divendres, 30 d’abril del 2010

Elliott Smith. Un noi estimat pel cinema.

És una nit de gener i la sala d’un cinema esdevé el millor lloc possible per protegir-se del fred que des de fa dies fustiga Barcelona. Sóc al costat de la meva noia veient “Up in the air” i el nom de la ciutat del personatge que interpreta George Clooney em resulta familiar. Omaha no és New York, ni Chicago, ni cap altra de les ciutats nord-americanes que la gran pantalla ha convertit en icones de la localització cinematogràfica, així que no acabo d’entendre perquè em sona tant aquest municipi de l’Estat de Nebraska on el protagonista té fixada una residència que no li agrada gens ni mica freqüentar. De sobte, una música familiar impregna la nit d’una atmosfera malenconiosa, màgica, freda i càlida al mateix temps, i la veu d’Elliott Smith surt dels altaveus per acaronar la gent que es manté asseguda a les butaques. Mai no hagués marxat d’aquella platea del carrer Floridablanca, mai mentre continués sonant eixa melodia disposada a sublimar una seqüència qualsevol de l’última pel·lícula del creador de “Juno”. En aquell moment ho vaig entendre: havia sentit parlar abans d’Omaha perquè és la ciutat on va néixer un dels meus artistes predilectes, l’Elliott Smith, i Jason Reitman -director de la pel·lícula que estava veient- l’havia volgut homenatjar just en el moment en què la seva ciutat ocupava la pantalla.
No havien passat ni 72 hores des que m’havia posat un dvd a casa per matar una de les meves freqüents nits d’insomni. La falta de son pot ser dramàtica, però res contribueix tant a cultivar el gust per la lectura i el cinema, així que en el desvetllament d’aquelles hores “
Paranoid Park” fou el títol triat per treure-li profit a una nit que ja semblava perduda. Les obres de Gus Van Sant o bé m’entusiasmen o bé em resulten abominables però, curiosament, en aquesta ocasió la pel·lícula transcorria provocant en mi un sentiment d’absoluta indiferència, fins que la veu de Smith va començar a sonar subtil i engalipadora, com de costum. Encara que l'Elliott Smith va néixer a Omaha, va passar la major part de la seva vida a Portland, ciutat de l’Estat d’Oregon on es desenvolupa “Paranoid Park”, i el director d’aquesta pel·lícula tampoc va desaprofitar l’ocasió de fer-li l’ullet a un songwriter pel que sempre ha sentit una autèntica devoció.
Corria l’any 1997 quan Gus Van Sant va dirigir “
l’Indomable Will Hunting”, pel·lícula protagonitzada per Mat Damon i Robin Williams que incloïa 5 cançons d’Elliot Smith. Un d’aquests temes -Miss Misery, concretament- fou nominat en l’edició dels Oscars de 1998 com a millor cançó original. Aleshores, el món hollywoodenc semblava engolit per la febre “Titànic”, i l’obra de James Cameron es va emportar, entre d’altres, el guardó a la millor cançó, interpretada per la cantant franco-canadenca Céline Dion. Probablement, la cerimònia de lliurament dels premis Oscar de 1998 passarà a la història per l’èxit rotund de la pel·lícula de Cámeron, però l’únic que molta gent recorda d’aquella gala és l’actuació d’un jove Elliott Smith que va sortir a l’escenari amb la seva habitual timidesa per interpretar la cançó que li havia valgut la nominació. El cantant, armat amb la seva guitarra i enfundat en un vestit blanc va interpretar el tema amb la candor i la sensibilitat que li eren característics, aportant a aquella estrambòtica festa un toc de subtilesa que fou notablement aplaudit pels presents.

“L’Indomable Will Hunting” no havia estat la primera pel·lícula on sonava la música d’Elliott Smith, ja que uns mesos abans dues composicions del seu àlbum Either/Or formaren part de la banda sonora de “The maker”, film de Tim Hunter que a l’Estat espanyol va ser traduït com a “Lazos de muerte”.
El cinema es convertia així en el més potent AMPLIficador de la música del jove cantautor, fins i tot d'aquella que havia composat anys enrere amb la seu grup
Heatmiser. Un dels temes creats per aquesta banda de Portland -Rest My Head Against the Wall- es podia escoltar en una comèdia de Jake Kasdan protagonitzada per Bill Pullman i Ben Stiller que portava per títol "Zero Effect" (1998).
Al 1999, moltes sales estrenaren "
American Beauty", pel·lícula de Sam Mendes que comptava amb un fons musical de primer ordre, amb peces de Thomas Newman, Eels, Bety Carter i The Who, entre d’altres. I, com a part d’aquesta meravellosa banda sonora es trobava la veu d’Elliott Smith interpretant Because, cançó del grup que, sense cap dubte, més va influenciar-lo artísticament: The Beatles.
Des d'“American Beauty” fins avui, gairebé cada any s'ha estrenat almenys una pel·lícula que compta amb el valor afegit que aporten les cançons de l’antic membre de Heatmiser, com per exemple "
Keeping the Faith" (2000); "The Martins" (2001); “The Royal tenenbaums” (2001); "The Girl Next Door" (2004); "Thumbsucker" (2005); “The Go-Getter” (2007); "Georgia Rule" (2007); "Une Vignette de Mélancolie" (2009) o "Smokin' Aces 2" (2010). Fins i tot obres tan marcadament europees com “Ora o mai più” (2003) o “Die österreichische Methode” (2006), han estat tocades per la gràcia de les seves melodies.

In Memoriam

Recentment, un director filipí anomenat Gil Reyes ha estrenat el documental “Searching for Elliott Smith”. Malauradament, com massa sovint ocorre amb moltes obres, la cinta no ha estat projectada a les sales del nostre país, així que desconeixem el seu contingut. Sabem que fou prou aclamada a la 24a edició del Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, però hem pogut esbrinar que al llarg de tot el film gairebé no sona la música del seu protagonista, la qual cosa no ens convida a promoure un pronòstic favorable de la pel·lícula. El que hem pogut llegir a internet és que el documental se centra massa en la tràgica mort del cantant i en la persona que fou la seva última parella sentimental, Jennifer Chiba.
És lícit pensar que la figura d’Elliott Smith s’ha magnificat a conseqüència de la seva mort i de les circumstàncies en què va tenir lloc, però cal recordar que abans de la seva notorietat en la música de cinema, abans de “l’Indomable Will Hunting”, abans d’aquella cerimònia de lliurament dels premis Oscar que el va popularitzar, l’Elliott ja havia estat protagonista de dos documentals, “Lucky Three an Elliott Smith Portrait” (1997) i “Strange Parallel” (1998). L'Elliott havia sigut l'objecte narratiu d'aquest parell de curtmetratges perquè els seus directors -Jem Cohen i Steve Hanft, respectivament- s’havien sentit extraordinàriament atrets pel talent d’un noi que llavors no superava el 25 anys d’edat, un xiquet de Portland nascut a Omaha amb un talent especial per a la creació musical, i que no tan sols va sublimar qualsevol seqüència de qualsevol pel·lícula, sinó que va deixar un llegat que ha passat a formar part de la banda sonora de milers i milers d’ànimes, insomnes o no, a les quals la tristor de les seves cançons no només no els deprimeix sinó que els omple d’una enèrgica tendresa. Perquè si demà, com tants altres cops, a l'agafar el metro per anar a la feina, el nostre MP3 reprodueix “Between the bars”, “Angeles” o “All cleaned out” la vida podrà seguir semblant insensatament hostil, però el món es percebrà molt més bonic.

dijous, 29 d’abril del 2010

Novetats musicals de la biblioteca Francesc Candel, abril 2010

Us presentem el quart butlletí musical de 2010 de la biblioteca Francesc Candel.
En aquesta ocasió, el llistat inclou 34 títols de diferents gèneres, amb cd’s de recent publicació i clàssics del jazz i el pop-rock.



dimarts, 27 d’abril del 2010

Selecció de Blocs Musicals: Phil Musical's Lounge Corner


Per als qui ens interessem per les diferents expressions culturals populars i per la música en particular ens trobem astorats davant aquest bloc d’arqueologia musical sobre un temps i un país que a vegades semblen no haver existit mai, un país tant petit que quan se’n va a dormir mai està prou segur d’haver-lo vist.
El popular presentador i musicòleg Òscar Dalmau es el responsable d’aquest viatge a la recerca dels sons més grooves, easy listening, lounge, o yeyés...digueu-li com vulgueu, fets a casa nostra. L’etiquetatge serveix per organitzar-se i departamentar, però també per facilitar-ne la difusió.

L’historia de la nova cançó ja es prou coneguda, el seu impacte en el tardfranquisme i en la transició ja està prou escrita i rescrita, i tots n’estem orgullosos d’ella des del respecte i des de l’admiració, però paral·lelament al país van anar reeixint diversos estils musicals potser no tant compromesos però en molta consonància amb els canons i les modes que arribaven amb llibertat i alegria de fora les nostres fronteres. Des de la moda dels ritmes llatins més feliços com els cha cha chas, mambos, i Bossa novas, a les noves melodies pop, tant les més delicades com les més elèctriques procedents del Regne Unit i de França, passant pel so més camp, bluegrass, o folk procedent dels EEUU.


La diferència entre els discos ressenyats aquí i el paral·lel a d’altres països es que aquí ningú s’ha preocupat mai de recuperar-los, més aviat han estat menyspreats per la seva qualitat de música popular i despreocupada, en canvi no dubto que devien fer feliços a molta gent.
Dalmau recupera i posa a la nostra disposició tot un estol de discos dels anys 50, 60 i 70, absolutament descatalogats i impossibles de trobar de cap de les maneres. Els exemplars que queden son en mans de particulars dels qui espero siguin conscients les joies que tenen en canvi molts d’altres s’hauran perdut pel camí.
Alguna de les entitats oficials d’aquest país te el deure de solventar el que les discogràfiques (amb honroses excepcions) no han pogut fer que es recollir i preservar aquests testimonis musicals abans que s’esvaeixin (no vull recordar la vergonya de com van acabar als containers el fons de l’àntic Zeleste quan aquest va ser venut) potser aquí la BC (Biblioteca de Catalunya) pot tenir un filó a treballar sinó ho està fent ja.


Les entrades del bloc son fetes en català, castellà i angles, i els discos recomanats es poden descarregar via rapidshare amb un sol click, fet que no agrairem mai prou i que es un tret definitori de la qualitat amb la que està construïda aquesta pàgina ja de referència.
Per als qui no hem viscut aquesta època i ens la mirem amb l’interès que la perspectiva i la nostàlgia ens permet estem d’enhorabona al descobrir aquest lloc que funciona des de l’any 2006.

Jaume Vilarrubí i Prats


http://philmusical.blogspot.com/
http://www.myspace.com/djphilmusical

.

Rumba Catalana a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona

Us informem d'un contingut trobat a la nova web de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

La Biblioteca Jaume Fuster disposa d''un nou centre d''interès en Rumba Catalana. Trobareu música dels intèrprets i grups musicals més representatius d''aquest estil musical.

Donada l’estreta relació del barri de Gràcia amb aquest estil musical la biblioteca ha creat aquest centre d’interès amb els intèrprets i grups musicals més importants i representatius de la Rumba Catalana.

Aquest fons està format per música tant dels grups formats al barri de Gràcia –“bressol” d’aquest estil musical amb noms com el “Pescaílla”, el “Gato Pérez”, “Sabor de Gràcia”, etc, com tots aquells que tenen a veure amb aquest estil, com “Peret” (autonominat com el “rei de la rumba”). També hi trobaràs altres grups on es barregen sons de hip-hop, sons tradicionals catalans, flamenc... però on la base serà sempre la rumba. Grups com “Ojos de Brujo”, “Gertrudis”, “Dijous Paella”, “La Troba Kung-Fú”, són una mostra més que representativa.
.

dilluns, 26 d’abril del 2010

La maquetoteca: Introbables! - i 3a part


"Sense música per decorar-lo, el temps és només un grapat d’avorrits plaços límit de producció, o dates en les que s’han de pagar les factures”. Frank Zappa




Amb aquesta entrada acaben una mostra del fons que composa la maquetoteca, una col·lecció única que aglutina aquells enregistraments sonors que autoediten els grups per donar-se a conèixer.

Les mostres anteriors estan aquí i aquí.

La maquetoteca és una eina per treballar la col·lecció local musical. Ara hi ha moltes vies virtuals per tal que els músics difonguin la seva música. Des d'aquest bloc s'intenta destarcar-ne alguns, gràcies a la sèrie AMPLIATS. Podeu seguir-la clicant - per què no- a aquesta o gegant: O.

En aquesta última entrega volem compartir el catàleg complet. El primer que us mostrem és la donació que va fer la Sala Sidecar del seu fons de maquetes. Durant 25 anys aquesta sala ha estat programant intensament a la ciutat. Moltíssims grups han entregat els seus treballs per aconseguir una actuació. Ara, aquest fons històric, 25 anys d'història de l'underground musical barceloní, estan catalogats i són consultables a la Biblioteca Vapor Vell. Aquest és el catàleg:



Aquest llistat està ple de referències fonamentals de l'ambient musical barceloní. Alguns no va sortir d'allà, altres ara no cabrien al Sidecar... Anys després de la seva entrega a la sala, els documents estan organitzats i preparts per la consulta a la biblioteca. Quí, si no és un centre públic, farà aquesta feina? Com podem facilitar la feina a fans, curiosos, investigadors?

Finalment, us oferim el catàleg complet en .pdf. Es tracta d'un catàleg complet, on s'hi troben referències que provenen de La Bàscula, La Taverna del Llop, l'Espai Jove BocaNord, el Concurs de Cantautors de Barcelona ... les teranyines artístiques d'una ciutat.



Esperem que aquesta proposta pugui germinar en altres centre. La marabunta editorial i autoeditorial pot desconcertar. Com saber quins músics locals estan a myspace? Convé seguir la programació de sales, les emissores de ràdio, els concursos musicals... coordinar-se amb els mediadors locals.

Aprofitant la proximitat amb els músics es pot generar una col·lecció única, oferible per Internet o a les sales, amb permisos per consulta i descàrrega de tota mena de materials. No és factible arribar a pactar la consulta amb els agents de Shakira, però sí tenim a l'abast als músics locals per generar complicitats útils en dues direccions.

La col·lecció local no és només històrica o literària. Aquest granet de sorra vol contribuir a farcir aquest buit.


----------------------------------

En acabar aquesta sèrie, un cop de vent va obrir bruscament la porta del laboratori del Doktor que viu a la dreta d'aquest bloc. D'allà emergia la seva veu, amb un poderòs eco: "Altaveus especials per a la música pròxima. Curta distància per l'experiència artística..." Una canyeria va interrompre el Doktor, que va atendre als ràpids borbolls com si es tractés d'una partitura magistral. La porta es van tancar.

--------------------------------

divendres, 23 d’abril del 2010

Música i cinema: In the mood for love

Seguint el camí dels articles sobre música i cinema publicats al bloc, m'endinso en una nova via a mode de divertimento estètic, amb petits fragments de pel·lícules, escenes que no tindrien la mateixa intensitat evocadora, dramàtica o nostàlgica, sense la música que els acompanya.

Es poso romàntica com demana el dia de Sant Jordi i començo per un plat fort: In the mood for love de Wong Kar Wai


"Tant per als qui els apassiona Wong Kar Wai com per als qui el consideren un director que fa anuncis de colònia de dues hores" (Jaume Figueres, al bloc de Cinema 3)


Títol original: Fe yeung nin wa (In the mood for love, Deseando amar)
Director: Wong Kar Wai (Hong Kong, 1958)

Intèrprets: Maggie Cheung i Tony Leung
Producció: Hong Kong/França, 20
00

Música original:Mike Galasso i Shigeru Umebayashi
Música addicional: Nat King Cole, entre d'altres

[Aquesta melodia del compositor Shigeru Umebayashi s'ha fet popular gràcies a la pel·lícula de Wong Kar Wai, tot i que originalment fou composada per la pel·lícula japonesa Yumeji (1991).]

El violí és el plany, la súplica del personatge masculí. I també el desig latent correspost, però no acomplert, dels dos personatges que es troben, es creuen i es tornen a trobar; pujant i baixant les escales fosques i humides de la nit oriental. Una vegada i una altra, com l'espiral que dibuixa la melodia.



La música llatina dels anys seixanta és un element habitual al cinema de Wong Kar Wai. Vist des d'occident, una combinació exòtica que ens fascina. Wong Kar-wai ha dit, en alguna entervista aquí i allà, que els espectadors de les seves pel·lícules ballen amb la pantalla: "la manera d'utilitzar la música a les meves obres és molt impressionista. Cada capítol o cada història tenen la seva pròpia banda sonora."

Nat King Cole interpreta Quizás, quizás, quizás ... i aquest toc d'humor a ritme de bolero potser és la millor manera de resumir l'argument d'In the mood for love.




Deseando amar - la pel·lícula i la banda sonora a les biblioteques públiques: catàleg Argus i catàleg Sinera.

Nat King Cole a les biblioteques públiques: catàleg Argus i catàleg Sinera.




dimarts, 20 d’abril del 2010

La maquetoteca: Introbables! - 2ona part

"Els músics sempre volen que un sigui completament mut en el precís moment en que un desitja ser completament sord”. Oscar Wilde


“Es extraordinària la potència que té la mala música”. Noel Coward


"Gran part del periodisme musical consisteix en gent que no sap escriure entrevistant a gent que no sap parlar per gent que no sap llegir”. Frank Zappa


Continuem amb la mostra de la maquetoteca que va començar aquí. Com vam explicar, la maquetoteca és una col·lecció única que pretén mostrar el subsòl musical d'una ciutat. Una col·lecció local musical, amb unes possibilitats de projecció inèdites.

És així. Existeix una cultura viva que crema i que viu fora dels aparadors. El món de la música ofereix molts exemples d’aquesta realitat amagada o subterrània. Les maquetes i els discs introbables, així com la música en directe, són un magma artístic immillorable per seguir el sempre fugisser pols de les tendències artístiques.


Per arribar als aparadors, si és el que es vol, primer s’ha de passar per la trastenda amb el visat d’una maqueta, d'un myspace. Molts grups s’esforcen per enregistrar la seva música de manera més o menys artesana per mostrar-la al (seu) món. On aniríeu si volguéssiu conèixer l’underground musical d’una ciutat? Heu pensat quins eren els inicis dels vostres músics preferits, quan ningú no els coneixia però ja tenia el cap (i les mans) bullint de música? No serà aquesta una tasca típica de centres públics com les biblioteques?


Aquest és el peculiar fons que ofereix la biblioteca Vapor Vell. No els busqueu pas en una tenda. Sondejeu la xarxa, si és que teniu paciència i sort. Aquí us suggerim una segona mostra de documents introbables, que podeu rastrejar si sou curiosos, si us agraden les línies menys dominants de l’art, l’amateurisme (l’amorisme), i el testimoni de la vida musical que hi ha abans de l’aparador, i al costat d'Internet.


Són enregistraments sonors, i vídeos i... vinils!






Antecedents del rock català

Ningú no s’ho esperava, però la música rock cantada en català acabaria omplint estadis i donant lloc a una generació de músics coneguts per tothom. La creació d’un bon circuit de concerts, l'enginyeria institucional, i les lletres directes sobre bases de rock sense complicacions van crear un moviment identitari -gràcies a la música- difícilment repetible. Van ser molt famosos, van tocar arreu, però abans van deixar aquests enregistraments...


(M) Ja t'ho diré

Ja t'ho diré

1989?


(M) Lax'n Busto

KGB 13 / Juliol 1988

1988


(M) Obrint Pas

Recuperant el somni

1995


(M) Skatalà

Fent D'Aquí

Barcelona: Skamarlà, 1987


(M) Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

1988



VINILS. EDITATS PERÒ INTROBABLES


Sí, va existir una època en que la música es venia amb grans portades i per sentir-la (amb una lleugera crepitació i uns aguts ara oblidats) calia tenir cura de l’aparell. També hi havia cares A i cares B, i despampanants discs dobles que al obrir-los semblaven una enciclopèdia. Tota una manera de fer que, en so i imatge, ha anat guanyant adeptes nostàlgics i col·leccionistes. Ara és difícil que un gran artista no treballi també el vinil. Els mobiliaris domèstics i els de les biblioteques tornen a pensar en com adaptar-se novament a aquestes col·leccions. Aquí van alguns exemples curiosos, ja consultables al Vapor Vell.



Aerolíneas Federales

Échame sifón

Madrid: DRO, 1989


Baldomero Torre Y Sus Cuchillos

Sin un duro

Sevilla: FODS, DL 1989


Brigatones

20 días y 20 noches

Barcelona: GRIND, DL 1989


Claustrofobia

Repulsión: música para los desheredados

Barcelona: Justine, DL 1987


Claustrofobia

El Silencio: música per a nits de luxe i solitud

Barcelona: Justine, DL 1986


Código Neurótico

En la barra

Barcelona: Estopi, DL 1988



Desechables

Amor pirata

Zaragoza: Interferencias, DL 1988


Eduardo, Zé

Unit

Barcelona: Justine, p. 1988


Eterno Masculino

En tu nombre

Barcelona: NG, DL 1988


Ferrer, Mercedes

Entre mi sombra y yo

Madrid: CBS, p. 1986


Kitsch

Kitsch

Barcelona: AudioVisuals de Sarrià, DL 1989




Malas Intenciones

Con Respeto...

Barcelona: Justine, p. 1988


Piskerra

V centenario

Barcelona: Mountolive, DL 1988


Seguridad Social

El Tuerto es el rey

La Vall d'Uixo: Xiu-Xiu, DL 1987


Tijuana In Blue

Sembrando el pánico

Pamplona: Oihuka, DL 1990




Topiloco Aviador

El Avión se va

Barcelona: Mountolive, DL 1988


Últimos de Cuba

Un Millón de ratas

Barcelona: Justine, p. 1988


Via Crucis

Quiero beber

Barcelona: Justine, DL 1989


Zippo

Zippo

Barcelona: VIS, DL 1986



Encara hi ha més coses a dir, des del punt de vista documental. Continuarem, més endavant, explicant com s'ha aconseguit formar aquest catàleg i donant algunes idees perquè les biblioteques puguin treballar-hi.


dilluns, 19 d’abril del 2010

Utilitzar Facebook i Twitter a la biblioteca

Continuant amb la difusió dels treballs presentats dins els Rencontres nationales des bibliothécaires musicaux (RNBM) du 31 mars au 2 avril 2010 à Aix-en-Provence (el congrès anual dels bibliotecaris musicals francesos) iniciada amb la presentació Música als núvols : streaming a les biblioteques?, amplifiquem la contribució de la nostra col·lega i amiga Sophie Cornière [de la Bibliothéque Saint Sever, Rouen, Normandia] al taller Besoin d’échanger? La coopération professionnelle à l’ère numérique : évolution des outils et des besoins (Cal canviar? La cooperació professional a l'era digital: evolució de les eines i les necessitats) publicada avui mateix.

L'autora fa un seguiment dels principals usos i les diverses possibilitats d'aquestes populars xarxes socials dins l'àmbit de la biblioteca pública.

Publicació original d'aquesta presentació al portal de l'ACIM amb abundant documentació (en francès) relacionada amb el tema : http://www.acim.asso.fr/spip.php?article309
.

dissabte, 17 d’abril del 2010

IX Fòrum d'Indigestió

Els còmplices musicofílics d'Indigestió convoquen, per 9è any consecutiu, una trobada musical ben singular. Ja hem parlat d'ells en diverses ocasions. Es tracta d'una bateria de mirades sobre la música, que conformen un ventall informe, polièdric, ben incitador per a tots els malalts de música. Una incitació a la reflexió sobre aquest àmbit. L'any passat hi va participar un musictecari., tal com va quedar reflectit al bloc.

L'AMPLIfiquem per tots vosaltres:


IX FÒRUM D'INDIGESTIÓ

Dimarts 20 d’abril (19h00)

Centre Moral de Gràcia

C/ Ros de Olano 9

Barcelona (Gràcia)


Una mirada calidoscòpica sobre la cultura

El Fòrum d'Indigestió és la principal cita anual que proposa Indigestió a l'entorn de la seva peculiar recerca i activitat, en relació a la cultura de la ciutat. Partint de la idea que la cultura està excessivament subordinada a les dinàmiques de mercat, i des de la perspectiva de ciutadans inquiets per conèixer i incidir en el seu entorn, en aquesta trobada s'exposen punts de vista sobre la cultura que busquen en diverses direccions sobrepassar els límits dels principals tòpics que dominen les converses sobre cultura.


Participants:

1.- CÉSAR CALMELL: Professor d'història de la música a la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB."Per què és important la música en la nostra formació?"

2.- NICOLÁS BARBIERI: Investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)"Política cultural: per a què i per a qui?"

3.- RUBÉN MARTÍNEZ: Co-director i soci fundador de YProductions"Producción cultural y economía de la ciudad"

4.- VÍCTOR VELASCO: Director de Sones. Multi-tasques musicals.

5.- OLGA ÁBALOS: Periodista i saxofonista."Intrusa i integrada"

6.- MARTÍ SALES: Músic i poeta."També compten síl·labes els punkrockers?"

7.- EVA VILA: Música i coordinadora del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra."Filmar músics, mirar a través de l'escolta"

8.- PEDRO GÓMEZ LÓPEZ: Diletant. (gran diletant!)"La música a la Rosa de foc"

9.- ISABEL FERRER SENABRE: Musicòloga"Desmemoriaments musicals"

10.- JORGE LARROSA I FERNANDO GONZÁLEZ: Jorge Larrosa Bondia és professor de filosofia i escriptorFernando González Placer és sociòleg i músic."Audición y vida: reclamos"

Posarà la música el DJ CARLES LÓPEZ

Presenta l'acte: JORDI OLIVERAS (Indigestió)


Funcionament

El format del fòrum és el d'un calidoscopi de diferents veus que es manifesten sobre diferents aspectes de la cultura. Deu persones fan una sintètica exposició de 5 minuts cada una, configurant un mosaic obert de mirades sobre aspectes de la realitat creativa, industrial, política, ciutadana, i d’altres facetes de la cultura a Barcelona, amb especial accent en la música. Entre les exposicións dels convidats, un músic fa petites intervencions que marquen puntualment els temps de les exposicions i les pauses entre elles.

En l'edició d'aquest any, el diàleg entre diferents disciplines artístiques, la reflexió a l'entorn de les polítiques culturals, el paper del periodisme, i la memòria cultural, seran entre d'altres, elements presents al fòrum.

Sense afany de construir un discurs homogeni ni conclusiu, en conjunt es tracta més d'un punt de partida que d'un punt d'arribada a la recerca de noves mirades que influeixin en la realitat. Però a l'hora aquesta mirada en forma de mosaic converteix la trobada en una ocasió única per buscar perspectives àmplies i globals que habitualment les especialitzacions no ens permeten.

Al acabar, hi ha un aperitiu per tots els assistents, que acostuma a ser una bona trobada de gent inquieta. Per les seves característiques l'acte és un punt de trobada especial entre persones interessades en la cultura -gestors, artistes, estudiants, comunicadors, ciutadans inquiets,...- que per les dinàmiques habituals de les seves activitats no solen coincidir en un mateix espai.


Dades

Dimarts 20 d’abril (19h00)

Centre Moral de Gràcia

C/ Ros de Olano 9

Barcelona (Gràcia)

Inscripció gratuïta. (Cal enviar un correu a info@indigestio.com, amb el nom i cognoms)

+info: http://www.indigestio.com/estat/forum_estat10.htm

dijous, 15 d’abril del 2010

Battles de Hip Hop a la Biblioteca de Palafrugell


La secció de música de la Biblioteca de Palafrugell.
Foto: Biblioteca de Palafrugell

Agraïnt la col·laboració de la seva directora, la Carme Fenoll, AMPLI-fiquem una activitat musical feta fa unes setmanes a la Biblioteca de Palafrugell.

L'any 2009, una petita demostració de música i dansa del grup palafrugellenc de hip hop "Junior's Crew" format per un grup d'usuaris habituals de la biblioteca de Palafrugell-, va reunir a la biblioteca uns 200 joves, només comptant amb la difusió del boca-orella. Arran de l'èxit d'aquesta iniciativa entre el públic més jove, la Carme Fenoll va voler endinsar-se en aquest ambient musical amb una nova proposta: organitzar una battle de hip hop.

El hip hop com a cultura urbana inclou diverses disciplines. Una d'elles, a banda de la dansa breakdance o la pintura mural grafitti- és el cant improvisat amb una base musical programada. Una battle és un enfrontament entre dos cantants que improvitzen els seus versos, o també una competència entre grups de breakdance, parelles o individuals.

A Palafrugell, seguint les recomanacions i l'empenta dels mateixos usuaris i col·laboradors, van organitzar una battle de cantants individual, que va comptar amb la participació d'un total de 6 parelles.

