Llargs i curts a la bilioteca Pere Caner de Calonge. Centre d'Interès dedicat a la sardana.

A "Una màquina d'espavilar ocells de nit", Jordi Lara ens va apropar el món de la sardana, tan proper però també tan desconegut. Per la seva banda, Guillamino va fusionar "la dansa més bella de les que es fan i es desfan" amb la música electrònica. El músic empordanès explicava a El Periódico que quan havia volgut fusionar música i sardana no havia intentat "fer un Frankenstein". El seu avi era músic de cobla i Guillamino tenia un interès especial en la sardana. Es va preguntar què l'interesava d'ella. I va descobrir que l'atreia quan era tràgica i depressiva, que li agradaven els seus passatges més obscurs, no la sardana diürna i alegre. I reblava dient que hi havia sardanes que eren música contemporània pura i dura.

Joaquim Serra

Com a exemples de sardanes més fosques i contemporànies citava "Rocacorba" de Joaquim Serra i "Mimosa" de Vicenç Bou,  que té compassos llargs i tràgics, i, després curts de festa major. La biblioteca Pere Caner de Calonge comparteix l'interès de la sardana amb Guillamino i Jordi Lara i es va adonar que a Catalunya no hi havia cap biblioteca que tingués com a Centre d'Interès la sardana. Així que n'hi ha dedicat un que funciona des del mes de març d'enguany. Ha col·laborat en la seva creació el periodista vinculat al món de la sardana Francesc Sánchez Carcassés.

                                              Cartell de la inaguració del centre d'interès


Tant si balles selvatà com empordanès, o si t'agrada escoltar sardanes o les vols conèixer millor, la biblioteca posa a la teva disposició gairebé 800 documents, entre els quals s'hi troben una quarentena de partitures d'autors calongins, més de 60 volums de llibres relacionats amb formacions musicals, biografies, metodologia i tractats d'orquestració, entre d'altres i una vuitantena de CD de clàssics de la cobla. La sardana i la música de cobla estan molt arrelades a Calonge, d'on han sorgit músics i compositors tan importants com Ricard Viladesau, el príncep de la tenora i un dels protagonistes del llibre de Lara, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.

                                                                     Ricard Viladesau

El centre d'interès també recull gairebé tots els exemplars de la Revista SOM, dedicada a la cultura popular i de la qual es farà un buidat dels articles vinculats a la sardana i la cobla, i també un buidat d'articles de publicacions com la Revista de Girona, Revista del Baix Empordà, Estudis del Baix Empordà, Quaderns de la Selva, Revista Aplec ( La Bisbal), Papers del Mongrí (Torroella) i el llibre de l'Aplec de Palamós. Visca!

                                                          Presentació del centre d'interés