Fred Buscaglione : 50's Gangsters, Whisky 'n' Swing

Fred Buscaglione 

A l'Ampli sempre hem sentit especial simpatia per grans músics que per alguna o moltes raons no han trascendit o no han estat coneguts o valorats com hauria sigut just. Herois de la tercera filera, maleïts, incompresos, amagats... Artistes que tard o d'hora acaben per ser trobats i reconeguts com cal.
Presentem avui a un gran de la música popular italiana que segurament pocs coneixen ;-) 

Ferdinando 'Fred'  Buscaglione nascut a Torí el 1921. Cantant, compositor i actor, va tenir molt èxit a finals de la dècada dels 50's, però  mai va ser popular al nostre país com el seu amic napolità, el genial Renato Carosone, probablement a causa del personatge artístic de caire mafiós, amant del whisky i les dones que va adoptar tant en les seves cançons com en les seves pel·lícules.

Buscaglione va ser un músic precoç, fill de família humil, que va entrar al Conservatori de Torí on va mostrar de seguida gran talent pel violí. En aquells anys ja va començar també a cantar i tocar el violí i el contrabaix en clubs de jazz.

A principis dels anys 50's el seu amic Leo Chiosso, lletrista de moltes de les seves cançons, li explicava històries sobre gansters de Nova York i Chicago i les seves amants, homes durs que eren implacables amb els seus enemics però víctimes fàcils dels encants femenins.

Junts van escriure els hits que el van fer famós : Che bambola! (Quin troç de dona!) que va vendre un milió de còpies gairebé sense cap promoció , Teresa non sparare (Teresa no disparis!), Eri piccola così (Era així de petita), Guarda che luna (Mira quina lluna...), Love in Portofino, Criminalmente bella, Il dritto di Chicago (La llei de Chicago), Porfirio Villarosa, o Whisky facile. Cançons divertides, romàntiques i  banyades en un fantàstic swing fresc i contagiós.

Fred al 1959 

A més del seu llegat, en cançons i pel · lícules, Buscaglione mereix menció per haver animat els músics i cantants de les noves generacions (les influenciades per les primeres formes de rock and roll  que van començar a revolucionar l'escena de la música popular italiana a principis dels 60's) per fer front als conservadors productors i companyies discogràfiques de l'època, exigint el reconeixement pel seu art i el seu estil. 

Fred va morir quan el seu Ford Thunderbird rosa va xocar de matinada contra un camió just davant, ni més ni menys, de l'ambaixada dels EUA a Roma. Només tenia 38 anys.

El Thunderbird 1955 d'en Fred empotrat contra un  camió

Aqui va una mostra de la seva música inoblidable: