Cartell de “Saxofunkísticament”
ALBA ALSINA (Girona, 1989)
SAXO MULTI ESTILÍSTIC
Es va enamorar del saxo escoltant música jamaicana. Després aquest instrument l’ha portat al jazz i el jazz l’ha portat a entendre, tocar i apreciar moltes altres músiques. L’Alba també és llicenciada en pedagogia musical i aquest dimarts 10/04 participa al cicle “Música de tothom” amb “Saxofunkísticament”. Acaba de treure disc, “Stormin'” (La Panchita Records, 2018), amb el grup Drop Collective.
Alba Alsina
Vas començar tocant el piano clàssic i als setze anys el vas canviar pel saxo i el jazz. Què és el que et va fer decidir per aquest instrument? Com vas entrar en el món del jazz?
El que em va fer decidir pel saxo és la sonoritat i el timbre que té. És un instrument que ofereix moltes possibilitats tímbriques, moltes dinàmiques, amb el que pots tocar estils molt diferents i formar part d’un grup. Vaig entrar en el món del jazz escoltant música jamaicana, reggae i ska. En aquest estil hi ha molts solistes i solen ser saxofonistes així que aquest va ser l'inici. També em vaig introduir en el món del jazz de la mà del trombonista Dani Alonso, director de la Barcelona Jazz Orquestra, mestre i amic apassionat d’aquest estil, que em va oferir la possibilitat de conèixer l'estil, tocar-lo sense complexos i investigar sobre el seu origen i sobre els seus primers saxofonistes.
Logo
Has estudiat al Conservatori de Girona, al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Superior de Música del Liceu. Què has après a cadascun d’aquests llocs i quines diferències hi has trobat?
Al Conservatori de Girona vaig aprendre infinitat de coses: tècnica vocal, tècnica de piano clàssic, vaig conèixer molt repertori pianístic clàssic que a hores d'ara encara adoro i estimo i vaig posar les bases sobre les quals he pogut crèixer com a músic. He de fer una especial menció a la meva professora de piano, la Montse, que va despertar en mi la curiositat de saber què és la música en tots els seus àmbits, de conèixer les normes per les quals es regeix, de saber el com, el quan i el per què de la música.
Logo
Al Taller de Músics vaig aprendre què és el jazz, quines normes el regeixen i quins són els músics/discos/compositors més importants de la seva història. Allà vaig posar les bases tant a nivell de llenguatge jazzístic com a nivell d'harmonia de jazz que m'han permés realitzar uns estudis superiors i aprofundir. Aquí també vaig tenir el primer contacte amb l'escena jazzística de Barcelona i vaig conèixer molts músics que ara són companys d'estudis i de feina.
Logo
I finalment, al Conservatori del Liceu he après tècnica saxofonística aplicada al jazz, llenguatge jazzístic més específic, tècniques de composició i lectura a un nivell més elevat. També hi ha una part molt important d'aprenentatge que he fet i que potser és menys quantificable: treball en grup, treball d'escolta i interacció, treball de confiança i autoestima musical, treball de lideratge d'un grup, etc.
I finalment, al Conservatori del Liceu he après tècnica saxofonística aplicada al jazz, llenguatge jazzístic més específic, tècniques de composició i lectura a un nivell més elevat. També hi ha una part molt important d'aprenentatge que he fet i que potser és menys quantificable: treball en grup, treball d'escolta i interacció, treball de confiança i autoestima musical, treball de lideratge d'un grup, etc.
Logo
Al teu web comentes que al Liceu et vas decantar cap a la fusió del jazz i el flamenc. Per què?
Doncs perquè allà he descobert que el jazz, al ser una música creativa i lliure, pot fusionar-se amb molts estils ben diferents. El flamenc és una música que sempre, sempre m'ha agradat molt. És una música que connecta amb mi d'una manera molt visceral i molt intuïtiva així que sempre hi he tingut un lligam especial. Al Liceu he coincidit amb gent que també ha tingut experiències semblants a la meva.
L'estudi del jazz et proporciona un alt nivell de comprensió i coneixement de la música en molts estils i també et permet fer un transvasament d'aprenentatges i aplicar-los a l'hora de comprendre altres músiques més folklòriques, com per exemple el flamenc. He de dir que el flamenc és una de les músiques més riques que conec i que un cop comences a investigar-la, a entendre-la i a voler-la tocar, veus l'amplitud que arriba a tenir.
L'Alba Alsina molt ben acompanyada
T’has format al costat de noms molt coneguts de l’escena jazzística d’aquí com ara Llibert Fortuny, Gorka Benítez i Giulia Valle. Com t’han influenciat?
Amb el Llibert he entès bona part del llenguatge del bebop, que és una de les bases del llenguatge jazzístic en el saxo. El Gorka ara és el meu mestre i considero que és un músic entregat a la música i que li busca el sentit real. És exigent amb sí mateix i ens demana el mateix a nosaltres, els seus alumnes. M'ha ensenyat a donar-li sentit a tot, a tocar amb ànima, a deixar-hi la pell, a explicar coses al públic a través de la música. Al cap i a la fi, això és el que em condueix a un escenari: explicar la meva vivència, explicar al públic la meva vida a través de la meva veu, el saxo. La Giulia és un magnífic exemple de creadora i de líder, és una músic brillant, intuïtiva, delicada i directe. Estic descobrint moltes coses a les seves classes, és genial.
Bufant fort
Has participat en molts espectacles i has tocat aquí i a l’estranger amb músics com Jesse Davis, Emmanuelle Djob, Gundhild Carling, Tricia Boutté i Deejay Foster. Guardes algun record especial d’algun dels concerts on has tocat?
Doncs sí! El Jesse Davis és la primera figura del jazz internacional que he conegut en primera persona i amb el qual he fet amistat d'una forma natural. Dels concerts amb aquests grans artistes, en recordo un de ben curiós: el de la Gundhild Carling, trombonista i cantant. Recordo que enmig del concert i sense que ningú ho sàpigues amb antel·lació, va agafar una flauta dolça (d'aquestes infantils) i es va clavar un solo impressionant. És una músic sueca que tothom ha de conèixer!
Formes part del grup Drop Collective que acaba de treure el seu primer disc "Stormin' " (06/04). Com es va formar el grup? Abans ja has comentat que d’adolescent havies escoltat molta música jamaicana.
Es va formar a partir d'un conjunt instrumental dins del Conservatori del Liceu. Ens vam ajuntar un grup de músics amb ganes de explorar aquest terreny. El grup va seguir amb alguna modificació de plantilla amb la idea d'oferir la nostra música al públic. Vam realitzar una gira de presentació de la banda que ens va portar per catorze escenaris nacionals que va tenir una molt bona acollida. Tota aquesta inèrcia ens ha portat a gravar el nostre primer disc "Stormin' " (La Panchita, 2018) que ha sortit aquest abril i que podeu escoltar, comprar i aconseguir en tot tipus de suports.
Portada d' "Stormin'"
Actualment un músic ho té més difícil per guanyar-se la vida que abans de l’aparició dels formats digitals?
Jo crec que la font d'ingressos d'un músic a dia d'avui es centra en el directe. Les plataformes digitals permeten que la teva música arribi més lluny i que per tant, pugui tenir més seguidors, cosa que crec que és molt positiva. Crec que acualment, un disc en format físic és una targeta de presentació per a programadors i organitzadors. També és veritat que molta gent encara segueix demanant la còpia física del disc, o sigui que és un format que encara no ha desaparegut del tot. Les plataformes digitals permeten una immediatesa que pot beneficiar a l'artista i portar la teva música lluny.
Participes al cicle Música per a tothom com a músic i com a llicenciada en pedagogia musical. “Saxofunkísticament” proposa un apropament al saxo dins de la música funk. A tu no se’t resisteix cap estil? Per què has triat el funk per aquest cicle i què és el que t’agrada d’aquest estil?
SÍ, i tant! M'encantaria explorar més el món de la música flamenca i el de la música mediterrània. També tinc un gran interès en la música electrònica i m'encataria saber-ne per les possibilitats que em pot oferir pel que fa a nous recursos tímbrics.
El funk és un estil punyent, fort, dur, amb caràcter i intensitat. L'he escollit perquè crec que té una sèrie de conceptes pedagògics que el gran públic pot entendre i gaudir de forma ràpida i senzilla.
Tipus de saxos
Per acabar l’entrevista li hem demanat a l’Alba Alsina que escollís dos discos que per a ella siguin especials. Ha triat aquests:
- Maceo Parker: "Roots & Grooves": és un disc que em va presentar l'Adrià Bauzó, el primer professor que vaig tenir de saxo. El Maceo Parker és un dels meus referents saxofonístics.
Portada del disc
- James Brown "I'm black and I'm proud": és un disc que vaig conèixer fa uns 10 anys i que va canviar la meva manera de veure la música. M'ho passo genial escoltant aquest disc, em fa ballar!
Portada del disc
LES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH PER A “SAXOFUNKÍSTICAMENT”.
Funk Sessions. 30 Chunks of the Fattest Funk Cuts (Sessions, 2001)
Recopilatori de funk amb cançons dels 60’s, 70’s i 80’s, que tot i no ser un “greatest hits” o un “essential” del gènere, és una bona introducció al funk.
Recopilatori de funk amb cançons dels 60’s, 70’s i 80’s, que tot i no ser un “greatest hits” o un “essential” del gènere, és una bona introducció al funk.
New Orleans Funk: The Original Sound of Funk 1960 – 1975 (Soul Jazz Records, 2000).
New Orleans Funk: The Original Sound of Funk Vol.3 (Two-Way-Pocky-Way, Gumbo Ya-Ya & The Mardi Gras Mambo). (Soul Jazz Records, 2013).
Recopilatoris ideals per introduir-se al so del funk fet a Nova Orleans. Acompanya el tercer volum un excel·lent llibret explicatiu, marca del segell.
The Meters. A Message from The Meters (Neon, 2000)
Aquest recopilatori conté tots els primers èxits del grup més funky de NOLA.
The Budos Band – III (Daptone, 2010)
Grup instrumental que combina l’afrobeat, el latin soul i James Brown per crear un so cinemàtic que podria ser la banda sonora d’una pel·lícula de Kung Fu. Hi podeu escoltar un saxo baríton.
Blackcelona Vol.2 (Soul, Funk & Groove Sounds from Barcelona) (Discmedi, 2014)
Blackcelona és Soul & Funk amb sabor mediterrani. I també és la plataforma dels grups de música negra de Barcelona. Juntament amb Discmedi, Blackcelona publica aquesta sèrie de recopilatoris que contenen tots els colors de la música negra barcelonina. Fins ara se n’han publicat quatre volums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada