El vídeo d'aquest diumenge transcorre sobre una enorme bandera dels Estats Units, un símbol que concita enormes odis i passions. Implica, com tota bandera, l'existència de fronteres més enllà de les territorials.
Sobre aquesta catifa simbòlica, un dels artistes de 4a filera més persistents d'Amèrica, desplegava un dels seus himnes contra l'autoritat més alegres i internacionals:
Sobre aquesta catifa simbòlica, un dels artistes de 4a filera més persistents d'Amèrica, desplegava un dels seus himnes contra l'autoritat més alegres i internacionals:
"I fight authority, and authority always win".
O sigui: lluito contra l'autoritat i l'autoritat sempre guanya. L'autoritat, el poder o la banca del monopoly. Es tracta del gran John Cougar Mellencamp.
Etern aspirant al títol subcampió del folklore americà (del country al rockabilly), Mellencamp té una discografia extensa: més de 20 discos d'estudi, més directes i recopilatoris. La seva aparença normal amaga un dels artistes més contestataris i activistes que ha donat amèrica. La seva lluita contra l'autoritat arrenca des d'adolescent, amb nombrosos problemes familiars, incloses borratxeres i comportaments conflictius poc tolerables per la policia.
Si l'obra d'art no és política perquè parli de política, sinó pels mecanismes que la posen en circulació, com s'apunta a un dels articles Javier Rodrigo a la revista Nativa, que porta un quants mesos (anys) reflexionant sobre la política i la música, la hipòtesi és aplicable a John Mellencamp. Ha defugit patrocinis mil·lionaris de marques de tabac i cervessa, mantenint-se així en una segona filera del negoci. La seva oposició a Reagan i la oberta manifestació artística en contra de les intervencions bèliques del seu país l'han apartat del cercle comercial principal.
Però aquí el teniu, lluny també de l'estètica furibunda, ploranera o fosca de qui senyala una derrota. Exhibint, sense sotmetre-la a cap obediència, la seva incorruptible alegria. Authority song!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada