'Ajuntament de Barcelona publica 'Estoy hablando de mi generación', una compilació d'articles escrits per Claudi Montañá, crític musical i escriptor, entre el 1972 i el 1977, amb edició i pròleg de Josep Maria Ripoll. Es tracta d'un nou volum de la col·lecció 'Biblioteca Secreta', que vol recuperar la memòria d'un periodista i escriptor, gairebé desconegut, que va deixar un llegat molt valuós sobre les commocions musicals, cinematogràfiques, literàries i ideològiques de l'anomenada 'contractultura'.
Claudi Montañá (1944-1977) va deixar escrit el retrat d’una generació de la dècada dels seixanta i principis dels setanta que va passar d’idealista a nihilista, i en què s’aprecia el desengany del mateix autor, un període que va deixar pel camí algunes morts voluntàries, entre les quals hi ha la del mateix Montañá.
Al llibre, que fa un recorregut per la seva vida com a escriptor, es traça un mapa entre els seus escrits més simbòlics o transcendents, en els quals s’aprecia la seva qualitat literària i que ens mostren el retrat d’una generació. A més, la publicació es complementa amb escrits de persones que el van admirar i van escriure sobre ell després de la seva mort, com ara Àngel Casas, Salvador Picarol, Eduardo Haro Ibars, Oriol Llopis, Pilar Parcerisas, Juan José Fernández, Jaume Vallcorba i Carles Hac Amor, a més de Josep Maria Ripoll.
«Cal destacar aquí un matís important: l’articulista parla sobretot dels anys setanta en què duu a terme la seva activitat periodística, però la seva mirada sovint és la d’un supervivent desenganyat dels seixanta, la generació a què, de fet, pertany. Sigui com sigui, hem volgut fer una antologia amb una mostra del singular mosaic sobre aquestes dues dècades que suposen els seus textos. Molts d’aquests escrits estan situats en la subtil frontera entre periodisme de divulgació i literatura de creació», escriu Josep Maria Ripoll, responsable de l’antologia i prologuista.
De producció efímera i avui oblidat, Montañá va escriure a les revistes més importants de l’època dedicades al rock, el cinema, a la contracultura. Amb un estil molt particular «proper al poema en prosa», tal com el defineix Ripoll, va defensar el periodisme com a gènere i va batallar per trencar la línia divisòria entre el periodisme i la literatura de creació, igual que entre l’underground i l’«Alta cultura».
De Warhol a Sisa
Amb un estil virtuós i agosarat, la seva escriptura, segons Josep Maria Ripoll, és com «un intens lirisme; seqüències d’aparença il·lògica amb influències de l’escriptura automàtica i de la beat generation; un fort subjectivisme; presència de nombrosos elements característics de la cultura pop pel que fa al collage de les més variades referències; i la presència tant d’una fascinació pel “costat fosc de la vida” com d’un cert nihilisme a l’hora d’expressar un prematur desengany després de les il·lusions pròpies d’una rebel·lió juvenil massiva».
D’aquesta manera Montañá va saber captar l’atenció dels joves que començaven a escoltar els termes del pop, l’underground o la contracultura. A més d’aquests moviments en van sorgir altres, com la Nova Cançó, en què es feia crítica política a través de la cançó. La creació artística vivia un moment d’exaltació en àmbits com el literari –amb la irrupció del boom llatinoamericà a Barcelona–, el plàstic, el cinematogràfic o el musical. Representants de l’art conceptual, o dibuixants de còmic, utilitzaven les seves vinyetes per fer crítica política.
Els estudis que més defineixen la narrativa de Claudi Montañá són els dedicats a l’eclosió del pop, la contracultura i la Barcelona underground, al rock anglosaxó i americà, als actors del cinema americà més «rebels», o a l’univers underground de Warhol, escrits que no destaquen tant per la descripció objectiva de l’època, com per la seva implicació i el seu judici, de gran valor per definir aquests moviments o tendències.
D’altra banda, cal destacar que va contribuir a narrar l’ambient musical de l’època, principalment el cercle entorn de la sala Zeleste del carrer d’Argenteria, on van sorgir figures com Jaume Sisa, l’Orquestra Mirasol, Toti Soler, Jordi Sabatés o la Companyia Elèctrica Dharma. Sobre això, entre les seves aportacions més notables hi ha l’article «Sisa. En busca de las ilusiones perdidas», un dels millors textos de Montañá, segons Josep Maria Ripoll, o «Rayos de sol en las catacumbas de nuestra música», que la revista va titular «Spanish underground», una descripció de l’evolució de la música progressiva procedent de la psicodèlia a la música laietana, alineada amb el jazz d’avantguarda.
Col·lecció ‘Bilblioteca Secreta’
Aquest llibre forma part de la col·lecció ‘Biblioteca Secreta’, que edita l’Ajuntament de Barcelona, vol donar resposta a l’època de la contracultura en què tot va passar del blanc i negre al color. Coordinada per David Castillo i dissenyada per Marc Valls, la col·lecció, a través dels seus protagonistes, rescata l’essència d’una època des de l’aprenentatge i l’experimentació individual i també col·lectiva, un període que va marcar una part de la societat i va donar color a la ciutat.
Els títols publicats són:
Hem d’anar a l’Índia (records d’un viatge freak), Joan Vinuesa Baliu
Diario del marionetista Pepe Otal, Pep Gómez
CAMILO –és perillós abocar-se–, Antonio Orihuela i Isaías Griñolo
Les music chiens, Fotografies de Mercè Salvador, Pròleg: Canti Casanovas
Trencadís amb mar al fons, Josep Maria Sala-Valldaura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada