Cartell del Festival
Bé, de fet, són les recomanacions de la Irene Llongarriu, la secretària i coordinadora de l'Orquestra de Girona i professora de cant i piano. Els comentaris de sota les fotos són d'ella.
L' OdG en acció
Dijous 7 de juliol. 21h.
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Únic concert a l'Estat.
Staier la versió canònica del cim bachià.
"Per a la gent que no conegui un instrument com el clavicèmbal -a mi m'agradaria viure a dins d'un- serà un luxe descobri-lo amb un intèrpret llegendari com Staier. Pels que ja el coneguin però no hagin anat mai a un concert seu, sentir les Variacions Golberg tocades per aquest senyor els farà entendre perquè Bach va cobrar aquesta obra amb un greal d'or ple de lluïsos del mateix metall preciós".
Dissabte 16 de juliol. 21h
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Programa encàrrec del festival.
El so especial de la Real Cámara
"Són grans professionals de la música antiga. L'Emilio Moreno, el seu director, va venir a fer un taller a l'Orquestra de Girona quan aquesta començava. Tenen un so molt especial, sobretot els Zapico. "
WILLIAM CHRISTIE
Dimarts 19 de juliol. 21h.
Auditori de Girona. Sala de Cambra.
Únic concert a l'Estat.
Un historicista modern
"Aquest és un concert on la qualitat està garantida. Les produccions de William Christie tenen un format molt modern, encara que sigui cambrísitic. És una altra manera de tocar i sentir el barroc i especialment, Bach."
BISOS
(a càrrec de l'Ampli)
La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Eliot Gardiner. Acantilado. Barcelona, 2015.
Hereafter. DVD. Dir. Bruno Monsaingeon. Documental sobre l'intèrpret més conegut de les "Variacions Golberg" de Bach, Glenn Gould.
Com que el programa del festival cita dues mirades antagòniques, la de Pierre Boulez, que critica "la societat perquè només s'interessa per conservar el seu patrimoni" i la de Nikolaus Harnoncourt, que diu que cal tornar a la "música històrica" perquè l'actual no satisfà ningú, nosaltres proposem una tercera opinió que podria ser el punt mig de les opinions anteriors. La que expressa Javier Blánquez, professor de l'Eumes i periodista musical, al llibre "Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica".
Seleció de CD de "Nits de Clàssica" a la biblioteca Ernest Lluch.
La gramola de la Lluch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada