Marc Egea: "Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda"
En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot.
Anunci del disc d' Alenky
Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc:
"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.
Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres. A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort" que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.
Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."
Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?
Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.
Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?
Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.
Marc Egea multinstrumentista
Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?
La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.
Biblioteca de Caldes
T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?
Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.
Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?
Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.
Mà de Guido barroca
Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?
M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer va fer d’Alícia al país de les meravelles. Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?
El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?
 |
Marc Egea (Foto: Juan Miguel Morales)
En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot.
 |
Cartell de les 24 hores de Caldes (Lali Pantone)
 |
Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc:
"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.
 |
Portada del disc
Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres. A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort" que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.
 |
Marc Egea a la viola de roda (Foto: Lluís Serrat)
Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."
 |
Marc Egea entre plantes (Foto: Juan Miguel Morales)
Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?
Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.
Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?
Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.
 |
Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?
La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.
 |
T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?
Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.
Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?
Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.
 |
Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?
M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.
 |
Un pou o un cau de llibres
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer va fer d’Alícia al país de les meravelles. Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?
El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.
 |
Edicions 62. Trad. Salvador Oliva
Per presentar les músiques inspirades en "A través del mirall", vaig fundar Alenky, i voldria que no s’acabés en aquest projecte sinó fer-ne d’altres en un futur.
Aquests dos llibres són un bon canal per endinsar-te en altres realitats, com podrien ser, per exemple, la que ens ofereix la física quàntica, la poesia, les matemàtiques, la filosofia, etc. I moltes altres coses. Són una font inesgotable!
 |
Edicions 62. Trad. Salvador Oliva
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?
Volia fundar un quartet amb músics provinents d’àmbits musicals diferents, ja que la meva música no s’encasella en un estil concret sinó que es nodreix de molts de diferents. I també volia que els músics fossin bons improvisadors, ja que la improvisació és una part important d’aquestes músiques. Amb algun d’ells, sí, ja hi havia col·laborat abans.
 |
Alenky (Foto: Alba Sauleda)
La idea era construir un espectacle que no fos un concert convencional sinó que hi hagués quelcom més. I l’Oriol era la persona perfecta per dur a terme aquesta idea: ell podia fer de Lewis Carroll tot ajudant el públic a entendre la història i el perquè de les músiques (cada un dels temes representa un episodi del llibre). L'Oriol és un gran comunicador. Sap moure’s per l’espai escènic amb tota llibertat. Pot improvisar, tot i que els textos estan preparats. És un perfecte Lewis Carroll: juganer però seriós. És l’acompanyant ideal pel món de l'Alícia.
 |
Caricatura de Lewis Carroll
Recordo que a “African Tales” tu mateix feies la introducció de dues peces. T’agrada combinar elements de diferents disciplines artístiques?
Sí, sempre. Crec que les diferents disciplines artístiques han de dialogar entre elles. De vegades ens encasellem massa: música, teatre, dansa...o en estils: jazz, rock, pop...Crec que les línies es travessen amb la intenció d'intentar explicar alguna cosa i fer que l'audiència entri en altres realitats, més enllà de la quotidiana.
 |
Cartell del concert
També repeteixes col·laboració amb la il·lustradora Lali Pantone que ha fet la portada del disc. Les catorze il·lustracions restants inspirades en la música van incloses en el disc?
Amb la Lali Pantone hem col·laborat plegats en uns quants discs, fent ella les cobertes. I, a més, vam publicar un llibre junts que es diu "Gineceu": ella va fer un seguit d’il·lustracions i jo vaig escriure un haiku per a cada una. L'imaginari de la Lali Pantone és perfecte per il·lustrar el món de l'Alícia. Dins de l'àlbum "Through The Looking-Glass", d’Alenky, estan incloses les seves 14 meravelloses il·lustracions, que representen 14 episodis del llibre.
 |
El fragments de "Trough the looking glass" que es poden escoltar al teaser del disc són diferents entre ells. Alguns sonen força mediterranis. Buscàveu aquest so?
Has tocat molts gèneres musicals diferents. Actualment molts festivals inclouen en la seva programació grups que uns anys abans només haurien tingut lloc al circuït de la “world music”. Creus que la teva música tindria cabuda al Primavera Sound o al Sònar?
Tot i que jo no definiria Alenky com a “world music”, crec que sí tindria cabuda en algun d’aquests festivals que menciones. Suposo que per actuar-hi has de tenir uns contactes i un renom que encara no tenim. Tampoc som anglesos o dels EUA. Ni hem col·laborat amb la Björk. Perquè de vegades, saps, planeja un esnobisme i uns prejudicis tals en el món de la cultura que tot es fa una mica difícil. Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda... en fi, ja canviaran les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada