"De petit amb una guitarra cantava davant d'una finestra amb llargues cortines blanques. La seva llum era com d'alabastre. La guitarra tenia sols tres cordes, però jo en tenia prou. He cantat a grans teatres d’ Europa, Espanya i Cuba, i us puc dir que segueixo buscant aquella cortina blanca, aquell moment en el que la màgia es fa present. La màgia mitjançant la música. La proximitat es per mi aquella cortina, que els grans teatres no tenen. Es per això que m'encanta jugar a fer màgia tot explicant històries i cantant. Però aquest cop......en patins"
També comenta que: "La música clàssica és aquella que ha perdurat en el temps. Tot allò que perdura es allò que és vigent, per la seva bellesa i el seu sentit. I tot allò que transmet bellesa ho fa perquè conté vida, una flama que perdura. En el camp del cant clàssic la flama que guspireja sota la forma són les històries i els sentiments que hi són expressats, dels que tot sovint no es parla. En aquest espectacle us portaré de passeig en patins del barroc al clàssic, al caliu de les seves històries i els seus sentiments, i alguna que altra anècdota. Us ve de gust patinar pel temps?"
AMPLIATS
És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Jordi Homs i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.
(Text i Selecció: Lídia Noguerol)
Jordi Homs
Sí, realment aniré amb patins en línia. De fet aniré en patins i vestit amb una casaca barroca. Portaré un amplificador portàtil amb algunes peces, de tal manera que la musica i el cant es mouran per l'espai lentament donant una sensació d’ atemporalitat, que per mi representa la forma més essencial del barroc i el seu temperament.
Casaca barroca
Ens proposes una passejada que va del barroc al període clàssic. Quina ès la teva època preferida?
L’ època barroca és la preferida per mi. Per moltes raons, i la més destacable és que en aquell temps van passar coses de les que no es parla molt i són la base de la nostra cultura. Una base que en aquest temps torna, enriquida per tots els temperaments humans que ha transitat la nostra història fins ara. Per això començo pel barroc. Mira, pensa una cosa. Parlar del barroc és parlar de renaixement. L'esser humà es posa en el centre de la creació. Els clàssics grecs tornen amb força, una força que neix de l'emoció i d’un profund debat amb la mort, revestit de sofisticació i atemporalitat.
"Judit i Holorfermes" per Artemisa Gentilleschi
Musicalment neix l'òpera, la música arriba a la gent i els teatres d'òpera prenen la forma de les places públiques, on si tens una moneda pots veure un espectacle que per l'època era fascinant. I musicalment entra una component significatiu, la tensió en el fraseig, que parla d’una tensió existencial, plena de ganes de viure i exaltar la bellesa de cada moment. No et sona això?
Baschenis - Instruments Musicals
He actuat a molts llocs d'Europa i fora d'Europa. Tots els concerts tenen petits records que m'acompanyen, com per exemple l'olor del sabó dels hotels de París, que m'encantava. O els “mercadillos” de Berlín, on trobava coses fascinants abans dels concerts, com càmeres fotogràfiques amb òptiques de la URSS. I també hi podies veure vi calent amb un fred que pelava. Totes aquestes experiències pujaven a l'escenari, com nous perfums pel meu imaginari. No hi ha hagut grans concerts, sinó grans petites experiències darrere de cada cançó i de cada repertori, de cada ciutat, de cada trosset de món que he vist tot treballant.
Càmera soviètica Exakta
Potser dintre d’ aquest marc dels concerts i els petits grans detalls, destacaria quan vaig cantar a l'Institut Austríac de París. Cantava en una sala de cambra no molt gran. Hi era present Paul von Schillawsky que havia estat treballant amb tots els cantants, doncs era, i dic era amb pesar, perquè ja no és entre nosaltres, i això és una gran pèrdua, per la seva saviesa, amabilitat i màgia, doncs era un dels grans especialistes en música alemanya i mozartiana d'Europa, que ens formava en el marc de la interpretació a cantants de tot el món. Doncs en aquell concert, un cop vaig acabar un tema que es deia “Am leuchtenden sommermorgen”, Schillawsky es va aixecar i em va dir: “Podries tornar a cantar aquesta cançó per a la meva dona (que acabava d’entrar en aquell moment)”. Era un cantant novell en aquells moments, no era un gran teatre, però va ser un moment entre simpàtic i màgic, on el protocol del concert clàssic es va trencar amb molta gràcia, i va ser per mi un moment ideal per correspondre a la seva estima
Ens podries recomanar algunes obres per les quals patinaràs?
Si, et recomano “When I'm laid” de Henry Purcell. Escolta-la . Et recomano la versió de Elin Manahan Thomas. Ja em diràs.
Quins són els teus intèrprets preferits i per què?
Saps?, No existeix el millor cantant del món. Existeix el que més t'agradi a tu. No es com el futbol que tenim a Messi. A mi em commou profundament Fritz Wunderlich, em fascina Pavarotti, em fa somiar amb els ulls oberts la Callas cantant la “Casta Diva”, em fa plorar Victòria dels Àngels amb la seva fragilitat entre divina i humana. Em fa creure en l'essència humana cada cantant que s’entrega a la música des del seu talent, i que viu l'essència del qui va concebre i crear una música tan bonica com necessària, tan especial que sobreviu al temps.
LA TRIA DE LA BIBLIOTECA
LLIBRES
La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Elliot Gardiner. El Acantilado, 2015.
J.S. Bach. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Península. Barcelona, 1997.
Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII. Charles Burney. Acantilado. Barcelona, 2014.
Charles Burney (1726 – 1814) va ser compositor, organista, clavecinista i estudiós de la música. El juny de 1740 Burney va empendre un viatge, que ha esdevingut una fita en la història musical i un diari extraordinari escrit per un viatger curiós que descobreix una Europa complexa i tensa a les portes de la Revolució Francesa.
Portada
CD
He escollit dos compositors no tan
coneguts pel gran públic.
Barroc
Era Clàssica
