El viatge de la descoberta musical: a un clic de les carreteres secundàries

La descoberta musical és un dels plaers més grans per tot amant de la música: per oïents, per músics i, of course, pels musictecaris.

Els temps que corren -i sempre corre el temps- semblen afavorir el clàssic discurs que afirma que la música popular avui dia és un grapat de fòrmules fàcils (tan musicals, com líriques, com estètiques) i que és difícil que altres músiques arribin al públic.

La idea és temptadora i té arrels fàctiques obvies, però la tecnologia facilita una resposta inaudita, ràpida i efectiva a aquest discurs. La opció "Artistes relacionats" permet un viatge a carreteres secundàries amb només un click.

Seguirem a l'atzar aquesta opció d'Spotify i veurem on ens porta. Temps de trajecte: 30 minuts.

1) Punt de partida: Animal Collective, un grup ultrapopular que està a les portades de qualsevol revista pop mundial. Omplen sales enormes, són caps de cartell a festivals com el Primavera Sound. Són un bon inici, perquè la seva vocació experimentadora pot linkar-los a grups diferents.

La pestanya "Related artists" comença una escala cap a una carretera menys transitada:

2) Battles, una banda popular, també amb un fort contingut mediàtic, però amb una vessant experimental que va de les llums a les ombres. Trobeu-los a escenaris més petits que a Animal Collective.

Ara Spotify ens llença un nom exòtic, que resulta ser un dels membres carismàtics de Battles, ja fora del grup:

3) Tyondai Braxton, fill del gran Anthony Braxton, Tyondai té una carrera de compositor extrem amb un peu a la vida popular i un altra a l'experimentació contemporània.

Amb només dos clicks ja estem a una regió inexplorada, poc cartografiada, fora de mercat. A partir d'ara les normes de circulació són cosa nostra. I Spotify ens dóna més artistes relacionats i triem...

4) Pattern is movement, no busqueu aquest nom a festivals pop, ni a les revistes populars, ni a les recomanacions de les webs clàssiques. Aquí la informació ja cal subministrar-se-la un mateix, fer el propi camí. Música sense mapes!

Només tres parades i ja arribem a

5) Extra life, música cantada però. Instruments habituals a la música popular, però. Tot el que amaga aquest però.

Hem de seguir, que falten 20 minuts. I ho fem per:

6) Capillary Action, i qui són? quines són les seves influències? tindran wikipèdia? És com una música tradicional que no s'ha aturat al moment de la seva fundació mítica. Música que ha continuat girant amb la terra.

7) Lichens, com hem arribat aquí no ho sabem. Però ja estem a un trance electrònic on tot sembla un magma dolç, una atmòsfera densa però lleugera.



Queden 10 minuts, cliquem a un artista relacionat anomenat.

8) Zelienople, un artista que ens endinsa un xic més en atmosferes encara més minimals, més minerals. Un ambient d'ions i estacions de trens i veus que només sentiria una mèdium.

9) Svarte Greiner, guitarres ultraprocessades, desbuixades, antiguitarrístiques, al servei d'un ambient abisal.

Se'ns acaba el temps i ja hem arribat a terra de ningú. El trajecte s'acaba (però podria començar amb) un nou desconegut:

10) Kreng, el punt minimal extrem, com un últim fil de vida, sembla el contrapol a la lisèrgia acumulativa dels Animal Collective. El contrari de 5.000 persones ballant en una festa. Kreng, siguis qui siguis, oh.

Cada un d'aquests noms mereix un post, mereix 10 hores de la nostra atenció sensible, mereix difusió musictecària. Són només 10 clics i hem trepitjat terres obertes, originals, desconegudes. La creativitat contemporània és explosiva i inaturable i fecunda. Només cal temps, i orelles despertes i serem amos dels nostres gustos. Mai ha estat tan fàcil l'emancipació estètica.