L'Observatoire de la Musique (Cité de la Musique, Paris) analitza les plataformes de Streaming musical l'any 2009

.

La Cité de la Musique a Paris

La Cité de la Musique és un establiment públic de caire industrial i comercial sota tutela del Ministeri de Cultura francès que va ser inaugurat a Paris l'any 1995 i agrupa un conjunt d'institucions dedicades a la música.
Així, la Cité comprèn un amfiteatre, una sala de concerts (que pot acollir de 800 a 1000 espectadors), el Musée de la Musique (que conté una important col·lecció d'instruments de música clàssica datats entre els segles XV i XX), exposicions, tallers i importants espais de documentació musical entre els que destaca l'Observatoire de la Musique.

La creació de l'Observatoire de la Musique respon a una demanda professional, consistint en l'establiment d'un sistema d'observació consagrat a l'anàlisi de l'economia general de la cadena musical, dels seus recursos financers i comercials així com al peritatge i a l'evolució de les condicions generals dels seus sistemes de producció, de difusió i de comercialització. Des del moment del seu naixement, el març de 2000 a la Ciutat de la música, l'Observatori ha desitjat associar els professionals i els poders públics a la definició de les necessitats i dels usos de l'observació per tal que esdevinguin prescriptors i usuaris d'un sistema compartit d'observació. Tots els treballs publicats fins ara es troben aqui i el que destaquem i presentem avui en aquest post, gràcies a l'avís del nostre col·lega alsacià Xavier Galaup, és un dels més recents.

Es tracta d'un excel·lent anàlisi, rigorós i sistemàtic, de les principals plataformes de streaming musical durant l'any 2009: Deezer, iLike, jamendo, Jiwa, Last.fm, Songza, Spotify, Wormee i les conclusions resultants.

L'Observatori de la música ha realitzat una sèrie d'investigacions sobre el streaming musical, el qual apareix com un element fort dels nous usos establerts a la xarxa. Aquest estudi comparatiu de vuit llocs web i programaris de streaming permet també aclarir més àmpliament els components d'un mercat de substitució respecte al mercat físic, ja que els diferents modes de «consum» de la música no es resumeixen en l'acte únic del download (descàrrega) o adquisició de fitxers musicals. En efecte, presentat com la principal orientació del desenvolupament del «mercat» numèric, l'streaming musical, generalment legal i gratuït per a l'usuari, pagat pel mercat publicitari, formula una doble interrogació:
Estem davant un nou medi de difusió? ... Constitueix en tant que es tracta d'una difusió a la carta, un mode d'adquisició al mateix nivell que el download? ...
L'Observatori ha estudiat aquests vuit llocs web i programaris de streaming (en dies concrets i fixes) entre la segona quinzena d'agost i començament setembre 2009, comparant les ofertes, les funcionalitats i els serveis proposats a l'usuari. Aquests últims anys, en efecte, el fet de compartir ha pres una considerable importància considera amb l'èxit de llocs web com Skyblog, MySpace, Facebook i més recentment Twitter. Això ha tingut incidència sobre l'orientació presa per les plataformes estudiades, les quals, en tots els casos, han adoptat un xarxa social més o menys desenvolupada, a excepció de Spotify.
Si bé tots els llocs web i programaris estudiats proposen una solució gratuïta per a l'escolta i la gestió de playlists, alguns estan dotats d'ofertes de pagament«Premium». El seu posicionament al mercat es caracteritza sobretot pels seus serveis associats (el valor afegit).

L'anàlisi es basa en els següents punts: Opcions i funcionalitat de lectura, Video, Radios temàtiques i smartradios, Editorial, Social, Mobilitat i rendabilitat econòmica.