JACKSON, Wanda. Queen of rockabilly: the very best of the rock 'n' roll years. London: Ace, 2000
Això és Let’s have a party, i només per aquesta cançó la Wanda Jackson es mereix uns discoteca a l’Ampli!!!
Si busqueu el gènere “rockabilly” a l’Allmusic, trobeu la definició de l’estil i us llista els artistes, els àlbums i les cançons més importants, doncs bé, dels 20 autors destacats només hi ha una dona: Wanda Jackson.
Wanda nascuda a Oklahoma al 1937, va guanyar als 17 anys, en un concurs de talents, 15 minuts diaris a la ràdio d’Oklahoma City. Allà la va descobrir Hank Thompson i la va reclutar al seu grup country The Brazos Valley Boys, amb qui enregistraria You can’t have my love, que seria el seu primer hit nacional a la Decca, el 1954.
Durant la seva primera gira pel país, al 1955 i 56, va actuar amb Elvis qui la va encoratjar a cantar rockabilly. Wanda a l’escenari, amb els seus vestits de flecos, els seus talons alts i les seves arracades va començar a triomfar.
Al 1956 signa per Capitol, on enregistraria diversos discos, amb un tema rockabilly en una cara i un country a l’altra: la seva carrera al principi anava alternat entre aquests dos gèneres.
Del 1958 és Fujiyama Mama, un èxit, que va arribar a ser número u... al Japó.
Amb el temps Wanda es va queixar que el fet de ser dona no li havia facilitat la feina: “Estava avançada al meu temps. La gent tot just començava a acceptar que un home fes el que es creia una música salvatge i rebel. Per descomptat no estaven disposats a acceptar una noia jove cantant aquest tipus de música. No va ser fins al 1960 que no vaig aconseguir un hit!
I aquest hit va ser el Let’s have a party que heu sentit al principi. La cançó original la va enregistrar l’Elvis al 1957 per la pel•lícula Loving you. Wanda el va enregistrar al 1958 pel seu primer àlbum (amb el mateix títol) però no va ser fins al cap de dos anys que no es va fer popular gràcies a un disck jockey de Des Moines que la radiava al seu programa.
Dels 60 als 80 va fer una mica de tot: tornar al country on va treure alguns èxits, ser número u a Alemanya amb un tema cantat en alemany, actuar a Las Vegas, casar-se amb un programador d’IBM, convertir-se al cristianisme i enregistrar diversos discos de gospel...
Darrerament es dedica a fer gires per Europa recuperant els seus èxits de rockabilly.
A les biblioteques tenim un parell de cds seus. Els podeu buscar consultant el catàleg.
El que avui us recomano és Queen of rockabilly, una recopilació d’Ace Records, que va sortir a la llum al 2000.
Reuniex 30 temes que cobreixen 7 anys, del 1957 al 1963, sense ordre. Des dels primers Hot dog! That made him mad, Fujiyama Mama o Let’s have a party fins a Long tall Sally o Rock you baby del 63. Inclou versions: Brown eyed handsome man, de Chuck Berry (la cançó parla de com n’arriba a ser de difícil la vida d’un negre en una societat blanca com la d’aleshores… imagineu-vos la polseguera que va aixecar Wanda, una noia blanca del sud, cantant-la); Slippin’ and slidin, de Little Richard i cançons composades per ella mateixa com Rock you baby o Mean mean man.
Agafeu-vos el cd de la biblio, o compreu-vos-el, i escolteu la veu ronca de la Wanda, i flipeu amb aquesta dona-terratremol (recordeu que eren els anys 50) que va ser anomenada “The sweet lady with the nasty voice”!
Miss D. ja ho va dir referint-se al rockabilly d’en Johnny Burnette: “sempre que sona té la facultat d’alegrar-me el dia”... a mi em passa el mateix amb la Wanda Jackson.
Magnum!! quin ritme aquesta Wanda,,, l'escolto i no puc deixar de moure els peus....
ResponElimina