"A Palafrugell tenim molt públic juvenil a la biblioteca i des de fa tres o quatre anys ens podem adonar que un dels temes que més els hi interessa a bona part del nostre públic és el hip-hop. Això ho hem pogut constatar en el programa de ràdio Bibsons que fem amb els joves i amb les demandes de compra de nova música." ens explica la Carme.

Un dels participants de la battle en plena actuació.
Foto: Biblioteca de Palafrugell


En aquest cas, a banda de ser una interessant iniciativa"musictecària", l'activitat destaca també per la col·laboració entusiasta i voluntària dels mateixos usuaris que la van co-organitzar i hi van participar, la majoria, joves adolescents d'origen marroquí. Un col·lectiu que sovint no troba el seu lloc a la biblioteca -o que sempre es mou pels mateixos interessos- i que, mitjançant una activitat que, ara per ara, els és tan propera, s'hi poden sentir una mica més a gust i també valorats.

"La llengua de les improvitzacions sempre era el castellà i malgrat que sempre apareixia alguna "grolleria" (per dir-ho finament), la consigna era intentar no dir masses paraulotes i que apareixés la Biblioteca en les actuacions." ens expliquen des de la biblioteca.


Hip Hop Battle
Foto: Biblioteca de Palafrugell


A la Biblioteca de Palafrugell tenen ganes de tornar a repetir l'activitat d'aquí mig any, fent encara una difusió més àmplia per aconseguir més parelles improvitzadores de hip hop i més públic. Des d'aquí, tot el suport !

Bloc , Web i Facebook de la Biblioteca de Palafrugell.

Videoclip de Violadores del Verso dirigit per Alberto Blanco:






dilluns, 12 d’abril del 2010

La maquetoteca: Introbables! - 1a part

“Parlar sobre música és com pescar sobre arquitectura”. Frank Zappa

“Si no haguéssim format aquest grup, suposo que estaríem fent el que la resta de gent fa on vàrem néixer: tallar arbres, beure, tenir sexe, parlar de sexe i beure una mica més”. Kurt Cobain



Des de l'any 2000, la Biblioteca Vapor Vell és la maquetoteca de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un fons de documentació musical no editat discogràficament, una col·lecció local (en el sentit contemporani) que treballa la memòria musical d'un territori.

Es considera maqueta tot aquell enregistrament que fa un grup per tal de donar-se a conèixer. Avui ja hi ha plataformes virtuals que anul·len la divisió entre document editat i no editat. Tothom pot disposar del seu myspace o youtube. Tothom té eines lliures per enregistrar, mesclar i masteritzar.

El fons que us presentem és únic i constitueix curiosa aportació a la xarxa: aglutinar les músiques locals, catalogant-les i difonent-les per tal de preservar un patrimoni cultural inèdit. Alguns d'aquests músics han fet carrera musical, altres treballen encara al subsòl, altres han abandonat. És el substrat artístic d'una ciutat, sense decantació.

Els seus usuaris es divideixen en tres grups:

- Fans: seguidors d'una banda que observen un material nou al catàleg
- Curiosos: malalts de música que, portats per la seva curiositat, s'arrisquen a consultar rareses
- Investigadors: periodistes o documentalistes que rastrejen una època, un ambient

Us oferim una primera mostra d'artistes, a manera de presentació d'aquest fons. En futures entregues anirem mostrant més vessants d'aquest treball.


INTROBABLES! maquetes i directes

Els introbables musicals no estan a les botigues. Són el llegat fugisser que busquen els apassionats d’un grup, d’una època, o d’un estil musical per totes les vies imaginables. Aquí us oferim una petita selecció d’algunes d’aquestes rareses sonores generades a casa nostra.

De tot el magma musical existent només en coneixem la part visible. Però existeix també un substrat que es pot sentir gràcies a les maquetes que els grups van gravar per donar-se a conèixer. Si ho van aconseguir, aquest enregistrament permetrà entrar en contacte amb la gènesi de les seves idees. Si no van reeixir, coneixerem una peça d’aquesta massa musical que la ciutat aboca a l’anonimat. El cert és que tots aquests enregistraments són ara introbables.

Però els trobareu a la maquetoteca, un fons format per més de 4.500 documents, més una col·lecció de directes enregistrats en vídeo i uns vínils que constitueixen un testimoni únic de l’activitat i el patrimoni musical de Barcelona, des dels anys 80 fins a l’actualitat. Els grups que veureu a continuació van deixar la seva maqueta a La Bàscula, o van tocar a Transformadors, van participar a l’Interrock, van sonar a La Taverna del Llop, la Sala Sidecar, o han deixat el seu treball al Vapor Vell...

Aquí trobareu filmacions de concerts de Toreros Muertos, de Claustrofòbia, maquetes de Sopa de Cabra, treballs precomercials de Sidonie, de la Fundación Toni Manero... No els demaneu a la tenda. Us miraran com si estiguéssiu bojos... per la música.


(M) maqueta en cd o casset

(V) concert en vídeo


Pop rock espanyol dels ’80


Els 80 comportaren una revolució musical a Espanya. Calia ser diferent, original, estar a la moda o oposar-s’hi frontalment. Eren temps de trencar límits heretats que havien constrenyit la societat, i també el camp artístic. Tothom volia fer del seu crit un signe de llibertat, d’autoafirmació, i tant el pop com el rock van esdevenir formes de vida. Us oferim aquestes empremtes soterrades en cassets i vídeos que no tenen desperdici.

(M) Kiki D'Akí

Kiki D'Akí

1987?

(M) Reincidentes

Reincidentes

1987?

(V) Tena, Manolo

Manolo Tena: 8-7-88

1988



· Ja desapareguts


(V) 7 Muelles

7 Muelles 12-7-89. Los Limones 14-7-89; Limones

1989

(M) 21 Japonesas

21 Japonesas: KGB 7/5/88

1988

(M) Amateurs

The Amateurs

Mieres: Fusión, 1988

(V) B.B. Sin Sed

B.B. Sin Sed: 28-2-87 Zeleste

1987

(V) Blues Express

Blues Expres 14-9-88; Blues Express. Desechables 25-3-88 Desechables

1988

(V) Candidatos

Candidatos 17-6-88. Los Sencillos 3-3-89; Sencillos

1989

(M) Cardíacos

Cardíacos: Studio 54 Barcelona 15-11-85

1985

(M) Ciudad Jardín

Ciudad Jardín: KGB 11-6-88

1988

(V) Ciudad Jardín

Ciudad Jardín: KGB 11-6-88

1988

(M) Claustrofobia

Claustrofobia 24-9-85 Necronomicon

1985

(V) Claustrofobia

Claustrofobia Zeleste II 28-4-90

1990

(M) Código Neurótico

Código Neurótico: KGB 17-5-89

1989

(M) Desechables

Los Desechables 26-4-86. Extraños En La Noche; Extraños en la noche

1986

(M) Dinamita Pa Los Pollos

Dinamita Pa Los Pollos

1994?

(V) Dinamita Pa Los PolLOS

Dinamita Pa Los Pollos: 4-6-88

1988

(M) Dogo Y Los Mercenarios

K7 Promocional

1996?

(V) Duble Buble

Duble Buble: 11-4-87

1987

(M) Duncan Dhu

Duncan Dhu

1985?

(V) Presuntos Implicados

Presuntos Implicados: 20-11-87

1987

(V) Tahures Zurdos

Tahures Zurdos: 12-5-90

1990

(V) Tennessee

Tennessee: 20-5-88

1988

(V) Toreros Muertos

Toreros Muertos: 6-4-89

1989



EL CALIDOSCOPI DELS 90

Els 90 són un pas en la independència creativa dels nostres músics. Si considerem l’aparició de l’indie, del grunge, la implantació de la música electrònica, dels dj’s i la revolució de les músiques fusionades i mestisses, ja podem atorgar-li a aquella dècada aparentment desencisada la categoria musical que li correspon, i el valor de les recerques artístiques més fecundes. Això va passar, i passa encara, aquí.

Pop rock independent

· En actiu

(M) Camping

Camping

2000

(M) LOS Carradine

Kung-fu

1993

(V) Clementines

Concert Hipersons: La Bàscula 15-12-01

2001

(M) Fang

Fang: 28-4-87

1987

(M) Love Of Lesbian

Love Of Lesbian

2000

(M) M-Clan

M-Clan

1996?

(V) Mishima

Concert Hipersons: La Bàscula 15-12-01

2001

(M) Petersellers

Los Petersellers

1996

(M) Sidonie

Sidonie

1999

(M) Sol Lagarto

Sol Lagarto

2002?

(M) Sugarless

Sugarless; Sugarless. La Vacazul; Vacazul

1998?


· Ja desapareguts

(M) Alius

Alius

1996?



(V) Balago

Concert Hipersons: La Bàscula 15-12-01

2001

(M) Discípulos de Otilia

Discípulos de Otilia

1995?

(M) Ego:Trip

Gather Up Heaven

2000

(M) Fine!

Fine!

1998

(M) Fresones Rebeldes

Spicnic 9

1996

(M) Penélope Trip

¿Quién puede matar a un niño?

Gijón: Astro, p. 1996

(M) Romodance

Little simphonies for the kids

1998?

(M) Tea Servants

The Tea Servants

1994


Altres estils

(M) Cheb Balowski

Cheb Balowski

1999

(M) Color Humano

Moskowa Libre

1995

(M) Fundación Tony Manero

Fundación Tony Manero

1995?

(M) Trimelón de Naranjus

Zumo para tus orejas

Barcelona: Fes Tu-Tu, DL 1997



Aquest fons està físicament a la biblioteca. Catalogat i prestable. És una part insustituïble de la col·lecció musical.

Aquesta és una primera entrega. Més endavant, continuarem amb altres estils que conformen aquest fons. Mentrestant, podeu consultar el catàleg aquí i aquí.