dilluns, 29 de novembre del 2010

+ flamenc a la Biblioteca Ramón d'Alós-Moner

Les companyes de la biblioteca Ramón d'Alòs-Moner de Barcelona ens recorden que de l'11 al 26 de novembre es va celebrar al Centre Cívic Besos el Cicle de flamenc Festival (In)Fusión Flamenca.

El cicle, que es programa des del 2004, manté una estructura estable, amb actuacions musicals en directe, un taller formatiu especialitzat, una exposició, mostra de tallers de flamenc del centre cívic, xerrades, taula rodona, un espectacle infantil, i la pinzellada flamenca, entre altres activitats.

Aquest cicle que es fa cada novembre continua obrint les portes a la fusió en tots els aspectes del flamenc, així com a altres disciplines culturals.

En teniu una mostra al Playlist (in)fusión flamenca 2010 que us adjuntem a continuació i més informació mirant el seu Myspace aquí.



MusicPlaylistView Profile



La biblioteca Ramon d'Alòs-Moner es suma al Cicle editant aquesta guia de les seves novetats flamenques d'aquesta tardor.








divendres, 26 de novembre del 2010

La Biblioteca d'Ampli # 7: Funk & Soul Covers


Back to Black!
(recuperant el vinil)

Continuem la sèrie dedicada a destacar la sucosa bibliografia al voltant de la música. Avui, un festí visual, el fascinant món de les cobertes dels llegendaris i reivindicats Long Plays !

Joaquim Paulo Funk & Soul Covers Köln: Taschen, 2010


Están ante una historia de amor. Amor por la música, los compositores, los grandes cantantes y todos esos visionarios que, en un momento determinado, rompieron los moldes (...) . De hecho, un disco de vinilo es también una obra de arte. Posee vida, concepto y forma. Escoger uno es un ritual prolongado, que nunca termina. Coger la carátula, extraer el disco con profundo respeto, mirar los surcos circulares que producirán música extraordinaria, colocarlo en el tocadiscos y, de nuevo, sostener la cubierta y leer los créditos y las letras de las canciones, y analizar toda esa información. Piensen en el placer que los diseñadores y fotógrafos pueden ofrecer a innumerables músicos, al producir una cubierta digna de su nombre. Diseñar una carátula para un disco de vinilo no es lo mismo que para una minúscula cubierta de CD que, en la mayoría de los casos, no es más que una cajita de plástico. La diferencia es enorme.



'What's Going On' de Marvin Gaye adquiere un nuevo significado cuando lo escuchas carátula en mano. La mera fuerza de la fotografia le otorga una dimensión diferente. La música que yo exploro, que busco, compro y escucho, es gloriosa. Es mía y eso es suficiente. El tamaño también importa, así como el aspecto y la textura de la superfície. ¿Soy obsesivo? ¿Un fanático del vinilo? Sí, soy eso y mucho más. Es por ello que he reunido (únicamente) unos cuantos de mis discos favoritos en este libro. Para empezar ha influido larareza, la importancia histórica, el impacto visual de la carátula y, por supuesto, mi adoración por la música (...) Elegir que discos incluir en el libro fue una mezcla de pasión, de recordar momentos de mi vida ligados a una música como un cordón umbilical, a la compra de cierto álbum en un momento concreto y de la desesperación que sentí cuando me vi obligado a excluir muchos títulos antes de llegar a la selección final.

(de la introducció de Joaquim Paulo)


Una formidable recopilació 24 x 24 cm. de més de 500 cobertes de l'edat d'or de la música negra amb nutritius textos del seu context artístic i social. Aquí podeu fer-ne una interessant visita prèvia: http://bit.ly/9S6QHU



dilluns, 22 de novembre del 2010

Recomanats a la Biblioteca Fort Pienc. Novembre '10


Un cop més, els companys de la biblioteca Fort Pienc ens fan arribar les seves elaborades guies de recomanats. Es tracta d'un llistat de cds seleccionats entre les novetats, acompanyats d'una breu ressenya. Entre aquests títols hi podem trobar des de clàssics reeditats, a darreres novetats, algun que altre dvd... En definitiva, referències destacades per motius diversos i que val la pena conèixer, descobrir, re-escoltar, ....
Les biblioteques públiques us recomanem i us fem descobrir bona música ... endavant!



