Les cançons de l'Ep Lasers (Autoeditat, 2011) i del seu primer àlbum, l'expansiu Juno (Irregular, 2011), es construeixen al voltant de bucles de cosmic space disco, house retro i synth-pop, que es podrien inspirar en les òrbites que descriuen els planetes. L'espai està molt present en els seus dos primers treballs. Lasers s'obre amb la retrofuturista i progressiva 3027, mira a les estrelles a Well spent dollars (When I was a Child/look at the sky/looking for something/yes to buy a telescope) i s'enlaira amb la lluminosa i continguda Orion, per començar la conquesta de l'espai amb la llunyania de Moonfire i els tambors marcials d' Interestellar battle.
Juno podria ser la banda sonora d'una missió espacial. En aquest segon treball, continuem trobant la presència de veus llunyanes, gairebé ecos, i capes i capes de so ens conviden a explorar l'univers i anar més enllà del sistema solar -a qui Irregular ha dedicat un disc de remescles-, en un viatge tenyit lleugerament de lisèrgia i ple d'emoció i descobriments.
Al seu tercer treball, Exchange Levels, deixen de mirar al cel, per posar els peus a la pista de ball, amb un so més urbà i cosmopolita amb accent pop, però sense perdre èpica (Roof down, Come Over i Levels). A Exchange Levels el cosmic disco (As you want) comparteix protagonisme amb el house ballable de Chicago i Nova York. Tampoc falten els moments més tranquils (Alex Eardrum) i peces amb veu com Weightless. El moment estelar de Exchange Levels, arriba amb el house càlid de Bird Feeder. Aquest dissabte podeu veure els Lasers a la Cala Jóncols, on faran una versió Dj set del seus treballs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada