dilluns, 16 de desembre del 2013

Bandcamp # 7: Mossén Bramit Morera i els Morts (Bcn)

Si Déu ens ha d'agafar confessats, millor recórrer als serveis de Mossén Bramit Morera i els seus acòlits, Els Morts. Provinent d'una tradició de seminaristes iconoclastes que es remunta a Jacint Verdaguer i que entronca amb els capellans de la pel·lícula El Exorcista, més que a foragitar el maligne, Mossèn Morera es dedica a utilitzar la música del diable per fer proselitisme i ampliar la parròquia de devots del garatge sixties. Mossén Bramit Morera i Els Morts, una criatura frankensteiniana feta amb membres de Els Trons i The Meows, reprodueixen amb una fidelitat esfereïdora el so de les bandes en què s'inspiren. I a més a més, canten en català occidental i els queda tan bé, tan (sobre)natural, que es fa evident que Lleida comparteix amb Londres la boira i la tradició musical. Podeu escoltar el seu primer Ep aquí


Primer EP  editat a Jaguar Records 

Com ja se sap, més d'una vegada al llarg de la història la noblesa i el clergat han tingut nombroses complicitats. No és estrany doncs, que els referents de Mossén Bramit siguin de sang blava. Screamin' Lord Sutch, de qui el nostre mossén versiona "All Black and Hairy" (Tot negre i pelut), i la seva banda The Savages, es dedicaven a sembrar la diversió amb uns concerts teatrals d'estètica macabra, que els emparentava amb els espectacles del músic afroamericà Screamin' Jay Hawkins, que lluïa llargues capes, pells d'animals exòtics, collarets fets amb ossos i tocava el piano amb cara de psicòpata.  Screaming Lord Sutch and The Savages, compartien l' escenari amb un fèretre, d'on ressucitava sa senyoria, cadàvers, dagues i calaveres. El seu productor va ser el malaurat Joe Meek, que va posar efectes de tota mena a  "Til' following night". Però la cançó més coneguda de Screamin' Lord Sutch and the Savage, és "Jack The Ripper" .





A més de compartir algunes cançons del repertori, Mossén Bramit Morera i Lord Sutch comparteixen sastre. Lluny de lluïr la jaqueta "marcelinu" que tan d'èxit té entre els eclesiàstics, la sotana o l'alçacoll, Mossèn Bramit i el seu seguici s'abilla amb roba d'estil decimonònic i elegant tall victorià.  


Esperant Cristoher Lee i Peter Cushing

Completen el primer Ep del Mossén, una altra versió, El "Goo Goo Muck" (L'home del Sac) de Roonie Cook and the Gaylords, també versionada per The Cramps i dos creacions pròpies "Nicomedes" i "El tren de la bruixa". Germans, aneu-vos-en en pau. Amén. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada