[Presentat a les Jornades '18]
Autors:
Resum:
El
descens dels usos de les col·leccions de música de les biblioteques ha estat
una realitat progressiva arreu. L’accés a la música ha canviat radicalment en
els darrers 10 anys i qui més qui menys s’ha tret de sobre els discos i els CD
i porta tota la seva discografia al telèfon mòbil.
Davant
d’aquesta realitat les biblioteques han adoptat diferents estratègies per
oferir als usuaris les seves col·leccions de música amb un valor afegit. Les
metodologies de treball han estat diverses, però totes han estat orientades a
aconseguir l’objectiu que els usuaris tornin a tenir la biblioteca com a lloc
de referència a l’hora de triar la
música que escolten. Els bons resultats obtinguts per aquestes propostes ens
fan pensar que els usuaris estan disposats a confiar en les biblioteques per afinar els seus instruments auditius.
Paraules clau:
-
Biblioteca pública
-
Promoció de la música
-
Participació
-
Biblioteques de Barcelona
-
Clubs d’audició musical
-
Prescripció musical
-
Recomanacions musicals
Resumen:
El
descenso de los usos de las colecciones de música de las bibliotecas ha sido
una realidad progresiva generalizada. El acceso a la
música ha cambiado radicalmente en los últimos 10 años y quien más quien menos
se ha sacudido los discos y los CD y lleva toda su discografía en el teléfono
móvil.
Ante esta realidad las bibliotecas han adoptado
diferentes estrategias para ofrecer a los usuarios sus colecciones de música
con un valor añadido. Las metodologías de trabajo han sido diversas, pero todas
han sido orientadas a conseguir el objetivo de que los usuarios vuelvan a tener
la biblioteca como lugar de referencia a la hora de elegir la música que
escuchan. Los buenos resultados obtenidos por estas propuestas nos hacen pensar
que los usuarios están dispuestos a confiar en las bibliotecas para afinar sus instrumentos auditivos.
Palabras clave:
-
Biblioteca pública
-
Promoción de la música
-
Participación
-
Biblioteques de Barcelona
-
Clubs de audición musical
-
Prescripción musical
-
Recomendaciones musicales
Summary:
The decline in the uses of library music collections has
been a generalized progressive reality. Access to music has changed radically
in the last 10 years and whoever else has shaken the discs and CDs and carries
all their discography on the mobile phone.
Given this reality, libraries have adopted different
strategies to offer users their music collections with added value. The work
methodologies have been diverse, but all have been aimed at achieving the
objective that users return to having the library as a reference point when
choosing the music they listen to. The good results obtained by these proposals
make us think that users are willing to trust libraries to fine-tune their hearing instruments.
Key Words:
- Public Library
- Promotion of music
- Participation
- Biblioteques de Barcelona
- Music listening clubs
- Musical prescription
- Musical recommendations
El
descens dels usos de les col·leccions de música és una realitat que any rere
any es constata al conjunt de les biblioteques d’arreu. L’accés a la música ha
canviat radicalment en els darrers 10 anys: només cal veure com han anat
desapareixent la majoria de les botigues de música, fins i tot com les seccions
de música de grans superfícies s’han anat arraconant fins a ser residuals. De
fet qui més qui menys s’ha tret de sobre els discos i els CD i porta la seva
discografia al telèfon mòbil o fins i tot ni això: hi accedeix en streaming des de qualsevol dels
dispositius digitals als quals té accés.
Davant
d’aquesta realitat les biblioteques han adoptat diferents estratègies per
oferir als usuaris les seves col·leccions de música amb un valor afegit: clubs
d’audició musical a l’entorn de la música (jazz, blues, òpera, pop,
electrònica, rock...), audicions comentades per experts, sessions comentades de
novetats discogràfiques, clubs de lectura a l’entorn de les obres literàries
que han inspirat òperes...
I
en el camp virtual, s’ha optat per treballar alineats amb la competència, i oferir als usuaris llistes de
reproducció d’Spotify específiques
fetes pels professionals de les biblioteques sobre diferents estils musicals,
efemèrides o a l’entorn d’esdeveniments musicals de la ciutat, o bé GoogleMaps que recullen botigues,
escoles de música, locals on anar a escoltar música en directe, festivals..., o recomanacions musicals a
través de les diferents xarxes socials...
Les
metodologies de treball han estat diverses, totes orientades a aconseguir
l’objectiu que els usuaris tornin a tenir la biblioteca com a lloc de
referència a l’hora de triar la
música que escolten. Com es pot veure en la descripció de les diferents
propostes, totes passen per l’especialització en un determinat estil musical,
en la singularització de fons i activitats que permeti als usuaris trobar una
oferta cultural sòlida, aprofundir en els seus gustos i alhora descobrir noves
músiques.
Els
bons resultats obtinguts per aquestes propostes demostren que els usuaris estan
disposats a confiar en les biblioteques per afinar
els seus instruments auditius.
1. BIBLIOTECA VAPOR VELL.
SENSE PREFIX: UNA GUIA PER
ENTENDRE L’AVANTGUARDA MUSICAL DE BARCELONA.
1.1.Presentació
Des de l’any 2000 la biblioteca està desenvolupant una especialització en
música moderna. El treball ha canviat lògicament amb els temps: de posar èmfasi
en la col·lecció, ha passat pel protagonisme de les activitats i ara es troba
en un agradable i fèrtil estat intermedi on prima la difusió musical
independentment de la forma. Ha canviat el tipus de feina però no el seu
objectiu: donar a conèixer la música i generar un fòrum comunitari per
compartir-la. El Music Spy Club, amb
11 temporades ininterrompudes de programació, seria l’exemple més emblemàtic
d’aquesta canvi.
L’especialització de la Biblioteca Vapor Vell va sorgir d’un fons especialíssim:
la maquetoteca de la ciutat de
Barcelona. La maquetoteca va néixer a
partir d’un fons històric de més 3.500 gravacions entre cassets, CD’s, Discos i
CD’s. Totes aquestes maquetes i vídeos provenen de La Bàscula, Interrock i
Ràdio 4. Les primeres gravacions són dels anys 80 i arriben fins els nostres
dies. Amb els anys, la col·lecció s’ha complementat amb les donacions del fons
de maquetes de la sala Sidecar i noves aportacions de La Taverna del Llop, el
programa de Ràdio 4. El fons actual és de 6000 enregistraments. Tota la
col·lecció està catalogada i es pot consultar a la biblioteca o a Internet.
Durant quinze anys s’ha digitalitzat el fons videogràfic, bona part de l’arxiu
sonor i s’ha realitzat préstec a aficionats, curiosos i investigadors.
La naturalesa original d’aquests documents era d’allò més diversa: des de
la clàssica maqueta fins autoedicions o edicions privades més o menys
elaborades i amb les seves portades; passant per enregistraments de concerts o
cintes promocionals de pocs temes que es feien per trobar bolos o per a les emissores de ràdio. Els documents dipositats al
fons provenen sobretot de Barcelona i Catalunya. La col·lecció
però roman desconeguda. Per això l’any passat vam decidir començar un projecte
per donar-la a conèixer.
Podem mostrar la importància d’aquest fons? Podem recuperar els seus
artistes? Les biblioteques poden dedicar-se a l’arqueologia musical? Les
biblioteques poden editar discos? En quina mesura el món virtual ajuda a
divulgar la música? A aquestes preguntes intenta respondre aquest projecte.
1.2.Un disc recopilatori: Sense prefix
Sense prefix és una maqueta de les
maquetes, una selecció de 10 temes editada en forma de maquetes. El propòsit és
fer-ne dos a l’any, amb diferents aproximacions estètiques. La selecció la farà
cada vegada una persona vinculada al món de la música. Aquesta selecció no està
pensada per ser editada físicament, sinó per difondre virtualment.
La primera edició s’ha presentat el 2018. El procés per arribar-hi implica
investigar la col·lecció, capbussar-se entre els cassets, vinils, vídeos BETA,
U-Matic, Super 8, CD’s d’aquest fons únic que representa l’underground musical
de la ciutat de Barcelona des del anys 80 fins l’actualitat. La majoria
d’aquests cassets gairebé no contenen informació més enllà d’algunes dades
escrites amb bolígraf. En molts casos hi ha un telèfon escrit, de només set dígits,
de quan els telèfons es donaven sense prefix.
Aquesta feina s’ha fet en col·laboració amb un periodista musical, còmplice
de la biblioteca. Es tracta d’un dels usuaris més dinàmics i perseverants de la
maquetoteca. Gràcies a la seva feina s’han editat ja quatre recopilatoris
integrals d’artistes locals utilitzant el material únic que és al nostre
magatzem. Ell ha seleccionat 10 temes emblemàtics d’aquest fons per crear una
recopilació divulgativa, no venal. També ha convocat a bona part dels músics
intèrprets.
1.3.Criteris
Donada la quantitat de documents, vam establir alguns criteris per acotar
el fons ja que d’una altra manera la mostra podia quedar massa dispersa. Per
una banda, criteris de reducció per fer manejable el fons. De l’altre, criteris
per mirar d’establir una mena d’argument que servís per articular la selecció.
El primer element de tall va ser centrar-ho tot en materials de Barcelona o
molt relacionats amb ella, bé perquè es tractava de músics que s’havien
instal·lat a la ciutat o perquè sempre n’havien mantingut una estreta relació.
Després es va decidir triar coses dels anys 80, de quan començà a constituir-se
el fons en el sí del Casal Transformadors. I finalment, es va optar per
seleccionar músics o grups relacionats amb les diferents tendències
avantguardistes que corrien per la ciutat fa 30 anys. Com que molts dels músics
seleccionats encara estan en actiu i encara fan música amb pressupostos
semblants als de llavors, això ens permetria obtenir una foto de fa tres
dècades i poder-la contrastar amb el present.
Aquest plantejament encara ens permetia fer una altra cosa interessant, que
era la possibilitat de veure com i en quina mesura els músics seleccionats
havien deixat petjada en la música local, en músics que anys després també van
decidir moure’s dins els terrenys de la música d’avantguarda, ja estigués
aquesta arrelada en el jazz i la improvisació, en l’electrònica i
l’experimental, o en el rock i el pop més heterodoxos. Perquè, si una cosa es
pot afirmar de l’escena avantguardista barcelonina és que des de sempre, amb
major o menor grau, han conviscut diferents tendències dins d’ella. Si més no,
aquestes tres grans línies sempre han estat presents, i sovint contaminant-se
entre elles.
1.4.Edició i presentació
El resultat d’aquest primer treball és un disc recopilatori, mesclat i
masteritzat per la propia biblioteca i editat amb la complicitat de La Olla Expréss, empresa experta en tota
mena d’artesanies musicals.
La maqueta està catalogada i es pot consultar i prestar a la Biblioteca
Vapor Vell. També s’ha publicat en línia, amb permís dels músics, i es pot consultar al bloc AMPLI, aquí. En aquests dos àmbits ha
començat la seva vida de préstec i consultes i comentaris.
La presentació es va fer a la pròpia biblioteca, amb la presencia de bona
part dels músics participants (Xavier Maristany, Víctor Nubla, Anki Toner,
Quodlibet) i s’ha acompanyat d’una exposició visual dels materials que han permès
elaborar el disc: els cassets, fotos dels directes, informacions a revistes.
Tota aquesta informació es pot consultar també al bloc AMPLI.
2.
BIBLIOTECA
CLARÀ: 15 ANYS D’ÒPERA CLUB
La biblioteca
Clarà, situada al barri de Les Tres Torres al districte de Sarrià-Sant Gervasi,
té un centre d'interès en Òpera format per uns 900 documents. Aquest passat
2017 ha celebrat 15 anys del seu Òpera
Club (OC), nom sota el qual s’aglutina el gruix de les activitats que es
programen al voltant de l’òpera i que queden recollides a les memòries En to
d’aventura: memòries de l’Òpera Club, escrites per Edgar Villanueva,
coordinador del Club.
L’activitat de la
biblioteca al voltant de l’òpera s’ha desenvolupat generalment en un context
favorable. L’Associació Amics de l’Òpera de Sarrià, el recentment reformat
Teatre de Sarrià, que aspira a ser el teatre de cambra de la ciutat de
Barcelona, Centres Cívics veïns com el Pere Pruna o la Casa Orlandai, que també
ofereixen una programació estable al voltant de l’òpera, conformen una xarxa
còmplice a la qual cal sumar un gran interès pels veïns i també usuaris del
nostre equipament. En aquesta direcció, la biblioteca disposa d’un pressupost
específic per a la compra i renovació del fons documental però també per a la
programació d’activitats, tant per part de Biblioteques de Barcelona com del
Districte. És així com la biblioteca Clarà s’ha convertit en un equipament
referent en òpera, com ho demostra el fet d’haver contribuït en l’elaboració
d’una bibliografia selectiva de la Diputació de Barcelona, o d’haver esdevingut
la llavor de l’Òpera en Ruta, cicle
que se celebra a tot el Districte de Sarrià-Sant Gervasi cada mes de maig, o
també el fet que a la biblioteca acollim dos clubs de lectura musicals que fem en
col·laboració amb dues importants institucions de la ciutat a nivell musical
que són l’Auditori de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu.
2.1.Com neix l’Òpera Club?
L’Òpera Club neix a partir de
la proposta d’un usuari de la biblioteca. Va ser l'any 2002, quan l’Edgar
Villanueva va proposar a la direcció de la biblioteca oferir una conferència
sobre òpera. El que va començar sent una aventura va acabar desencadenant un
projecte en majúscules i també la creació d’un centre d’interès en aquest
gènere musical. Això li dóna un pes important a aquest projecte perquè
concedeix a l'usuari veu i poder d'intervenció en el dia a dia de la
biblioteca. En aquell moment, les activitats de difusió musical convivien amb
unes altes xifres de préstec. Ara, es presenten com una activitat paral·lela al
servei de préstec i com un reclam de la biblioteca com a espai de difusió i
promoció de la cultura en sí mateix.
Ja fa anys que
s’estan duent a terme iniciatives, a través de la televisió, per exemple, que
tenen per objectiu apropar l’òpera a tothom. Aquesta és, des de l’inici, una
aposta clara de la biblioteca com a servei públic que som: aconseguir que les
propostes siguin atractives tant per al públic coneixedor de l’òpera, com per al
que és el primer cop que assisteix a una activitat. Tot un repte.
Un altre objectiu
de l’OC, no principal però també important, és crear comunitat. Activitats
complementàries com l’assistència en grup al Liceu reforcen aquesta idea.
Igualment, tota la difusió de la nostra activitat específica es fa a través
d’un canal concret d’un butlletí electrònic per als usuaris i usuàries que
estan interessats en rebre informació sobre tot el que té lloc a la biblioteca
sobre òpera. És a dir, es focalitza l’atenció en aquest grup amb un interès
comú i se’l fa protagonista.
2.2.Arriscar-nos. Innovar. Créixer
Si durant els
primers anys de l’OC la programació es va centrar en conferències al voltant de
la programació del Liceu o d’efemèrides destacades, un dia vam apostar per fer
alguna cosa més gran. Amb l’excusa de la celebració del dia Internacional de
l’òpera vam celebrar la Setmana de
l’Òpera, de la qual enguany celebrarem la 8a edició. L’activitat més
destacada segurament d’aquella 1a Setmana
de l’Òpera, va ser Recital domèstic, una flash mob que perseguia crear un efecte sorpresa entre els
usuaris que es trobaven a la biblioteca.
Les següents
edicions de la Setmana de l’Òpera han
esdevingut espais on encabir diverses i originals propostes: representació
d’òperes tant a la biblioteca com al Teatre de Sarrià, divertits espectacles
infantils i familiars, presentacions de llibres, conferències divulgatives i
d’altres més especialitzades, tallers formatius al voltant, per exemple, de la
plataforma musical Spotify amb l’objectiu de donar a conèixer el canal propi de
la biblioteca, etc.
2.3.L’Òpera en ruta, o el treball en xarxa
Podríem dir que
d’alguna manera, la biblioteca Clarà, amb el seu Centre d’Interès i la seva
Setmana de l’Òpera va ser la llavor de l’Òpera
en Ruta, esdeveniment que té lloc durant dues setmanes de maig al Districte
i aglutina un gran nombre d’activitats al voltant de l’òpera. Hi participem
equipaments i entitats del Districte però també d’altres com el Gran Teatre del
Liceu, el Palau de la Música, o la Fundació Victoria de los Ángeles. Amb això
remarquem la importància de la col·laboració i aliança quan una biblioteca es
planteja treballar el seu fons musical més enllà de la col·lecció. La
complicitat entre els agents del territori és clau per fer ressò de les
activitats i projectes en els quals tots treballem.
2.4.L’òpera ens porta a altres temes...
Un altre aspecte a
destacar és la relació que la biblioteca ha buscat entre l’òpera i altres
temes. És el cas de la representació de l’òpera Il Pigmalione, sobre
l’escultor Pigmalió. Amb aquesta proposta, la biblioteca ret homenatge a
l’escultor Clarà (la biblioteca es troba en el que va ser l’antic taller i casa
de l’escultor). També el cas d’activitats que busquen promoure la lectura, com
una sessió al voltant de l’òpera Werther, de Massenet, amb motiu de la
seva representació al Liceu en la qual els participants van fer la lectura
prèvia del llibre, o també en aquest línia, del Club de Lectura d’Òpera que
s’està programant enguany en col·laboració amb el Liceu i que inclou les lectures
d’algunes obres literàries vinculades a la seva representació.
2.5.I el préstec de cd’s i dvd’s?
La música clàssica
és un dels gèneres musicals que proporcionalment més es presta a la biblioteca
en relació a la resta d’estils musicals. Pel que fa concretament a l’òpera,
durant el 2017 vam prestar 1.036 documents, incloent llibres i revistes
(1.316 el 2016, 1.201 el 2015). Tot i que en números totals la xifra de
préstec es veu superada pels documents de pop/rock classificats al número 2,
proporcionalment al fons que té la biblioteca, la música clàssica s’ha prestat
més durant el 2017 (un 59% davant del 49% del número 2).
Des de la
biblioteca, a través d’exposicions temàtiques del fons, es vol donar a conèixer
i també fomentar l’ús del préstec. Però no oblidem que l’objectiu en sí mateix
de les activitats que programem és el de donar a conèixer un compositor, un
període històric o la trajectòria d’un compositor. En aquest sentit, i donada
la situació, les biblioteques del S.XXI també hem de fer difusió de recursos
musicals que tenim disponibles, interminables i gratuïts, com bases de dades i
plataformes musicals, sense veure’ls com una competència. En el cas de la
música clàssica, s’observa que el perfil majoritari dels usuaris del préstec
així com dels assistents a les activitats és el de gent gran, sovint sense
domini tecnològic. A dia d’avui, aquest fet ens ofereix un repte
més gran pel que fa a la formació en aquest àmbit però també, amb el pas del
temps, ja haurà deixat de ser, probablement, un fet remarcable.
3.
BIBLIOTECA VALLCARCA I ELS PENITENTS – M. ANTONIETA COT. CAMPS
DE COTÓ AL BARRI DELS PENITENTS
Any
2011, Districte de Gràcia, barri dels Penitents, 16h de la tarda. Un munt de
persones s’apropen a un edifici d’arquitectura moderna que s’aixeca a un costat
de la Ronda de Dalt. És la inauguració d’una nova biblioteca pública que té com
a tret distintiu la seva especialització en música negra d’arrels
nord-americana. Jazz i blues, soul i funk, ritmes i melodies imperibles que van
néixer a milers de kilòmetres de distància, a l’altre costat de l’Atlàntic, en
unes terres travessades pel riu Mississippí, on esclaus procedents de l’Àfrica
cantaven en els camps de cotó mentre suportaven jornades extenuants, la calor
infernal i el maltractament del capatàs. Hi ha res més bonic que del dolor
neixin músiques que perduren en el temps, que evolucionen generant altres
formes d’expressió artística i que continuen emocionant als homes i les dones
del segle XXI?
La
música negra ha tingut a Barcelona, des de principis del segle XX, un lloc
especial i uns aficionats fidels. A més a més de locals de música en viu,
escoles de música amb estudis específics en jazz i blues, escoles de ball
swing, festivals, esdeveniments musicals i disc jockeys, la ciutat també compta
amb una bona cantera de músics de primer nivell especialitzats en aquests
gèneres, com poden ser: Andrea Motis, Marco Mezquida o Giulia Valle,
instrumentistes i compositors de jazz de projecció internacional o les bandes
“A Contrablues” (guanyadora de “l’European Blues Challenge”) i “The Suitcase
Brothers” (guardonats amb el segon lloc al prestigiós “International Blues Challenge” de 2013 de Memphis).
Tenint
en compte aquest proverbial interès que es respira a la ciutat per la música
negra, a la biblioteca vam pensar que seria interessant crear un centre d’interès per a la seva difusió,
donar-la a conèixer i atreure als aficionats del barri i de fora.
La
Biblioteca Vallcarca i els Penitents – MAC, al llarg d’aquests gairebé set anys
de trajectòria, ha realitzat diferents activitats i serveis per tal de difondre
el centre d’interès i fer visible la biblioteca més enllà del seu espai físic.
Aquesta
és la collita del que hem conreat durant aquest temps en els nostres camps de
cotó.
3.1.Activitats de difusió musical:
Les
activitats musicals són una bona fórmula per oferir la biblioteca com un lloc
d’experiència activa, tant per a l’usuari com per al bibliotecari.
-
Master classes d’instruments: de bateria,
de guitarra i de saxo.
-
Cicles
musicals d’audicions comentades: n’hem fet
11 de diversos gèneres i temàtiques: productors discogràfics, música i
literatura del Deep South, diferents visions del jazz a càrrec de periodistes i
crítics musicals, història de la música soul,
orígens del and roll, etc. A partir del 2016, les gravacions àudio dels
conferenciants que han participant en els cicles es troben disponibles a la
plataforma Ivoox.
-
Taller de construcció d’instruments
musicals per als més petits.
-
Blues als instituts: audicions
comentades per a alumnes de l’ESO i Batxillerat.
-
Altres: jam session de jazz,
concert de petit format...
3.2.Entitats que han col·laborat amb la biblioteca en la realització
d’activitats:
Fundació
Catalana Jazz Clàssic, Escola-Taller de Blues de Barcelona, Capibola, Festival
Internacional de Jazz de Barcelona, Consolat nord-americà.
3.3.Alguns noms del món de la música i la cultura que han participat
en activitats o cicles musicals a la biblioteca:
Andrea
Motis i Joan Chamorro (músics de jazz), Joan Pau Cumellas (harmonicista de
blues), Amadeu Casas (guitarrista de blues), Mario Cobo (guitarrista), Martí
Elías (bateria de jazz i blues), Dani Pérez (saxofonista), Ricard Gili
(director de l’orquestra “La Locomotora negra”), “Big Mama” Montse (cantant i
guitarrista de blues), Kiko Amat (escriptor i periodista), Miqui Otero (escriptor
i periodista), Joan Anton Cararach (director artístic del Festival
Internacional de Jazz de Barcelona), i
els nord-americans Ashley Kahn (teòric del jazz i escriptor) i Marc Myers
(historiador del jazz i bloguer a JazzWax).
3.4. Serveis d’informació
i prescripció musical elaborats per la biblioteca:
-
Google Maps del jazz i blues a
Barcelona:
recull les botigues de discos especialitzades, escoles de ball swing, escoles
de música amb formació específica en jazz i blues, locals de música en viu amb
programació regular de música negra i biblioteques o centres de documentació
especialitzats.
-
Google Maps de Festivals i cicles
de jazz, blues i música negra a Catalunya: ofereix informació bàsica i
actualitzada sobre cada festival (dates, lloc, web, organitzadors, descripció).
-
Playlists a Spotify: bandes
sonores de llibres i temàtiques que allotgem a Playlists.net, un lloc web
on els usuaris comparteixen les seves llistes de reproducció. Ángel Navas,
co-fundador del portal IndustriaMusical.es recomana utilitzar les xarxes
socials i la web Playlists.net per tal
d’arribar a un públic més ampli. Alguns exemples de les playlists més exitoses
que hem realitzat, amb una majoria de seguidors estrangers:
-
1001 canciones
que hay que escuchar antes de morir de Robert Dimery: 399 seguidors
-
Història del
Cool Jazz en 100 cançons: 319 seguidors
-
Post-punk
1978-1984
de Simon Reynols: 144 seguidors.
-
Mystery Train de Greil
Marcos: 52 seguidors.
-
Els llibres
amb banda sonora és un conjunt de
llistes de reproducció d’Spotify basades en els llibres musicals més destacats
disponibles a les biblioteques. Les llistes de reproducció dels llibres amb
banda sonora són una eina útil per escoltar les cançons que l’autor va citant
en el text, a mida que van apareixent, d’una manera senzilla i ordenada.
Aquests llibres s’identifiquen mitjançant una etiqueta amb la frase “Llibre amb banda sonora” i un codi QR
que remet a la llista.
-
Guies de
lectura (en paper) amb versió playlist a Spotify com per
exemple: “75 anys del segell Blue
Note”
o “Els imprescindibles del
jazz”.
3.5.Col·lecció especialitzada:
Tot
i la davallada de préstec de cd’s a les biblioteques, deguda a l’aparició de
noves formes d’escoltar música d’una manera desmaterialitzada (streaming, descàrrega), l’àlbum és
encara un format vàlid. Ricard Robles, fundador i codirector del festival
Sónar, creu que l’àlbum no desapareixerà
i conviurà amb les playlists. En aquesta
línia, la biblioteca ha conferit a la col·lecció física una dimensió virtual.
És el que alguns autors han anomenat “biblioteca musical híbrida” .
Una
mostra de la convivència pacífica entre formats diferents, la tenim a través de
les guies de lectura en paper de les quals hem fet rèpliques o versions de les
mateixes a Spotify. Dos exemples: “75 anys del Segell blue Note” i “Els
imprescindibles del jazz”, les dues seleccions discogràfiques les trobem
recollides en paper i en una playlist específica a Spotify.
Per
altra banda, també, hem creat una secció especialitzada i diversos apartats
segons els gèneres musicals. A banda del jazz, blues i soul comptem amb
apartats més específics que faciliten a l’aficionat la selecció de música com
si es trobés en una botiga de discos: Jazz llatí, Jazz rock/fusió, Blues,
Blues-rock, Funk, Gospel, Música cajun, Música zydeco. També vam
decidir crear altres subdivisions complementàries per a gèneres relacionats amb
la música d'arrels nord-americana: Rock and rol i Country. Les bandes
sonores, els DVD musicals, les pel·lícules i els llibres que tenen a veure amb
el centre d'interès també s'agrupen dins la secció.
L’aposta
per la difusió musical a la nostra biblioteca ha projectat la biblioteca més
enllà del barri i de l’espai físic. Ha permès, també, explorar diferents formes
d’arribar a aficionats i a un públic potencialment interessat que a Barcelona
no disposa de molts llocs on poder nodrir els seus coneixements musicals al
marge de l’ensenyament reglat i l’assistència a concerts. Els musictecaris
treballem com a guies de l’usuari en l’univers de la música, una de les
expressions creatives més sublims de l’ésser humà en un viatge fascinant que té
molts camins a recórrer en el temps i en l’espai. La nostra missió és
acompanyar a l’usuari en la descoberta, el gaudiment i la formació del gust per
la música tal com hem fet tradicionalment amb la literatura. Els camps de cotó són fèrtils.
4.
BIBLIOTECA
EL CARMEL – JUAN MARSÉ
La biblioteca El Carmel-Juan Marsé no escapa a la realitat de la majoria de
biblioteques públiques de l’entorn i hem vist com en els últims anys el préstec
de música descendeix, la biblioteca ja no és contenidor únic i els prescriptors
es multipliquen.
4.1. Fem sonar la música
Al llarg
d’aquests anys, i davant aquest escenari constant de canvi, la música ha anat
guanyant presència a la biblioteca més enllà del préstec i l’adquisició de cds.
Ja sigui teixint aliances amb agents del territori,
augmentant les activitats per arribar a totes les edats, vinculant-nos a
iniciatives que ja es programen, tenint presència a les xarxes socials o
convertint els usuaris en còmplices i protagonistes. Per això, som presents a
iniciatives musicals del districte d’Horta-Guinardó com el Cicle Clàssica, el
Concurs de cantautors i el Jazz Tast, a la terrassa de la biblioteca o al
carrer. Hem augmentat la programació d’esdeveniments musicals, com concerts en el marc del cicle de Els viatges de la
paraula. L’usuari és agent actiu en activitats familiars o visites escolars com
els Laboratoris de lectura o sessions de música amb el grup de +50 anys
Carmelimés. La música sona diàriament a facebook amb recomanacions:
vinculades a esdeveniments musicals de la ciutat, efemèrides... i periòdicament
com a fotorecomanacions. I al canal d’Spotify de la biblioteca hi publiquem
llistes temàtiques i recopilacions.
Pel que fa al fons, a part d’exposicions de novetats o temàtiques, hem
donat valor al documental musical dedicant-li un espai propi. Un fons especial
del gènere per donar més visibilitat i programar activitats relacionades.
4.2. Club d’audició de música
La idea de fer un club d’audició de música neix per donar resposta a una
necessitat dels usuaris. D’una forma informal són els usuaris que amb el
musictecari comparteixen la passió per la música i es detecta que hi ha un
interès per compartir gustos, descobrir altres músiques, etc... Per canalitzar
aquest interès decidim crear un espai propi de trobada i adaptem la mecànica
dels existents clubs de lectura a un club de temàtica musical.
4.3. Els objectius són:
-
Crear un espai de relació per conèixer,
compartir, descobrir la música.
-
Potenciar el fons musical de la
biblioteca.
-
Donar a conèixer esdeveniments musicals de
la ciutat i del districte.
-
Reforçar la tasca del musictecari com a
prescriptor.
-
Convertir als usuaris en prescriptors i
generadors de continguts.
-
Enriquir l’experiència a la biblioteca.
-
Convertir la biblioteca en àgora, amb fil
musical.
-
Potenciar la música com a eina cultural.
4.4. Metodologia
L’abril del 2016 vam programar la primera sessió coordinada pel Sergi
Rodríguez, musictecari de la biblioteca. La programació és d’octubre a juny amb
una sessió el primer dilluns de més de 90 minuts de durada.
Cada sessió té un eix temàtic com a punt de partida, que es va comentant
conjuntament amb l’escolta de
música relacionada amb el tema.
Les sessions i el programa trimestral l’elabora conjuntament el conductor
amb els membres del club. Dies abans de la sessió els participants envien al
musictecari les propostes de cançons, es recopila el material i s’elabora la
llista que s’escoltarà.
El material seleccionat s’exposa durant i després de la sessió com una
manera de donar a conèixer i posar en valor la participació de l’usuari.
Amb el contingut vist i escoltat a la sessió s’elabora una playlist i es
penja al canal Spotify de la biblioteca.
Les temàtiques són molt variades. Pot ser un estil musical, un artista, un
esdeveniment musical de la ciutat, un concert programat a la biblioteca o algun
tema curiós. A algunes sessions ens acompanya un expert del tema, gènere…
Fins ara
s’han programat sessions sobre:
-
David Bowie. Homenatge pòstum al
cantant . Repàs a la seva discografia bàsica, les diferents etapes, la
utilització de la imatge, etc...
-
Primavera
Sound i Cruïlla. Introducció als principals grups i
artistes de cada edició.
-
Jazz. Repàs al gènere, seleccionant artistes participants al Festival
internacional de Jazz de Barcelona
-
El documental
musical. Xerrada a càrrec del Toni Castarnado, periodista musical, coincidint amb
l’In-Edit Festival.
-
Música
electrònica. Xerrada sobre programació i creació de música electrònica, a càrrec del
David Marín, músic i periodista musical.
-
Els millors
discos de l’any anterior. Repàs als millors
discos segons les revistes especialitzades i els criteris dels membres del
club. Sessió gener
-
Bandes sonores
i pop rock. Selecció de bandes sonores creades per noms
coneguts del panorama pop rock
-
Dones i
música. Concert de l’Alicia Martel, projecte Dona Cançó,
coincidint amb el Dia Internacional de la Dona treballadora
-
Música de
Brasil. Repàs de música feta al Brasil, coincidint amb el concert de Darlly Maia,
músic brasiler, dins de la programació del Cicle Els viatges de la paraula
-
Les grans veus
femenines del jazz. Xerrada sobre la història del jazz des d’una
perspectiva femenina, a càrrec de Teresa
Torres, professora de música i historiadora de l’art
-
Heavy Metal. Selecció de grups del gènere feta pels membres del club.
-
Caràtules de
discos kitsch, de mal gust...Discussió sobre la
importància de l’aspecte visual, coincident amb l’exposició Total Records, vinilos y fotografia
(Foto Colectania)
-
Dones al
flamenc. Xerrada a càrrec de Toni Castarnado, periodista musical. En el marc de la
celebració del Dia internacional de la dona treballadora
4.5.Mirant al futur
Per finalitzar només dos apunts d’iniciatives per al 2018. Per una banda,
programarem un cicle de projecció de documentals musicals i amb una tertúlia posterior
amb experts, relacionada amb el fons especial creat a finals del 2017. Per una
altra, unir joves i música amb la iniciativa #Musictubers, un projecte que vol incentivar la creació de
continguts digitals per part del públic juvenil.
5.
BIBLIOTECA
LA SAGRERA – MARINA CLOTET
A
finals del 2015 l’equip de la Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet ens vam
plantejar la possibilitat de treballar de forma diferent la nostra col·lecció
de música. La col·lecció que teníem fins llavors era correcta per una
biblioteca pública. Amb tot, volíem introduir un atractiu que alhora ens
permetés modernitzar-nos i diferenciar-nos. Buscàvem oferir quelcom més a
través de la música i atreure usuaris més enllà del públic habitual de la
Sagrera. Per aquest motiu vam pensar en cercar una especialitat pel nostre fons
musical.
Per
aconseguir-ho, vam voler aprofitar les 2 fortaleses següents:
1a)
El relleu de la ciutat de Barcelona en el circuit europeu de la música
electrònica i
2a)
L’expertesa del nostre company Manel Peña, auxiliar de la biblioteca, amb
profunds coneixements en la matèria i amb experiència per haver col·laborat en
revistes especialitzades en el sector com
Rockdelux i Mondosonoro.
Abans
de res, ens vam posar en contacte amb la direccció tècnica de Coordinació i
Serveis de Biblioteques de Barcelona, i amb un membre de la Gerència de Serveis
de Biblioteques de la Diputació, el José Luís Villanueva. Els vam demanar la
seva opinió sobre el projecte i si hi havia altres biblioteques que ja
tinguessin aquesta especialització.
Un
cop obtingut el vistiplau de part de la Direcció Tècnica de Coordinació i
Serveis de Biblioteques de Barcelona i la confirmació de la Diputació de
Barcelona que cap altra biblioteca de la província de Barcelona estava
treballant la música electrònica amb la seva col·lecció musical de forma
integral, ens vam posar mans a l’obra i ho vam
incloure al pla d’acció 2016 de la Biblioteca La Sagrera.
5.2. Fons de la col·lecció
A
l’hora de configurar el fons de la col·lecció (localitzat en un lloc especial
de la biblioteca), vam decidir apostar per l’especialització més valenta, fins
el punt que gairebé podríem parlar d’”hiperespecialització”.
Per fer-ho vam adquirir un lot d’uns trenta discos en un format imprescindible
per a entendre la música electrònica com és el vinil, a més d’una selecció de
títols en CD que no es poden trobar a cap altra biblioteca de la xarxa. Des del
punt de vista qualitatiu fem una valoració molt positiva de la dinamització del
fons en format vinil, ja que ens han vingut usuaris de diferents parts de
Barcelona i això -per una biblioteca com la nostra que no és central de
districte- és un èxit.
Intentem
anar donant forma a una col.lecció eclèctica que doni cabuda als clàssics, a
les novetats i també als discos que van passar desapercebuts en el seu moment
però que mereixen un reconeixement. Lògicament no pretenem adquirir tots i
cadascun dels discos d’electrònica que es publiquen (entenem que aquest ja no
és el paper que han de jugar les biblioteques actualment) sinó consolidar-nos
com a prescriptors que ajudem als usuaris a separar el gra de la palla. Al
mateix temps nosaltres també intentem ser receptius amb el treball de
prescripció que poden dur a terme els usuaris que passen per la biblioteca i
ser sensibles als seus interessos. Per exemple, els primers mesos ens han
servit per comprovar que estan més interessats en la vessant més experimental
de l’electrònica i no tant en els gèneres més orientats a la pista de ball.
També tenim un ull posat en les novetats editorials que tenen a veure amb
l’especialització, molts d’ells en llengua anglesa i d’importació, i compartim
articles i informació sobre l’agenda de concerts des dels nostres perfils de
xarxes socials.
5.3. Prescripció en un
sentit més ampli
Des
de la biblioteca també intentem jugar un paper de prescriptors des d’un àmbit
més general, no només orientat a dinamitzar el fons de la nostra col·lecció.
Així, col.laborem periòdicament amb el blog de la Xarxa de biblioteques de
Barcelona (el Bibarnabloc) i també amb
la Biblioteca
virtual de la Diputació. Allà trobareu textos de diferents continguts
relacionats amb la història de la música electrònica que s’acompanyen amb
llistes de reproducció a Spotify, clips de YouTube, etc. També hem col.laborat
amb mitjans d’àmbit local com les revistes Tota
La Sagrera o A cel obert.
5.4. Cicle conferències Finestres de música electrònica
Una
de les activitats que ens diferencia del que tradicionalment trobem a les
biblioteques pel que fa a dinamització del fons és el cicle Finestres de música electrònica. El 2017
vam organitzar la primera edició, que va incloure la participació de diversos
especialistes que al nostre entendre tenen un cert recorregut com a
prescriptors d’entitat en el terreny de l’electrònica. Les activitats segueixen
un esquema similar a les que s’organitzen a la Biblioteca Vapor Vell sota el
nom de “Music Spy Club”, combinant una explicació teòrica amb l’escolta activa
de diferents passatges musicals i projeccions de vídeo. Des de la nostra
biblioteca fem una valoració molt positiva, ja que la mitjana d’assistents es
va situar a l’entorn de les quaranta persones. Vam observar que el perfil
d’edat dels assistents era bastant diferent del nostre públic habitual, i
d’aquesta manera vam poder donar a conèixer la nostra especialitat a un conjunt
d’usuaris que no la coneixia. La idea d’agrupar les quatre conferències sota el
marc d’un cicle va ser molt ben rebuda per part del públic, tot i que vam
observar que la gent que assistia a cadascuna de les diferents xerrades es va
anar renovant.
La
segona edició del cicle se celebrarà els propers mesos de setembre i octubre i
inclourà cinc conferències. Per a aquest cicle hem decidit recollir la demanda
de vàries persones que van assistir a les activitats: allargar l’activitat amb
una sessió musical en què la persona encarregada de la xerrada fa una selecció
basada en el tema de la conferència. Aquesta activitat serà possible gràcies a
la col·laboració del Districte de Sant Andreu, que ha adquirit un parell de
plats i una mescladora de so. Sense aquesta dotació infraestructural no hauríem
pogut ampliar el perfil de les activitats. Aquest DJ set es farà fora de l’horari d’obertura habitual, a la mateixa
sala d’actes de la biblioteca.
6.
Conclusions
generals:
De la varietat de propostes que es presenten es
conclou que la missió principal de les biblioteques en el camp musical és acompanyar
l’usuari en la descoberta, el gaudi i la formació del gust per la música, tal
com s’ha fet tradicionalment amb la literatura.
L’indicador dels préstecs realitzats ha de deixar
de ser el que ens guiï a l’hora de decidir els nostres objectius i planificar
les nostres activitats. En canvi cal incorporar en els nostres projectes la
participació dels usuaris que ens permetrà afinar les nostres propostes a les
seves expectatives.
Un altre factor clau és cercar la complicitat
entre els agents del territori per fer d’altaveu de les activitats i projectes
en els quals tots treballem. El treball en xarxa permet una difusió de les
propostes molt més àmplia i arribar a usuaris als quals de manera directa
potser no hi podríem contactar.
Bibliografia:
Betevé (2007,
maig 10). 15 anys d’òpera a la biblioteca Clarà recollits en un llibre
[vídeo]. Consultat 5 febrer 2018, des de https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&kid=100517btv73opera
Blondeau,
Nicolás. El mercat discogràfic i les pràctiques musicals. Dossier ACIM, edició
2014. [http://musictecaris.blogspot.com.es/2014/07/estadistiques-sobre-la-musica-la.html]
Broc,
David. (11 d’abril de 2017). El rapero Drake abre una revolución en el
streaming. El País. [Data de consulta: 15 de febrer de 2018] https://elpais.com/cultura/2017/04/11/actualidad/1491929048_972251.html
Figueres,
Julián. (3 i 4 de març de 2016). La música a la biblioteca pública – Rascar
donde no pica. A: Jornades Catalanes d’Informació i Documentació 2016. [Data de
consulta: 15 de febrer de 2018] http://www.cobdc.net/14JCID/wp-content/uploads/comunicacions/musica-bib-pub.pdf
Ford,
Andrew. Música presente: perspectivas
para la música del siglo XXI. Madrid: Fundación Autor, DL 2006
Moreno Espejo, Francesc. La música i les noves tecnologies a les
biblioteques públiques: el cas de la xarxa de biblioteques municipals de
Vilanova i la Geltrú.
Navas
Rosal, Ángel. (28 de novembre de 2016). 10 consejos para crear grandes
estrategias de playlists, ideal para principiantes, artistas y hasta marcas.
[Data de consulta: 15 de febrer de 2018] https://industriamusical.es/consejos-de-como-crear-grandes-playlists-de-la-mano-del-vice-presidente-de-global-playlists-strategy-curation-en-warner-music/
Sureda, Mont. (2012, abril 2012). Recital domèstic [vídeo].
Consultat 5 de febrer 2018, des de https://www.youtube.com/watch?v=N0z5sWdl8jI
Vanegas,
Gabriel Jaime. Balloon maping: el caso de
ConVerGentes en la Loma. 2º Encuentro nacional de comunidades digitales. Ibagué,
Colòmbia. [https://www.youtube.com/watch?v=vz-t4nNdeSM]
Villanueva
Fontanella, Josep Lluís. Música digital:
nous reptes a la biblioteca. Barcelona: [s.e], 2008. [Doc. electrònic intern]
Recursos web:
<http://mediamus.blogspot.com/> [Mediamus: Le blog des bibliothécaires musicaux de la Médiathèque de
Dole]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada