Selecció de novetats discogràfiques, febrer '09

John Zorn - Filmworks XXI: Belle de Nature and The New Rijksmuseum
Tzadik 7370

Selecció realitzada al Departament de Gestió de la Col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d'una selecció de novetats i algunes reedicions que conformen un dels cinc lots anuals que el Servei envia a les prop de 200 biblioteques públiques que conformen la xarxa de la província de Barcelona. Cada una d'elles rep més o menys quantitat de títols en funció del seu tamany. La llista que presentem és el total i està subjecta a la disponibilitat comercial de cada disc. No sempre és fàcil aconseguir moltes còpies d'un mateix títol.

Entenem que la publicació d'aquestes llistes, així com les seleccions i discografies realitzades per altres biblioteques, poden ser d'utilitat per a la resta de companys de professió.
Aquest bloc, com sabeu, vol ser un punt de trobada per compartir aquests treballs.

Músiques del món

Anthony Joseph Bird head Son Naïve
Baluji Shrivastav Classical Indian Ragas Arc
Brossa Quartet de Corda Músiques de l'Holocaust Tempsrecord
Carlos Puebla Hasta siempre Egrem
Chen Dacan Chinese Ensemble Classical Chinese Folk Music Arc
Cobla Sant Jordi Binomis Columna Música
Culture Musical Club Shime World Village
François Breut À l'aveuglette Pias
Grupo Folklórico y Experimental Neoyorkino Concepts in Unity Clave Latina
La Pegatina Via Mandarina Kasba
Lizgairo Diacronías Falcatruada
Oumu Sangare Seya Nuevos Medios
Pino Daniele Ricomincio da 30 Sony
Sergio Mendes Trio Bossa Nova York Ipanema Sound
Soetkin Collier Nocturne Homerecord
Toti Soler Vida més alta K Indústria Cultural
Triphasic Shaman Universal
Vincent Delerm Quinze chansons Warner
VVAA 4t Festival Internacional de Percussió Ventilador
VVAA Les precurseurs de la Bossa Nova 1948-1957 Frémeaux
VVAA Queens of Jamaica Jahslams
Ximo Tebar Steps Omix


Jazz, Blues, Soul, Funk

Annie Ross Sings a song with Mulligan Jazz Track
Anthony Braxton Beyond Quantum Tzadik
Bill Dixon 17 musicians in search of a sound Aum
Buddy De Franco Quintet Cooking the Blues Lonehill Jazz
Carles Benavent Sin precedentes Nuevos Medios
Ismael Dueñas Trio Inversions New Mood Jazz
Jimi Tenor & Kabu Kabu 4th Dimension Sahko
Jimmy Rushing The Jazz Odissey Lone Hill
Jimmy Witherspoon Singin' the Blues Jazz Beat
Keith Tippett Tapestry Orchestra Live at Le Mans Red Eye
Nina Simone To Be Free Sony
Patricia Barber The Cole Porter Mix Blue Note
Randy Weston Little Niles Jazz Beat
Seasick Steve I Started Out... Warner
VVAA Take me to the River Kent Soul


Pop, Rock

Andrew Bird Noble Beast Bella Union
Antony & The Johnsons The Crying Light Rough Trade
Asian Dub Foundation Punkara Naïve
Buraka Som Sistema Black Diamond Enchufada/Pias
Corcobado A nadie Pias
DJ Rupture Uproot The Agricultura
Fennesz Black Sea Touch
Franz Ferdinand Tonight: Franz… Domino
Fucked Up The Chemistry of Common Life Matador
Fujiya & Miyagi Lightbulbs DDB Import
Ix! Autòmat Infinit Hexatylic
Jake One White Van Music Rhymesayers
Jim O’Rourke Tamper Drag City
Justo Bagüeste, Javier Carnicer Lijas Nuevos Medios
Klaus & Kinski Tu hoguera está ardiendo Jabalina
Las Escarlatinas Al galope Siesta
Lily Allen It’s not me, It’s You Capitol
Loudon Wainwright III Recovery Yep Roc
M. Ward Hola Time 4AD
Magma Studio Zünd Le Chant du Monde
Moha One Way Ticket to Canduland Rune Grammaphon
Morrissey Years of Refusal Decca
Phil Manzanera The Music 1972-2008 Expression
Pony Bravo Si bajo de espalda... Monterrey
Ponytail Ice Cream Spiritual Pop Stock
Sia Some people have real problems Universal
Teddy Thompson A piece of what you need Universal
The Hellboys A young person's guide to hell The Hellboys
The Killers Day & Age Universal
The Pains Of Being Pure At Heart TPOBPAH Slumberland


Música clàssica

Accademia del Piacere Le lacrime di Eros Arsis
Domenico Scarlatti Concerti Grossi Arts
Francisco Escudero Gernika Decca
Georg Friedrich Händel Duetti amorosi Decca
José Bros Giuramento Decca
JS Bach Solo Cantatas (per Bernarda Fink) Harmonia Mundi
Oystein Baadsvik 20th Century Tuba Concertos Bis
Pilar Jurado L'arte della coloratura Transopera
Vincenzo Bellini La Straniera Opera Rara
VVAA Jérusalem: la ville de deux paix Alia Vox


Música contemporània, Experimental i Avanguarda

Elegi Varde Miasmah
Gyorgy Ligeti Lux Aeterna Harmonia Mundi
Pauline Oliveros Four electronic Pieces Sub Rosa
Rebecca Saunders Stirrins Still Wergo
VVAA Source: music of the Avant Garde 1868-1971 Pogus


Bandes sonores i Música funcional

Alexandre Desplat The curious case of Benjamin Button (BSO) Concord
Danny Elfmann Milk (BSO) Decca
Estados del alma. Música de relajación y meditación Fórmula Free
Javier Navarrete Inkehart (BSO) MC
John Zorn Belle de Nature (Filmworks XXI) Tzadik
Slumdog Millionaire (BSO) Interscope
Tomas Newman Revolutionary Road Nonesuch
Tuomas Kantelinen Mongol (BSO) Colosseum


Enregistraments no musicals

Maria-Mercè Marçal Lluna, sal, sang, exili La casa de la cobla


Enregistraments per a infants

Giuseppe Verdi Aida (Col. Ópera para niños) Universal D.G.
Jep i Joll La ceba grillada Chatunga
Madagascar 2 (BSO) Interscope
Queta & Teo Les millors cançons Actual
Tramvia Blanc Batibull Tritó
Un viaje cool (Pequejazz vol. 5) Crescent
Wolfgang A. Mozart La flauta mágica (Col. Ópera para niños) Universal D.G.




John Zorn's Bar Kokhba Ensemble - Khebar


.

Alguns enregistraments excepcionals d'òpera en cd

Un usuari de Vapor Vell ha estat representant discogràfic de Philips, Decca, Deutsche Grammophon (ara dintre d'Universal) i d'Emi durant 30 anys. La seva especialització era la música clàssica. Durant aquests 30 anys ha venut, escoltat, apreciat i viscut la música clàssica com pocs en aquesta ciutat. La seva feina l'ha permès coneixer personalment molts dels intèrprets de la majoria de les òperes que s'estrenaven a Barcelona o del segells pel que treballava. Ara està jubilat i és un dels habituals a la biblioteca.

Disposat com sempre a millorar la biblioteca, un bon dia em va passar un llistat dels millors enregistraments en cd d'òperes. És una selecció personal, fruits d'aquest 30 anys de relació amb la música clàssica i els seus intèrprets. Reconeix les seves preferències d'alguns intèrprets per damunt d'alguns altres; la selecció de determinades òperes, i no d'unes altres, també segueix únicament el seu criteri. Jo m'en fio.

Alguns dels enregistraments que em va proposar ja no es troben, i entre els dos hem mirat de trobar algun equivalent en qualitat pel que fa a intèrprets o director o orquestra...

Si us sobra part del pressupost (!) i voleu renovar la secció d'òperes de la biblioteca: aquí teniu una bona selecció ja feta.

Si us interessa alguna altra cosa que no estigui al llistat, podeu consultar els catàlegs d'EMI, Decca o de Deutsche Grammophon, on es pot trobar gairebé tot i amb una qualitat excel·lent.

BELLINI, Vincenzo. Norma. T. Serafin, dir.; M Callas, M. Filippeschi, E. Stignani, N. Rossi-Lemeni. EMI Classics: 0724358683424 / 0724358683455 Digital

BIZET, Georges. Carmen. Sir Thomas Beecham, dir.; Victoria de los Ángeles, Gedda, Micheau, Blanc ; Choeurs et Orchestre National de la Radiodiffusion Française. [France]: EMI France, 2000. 0724356735354 DigitalEMI Classics

DONIZETTI, Gaetano. Lucia di Lammermoor. Herbert von Karajan, dir.; Maria Callas, Giuseppe Di Stefano, Rolando Panerai, Nicola Zaccaria; RIAS Sinfonie-Orchester Berlin. [Hayes]: EMI, cop. 1997. EMI Classics: 7243 5 66441 2 0

GOUNOD, Charles. Faust. André Cluytens, dir. Nicolai Gedda, Victoria de los Ángeles, Boris Christoff; Orchestre et Choeurs du Théâtre National de l'Opéra. 0724356797550 DigitalEMI Classics

LEONCAVALLO, Ruggiero. I Pagliacci. / MASCAGNI, Pietro. Cavalleria rusticana. Tullio Serafin, dir.; Maria Callas, Giuseppe Di Stefano ; Coro e Orchestra del Teatro alla Scala. [Hayes]: EMI, p. 1997. 0724355628756 DigitalEMI Classics

MASSENET, Jules. Werther. M. Plasson, dir.; A. Kraus, Troyanos, Manguerra, Barbaux, Bastin; London Philarmonic Orchestra. EMI Classics, 0724356651623 / 0724356651654 Digital

MOZART, Wolfgang Amadeus. Le Nozze di Figaro. Erich Kleiber, dir.; Alfred Poelli, Lisa della Casa, Cesare Siepi, Hilde Gueden; Orquesta Filarmónica de Viena; DECCA, 4173152 (3cds)

MOZART, Wolfgang Amadeus. Don Giovanni. Wilhelm Furtwängler, dir.; Cesare Siepi, E. Grümmer, E. Schwarzkopf; Orquesta Filarmónica de Viena; HUNT, 509 (3 cds)

MOZART, Wolfgang Amadeus. Così fan tutte. H. von Karajan, dir.; E. Schwarzkopf, N. Merriman, L. Otto; Coros y orquestra Philarmonica. EMI 69635-2 (3 cds)

PONCHIELLI, Amilcare. La Gioconda. F. Cleva, dir.; R. Tebaldi, C. Bergonzi, C. McNeil; Cor i Orquestra del Metropolitan Opera House de Nova York. G.O.P. 716 (2 cds)


PUCCINI, Giacomo. La Bohème. Herbert von Karajan, dir.; Mirella Freni, Luciano Pavarotti, Elizabeth Harwood, Nicolai Ghiaurov ; Chor der Deutschen Oper Berlin; Berliner Philharmoniker. London: Decca, 1973. 2 CDs ADD 00289 421 0492

PUCCINI, Giacomo. Tosca. Victor de Sabata, dir.; Callas, Di Stefano, Gobbi ; Coro e Orchestra del Teatro alla Scala di Milano. [Hayes]: EMI p. 2002. 0724356289055 DigitalEMI Classics

PUCCINI, Giacomo. Madama Butterfly. Tullio Serafin, dir.; Renata Tebaldi, Carlo Bergonzi, Fiorenza Cossotto, Coro dell'Accademia Nazionale Di Santa Cecilia, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia. London: Decca, cop. 1999. , 2 CDs ADD 00289 452 5942

ROSSINI, Gioacchino. El Barbero de Sevilla. I. Molajoli, dir.; M. Capsir, D. Borgioli, R. Stracciari; Coro e Orchestra del Teatro alla Scala di Milano. Music Memoria MM 30276 (2 cds)

VERDI, Giuseppe. Rigoletto. Rafael Kubelik, dir.; Dietrich Fischer-Dieskau, Renata Scotto, Carlo Bergonzi, Fiorenza Cossotto; Coro e Orchestra del Teatro alla Scala. Hamburg: Polydor, 1993. Deutsche Grammophon: 437 704-2

VERDI, Giuseppe. Aida. Jonel Perlea, dir.; Milanov, Bjoerling, Barbieri, Warren ; Rome Opera Orchestra and Chorus. [S.l.]: BMG Music, 1988. (Col•lecció: The RCA Victor opera series). GD866552

VERDI, Giuseppe. Otello. Arturo Toscanini, dir.; Vinay, Nelli, Valdengo ; NBC Symphony Orchestra. [S.l.]: BMG, 1991. (Col•lecció: Arturo Toscanini Collection; 51 ). RCA Victor Gold Seal: GD60302

WAGNER, Richard. Lohengrin. E. Jochum, dir.; T. Adam, W. Windgasser, B. Nilsson; Chor und Orchester der Bayreuther Festpiele. Arkadia 431



WAGNER, Richard. Tristan und Isolde. Wilhelm Furtwängler, dir.; Flagstad, Suthaus, Thebom, Fischer-Dieskau ; Chorus of The Royal Opera House, Covent Garden; Philharmonia Orchestra. [Hayes]: EMI, p. 2001. 0724356762152 DigitalEMI Classics

WAGNER; Ricard. Parsifal. Hans Knappertsbusch, dir.; G. London, M. Talvela, K. Kotter; Chor und Orchester der Bayreuther Festpiele. PHI, 416390 (4 cds)

WEBER, Carl Maria von. El Cazador furtivo. C. Kleiber, dir.; B. Weikl, G. Jarovitz, E. Mathis; Coro de la Radio de Leipzig; Staatskapelle Dresden. DGG 415432

Collita 2008 a la Biblioteca Vapor Vell.

Ja us ho avançàvem al post amb la selecció del darrer Music Spy Club: cada mes de gener a Vapor Vell fem la Collita de l'any anterior.
El que a Vapor Vell anomenem Collita és una exposició amb els millors àlbums editats durant l'any anterior, segons la premsa especialitzada (MondoSonoro, Rockdelux, GoMag, Uncut i Mojo).

Us adjuntem, a continuació, el document de la exposició, amb les llistes i el rànquing amb la puntuació dels millors cds del 2008. A la biblioteca podreu trobar els cds que apareixen a les llistes per endur-vos els en préstec.

Segur que dels seleccionats us en sobra algun... o en trobeu a faltar uns quants: endavant, acceptem comentaris amb els vostres rànquings de l'any passat!!!

Els deutes del Rei

Return to sender (1962) - Otis Blackwell, compositor; Elvis Presley, intèrpret.

No había en él nada extraordinario. Era flemático, respetuoso y poco ambicioso. Le gustaban los camiones ("solía ver a los camioneros sin camisa, con pañuelos atados al cuello y una gorra en la cabeza. Me parecían tan atrevidos... Siempre soñé con ser un auténtico camionero"). Era un campesino ingenuo y muy religioso; tocaba un poco la guitarra y cantaba de vez en cuando.
Decididamente era muy infantil para su edad: coleccionaba ositos de trapo, comía la consabida mantequilla de cacahuete y sándwiches de plátano espachurrado todas las noches antes de irse a dormir. Amaba a su madre con locura. De hecho, fue descubierto cuando grababa un disco amateur de My Happiness, que iba a ser un regalo de cumpleaños para ella.
Nick Cohn. Awopbopaloobop Alopbamboom: una historia de la música pop . Punto de lectura, 2004

Nick Cohn, el crític musical, describia Elvis Presley al seu llibre Awopbopaloobop Alopbamboom (1970) com un noi provincià i ingenu, bon fill, religiós i amant de la seva mare. Com va arribar, llavors, a esdevenir un icone de la joventut rebel, transgressora, amb una imatge més semblant al Marlon Brando de la pel·lícula The Wild One que a la de xicot sobreprotegit i conservador? Com va arribar l'Elvis a convertir-se en el Rei del Rock and Roll en un moment que existien cantants tan bons com Eddie Cochran, Gene Vincent, Johnny Burnette, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis?

Peter Guralnick respon aquestes preguntes a l'excel·lent biografia que va escriure sobre Elvis Presley, editada al castellà per Global Rhythm Press l'any passat. Un gran treball de documentació sobre la figura del noi de Tupelo que va fer realitat el consabut somni americà. Elvis: último tren a Memphis, ens parla de la construcció del mite i de la destrucció de l'home. De la destrucció de l'home tots tenim una idea bastant clara de com van anar les coses, si més no, tots recordem l'Elvis decadent cantant a Las Vegas, convertit en una caricatura de si mateix.

El que ens interessa explicar-vos avui, però, és com es va construir el mite. Quins factors van fer que l'Elvis arribés als cors de la gent de mig planeta? Quins personatges van ser claus en l'èxit d'Elvis? A qui deu el Rei el seu lideratge en la música dels anys 50? A continuació unes quantes pistes:


Deute nº 1) Gladys Presley: el suport incondicional
Es diu popularment que "no hi ha res com l'amor d'una mare" i, en el cas de l'Elvis el tòpic és tan cert com que 2+2 són 4. Gladys Presley va ser una figura trascendent en la vida de l'Elvis. De fet va ser ella qui li va regalar la primera guitarra quan encara era petit; ella el va portar al cor de l'esglèsia i educava la seva veu; ella el va animar a participar en el primer concurs radiofònic de joves talents on l'Elvis, amb déu anys, va quedar en un lloc destacat. Ella el donava seguretat, confiança. Gladys creia cegament en el seu fill, l'encoratjava i estava convençuda que era capaç d'aconseguir el que volgués. Creia que l'Elvis havia rebut la força del seu germà bessó mort poc després de néixer. "Quan mor un bessó, el supervivent rep tota la força dels dos", deia la Gladys. Potser no anava tan desencaminada...
Gràcies a la devoció que el Rei sentia per la mare, es va animar a gravar el seu primer disc en els estudis de la Sun Records l'any 1953. Era l'aniversari de la Gladys i el fill li volia dedicar un regal ben especial, així que va pagar 3,98 dòlars per enregistrar My Happiness, un èxit pop de Jon i Sandra Steele del 1948. My Happiness encara no aventurava "l'estil Elvis" però gràcies a ell va guanyar-se l'atenció de Marion Keisker, la secretaria de Sam Phillips, l'amo de la Sun Records, que el trucaria per provar-lo com a cantant un any després.


Deute nº2) Arthur "Big Boy" Crudup: la inspiració
Elvis era un fan del blues i del gospel, i un habitual dels All-Night Gospel Singins o reunions que es celebraven a les esglèsies per a cantar temes gospel fins a la matinada. Energia i sentiment eren "les marques" dels cantants negres admirats per l'Elvis, com Chuck Berry i el bluesman Arthur "Big Boy" Crudup. Elvis va ser el primer intèrpret blanc en imprimir un sentiment dramàtic i emotiu a la veu. El primer cantant blanc amb ànima negra.
That's All Right (Mama) era un tema original d'Arthur "Big Boy" Crudup, cantant i guitarrista de delta blues. Elvis havia posat aquesta cançó moltes vegades en el seu tocata, així que no és estrany que li vingués al cap el dia que Sam Phillips el va provar com a cantant en els estudis de la Sun. Després d'hores d'infructuosa inspiració, Elvis es va arrencar a cantar That's All Right, Mama d'una forma que va deixar atònit a Sam Phillips i als músics que l'acompanyaven, Scotty Moore i Bill Black. "Tal como el chico la interpretaba, transmitía frescura y exuberancia; transmitía una originalidad inocente y desvergonzada que Sam buscaba en toda la música que grababa. Era "diferente" y era pura." Peter Guralnick.
Si voleu assaborir els blues d'Arthur "Big Boy" Crudup, trobareu a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona el cd Mean ol'Frisco. Però, ara, compareu vosaltres mateixos l'original amb la versió de l'Elvis, el primer tema que la ràdio emetria del Rei un meravellós 3 de juny de l'any 1954 a les 21:30h:


That's All Right Mama, per l'Arthur.


That's All Right Mama, per l'Elvis.

Deute nº 3) Dewey Phillips, Marion Keisker i Sam Phillips: la confiança i l'oportunitat
El cantant de rhythm & blues, Rufus Thomas va dir sobre Dewey Phillips que "era un home blanc per casualitat". No hi ha cap altra millor definició de qui va posar per primer cop a la ràdio That's all Right, Mama. Dewey Phillips era un conegut disc-jockey de l'emisora radiofònica WMPS de Memphis tan boig per la música negra com el seu amic Sam Phillips. El dia que Sam va demanar a Dewey que escoltés amb atenció la versió que havia enregistrat el jove Elvis del tema del vell Big Boy Crudup, Dewey no s'imaginava que passaria la nit en blanc, impactat per la forma de cantar d'aquell noi de dinou anys. A l'endemà, Dewey va posar 7 vegades el tema al llarg del seu programa Red Hot and Blue, sacsejant Memphis amb el so Presley, regalant als oients el privilegi d'escoltar qui esdevindria el Rei del Rock'n'Roll.

A l'igual que Dewey, Sam Phillips era un malalt de música, il·lusionat amb trobar un cantant blanc que imprimís un so bluesy similar al d'un cantant de color. El dia que Marion Keisker, la seva eficient secretària, li va recordar que havia un jove que rondava els estudis i que feia un any havia enregistrat una versió del My Happiness com a regal d'aniversari per a la seva mare, Sam va pensar que podia provar l'Elvis com a cantant. Big Boy Crudup, va fer la resta.
Elvis només treballaria un any amb la Sun Records. L'any 1955, Sam Phillips el va haver de vendre a la multinacional RCA. Mystery Train va ser l'últim single que l'Elvis va gravar per a la Sun. Molts anys després, el director de cinema Jim Jarmusch rodaria una pel·lícula d'idèntic títol en homenatge clar a Elvis i al tema, que tot seguit podeu escoltar:



Deute nº 4) Bill Black i Scotty Moore: la contundent secció rítmica que va imprimir el "so Elvis"

Bill Black i Scotty Moore eren els dos músics que acompanyaven l'Elvis el dia de la prova. Quan espontàniament l'Elvis va començar a cantar That's All Right, Mama, emparat per la guitarra de l'Scotty i el contrabaix del Bill, la química va fluir. El trio no es separaria fins anys després.
De repente -contaría Scotty-, Elvis empezó a cantar ese tema, saltando y haciendo el ganso,y entonces Bill agarró su contrabajo y también empezó a hacer el payaso, y luego yo me puse a tocar con ellos. Creo que Sam tenía la sala de control abierta, no lo sé, o estaba editanto una cinta o haciendo algo, y sacó la cabeza y preguntó: "¿Qué estais haciendo?", y nosotros contestamos: "Ni idea"."¡Pues volved a empezar! -exclamó-, ¡buscad un punto de partida y repetidlo!". Elvis: último tren a Memphis.
Scotty Moore és considerat una llegenda de la guitarra i un innovador del fingerstyle, que influiria a músics com Buddy Holly, Eric Clapton o Keith Richards. En paraules del propi Richards: Tothom volia ser Elvis, jo volia ser Scotty. Si clikeu aquí podreu veure en directe al mestre Moore i a l'alumne Clapton, interpretant junts That's All Right, Mama.
La foto que hem seleccionat, recull la imatge d'un Elvis tocant tímidament la guitarra. Poc després d'aquesta instantània, Dewey Phillips, que aleshores era el representant d'Elvis, es va adonar que amb músics com l'Scotty i el Bill, Presley no necessitava tocar cap instrument sinó que havia d'explotar els moviments que ja començaven a cridar l'atenció dels primers fans.

Deute nº 5) Jackie Wilson : Moviment de pelvis, el sexual feeling:
Permeteu-me una concessió a un dels músics negres que més admiro. M'explico.
Jackie Wilson tenia una veu sobrenatural, versàtil i exuberant, em falten adjectius per poder descriure-la. Escolteu aquesta delícia, si us plau:

Però Wilson no només destacava per una veu especialment dotada per interpretar soul, rhythm'n'blues, doo-wop, pop, inclús òpera si hagués volgut. Jackie Wilson o Mr. Excitement, com també se li coneixia, es caracteritzava per oferir unes actuacions amb un alt component sexual en la forma d'interpretar els temes, de gestualitzar damunt l'escenari. La concessió que us parlava abans és aquest mateix apartat. Elvis no va copiar l'estil del Jackie, però tots dos músics es retroalimentaven de les seves pròpies i singulars formes de moure's. Elvis admirava el Jackie i Jackie admirava l'Elvis.


Des de les primeres actuacions de l'Elvis amb Scotty Moore i Bill Black, Elvis ja apuntava maneres sinouses i descarats gestos de luxúria. Cantava música de negres i es movia com un negre! No cal dir que l'Amèrica puritana va reaccionar contra aquell noi que cantava i es movia d'una forma que semblava convidar a viure aventures sexuals i alliberar-se de les passions reprimides. La primera vegada que Elvis va sortir a la televisió va ser tal l'escàndol que va crear, que fins i tot es van organitzar campanyes anti-Elvis, en una de les quals les alumnes d'un col·legi de Nova York van cremar un nino que representava el cantant. Amerikkka es tapava els ulls davant aquells gestos d'exhibicionisme salvatge.
A lot of people have accused Elvis of stealing the black man's music, when in fact, almost every black solo entertainer copied his stage mannerisms from Elvis. Jackie Wilson.












Deute número 6) Otis Blackwell : composicions, els grans hits
Elvis era un cantant extraordinari però no composava el que cantava. Per a aquesta feina comptava amb els talents que la RCA posava a la seva disposició. Entre aquests talents trobem un tan gran com desconegut pel públic: Otis Blackwell. Blackwell era un músic que escribia els seus propis temes i els interpretava. Però ves per on, era negre i més aviat lleig, així que el seu futur sobre l'escenari no era gaire prometedor. El dia que l'Elvis va escoltar Don't Be Cruel, un tema escrit i interpretat per l'Otis, la sort va somriure a l'home que acabaria composant més de 1000 temes, no només per a l'Elvis sinó per a Jerry Lee Lewis o Dee Clark. Entre els temes de Blackwell que Elvis va interpretar estan els següents hits:
Don't Be Cruel, All Shook Up, Fever, Return to Sender, Make Me Know It, Easy Question, Paralyzed, i un llarg etcètera...
Artistes com Blondie, The Who, Ronnie Spector, James Brown, Otis Redding o Ray Charles han interpretat les seves composicions, reivindicant així un dels grans talents a l'ombra de la història del Rock and Roll. Al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona trobareu aquest cd, que recull una petita selecció de l'obra de Blackwell:

Otis Blackwell. Sings His Greatest Hits. Acrobat, 2002.








All Shock Up (1957)- Otis Blackwell, compositor i intèrpret


All Shock Up (1957), interpretada per Elvis

Altres talents compositius que van treballar per a l'Elvis van ser el famós tàndem Leiber & Stoller, que s'expressaven així en relació al Rei:
"Nosotros creíamos que éramos los dos únicos chicos blancos que entendíamos algo de blues -dijo Mike Stoller-, per él lo sabía todo". "Creíamos que era uno de esos eruditos idiotas -corroboró Jerry Leiber-, pero escuchaba mucho. Se sabía todos nuestros discos. Conocía a Eddie "Cleanhead" Vinson. Le encantaban los primeros discos de Ray Charles. Y era una mula de carga en el estudio... no presumía de fama." Elvis: Último tren a Memphis.

Hound Dog - Leiber & Stoller, compositors; Elvis Presley, intèrpret


Tots aquests noms i personatges van ser importants en la carrera del nostre protagonista. Però com passa a totes les grans històries, trobem també una figura sinistre, un antagonista. En el cas d'Elvis, l'antagonista es deia Coronel Tom Parker, un home maquiavèlic i sense escrúpuls, tan responsable de la construcció del mite com de la destrucció de l'home.

No parlaré del Coronel. Tot i que és una peça clau en la biografia de l'Elvis, he preferit envoltar el Rei d'aquells noms que van aportar llum a la seva vida i a la seva carrera, a més de compartir amb vosaltres la meva devoció per un personatge sobre el qual John Lennon va dir que: "Abans d'Elvis no hi havia res".



Recordeu l'any 2002? Doncs jo sí, perquè aquesta remescla que va fer Junkie JXL del A Little Less Conversation va ser una de les cançons que més m'han fet ballar a la meva vida. Ah, i el clip és chipiriflautico! ELVIS VIU!


El chico claramente no podía pasar por intelectual, y era demasiado nervioso para llamarle introspectivo, pero absorbía influencias como un papel de secante; estaba abierto a gente nueva, a nuevas ideas y nuevas experiencias de un modo que desafiaba el estereotipo social. Se tomaba su trabajo en serio. Siempre que Neal [mánager de Elvis] iba a visitarle a su casa, le encontraba con un montón de discos (Ray Charles, Big Joe Turner, Big Mama Thornton y Arthur "Big Boy" Crudup) que Elvis estudiaba con la misma avidez que otros chicos invertían en la preparación de sus exámenes universitarios. Los escuchaba una y otra vez, oyendo algo que sólo oía él.
Peter Guralnick. Último tren a Memphis. Vol 1: Elvis: la construcción del mito. Global Rhythm Press, 2008.

Dedicat a la Teresa Núñez i a l'Edu Godoy Torres. :)

Biblioteca Francesc Candel: Butlletí de novetats musicals

La biblioteca Francesc Candel de Barcelona ens fa arribar el seu butlletí de novetats musicals del mes de febrer. És una guia de butxaca, de format petit, que ja fa alguns mesos que editen, però que fins ara, no ens havien fet arribar. Un butlletí de novetats és la manera més senzilla per difondre les noves adquisicions de la biblioteca... però si és queda dintre de les 4 parets de la bibloteca, de poc serveix. Biblioteques, preneu exemple! i envieu-nos les vostres novetats o expliqueu-nos que feu vosaltres per difondre la col·lecció musical!

En aquest número, a banda dels nous cds que han arribat a Francesc Candel, inclou un especial de cinema: una selecció de les noves adquisicions de pel·lícules musicals, clàssics com El rock de la cárcel de Richard Thorpe (1957) o més recents com 9 songs de Michael Winterbottom (2004) o Once de John Carney (2006).

Us l'adjuntem...

No puc evitar posar-vos un fragment d’una de les pel·lícules citades...
: )

CD recomanats febrer Fort Pienc

AQUEST MES DE FEBRER LA BIBLIOTECA FORT PIENC US RECOMANA, ENTRE LES SEVES NOVETATS:


CULTURE. Two sevens clash. 30th anniversary ed.
Shanachie, 2007 (1977)
Reggae

Two Sevens Clash és un disc fonamental dins de la música reggae (saber que el nom del grup The Clash prové d’aquí ho fa evident). Joseph Hill, Albert Walker i Kenneth Dayes varen comptar amb els millors músics del moment per crear aquest àlbum l'any 1977. Carregades de missatges profundament rastafarians, les cançons han estat remasteritzades en aquesta edició que commemora el 30è aniversari del disc i que inclou cinc remescles i preses dub a càrrec de I-Roy o Prince Weedy.

ELI “PAPERBOY” REED & THE TRUE LOVES Roll with you

Q Division, 2008
Soul/Rhythm and blues

Eli «Paperboy» Reed prové dels Estats Units i sorprèn per la seva gran qualitat a l’hora de desenvolupar el soul més genuí, a l’estil d’Otis Redding, Sam Cooke o James Brown. Amb una poderosa veu i unes composicions cuidades, aquest noi blanc de 25 anys reprèn l’època daurada del soul dels anys setanta en un segon disc, ple de força i ritme.

THE BYRDS. Mr. Tambourine man
Sony, 1996 (1965)Pop/Rock/Folk

Reedició del primer disc oficial de The Byrds, tot un clàssic. El so que el grup va desenvolupar al llarg de 1964 assoleix aquí la seva culminació i es converteix en punt de partida per al treball posterior de la banda. Les guitarres Rickenbacker de 12 cordes, el folk i la influència de The Beatles van crear un so radicalment nou, molt imitat els anys 1965 i 1966. El disc, amb un disseny de portada molt avançat per l’època, inclou 6 bonus tracks i algun tema inèdit.

BOBB TRIMBLE. Iron curtain innocence

Secretly Canadian, 2007 (Reed. De l'original de 1980)
Folk psicodèlic

Per diferents motius hi ha artistes que resten en l'anonimat durant anys fins que algun revisionista recupera el seu llegat musical. Trimble n'és un exemple: a principis dels 80 els seus discos no van tenir repercussió però avui en dia la seva veu delicada i el seu folk psicodèlic haurien triomfat entre el públic. Reconegut com a artista de culte en els cercles més underground, Secretly Canadian reedita ara els seus dos primers treballs, Harvest of Dreams i el debut Iron curtain innocence.

WILLY MASON. If the ocean gets rough
Virgin, 2007
Pop-Rock / Americana

Amb el seu debut, Where the humans eat (Team Love, 2004), i amb només 19 anys, aquest cantautor britànic ja va cridar l’atenció de la crítica i de companys de professió com Beth Orton o Bright Eyes. El seu segon treball és la confirmació de la solidesa de la seva proposta, un grapat de cançons de folk, country i pop on predominen els mitjos tempos, lletres sobre retorns i fugides, la família i els somnis trencats, i una veu adulta molt personal.

MANEL. Els millors professors europeus

DiscMedi, 2008
Pop/folk

Els millors professors europeus és el debut del quartet barceloní Manel. Amb uns quants premis i reconeixements al darrera, aquest àlbum ocupa ja un lloc a les llistes del millor de 2008 a casa nostra. El seu èxit rau en la riquesa de les seves lletres, l’arranjament de les melodies, l'ús variat d’instruments: cordes (ukelele, banjo), vents, xiulets, bases electròniques... Entre les seves influències citen Beirut, Jaume Sisa, Herman Düne, Pau Riba, Bob Dylan... Un debut prometedor.

ESPALDAMACETA. Madera y poca luz
Bankrobber, 2008
Acústica/Folk/Pop

El cantautor de Tarragona Espaldamaceta és la nova aposta del segell BankRobber. La proposta sorprèn per la seva senzillesa, ja que amb una guitarra i la veu en té prou per atraure l’atenció de molts oients. La crua sinceritat i la realitat que trobem a les seves lletres ens porten directament a algunes de les seves influències, com Elliott Smith o Nick Drake.

JULIO DE LA ROSA. El espectador

Recordings from the other side, 2008
Pop

El músic de Jerez de la Frontera Julio de la Rosa, líder de la ja extingida banda El Hombre Burbuja, és avui dia un dels joves compositors més prolífics del panorama estatal. Autor de bandes sonores d’èxit de sèries de televisió i pel·lícules, com 7 Vírgenes, en aquest tercer disc en solitari De la Rosa deixa l’experimentació i reprèn la bateria, la guitarra acústica, l’acordió i el baix per oferir-nos un brillant disc de pop.

THE WAVE PICTURES. Instant coffee baby
Moshi Moshi Records, 2008
Pop/Rock

The Wave Pictures són la banda d’acompanyament de l’exlíder de Hefner, Darren Hayman i també col·laboren habitualment amb Herman Düne, referències suficients per tenir-los molt en compte. Però per si això no fos suficient, han gravat un disc, Instant Coffee Baby, ple de melodies pop perfectes i un so ple d’autenticitat i que ha convertit a aquests tres joves músics britànics en la gran esperança del pop independent.

KEPA JUNKERA. Etxea
Warner, 2008
Música Popular-País Basc

El disc-llibre Etxea conté cançons tradicionals basques cantades en eusquera per un gran nombre d’artistes de renom: Santiago Auserón, Andrés Calamaro, Estrella Morente, Lluís Llach, Loquillo, Pedro Guerra, Ana Belén y Victor Manuel, Dulce Pontes, Luis Eduardo Aute… Un total de 42 cantants i 15 músics coordinats per Kepa Junkera donen forma a aquest treball que traspassa les fronteres de l’idioma.

CHRISTINA ROSENVINGE. Tu labio superior Warner, 2008
Pop

Després de la sorprenent aliança amb Nacho Vegas en el disc Verano fatal (Limbo Starr, 2007) arriba el que ja ha estat considerat per la crítica com el gran treball de l’artista madrilenya. Les seves lletres, per primer cop íntegrament en castellà, estan inspirades en la situació personal viscuda per la cantant. Rosenvinge ha comptat per a la gravació del disc amb una banda formada per amics i músics americans, entre ells Steve Shelley, membre de Sonic Youth.


Mon

Les àrees musicals de les biblioteques públiques: tàctiques i estratègies per al segle XXI

Treball presentat el passat dia 2 de Febrer de 2009 dins l'Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública organitzada per la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i coordinada per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

En ell, dos membres del col·lectiu AMPLI exposen un anàlisi de l'estat de la qüestió referent als canvis en la indústria i el consum de música enregistrada, l'impacte d'aquests canvis en la biblioteca pública i les propostes per a l'actualització i millora del Servei Públic Musical que aquesta pot oferir.

Àrees musicals de les biblioteques públiques from Josep Lluís Villanueva Fontanella