pestanyes que ens porten a ...

la biografia de l'artista

o fotografies ...

... o, directament, a les cançons, però no només als 30 segons, sinó a la cançó sencera


Al nostre entendre, un fet determinant. Per primera vegada, tenim la possibilitat d'escoltar des del propi catàleg cançons senceres corresponents a un registre bibliogràfic en qüestió.
Hem observat que el que fa aquest catàleg és, senzillament, relacionar-se amb els continguts que es troben a internet, de forma oberta, en llocs participatius en permanent creixement, tals com la Viquipèdia, LastFm o Youtube.

El principal valor que destaca una vegada més en aquest moment, és la idea de mediació, de filtre entre l'usuari i la xarxa. El catàleg d'una biblioteca pública, d'una xarxa de biblioteques, està conformat per registres de documents sel·leccionats segons una política de col·lecció, responent a criteris de qualitat i diversitat. Fins ara, aquestes seleccions professionals es podien escoltar a través dels CDs de la biblioteca. Ara estem en condicions d'ampliar aquest servei i anar una mica més enllà. Al nostre entendre, Calice68 porta un bon rumb.

Ens consta que els nostres col·legues alsacians estan treballant seriosament en un atractiu projecte per oferir un sistema públic de música en streaming, discutint la qüestió amb els diferents agents implicats (autors, discogràfiques, plataformes de distribució digital, responsables de l'Administració ...). No hi perdrem la pista.