L'equip de la biblioteca Fort Pienc

.

diumenge, 21 de novembre del 2010

El vídeo del diumenge: Òpera al bar !


( ... i perquè no a la biblioteca? ... )



Actuació sorpresa del Coro "Premier Ensemble" de la "Asociación Gayarre Amigos de la Ópera de Navarra" al Café Iruña de Pamplona, el 7 de maig de 2010.
Celebració del "Dia europeu de l'Ópera".






Merci a la Núria Mulé per ensenyar-nos el vídeo i la idea :-)

.

divendres, 19 de novembre del 2010

Novetats musicals a la Biblioteca del Guinardó


Els companys de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda ens fa arribar la guia de novetats amb les darreres adquisicions musicals del mes. Des de fa gairebé quatre anys, la biblioteca edita aquesta guia musical en paper, per consultar a la mateixa biblioteca; i també en format online, amb els títols directament enllaçats al catàleg Sinera. A banda de la llista de novetats i les recomanacions destacades, també enriqueixen la guia afegint-hi notícies musicals.

Un bon exemple de pràctiques musictecàries ben útils per a les biblioteques públiques.





Seguint l'exemple dels companyes del Guinardó, us animem a que feu servir l'Ampli per difondre els vostres fons musicals, les novetats, les activitats o el que sigui que feu amb la música a les vostres biblioteques.

No dubteu en enviar les vostres aportacions !

.

dissabte, 13 de novembre del 2010

El llegat de la música otomana #1 : El saz d'Arif Sağ

.
Arif Sağ


Merhaba, bu blogun sevgili okuyucular !


Benvolguts lectors d'aquest blog, ens complau acompanyar-vos avui fins l'altra banda de la Mediterrània i encara més enllà, fins les profunditats d'Anatòlia. Descobrirem una música i un artista fascinant. La música és un pou farcit de tresors, un viatge sensitiu pel temps i els espais més sorprenents.

Arif Sağ
va néixer a Dall, un poblet proper a la ciutat d'Aşkale, dins la província d'Erzurum, a l'Anatòlia Oriental (antiga Armènia Occidental) poblada essencialment per turcs de confessió alevie.


Aşkale, entre dos móns

Discriminats tradicionalment, els alevie van donar suport a Atatürk en la seva construcció d'un estat laic i sense discriminació; més endavant, als anys seixanta, es van orientar cap a l'esquerra i el propi Arif en va ser diputat (1987-1991). El primer artista-diputat en la història del Parlament turc.

Arif va fer molt aviat els seus primers passos en la música descobrint els türkü (cançons populars tradicionals) cap als 3 o 4 anys, i posteriorment el saz a l'edat de 7 anys. Fins als 14 continua estudiant per fer-se un aşık.

Un aşık (paraula d'origen àrab que en turc significa literalment «amant» ) és l'equivalent de l'Anatòlia del nostre bard o del trobador: poeta popular (en turc ozan), cantant, compositor i intèrpret de saz. El seu repertori es compon tant de türkü (cançons tradicionals anònimes) com d' şarkı (cançons que tenen un autor i un compositor). Tanmateix tot bon aşık ha de ser igualment capaç d'improvisar a la vegada paraules i música, cosa que dóna lloc a trobades on dos o més artistes es responen comentant un tema intemporal (l'amor, la inconstància de les dones, l'amor, la família, l'amor) o actualitat (la política turca, els productors de llegums deshonestos que utilitzen hormones de creixement...).

Entre 1960 i 1970, fa els seus primers passos com professional. El seu primer disc, «Gafil gezme akn bir gün ölürsün», data de 1963. El 1965, entra a la Ràdio de Istanbul com a intèrpret de saz. El 1975, s'incorpora com a professor al recent inaugurat İstanbul Devlet Türk Müziği Konservatuarı (Conservatori nacional de música turca de Istanbul) fins al 1982, any en que l'abandona per crear la seva pròpia escola, la Arif Sag müzik evi (Casa de música d'Arif Sag).

El 1982, dóna el seu primer recital de saz a Istanbul, al teatre San tiyatrosu, al que seguiran gires i concerts per Europa i Japó, entre els que destaca un concert amb l'Orquestra Filharmònica de Colònia el 1996, i una gira amb el guitarrista Tomatito per dotze ciutats d'Europa, el 2000.

Arif Sağ ha gravat més de 45 discos i 200 cançons. Ha col·laborat amb nombrosos altres aşık com Musa Erolu, Muhlis Akarsu i Yavuz Top entre altres. Però, lluny d'aïllar-se en la tradició dels aşık, ha realitzat diverses experiències de fusions d'estils musicals: autor d'un «concert per a saz», ha creat tanmateix l'estil «arabesk-fantazi» a Turquia.

El gran Arif Sağ, mestre del saz, l'instrument de corda per excel·lència de la música d'Anatòlia


El saz



El Saz es refereix a una família d'instruments de corda, de tipus llaüt amb pal llarg, que es toca a diverses regions de Turquia, Kurdistan, Iran, l'Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb pua o amb els dits.

diferents tipus de saz

El més comú és el saz turc, o baglamà turc, que té 7 cordes dividida en 3 ordres: de dos, dos i tres cordes, generalment de tripa. El més petit és el "cura", seguit pel "cura" de coll llarg, el "çogür", el "tambura", el "divan saz" i el "bas saz".
Us haureu fixat que el saz no te la boca, el forat de ressonància, on estaria habitualment ... però n'hi ha, es clar, està amagat, a sota, a la base de la caixa, amb un petit rosetó; això li dóna un so molt delicat, molt íntim i misteriós ...


i l'afinació és tan diferent a la resta d'instruments de corda de la Mediterrània amb aquestes cordes dobles i triples de diferent longitud ! ... les harmonies són d'una bellesa captivadora ...


us deixem amb l'art d'Arif Sağ i el seu saz









website d'Arif Sağ: http://www.arifsag.com/


Els músics turcs senten molt respecte i orgull per la riquesa musical de la seva tradició i molts d'ells han incorporat els seus elements per crear música nova i pròpia i entre ells està, naturalment, l'actualització del saz ... elèctric, entre els que destaca el veterà grup d'Istanbul de rock psicodèlic Baba Zula ...


... però aquesta és un altra història ... per a un altre article

.

dijous, 11 de novembre del 2010

Playlist- Live!: Òscar Dalmau.


Des de que Vapor Vell va fer 10 anys ara fa un mes, que no parem.

La Christina Rosenvinge va ser la convidada al primer Playlist - Live! de la temporada... i tot just dues setmanes després hi tornem amb la sessió de novembre.

Aquest divendres, dia 12, a les 19:00 serà el torn de l'Òscar Dalmau, del que us deiem:

"Óscar Dalmau's Phil Musical, del que ja us n'hem parlat aquí. I bon còmplice musictecari, segons ja es va informar aquí. Òscar Dalmau (àlies DJ Phil Musical) va començar escoltant los 40 Principales i boleros a l'adolescència, per comprar-se després els seus primers vinils de hiphop. Això el va portar al jazz i d'aquí va passar a l'easy listening d'orquestres nord-americanes dels anys 50, 60 i 70. Des de fa uns quants anys treballa en la recuperació del pop orquestral cantat en català dels anys 60 i enguany n'ha editat una selecció dins del recopilatori Pop a la Catalana."



Doncs això: disfrutarem d'un playlist en directe, una selecció de temes que han influït professional, artística, personal, sentimentalment o aneu a saber com, al convidat. No hi ha límit temporal ni estètic a l'hora de fer la tria... aneu a saber per on sortirà.


De moment us adjunto una cançó inclosa en el seu recopilatori de pop yeyé català: Nina de cera, de Maria Cinta.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...