divendres, 8 de març del 2019

8 de març de 2019: La Guagua


El 1976 Torrebruno cantava: "Aprendre ya, la guagua es un autobús (...) / Ya llega la guagua / la guagua que viene y va / que va y viene /llega ya". Davant de la proximitat del 8 de Març, Dia de la Dona, alguns nostàlgics del franquisme  -i de la "División Azul"- han decidit sortir a la carretera amb un autocar molt més sinistre que el de Torrebruno: El de les Feminazis. No contents amb el bus contra els transsexuals, els de #nomechillesquenoteveo ara es foten amb les feministes i les dones. Ja que tenen tanta afició al servei discrecional, els recomanem una visita a qualsevol bibliobús perquè  busquin els següents títols (tot i que molt coneguts -excepte els dos últims- no sembla que els hagin llegit): 

-La trilogía d'Auschwitz. Primo Levi.
-Tothom hauria de ser feminista. Chimanda Ngozi Adiche. 
-Teoria King Kong. Virginia Despentes. 



Sobre el consetiment


El bus tunejat després del seu pas per Barcelona


I ara sí, deixem la carretera i escoltem la música que els musictecaris hem triat pel Dia de la Dona. 



 

FONTI EFFENDI
Gaye Su Akyol per Aylin Güngör


Gaye Su Akyol és una jove i talentosa istanbulina que ha publicat fa poc el seu 3er LP, İstikrarlı Hayal Hakikattir (La realitat és una consistent fantasia) deliciós i suggerent treball, aclamat pels principals medis especialitzats d'arreu (Wire, Mojo, Uncut, BBC Music, gairebé tots els rellevants) per la seva qualitat i aportació innovativa a la música popular de principis de S.XXI



Gaye Su i la seva extraordinària banda (atenció especial al guitarrista, Ali Guclu Simsek) viatgen per l'art musical turc, l'anadolu rock, la surf music i el pop psicodèlic per portar-nos a un univers juganer i misteriós  on ens trobem seduïts per la seva deliciosa veu, la seva creativitat i una personalitat magnètica i fascinant. 








 

HURDY GURDY MAN 

Potser us sonen més els himnes feministes d’Aretha Franklin, com "Respect" o "Think". Però la cantant de Detroit Laura Lee també va emprar a principis dels 70 l’energia i la força emotiva del soul per reivindicar l’alliberament de la dona al crit de: “Stand up and fight, girls, for your love rights”.



 


LO JAUME 

Recomano Chocolate, menta, Minsk...un grup israelià dels anys 70, que van arribar a competir a Eurovisió. 



Li he demanat en préstec a Don Sicalíptico que fa uns recopilatoris espectaculars. 

                                          Portada de la recopilació sicalíptica


DIRECTOR WILKINS 

És un home fidel i ens torna a parlar de la seva estimada Sister Rosetta Tharpe de qui ja en va cantar les excel·lències en un post anterior. 

""Em nego a començar aquesta recomanació sense que abans veieu aquest vídeo. Atenció especial al que passa a partir del minut 1:20:



Aquí la teniu, dear musictecarians, Sister Rosetta Tharpe. Negra entre blancs, dona en un món d’homes, guitarrista entre dones exclusivament cantants, compositora entre intèrprets, showwoman entre puristes del gospel, despreocupada en un ambient solemne, elèctrica en un món acústic... Va ser pionera en casi tot el que es va proposar. Tocar gospel a nightclubs! Les paraules casi no serveixen però aquí van les bàsiques.



Va nàixer l’any 21 del segle passat a Arkansas, amb el nom de Rosetta Nubin. Als 6 anys ja se la considerava una nena prodigi. Estudià guitarra per interpretar bàsicament blues i jazz. Va començar tocant i enregistrant discos de gospel amb sa mare abans de fer els 10. Es va traslladar a New York, després de casar-se amb el pare Thomas Thorpe (d’aquí ve “Tharpe”), i començà a enregistrar discos propis amb Decca. Les seves cançons van causar un gran impacte per la força i alegria que transmetien, i per la fluida barreja entre música religiosa i secular. Els seus primers discos són de mitjans dels anys 30; va morir al 73 en plena sessió de gravació. 

Va tocar amb Benny Goodman i Cab Calloway. La quantitat de grans artistes que han reconegut obertament la seva influència i mestratge és enorme: Elvis, Little Richard, Aretha Franklin, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Isaac Hayes... Una influència com a cantant, guitarrista i showwoman. Veient-la podríem afegir a a llista unes quantes desenes més d’influenciats il·lustres. M’atreveixo? Sí: Albert Collins


                                                      Disc recomanat 

El disc que us recomanem és una recopilació, que cobreix la primera dècada de la seva carrera. La més gloriosa/coneguda. Inclou la majoria dels seus hits: This Train, Up Above My Head, Rock Me, Precious Memories... Gospel energètic, elèctric, vigorós, vitamínic, essencial. Una delícia! Les biblioteques públiques, encara, no han descobert Sister Rosetta Tharpe. Segur que ho faran, gràcies als companys musictecaris d’arreu, per donar a conèixer aquesta joia de l’alegria musical. 

Però no hi ha una millor d’acabar aquesta nota que mostrar un altre vídeo. L’arribada, l’ambient, la posada en escena. Ah, la lleugeresa, la dolçor de viure!




LADYHAWKE

"V" està inspirada "En els monòlegs de la vagina", d'Eve Ensler. Aquesta cançó és d'obligada escolta després que un institut prohibís "Tina Frankens" (Bel Olid. Fanbooks. Barcelona, 2018) perquè la protagonista es masturbava. A mitjans dels anys 90' als instituts es recomanava llegir "El tigre de Mary Plexiglass" de Miquel Obiols (Barcelona: Laia, 1987; Barcelona: Columna, 1997), on la protagonista també es tocava. Com està el món, cony!





JOAN ROSEBUD

Ens recomana un trio de dames de tres èpoques diferents: 

Natalie Merchant (Líder dels 10.000 Maniacs) 



Etta James en directe (No necessita presentació) 



Genuflexió per Joan Jett 



DRA. GOLDFOOT 
Ginecologia i obstetricia 

Abans d'escoltar la cançó que he escollit pel "Dia de la Dona" comparteixo un vídeo didàctic sobre els genitals femenins impartida per una dona transsexual a la popular sèrie de Netflix "Orange is the New Black". 



I sense deixar el camp de la prevenció aquí us deixo la cançó que he escollit. "Candidiasis" del grup de "chocho punk" / Riot Grrrls Los Ovarios



Tantes dones, tants conys 

Més experimental però igual d'educatiu és l'àlbum "Blood Bitch" de Jenny Hval, que està dedicat a la menstruació. 

Sacred Bones, 2016


Aquesta obra d'art de Judy Chicago, també molt il·lustrativa, es titula "Red Flag" i és de 1971. Sembla que encara no han passat prou anys per acostumar-nos a una imatge d'allò més normal. Tot arribarà. 


                     Red Flag. Judy Chicago. 1971. Foto-Litografia. 20x24 polzades.  


BONUS TRACK
D'on venen els monstres? 

Doncs tal i com explica el llibre que us recomano a continuació, venen del passat i són fantasmes molt reals i presents: 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada